Rame Lahaj (Pinkerton) i AInhoa Arteta (Cio-Cio-San) Madama Butterfly acte 1er Liceu 21 de gener de 2018. Fotografia Twitter del GTLiceu
El debut de Ainhoa Arteta en el rol de Butterfly s’ha produir aquest diumenge dia 20 de gener al Gran Teatre del Liceu tot i que estava previst que fos el dia 13. Una laringitis sembla ser que sospitosa va fer que les dues primeres que havia de cantar la soprano basca ho acabés fent Maria Teresa Leva, una soprano italiana que també va debutar en el rol i al Liceu, i d’aquest debut imprevist hi ha opinions per a tots els gustos.
Arteta ha debutat massa tard en aquest rol i el resultat per a mi ha estat absolutament poc satisfactori i molt decebedor, perquè la soprano no pot controlar ni l’emissió oscil·lant ni la zona aguda que li surt, quan surt, casi sempre cridada. El seu fiato és curt en tots els moments que ha de ser generós i colpidor, sobretot en el final del gran duo quan es va menjar sense contemplacions l’agut deixant al tenor al descobert amb un agut escardalenc, potser refiant-se que un crit d’Arteta el taparia; però també en els grans moments del segon acte, al final del “Un bel dí vedremo” o sobretot en un “ei torna e m’ama” gasiu i escadusser. Per altra banda Arteta mai és l’adolescent de quinze anys que excita al cràpula de Pinkerton i quan ha de ser adulta ho és massa. En cap moment m’ha emocionat i això que en a mi no em costa gaire esborronar-me en aquesta òpera, però ella fins i tot m’ha arribat a molestar. N’esperava molt perquè feia una mica més d’un mes que l’havia escoltat en el Rèquiem de Verdi a la Catedral de Barcelona i em va sorprendre positivament, ara en absolut.
El tenor kosovar Rame Lahaj, té molta planta, això si, fa goig diem, però res més. La veu és insuficient pel Liceu i sobretot pel rol. Li manca la seguretat que tot tenor ha de tenir en aquest rol on ha de seduir no només en els aguts, també en les frases més emotives i passionals, però és on ell precisament s’encongeix i intenta passar de puntetes. Si ara que es jove s’acovardeix en el duo, no sé pas que farà quan tingui uns quants anys més. Intenta fressejar amb una certa varietat expressiva però acaba sent insuficient, poc interessant i sobretot indigne de figurar en un cast on les entrades costaven una xifra escandalosa que sobrepassava els 300€ a la platea.
Justina Gringyté és una bona Suzuki. La mezzosoprano lituana té veu i fa bé el rol. Un rol que normalment passa molt inadvertit quan hi ha una gran soprano, un bon tenor i un baríton noble, però ahir al Liceu va ser la millor d’un cast per oblidar, perquè el baríton Gabriel Bermúdez, membre de la companyia de l’òpera estatal de Viena, no posseeix una emissió capaç d’atorgar notorietat, noblesa i autoritat al rol. En la cabdal escena de la carta, del segon acte. va estar absent i la impressió final va ser de pensar si no hi havia un altre baríton disponible més a prop.
Moisés Marín va cantar el Goro fent-nos enyorar molt a Francisco Vas, mentre que Isaac Galán va quedar excessivament discret com a Yamadori. Millor l’oncle Bonze de Felipe Bou i totes les altres parts, molt més petites, van quedar massa difoses, però cal mencionar la Kate Pinkerton de Mercedes Gancedo perquè ella si que en la seva breu intervenció va deixar constància de la categoria vocal i que un rol com aquest per a ella ja és com una burla, necessita de manera imperiosa fer-se notar amb coses més importants.
Giampaolo Bisanti no em va agradar. La direcció em va semblar lenta i el ric so de l’orquestra pucciniana, molt discret. L’inici del preludi orquestral del primer acte em va semblar perillosament desconjuntat, si bé a mida que la representació avançava tot va quedar més equilibrat però discret i fins i tot avorrit. Bé la intervenció interna del cor a boca closa, encara que sense màgia, però això ja non era culpa seva.
La producció de Moshe Leiser i Patrice Caurier ja potser massa coneguda al Liceu em continua semblant eficaç i a estones fins i tot bonica, però és imperdonable que en el duo del primer acte Pinkerton i Cio-Cio-San semblin desconeguts que en prou feines s’apropen, ja no dic que es toquin, dic apropar-se ja que hi ha moments en que un és a una punta de la caseta i l’altre a l’altre extrem, impossible crear un clima propici a l’amor a 20 metres de distància.
El Liceu va exhaurir les localitats per aquesta funció i per a totes les que queden de la propera setmana. Al final èxit per a tots, començant per Arteta que semblava portar una certa colla de bravejadors, però no negaré que la immensa majoria del públic l’hi ha perdonat tot el que a una altra no li haguessin perdonat i amb ella a tota la resta del discretissim cast, i amb ells el públic que ha sortit del Liceu la mar de satisfet. Jo no perquè i a més a més, preocupat perquè aquesta representació és el triomf de la mediocritat que s’ha instal·lat al teatre i que ha triomfat, perquè si no, Com s’explica que s’esgotin les localitats per a unes representacions amb dos casts mediocres on sembla ser que només Lianna Haroutounian oferia la qualitat exigida? Com és possible que a Arteta se li hagi perdonat tantes coses que només uns anys enrere haguessin estat motiu d’escridassada garantida? Com és que el grau d’exigència davant d’un espectacle tan car sigui tan baix? Doncs això és el que ens deixa Scheppelmann i la política de l’anterior director general i el seu equip de màrqueting i això benvolguts costarà molt que torni a rotllar, perquè no hi ha la mínima exigència i a tothom ja li està bé que sigui així, aleshores perquè exigir més? Es miri com es miri, lamentable.
IN FERNEM LAND 
Quan omples tot, el nivell d’oïda, diguem que poc crítica o poc formada, segurament que també s’incrementa notablement. I amb tots els respectes per a tot el públic, però és evident que el nivell d amateurs puja. Servidor el primer, eh.
M'agradaM'agrada
Vaya… Parece que el fracaso general ha sido grande. Qué lástima… 😥
M'agradaM'agrada
Mira, em sap greu per Arteta però diré que no em sorprén, penso que no te veu ni recursos per aquest rol i dubto que per altres de semblant responsabilitat. Potser que en un concert o recital resulti solvent i molt convincent però una òpera i en concret aquesta, es una altre cosa. Ara me’n alegro encara més d’haver pogut sentir a Leva el passat día 13 i deploro haver hagut d’empassar-me el Pinkerton de De León. Per la resta estic d’acord amb tu sobre un cert avorriment per la lenta direcció de Bisanti i la notable Suzuki de Gringyté.
M'agradaM'agrada
A este Cast, los escucharé el día 29
En la función del sábado día 19, me pareció homogénea y espléndida vocal y escenicamente Haroutounian , gritón y engolado De Leon, muy correcta la Suzuki de Ibarra y correcto Del Castillo
A mi si me gustó, la dirección detallista anteayer sábado de Bisanti ( quizàs ayer con Arteta dubitativa y debutante, hiciera que la batuta de Bisanti estuviera más pendiente de ella que de hacer fluir la concertación general )
M'agradaM'agrada
El arranque orquestal de ayer fue sencillamente horroroso, daba la impresión de que no encontraban el tono. La dirección musical de toda la ópera fue aburridísima y me produjo sopor hasta tal punto que en el segundo acto llegué a dormirme profundamente, pero gracias a un oportuno golpecito de Joaquim pude escuchar “Che tua madre”, pero mejor hubiera seguido durmiendo. Arteta no me gustó nada, pero es que nada, en realidad de lo visto en el Liceu sólo me gustó -y mucho- su Liu de hace años, pero es que ya cuenta 54 y está de muy buen ver, pero la voz ya indica el declive final. A mi el tenor me gustó en el primer acto hasta llegar al dúo en que no me agradaron ninguno de los dos.
No comprendo, Alex, como puedes defender a este director de orquesta, la verdad. Enfín situémonos en el capítulo de los gustos personales y entonces ya no lo discuto.
Fue vergonzoso escuchar vítores y bravos como los de hace 40 años, para una representación que entonces hubiera sido constantemente protestada. Ya no existe rigor y el público como ha pagado cree que debe bravear lo que sea porque de este modo pretende que ha valido la pena gastarse lo que se ha gastado. Vuelvo a repetir que en el Liceu hay “claque”, de lo contrario no se entiende el éxito de ayer para una representación mal dirigida musicalmente y menos que mediocremente -por no decir mal- interpretada vocalmente, salvo las excepciones que puntualiza Joaquim. Vaya futuro que le resta a este género!
