IN FERNEM LAND

LICEU: 25 ANIVERSARI DE LA SEGONA DESTRUCCIÓ


Jordi Calafell Garrigosa/AFB Negatiu Blanc i negre

Un teatre d’òpera es pot destruir de moltes maneres, ja sigui per una guspira que va saltar després d’un seguit de negligències inexplicades i inexplicables, ja sigui per una deixadesa premeditada, i el més curiós és que tant en un cas com en un altre, al darrere sempre topem amb les diferents administracions públiques, responsables tant de la destrucció de fa 25 anys, com de l’estat ruïnós actual, després d’una destrucció molt més lenta i estudiada que aquell paorós incendi que el 31 de gener de fa 25 anys  va destruir-lo escampant sobre les teulades de Barcelona les cendres barrejades de velluts gastats, fustes corcades i fantasmagòriques cacofonies provinents de molts dels més grans noms de la lírica que van deixar volar per la sala el seu art en innombrables tardes i nits de glòria.

Ara com aleshores necessitem de molts esforços per tornar-lo a fer ressorgir de les seves cendres i només desitjo que ara siguin molt més hàbils en la reconstrucció, perquès en lloc de conformar-se amb un erroni “com era i on era”, fent una de les més galdoses operacions d’estètica, s’hagués hagut d’aprofitar per fer una casa còmode i  democràtica on tothom pogués gaudir de l’espectacle en la seva totalitat, sense que làmpades, baranes o butaques orientades en sentit contrari a l’escenari impedís gaudir del que s’ofereix. De la mateixa manera, ara que tenim la casa sota mínims i que ens cal una reconstrucció en profunditat, m’agradaria que les administracions dotessin no només de la imprescindible aportació econòmica, si no de l’absoluta complicitat i suport a una institució que és o hauria de ser un centre de creació artística, un motor cultural que ha de vigoritzar la ciutat que l’acull i el país que la manté.

Cal construir amb solidesa quelcom més complicat que uns murs de formigó, folrats amb daurats i tonalitats granes.

Fa 25 anys traumatitzats per la tragèdia ens conformàvem amb promeses i vàrem ser poc exigents i crèduls, ara amb aquesta persistent destrucció d’un prestigi fent miques,  d’un afebliment musical del seus cossos estables i del desencís d’un públic desmotivat i infidel, no valen les operacions de maquillatge, cal que construeixin amb solidesa artística i estimulant creativitat, una casa on la ciutadania hi trobi motius per allotjar-se  amb passió.

I no estaria malament, aprofitant aquest estat de decrepitud, que ens expliquessin que caram passa al sostre de la sala actual. Ja cau?

Un comentari

  5. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de febrero 2019 | Beckmesser

  7. Fer

    Ja fa temps que la nova sala del Liceu cumpleix 20 anys, reconstrucció històrica o més aviat diria mediocritat en voler imitar lo històric, tots sabem que l’acútica no es la mateixa, la visibilitat tampoc degut a una col.locació massa baixa de les butaques, en la sala anterior el so era més avellutat, armònic i no tant sec com ara, a diferència de la Fenice que amb uns fets semblants han conseguit un teatre millor, el Liceu es el teatre de la acústica seca, de totes maneres el que fa gran un teatre d’òpera no és l’edifici , teatres bònics n’hi,ha molts El teatro Regio de Parma, el San Carlos de Nàpols, el Colón de Buenos Aires etc. Però el més important es tenir un cor una orquestra i un cos de ball de qualitat, una programació enyginosa, atractiva, i això el Liceu no ho ha assolit

    M'agrada

    Respon
  8. Josep Olivé

    Els que varen decidir que el Liceu havia de ser “com era i a on era” ni paguen entrada, ni tenen cap problema de visibilitat. I d’aquests segur que en trobariem que ni els hi agrada l’òpera.

    Liked by 1 person

    Respon
  10. colbran

    Verdaderamente es un enigma no explicado el de esas mallas en el techo del Liceu. Es que físicamente se está cayendo a trozos? Porque artísticamente hace tiempo que está “caído” y no hay “red” ni “malla” que lo mantenga salvaguardado.

    M'agrada

    Respon
  12. Kàtia

    Vaig fixar-me en el sostre el dia de Butterfly i vaig pensar que en qualsevol moment alguna cosa cauria del sostre.Serien els materials prou bons en la reconstrucciò ,ja no em crec res.
    En altre ordre de coses vam estar a Abao per veure I Lombardi, ja coneixia el teatre,magnifica visiò, acustica diria que gairebe perfecta, la orquestra s’escoltava tan bé que he arribat a pensar deixar el meu abonament al Liceu i fer escapades a Bilbao,per cert,un teatre que siguis on siguis es veu perfectament sense haver de torcer el cap

    M'agrada

    Respon
  13. toni

    Es una pregunta-consulta. Algunos de ustedes, aficionados a la música y la Ópera, tienen alguna constancia fehaciente de las posibilidades – cualidades acústicas del Auditorio del Fórum para poder llevar a cabo Ópera o conciertos. Tengo entendido que tiene un aforo de más de 3000 butacas. Gracias.

    M'agrada

    Respon
    • bocachete

      En platea només són 2.341 llocs i després hi ha com un pis. La visió és molt bona des de tot arreu, ja que és una sala on totes les butaques se situen frontalment. El problema estaria en l’escena, que no està pensada per al teatre i no s’hi podria encabir una caixa escènica sense alterar molt l’edifici. L’acústica, no sé… Jo només hi he estat en un acte amb conferències i se sentia bé, però estava tot sonoritzat. Hi ha molt metall, en la sala… no sé. Sempre es podria arreglar d’alguna manera, però això de l’escenari, no ho crec.

      M'agrada

      Respon
  15. Duran

    Cuanta raó tens Joaquim, he sigut durant moltes vegades, guia per les visites i avans de fer-hu, varem asistí a clases i ensatjos i els comentaris que podiem senti respecte la destrucció del Liceo, es per callá. No faig cap comentari al respecte perque sería de mal gust, (aqui ho deixo)

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari