L’Orchestre de la Suisse Romande, fundada pel mític Ernest Ansermet i Paul Lachenal celebra el seu primer centenari amb un concert dirigit per Jonathan Nott i amb la participació estel·lar de la immensa soprano Asmik Grigorian, per interpretar un programa íntegrament dedicat a la música russa, amb Txaikovski, Mussorgski i Stravinski que va fer les delícies de tots els afortunats que varen poder assistir al concert en el sumptuós Victoria Hall de Ginebra i que gràcies al streaming del canal Arte es va poder seguir internacionalment.
L’orquestra suïssa amb un passat gloriós, potser ha perdut aquella pistonada que durant tants anys la va situar al capdamunt de les orquestres europees gràcies al treball del seu fundador al llarg de quasi 50 anys de titularitat i als seus seguidors, una llista que impressiona:
- Ernest Ansermet(1918-1967)
- Paul Kletzki (1967-1970)
- Wolfgang Sawallisch (1970-1980)
- Horst Stein (1980-1985)
- Armin Jordan (1985-1997)
- Fabio Luisi (1997-2002)
- Pinchas Steinberg (2002-2005)
- Marek Janowski (2005-2012)
- Neeme Järvi (2012-2015)
- Jonathan Nott (2017- actualment)
Continua sent una orquestra de referència d’una qualitat molt notable, qualitat no aliena a la categoria del seu director titular i artístic, l’anglès Jonathan Nott, que després de deixar una important petjada a Bamberg, compagina la titularitat de l’orquestra suïssa amb l’orquestra de Tòquio.
El programa és bellíssim, amb una primera part dedicada a Txaikovski on intervé la soprano Asmik Grigorian que tan ens va agradar al Liceu en la genial The Demon de Rubinstein, i que en aquesta ocasió ens ofereix tres interpretacions que es fan molt curtes, amb les àries de Lisa, Iolanta i Tatiana, intercales amb la Polonesa i el vals de Onegin i la menys programada balada simfònica El Voyevoda basada en el poema del mateix nom d’Adam Mickiewicz traduït per Alexander Pushkin i escrita de manera coetània amb la seva òpera Iolanta.
Grigorian està pletòrica, intensa, explosiva en la interpretació i gloriosa vocalment. NO hi ha dubte que és una de les grans sopranos líriques del moment.
A la segona part l’orquestra interpreta el poema simfònic “Una nit a la muntanya pelada” de Mussorgsky i l’extraordinari L’ocell de foc de Igor Stravinsky que aixeca al públic suís, més aviat poc efusiu, de les seves butaques.
CONCERT DEL CENTENARI
Orchestre de la Suisse Romande (1918 – 2018)
Asmik Grigorian, soprano
Orchestre de la Suisse Romande,
Director musical: Jonathan Nott
Piot Íllitx Txaikovski
Eugene Onegin
Polonesa
La Dama de piques
Ària de Lisa
La Voyevoda Balada simfònica
Iolanta
Ària de Iolanta
Eugene Onegin
Vals
Escena de la carta
Modest Mussorgsky
Una nit a la muntanya pelada
Igor Stravinsky
Suite de l’ocell de foc (edició 1919)
Victoria Hall, Ginebra 30 de novembre de 2018
IN FERNEM LAND 
Un Txaikovski per a començar el dia no esta gens malament i si a sobre es de qualitat com indiques aqui, que mes es pot demanar? Gracies!
M'agradaM'agrada
Oh! Just ahir em posava un tastet de la seva Salomé de Salzburg i recordava el que em va fer gaudir al Liceu i avuí obro el blog i me la torno a trobar…!
Estic desitjant que ens torni a visitar!
M'agradaM'agrada
Gracias!
M'agradaM'agrada
No he escuchado este concierto al completo, pero lo que he escuchado me ha gustado mucho. La Suisse Romande era “mi” orquesta de mis años de adolescencia y gracias a ella -y muy especialmente a su legendario director Ernest Ansermet- me enamoré de Ravel, Debussy, los compositores rusos -en especial Strawinsky-, etc. Por expresa voluntad de Ansermet el tambien legendario director cántabro Ataulfo Argenta -probablemente el mejor director de orquesta español de los que tenemos referencia en vivo y en grabaciones- debía hacerse cargo en el verano de 1958 de la dirección de la orquesta como titular por x años -como invitado la había dirigido en varias ocasiones e incluso había efectuado grabaciones-, ya tenía firmado el contrato, pero su inesperado y “oscuro” fallecimiento el 20 de enero de ese mismo año lo impidió, por lo que Ansermet continuó como titular hasta 1967 en que Paul Kleztki tomó el relevo.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig començar a interesar-me per la música “clásica” , gràcies a aquesta orquesta i a Ernest Ansermet ja fa uns quants any, per lo que es un goig tornar a sentir-la.
M'agradaM'agrada
a partir del minut 50, post aplaudiments es perd el so. L´he tornat a baixar-lo i em pasa el mateix. Algú l´escoltat complert i l´ha pogut sentir be?. Gracies
M'agradaM'agrada