Foto gentilesa Departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.
Ha tornat Hamlet al Liceu després de més de 15 anys d’aquelles memorables i difícilment superables representacions amb Simon Keenlyside i Natalie Dessay, aquesta vegada en versió de concert i amb un equip vocal de nivell sota la direcció de Daniel Oren en una feliç nit que m’ha fet sortosament oblidar les aventures belcantistes del director israelià.
Oren va treure petroli d’una partitura a estones feixuga, gràcies a un bon sentit dramàtic i a un tractament sonor brillant que evitava el tedi en totes aquelles escenes musicalment poc inspirades que contrasten amb les altres que han donat fama a una òpera que comptant amb un argument tan potent no va trobar en Thomas, ni molt menys en Carré i Barbier, en els seus millors dies (quin final!).
Malgrat algunes poc precises intervencions solistes a l’inici de l’obra feliçment superades, l’Orquestra del Liceu em va agradar, amb moments francament brillants, amb qualitat i homogeneïtzació del so i una acurada atenció pel matís, sobretot en els interludis on Oren va tenir especial cura i reeixits resultats.També el Cor del Liceu, tot i que en els moments potents va evidenciar la pèrdua de qualitat sonora amb notes una mica estridents i obertes, sobretot en la corda de sopranos, va brillar en la catàrtica escena de la mort d’Ophelie oferint una bona interpretació global.
El rol de Hamlet és extenuant, però Carlos Álvarez va saber dosificar bé les seves forces, i si bé és veritat que en el primer acte semblava, com Damrau, reservar-se, després va tenir molts moments esplèndids de força i exhibició de tècnica, emissió i expressivitat. Amb una “chanson bacchique” on va estar pletòric o un “Être ou ne pas être” de gran expressivitat dramàtica, per parlar només de dos dels molts moments que el baríton malagueny va exhibir una classe extraordinària, amb una veu de baríton plena, càlida i indiscutiblement dramàtica. Potser això anava en detriment de la jovialitat que hauria de tenir el príncep danès, però no hi ha dubte que la grandesa vocal d’un Álvarez en plena forma atorga a la representació de molta força. Esplèndid és poc.
Diana Damrau no em va convéncer. Després d’haver tingut la fortuna d’assistir en el 2003 en aquelles representacions glorioses de Natalie Dessay crec que em serà difícil trobar una soprano que ho faci millor, que s’identifiqui tan bé amb el rol, no només vocalment, si no també interpretativament. És clar que l’escena també l’ajudava i en una versió de concert és més difícil, però per a mi el problema és que ella ja no té la veu per interpretar aquest personatge tan fràgil i juvenil. A Diana Damrau la veu li pesa i és bastant incapaç de fer-la volar amb lleugeresa cristallina, de manera ben afinada i sobretot amb un fiato generós. La veu queda curta, mancada d’aire i alè.
Els sobreaguts son excessivament oberts i en moltes ocasions resulten lleugerament calats, mai dona la sensació que estiguem escoltant a una adolescent i malgrat que la soprano alemanya és una extraordinària cantant/actriu, com va quedar ben palès en la seva darrera Violetta al MET, la seva Ophelie és decebedora. La gran escena de la bogeria no va ser com s’espera memorable, ni el teatre es va ensorrar en acabar, senyal inequívoc que tot i l’estima que li té el públic liceista, en aquest rol l’ombra de Dessay és massa allargada. Per a mi un rol que no hauria de fer més.
Fantàstica sorpresa la reina Gertrude la mezzosoprano Eva-Maud Hubeaux. Va començar una mica irregular canviant molt de color (a la Baltsa), però a mida que la representació va anar avançant la veu es va consolidar i va tenir moments esplèndids en el duo amb Hamlet al tercer acte i es va guanyar al final una rotunda ovació, potser després de Álvarez, la més gran.
Nicolas Testé ho intenta, però mai serà baix, perquè per ser-ho ha de tenir un registre greu prou sonor , audible i ben projectat, quelcom que no té. És més aviat un baríton baix. Li he vist coses pitjors, però Claudius hauria de tenir una presència vocal més determinant. És qui és i per això canta a tants llocs.
Laërte és un rol ingrat i poc desenvolupat. Celso Albelo el va cantar projectant bé però sense acabar de controlar alguna emissió poc francesa. Tant que s’enmiralla en Kraus, s’hauria d’esmerçar una mica més en certes projeccions que trenquen els bons intents d’un cant distingit.
Ivo Stanchev assumia el rol de l’espectre del rei difunt, amb correcció però poca presència i autoritat. Massa discret per ser un fantasma determinant.
La resta de l’equip eren tots asos locals, magnífics en les seves intervencions que prestigien el teatre que compta amb ells. Especialment notoris els enterramorts de Carlos Daza i Josep Fadó, mentre que Rubén A. Moretti va mostrar la seva veu notòria i cavernosa com a Polonius. Enric Martínez-Castignani com a Horatio (rol massa discret per les capacitats del baríton barceloní) i Albert Casals com a Marcellus es van fer notoris en les escenes on participen, quelcom en aquest cas complicat ja que no tenen moments solistes rellevants. Ambdós van exhibir personalitat vocal i varen garantir la qualitat i seguretat del conjunt.
Al final èxit general, però ni el Hamlet de Thomas crec que sigui una òpera per fer en versió de concert, ni la representació, com era de preveure, ha esdevingut l’exitàs que hom esperava, ja que Damrau ha agradat als seus incondicionals, però no ha estat ni de lluny una Ophelie de referència
Ambroise Thomas
HAMLET
Òpera en cinc actes. Llibret de Michel Carré i Jules Barbier
Hamlet Carlos Álvarez
Claudius Nicolas Testé
Laërte Celso Albelo
L’espectre del rei difunt Ivo Stanchev
Marcellus Albert Casals
Horatio Enric Martínez-Castignani
Polonius Rubén Amoretti
Primer enterramorts Carlos Daza
Segon enterramorts Josep Fadó
La reina Gertrude Eve-Maud Hubeaux
Ophélie Diana Damrau
Orquestra Simfònica del Grabn Teatre del Liceu
Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció: Conxita García
Direcció musical: Daniel Oren
Dijopus 7 de març de 2019
versió de concert
IN FERNEM LAND 
Completament d’acord Joaquim, no puc afegir res més.
Bé si, el fracàs de l’equip de màrqueting de no fer possible que el Liceu s’omplís, però amb els preus injustificables de les entrades s’explica una mica.
M'agradaM'agrada
M’alegro de veure que al menys el blog t’ha tornat la veu. Per a mi, ahir la nit va començar una mica fluixeta, amb un acte primer que em va deixar fred i tement que sortiria amb allo de millor em podia haver quedat a casa. No obstant, a partir del segon acte, com ve apuntes, la cosa va començar a canviar i es va percebre una implicacio mes gran per part de tothom. Alvarez va fer, sota el meu punt de vista, una grandissima interpretacio i tambe Damrau. Cert que en algun agut a la bojeria va calar un poc, pero em va fer gaudir molt. Es clar que jo no he tingut la sort de viure Dessay i potser no tenir referents per aquesta obra hi va ajudar. Tambe crec que va ser força destacable la intervencio de Hubeaux en l’escena amb Hamlet.
Ara be, de tot plegat, tambe m’agradaria destacar la direccio d’Oren, que em va semblar estupenda!, atorgant un tremp i uns matissos molt acurats en els moments dramatics importants de la partitura. Em va colpir especialment la mort d’Ophelie, en el qual, quan el cor va començar a acompanyar la solista Oren anava fent que no amb el cap i els feia senyals fins que va aconseguir el murmuri que volia, amb ell practicament plegat sobre el faristol. Alli, quan ell va assentir al cor, l’escena va assolir una gran moment dramatic. Van aconseguir emocionar-me, tots plegats.
Es clar que s’hi poden posar “peròs”, vam tenir una Hamlet i una Ophelie que a nos er que gaudeixin d’una segona joventut no encaixen massa amb els jovenívols papers, però noi, va ser una bona nit d’òpera en la que vaig sortir satisfet, i això és el que compta. I ames vaig tenir la sort de poder saludar i xerrar una estona amb en Fede i en Joaquim, aixi que, què més es pot demanar!
Salut Infernems,
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de marzo de 2019 | Beckmesser
Acabo de veure que està disponible a Catalunya Música, per als qui no hi vau poder anar:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/directe-a-lopera/hamlet-dambroise-thomas-des-del-liceu-versio-concert/audio/1032295/
M'agradaM'agrada
Potser el Liceu no era ple perquè al Palau hi havia un gran Matthias Goerne cantant “Schwanengesang”? Era la tercera nit que ens deleitava amb una magistral vetllada liederista. Per això molts no escoltarem “Hamlet” fins diumenge. Quan se solapen dues bones programacions…sol passar això.
M'agradaM'agrada
Particularment vaig tenir l’impresió que Alvarez no estava gaire còmode, sobre tot al començament, a mesura que va anar transcorrent la representació es va anar afermant, en quant a la Damrau potser el rol l’agafa ja una mica massa tard, perquè la veu li a anat evolucionat i la zona sobreaguda hi ha molta tibantor i poc vellut. Una sorpresa molt agradable la de la mezzo Hubeaux una veu al seu punt just de maduració i que transmet el que diu, amb escena deu millorar encara mes. Cal dir que no m’esperava una direcció tan acurada del mestre Oren, francament molt be, també l’orquestra va tenir una nit molt encertada, las diferents seccions van sonar empastades i el conjunt homogeni, amb algunes intervencions de mèrit per part dels solistes, sobre tot la del clarinet solista en el breu interludi abans del final.