Aburrimiento absoluto..
M'agradaM'agrada
Fede, me refería al Bisanti que escuché el sábado con el cast titular y con la excelente Haroutounian. A mi por lo escuchaso, sí me gustó sobre todo a partir que apareció en escena esta soprano.
Quiero entender que ayer en vuestra función, Bisanti estaba más pendiente de Arteta que de concertar
M'agradaM'agrada
Pues no vaya más al teatro si le aburre tanto…porque para leer esos comentarios que hace…madre mia…menudo par de sabios…me gustaría verles dirigiendo a una orquesta de ópera, o mejor cantando para 3000 personas…creo que se cagarian encima en el minuto 2 hahaha…un saludo afectuoso
M'agradaM'agrada
Yo no tengo por qué dirigir una orquesta voy a escucharla y pago por ello y si no me gusta me quejo. Y le recomiendo que para rebatir una opinión no haga uso de la escatología porque Ud. mismo/a se desautoriza. No puedo aceptar un saludo afectuoso de una persona que me ofende.
M'agradaLiked by 1 person
Curiosa, tal com comenta Joaquim, la funció d’ahir diumenge 20 de gener. El duo d’amor, que ha de tenir un clímax notable, després de més de 10 minuts de frases amoroses, va acabar com el rosari de l’aurora. Era la frase “tutto statico d’amor, ride il ciel” i just a la paraula “ciel” la soprano no va emetre cap nota, i el tenor va “cantar” un do de pit escanyolit i sense timbre en el seu “Ah! Vien!”. Hagués fet millor de cantar el La natural (a la partitura el Do agut d’aquest moment és un Oppure, opcional, per al tenor, no així per la soprano a qui Puccini li demana un gran Do de pit amb calderó). Son coses del directe. Suposo que si els dos intèrprets s’ho haguessin imaginat s’haurien quedat tots dos en el La natural i el públic enfervorit, que tenia pressa per aplaudir, hagués aplaudit encara més. D’altra banda la veu del tenor Rame Lahaj arribava poc a la butaca d’amfiteatre central on un servidor estava situat. Penso que es tracta d’un tema de manca de projecció. Això es pot corregir. Fa uns quants anys també li passava a Piotr Beczala, quan va cantar el Faust en versió de concert, però el tenor polonès ha esmenat aquesta mancança i ara projecta bé la seva bonica veu. Comentàvem ahir entre els assidus tornteistes d’Amfiteatre com es trova a faltar la veu de Kraus magníficament projectada per tots els racons del teatre.
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar dissabte i per resumir…..
Tant sols em va agradar la Lianna. H. i a partir del segon acte…. Penso k es la Butterfly deles més fluixes que he vist i he vist moltíssimes, anave preparada per aguantar a Jorge de León, però em van decebre més coses, el cor em va sorprendre per mal, un so engolat i gens compacte, una lástima sient tant important la seva intervenciò, i la resta de personatges, simplement correctes, pell de gallina només amb l ‘ària final de Ciò-Ciò-San”la mort per l’ honor perduto”, i això per a mi em sap a pòc……
M'agradaM'agrada
Oblidava dir k a mi la direcciò si em va agradar……vaig valorar la seva delicadeça…….
M'agradaM'agrada
el sábado, estuvo notable y detallista, con las cuerdas sonando bien
La Haroutounian como cantante y voz homogénea, le da 100 vueltas a la Arteta ( un riesgo a su edad , debutar un rol tan complejo como la Butterfly)
efectivamente, De Leon engolado y bruto como él solo
M'agradaM'agrada
No puc comprendre com algú dels aficionats de tota la vida esperés un èxit de l’Arteta. Doncs amb la venda preferent parlava amb abonats per tots coneguts de més de 70 anys decebudes perquè no els tocava la soprano basca i venien entre altres a comprar entrades per veura-la ja què em el seu torn no cantava. No ens ha d’estranyar què’l teatre estigués ple doncs es un títol adient per regalar-les coincidint amb les festes de Nadal i Reis.
