El director Daniel Barenboim torna a ser protagonista de l’apunt d’IFL, ja que us parlaré del darrer concert de l’any de la Berliner Philharmoniker, el que es celebra el darrer dia de l’any i per això s’anomena el Silvesterkoncert.

Si bé altres anys ha tingut un caire més festiu, en aquesta ocasió però sense que el repertori triat sigui d’una densitat no apte per a principiants, el director i pianista ha programat dues parts amb una única  obra de Mozart a la primera i algunes de les obres més populars de Maurice Ravel a la segona, per tant un concert “tradicional” de caire ben assequible, apte per a tots els públics, reservant pel final l’infal·lible Bolero que aixeca el públic de les butaques.

Amb la Berliner s’esgoten tots els adjectius i tots els elogis possibles. La perfecció a tots nivells tècnics i expressius és màxima, es tracta per tant d’esperar que sigui el talent del director el que marqui la diferència.

En el concert per piano i orquestra número 26 en Re major KV 537 anomenat de la coronació, no pas perquè fos escrit per a cap coronació en especial, però si que va ser interpretat durant la coronació de Leopold II, Barenboim en la doble vessant de pianista i director, es pot dedicar més a la primera perquè l’orquestra el segueix i s’adapta al solista com un guant.

Segur que a hores d’ara molts us estimareu més altres pianistes per interpretar a Mozart, però Barenboim em continua fascinant per la densitat de la interpretació, lluny del Mozart amable i bonic perquè sí. Li manca aquella guspira esbojarrada? Si, però per contra hi ha un aprofundiment que Mozart també necessita i que molts obvien a favor de la jovialitat cristal·lina. Una absoluta catarsi

A la segona part l’escenari es radicalment diferent i l’exuberant orquestració raveliana es manifesta sota la direcció de Barenboim de manera radical, personal i abassegadora. Les quatre obres triades, totes sota la influència del folklore espanyol (la rapsòdia, la alborada, la pavana i el famós i popular bolero) són un prodigi de l’exuberant riquesa orquestral i Barenboim les radicalitza de manera quasi diria que revolucionària. En el Bolero la cosa arriba fins i tot a perillar i algun que altre solista s’entrebanca, la cosa no tan sols s’arregla si no que fa reaccionar de manera entusiasta al públic, segurament perquè a dins de la Philharmonie l’experiència va ser tota una altra. Escoltat des de casa i vàries vegades seguides l’afecte és radicalment diferent.

No em costaria res dir que va ser una versió esplèndida perquè per a mi no ho és, però si que sorprèn ja des d’un inici, per la intensitat i el tempo. L’aposta Barenboim és forta i guanya amb un final aclaparador, tot i que en a mi en el seu conjunt no m’agradi, res per altra part preocupant.

Espero que el gaudiu

Silvesterkonzert 2018

Wolfgang Amadeus Mozart
Konzert für Klavier und Orchester D-Dur KV 537 »Krönungskonzert«,
Daniel Barenboim piano
Maurice Ravel
Rapsodie espagnole
Alborada del gracioso
Pavane pour une infante défunte (Orchesterfassungen)
Boléro

Berliner Philharmoniker
Director: Daniel Barenboim

Berliner Philharmonie 31 de desembre de 2018