M'agradaM'agrada
No estando ayer en el teatro y habiendo escuchado parcialmente este HAMLET por Catalunya Radio, muy de acuerdo y coincidente con Joaquim
Irregular la Damrau que sufre mucho ahora en el registro agudo ( estridente y abierto) y sigue con los problemas de fiato en su línea de canto, peor su esposo Nicolás Testé que es un bajo barítono menos que discrerto, con emisión in gola.
Muy bien , de menos a excelente final, Hubeaux y sobre todo Carlos Alvarez, plenamente recuperado de su enfermedad en las cuerdas vocales, con personalidad, presencia vocal y noble línea de canto ( para mi , actualmente el mejor barítono en repertorio verdiano, verista y hasta en bastante repertorio francés, junto a Tézier )
excelente y adecuada, la dirección del maestro israelí Daniel Oren
M'agradaM'agrada
El primer acte semblava al principi un assaig general, sobretot per la contenció dels cantants preveient la llàrgaria de la partitura, la direcció orquestral la vaig trobar molt matisada i acurada amb monents colpidors amb les cordes amb legatos molt inspirats i brillants amb els metalls, potser alguna afinació dubtosa de trompes i trombons, molt encertat el cor amb moments inspiradissims a boca chiusa, gràcies al bon affaire del director l’orquestra no va tapar els cantants com succeix moltes vegades en les versions de concert de les òperes no representades, Alvarez va consolidar molt be el paper de Hamlet però crec que el seu estil es molt Verdià molt allunyat de la interpretació intimista que va fer Simon Keenslay, amb la Ofelia de Diana Damrau fa una escena de la bogeria alegre al final més que aguts calats,trobo aguts tallats, molt diferent de la inoblidable Dessay, però la Damrau ha passat potser de soprano lleugera a lírica? , molt bé la mezzo aviat sentirem a parlar d’ella, i el baix al costat de l’Alvarez qui semblava el baix era el bariton, llàstima que no fos la funció representada de que serveix aquest escenari si no es poden fer dues òperes al mateix temps
M'agradaM'agrada
Completament d’acord amb tot. Però amb tot. Decepció amb Celso Albelo, la vegada què li he trobat la veu més projectada, però segueix no agradan-me. Una molt bona nit liceista.
M'agradaM'agrada
Ahir va ser el primer cop que escoltava aquesta òpera i en general coincideixo bastant amb el teu apunt, malgrat que no puc comparar-la amb la versió del 2003, crec que ahir va ser una nit per disfrutar de grans veus, sobretot l´Alvarez que està en estat de gràcia.
Personalment crec que aquesta òpera, només te alguns moments de brillantor musical i pel lluïment dels cantants. La vaig trobar bastant monotona (l´obligació dels 5 actes de les òperes franceses ?) i només gràcies a la magnífica feina del director i l´orquestra per treure-li tot el suc possible i per la qualitat dels cantants, vaig sortir satisfeta…potser si hagués estat escenificada no se m´hagués fet tant llarga.
M'agradaM'agrada
Bravo Carlos Alvarez y Daniel Oren!
M'agradaM'agrada
He assistit avui i la veritat es que sortit molt satisfet, sense poder-la comparar amb la versió del 2003, destacaria sobretot a Álvarez i a Oren (que ha aconseguit moments orquestrats molt brillants i i també a Eva-Maud Hubeaux, la qual no coneixia i ha estat un gran descobriment . La Damrau m’ha agradat però coincideixo bastant amb la teva opinió . El conjunt en general , crec que ha tingut un nivell molt destacable. Bravo!!!
M'agradaM'agrada
Segons el que vaig escoltar diumenge i tot i tenir molt present el darrer Hamlet escenificat afegiria als bravos també a la reina, com bé diu la crítica i l’Alexis.
M'agradaM'agrada
Potser el diumenge va sortir millor? Jo diria que la Damrau va cantar prou bé, sense tants problemes d’agut o fiato. Cert que no és una veu “fràgil”, però trobo que va cantar molt bé el paper, tant en la primera ària com en la final. Carlos Álvarez domina del tot, això sí: un baríton de bo de bo. Excel·lent mezzo (havia fet un repartiment de l’última Favourite, però no vaig veure-se-la). Ir, realment, espectacular l’orquestra i el cor: l’Oren saltironant constantment era un espectacle paral·lel. Bé, doncs: llàstima, però que no s’escenifiqués, perquè és d’aquelles obres que perd bastant si no l’acompanya la part teatral.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquìn por esta entretenida reseña de una ópera que solo he v isto en video: aquella de Keenlyside en el Met, deduzco que los mejores han sido el gran Älvarez y Oren.
M'agradaM'agrada