M'agradaM'agrada
Aquesta Arteta cantava be fa uns quants anys però ara s’ha tornat una gallina cridanera, en el requiem de Verdi ja vaig veuere que tots els aguts eren cridats, aquesta Bayerfly estaria be com espectacle del teatre Tivolo però no el Liceu
M'agradaM'agrada
A mi que voleu que us digui…. Em sap greu perdre’m la Butterfly d’Arteta i estic content d’haver escoltat les altres dues sopranos. Estic plenament convençut també que el que se li deuen haver perdonat a l’Ainoa coses que sense anar més lluny no se li haurien passat a la soprano calabresa, també debutant al rol i jo ,d.haver.hi pogut ser possiblement hauria estat el primer. Jo del Liceu, vist l’èxit hauria aprofitat per fer caixa i programar un parell o quatre funcions més perquè sembla que la fòrmula producció clàssica entenedora i visualment bonica- òpera de repertori- o és com algú ha dit només Puccini? esgota tot el paper amb independència del repartiment i dels preus escandalosos que a més van apujant-se a mesura que s’acosta el dia de funció.
Les reaccions del públic i les crítiques de la vanguàrdia em costa molt d’entendre-les. De vegades penso que és causa – efecte i que vivim un èxit constant de crítica i públic fins que ve en JFK ens recorda que tot plegat és una mica com a “el vestit nou de l’emperador.”
M'agradaM'agrada
A veure, cada cosa al seu lloc. Que els preus son escandalosos sí; però que vagin pujant a mesura que passen els dies això ja no. Els preus estant tancats des del començament de temporada i valien igual el juny de 2018 amb ça venda preferent que el dia abans de la funció. Els programes de tots els abonats i les tarifes aplicades així ho poden mostrar. Si passés ja seria massa!. Amb les coses certes i objectives ja n hi ha prou per haver.ne d’afegir d’altres.
M'agradaM'agrada
Bé, és el que el liceu anomena preus dinàmics.
https://www.liceubarcelona.cat/ca/condicions-i-normativa
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb l’Alex pel que es refereix a Giampaolo Bisanti.
Em sembla un magnífic director d’orquestra i té un coneixement de l’obra exhaustiu.De fet no para de cantar la lletra i no li cal tenir enganxats els ullets a la partitura.
Aixó li permet mesurar els tempos i els silencis que en aquesta obra són molt importants.La Butterfly és una obra “puntillista” dins del verisme i li cal un director que sapiga captar la sensibilitat adient a la mes fràgil de les heroines puccinianes.
D’altra banda si en Bisanti actua amb assiduitat a les òperes de Berlin,Munich,Viena i Zurich serà perque els d’allà no el deu trobar tant dolent oi ?
Totalment d’acord amb en Joaquim en el referent a Ainhoa Arteta.En tota la vetllada no hi va haver ni una espurna de sensualitat naïve en un rol que ho demana per totes bandes,El seu fraseig no té cap interès ni musical ni interpretatiu.
El vibrato constant li resta expressivitat i només es salva el mezzo forte ón pot lluïr un bon volum. Encara li queda veu per fer algun rol pero de cap manera Butterfly.
Aixó sí, la soprano sempre ha estat molt hàbil en l’area de marketing i estic segur que tard o d’hora apareixarà en alguns mitjans de TV , de la premsa del cor i altres la venda del producte com un gran èxit.Jo hem fotaré un tip de riure i quan els meus amics que no van mai a l’opera em demanin pel tema els hi aclariré.
M'agradaM'agrada
He estado buscando antecedentes desde muchos años atrás, diría desde los años 50s. y no he encontrado ninguna soprano que haya debutado el rol de Cio Cio San como lo acaba de hacer Ainhoa Arteta, con 53 o 54 años que es creo su edad actual
M'agradaM'agrada
Nació el 24 de septiembre de 1964.
M'agradaM'agrada
Fede, planteaba la cuestión simplemente que con la edad actual y sobre todo con su estado vocal, es una temeridad por parte de Arteta para debutar un rol tan complicado y tan lleno de trampas vocales como es la Butterfly y que creo, ninguna soprano profesional de nivel lo haya debutado tan tardíamente a los 54 años
Supongo que Bisanti estaba tan pendiente de la diva y de su debut del rol que se su concertación difirió ( en negativo ) de la que llevó a cabo el sábado por la noche, donde él y sobre la Haroutounian brillaron realmente.
Una pena que a priori no queden entradas ni para hoy ni para el próximo lunes, a priori, para volver escuchar a la soprano armenia, una voz homogénea en todos los registros, sin cambio de colores ni engrosamientos, con detalles de mucho gusto y gran expresividad
M'agradaM'agrada
Doncs jo coincideixo totalment amb en Joaquim i en Fede pel que fa a la direcció d’orquestra. Em va tocar l’estrena. L’inici de l’òpera em va sembla molt millorable i el so de l’orquestra desequilibrat. Des de la meva butaca podia veure el mestre ben d’aprop. És cert, cantava tota l’òpera. Això demostra que se la sap però res més. Molt expansiu en la gesticulació; més efectista que eficaç. Vaig trobar a faltar més matisos i un ús de les dinàmiques més acurat. No va ser un desastre, és clar. Per mi correcte. Però no entenc la ovació que li va dedicar el públic, quasi tan gran com a la Haroutounian.
En conjunt una representació freda. Bona soprano sense arribar a esborronar-me com altres ho havien fet (Kabaiwanska, Malfitano…). En sortir, un de la colla de tota la vida em va dir: “hem vist massa Butterflies i ara…”.
No se si és això o és que realment la qualitat dels espectacles ha baixat moltissim. I no vull tornar a parlar dels preus que ja ho vaig fer l’altra dia. Però estic ben empipat amb la darrera oferta de 180 euros per dos títols amb butaques de primera categoria.
M'agradaM'agrada
Lo de los 180,00€ por 2 funciones, en las mejores zonas del teatro, es una tomadura de pelo y una estafa a los abonados que estàn obligados a pagar sus localidades por adelantado ( financiando al teatro ) y a los que han reservado entradas en fase de preventa y o en turno preferente
Desde luego que ante tanta oferta que surge a última hora, la temporada que viene el Liceu contarà con 2 abonos o abonados menos ( los 2 míos )
M'agradaM'agrada
En la funció d´ahir el director d´orquestra sobretot el primer acte va dirigir d´una manera vacil.lant i irregular, semblava que tot trontollava els metalls i les cordes,combinat amb passatges molt avorrits del segon acte i d´altres tapant als cantants, també d´altres més brillants com el intermezzo, crec que es va notar més que mai que l´orquestra necessita una renovació urgent, el tenor Jorge de León va cantar molt pitjor que la última Butterfly semblava que anava a ser un successor de Mario del Mónaco però s´ha quedat a mig camí, amb un estil de cant engolat i a estones desafinat, no em va agradar cap dels representants masculins ni el cònsul ni tots els altres, si em va agradar la Haroutounian que va cantar amb un cant refinat a l´estil de Victoria de Los Angeles, però es va reservar la veu més pel últim acte,en principi no es una veu pucciniana a l´estil de la Tebaldi però té tots els matisos lírics que fan una veu així bonica i convincent a lo dramàtic, sense arribar a ser una soprano spinto, però avui en dia fins i tot les lleugeres es posen a cantar Butterfys
M'agradaM'agrada
Jo també hi vaig anar el dilluns i molt millor les dones (però sense escarafalls) que el homes que no ni va haver cap de destacat, començant pel Jorge de León.
I ara una pregunta per si algú en sap alguna cosa. Al sostre del teatre hi han posat unes xarxes de protecció. Que es que ja han començat ha haver-hi despreniments? O a què es deu?
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amb la seva opinió i sobre tot amb el tema de l’egixència d’un public que “braveja” la mediocritat. Així no arribarem enlloc.
M'agradaM'agrada
Voy a estar de acuerdo con Joaquim y regresado de la última función 29 de enero, reiterar que ha sido la peor Cio Cio San que he escuchado en teatro en los últimos 40 largos años.
Me cae bien personalmente Ainhoa pero salvo en algún momento puntual como por ej. el bel di vedremo que lo ha cantado, casi todo el resto fuera di rol , tesitura que le sobrepasa por todos lados y confundiendo el dramatismo del personaje con un canto gritado y a tortazo limpio. Vamos, rol a eliminar del repertorio sino quiere cargarse la voz
Teatro lleno y salvo alguna cosita del tenor Lahaj ( irregular y poco refinado ), el buen hacer de la Suzuki y del Yamadori, todo lo demàs deficiente o muy deficiente vocalmente. Mala Butterfly, por todo lo antedicho
A mi si me ha gustado bastante la concertación de Bisanti
M'agradaM'agrada
Doncs si Lahaj és irregular i poc refinat, De León….😆
M'agradaM'agrada
peor, un autentico “destraler”. Voz pero nulidad de canto
M'agradaM'agrada