IN FERNEM LAND

LICEU 2020/2021: IL TROVATORE (Eyvazov,Willis-Sørensen,Tézier,von der Damerau,Belosselskiy;Dudamel)


Unes localitats entre 355,00€ i 36,00€ no les val el repartiment vist aquesta nit passada al Liceu ni en el cas que hagués cantat Anna Netrebko, que és precisament per ella per qui van posar aquesta tarifa escandalosa i tractant-se d’un equipament públic els preus resulten insultants i delictius. Res justifica un dispendi d’aquesta mena i si del equip vocal només destaca per sobre de la resta un dels elements, quan la dita històrica diu que es necessiten els 5 millors cantants del moment, el desgavell artístic per ami és absolutament injustificable.

Per sort el Liceu va contractar a Gustavo Dudamel i per a mi ha suposat la satisfacció més gran de la nit, en primer lloc perquè ha demostrat que una òpera habitualment tan maltractada i vulgaritzada per directors que es limiten a portar el compàs, en mans d’un gran esdevé un joiell d’agradables sorpreses. Dudamel. com també va succeir anys enrere quan Muti es va posar al davant del cor i l’orquestra del teatre, ha motivat i esperonat de manera especial i engrescadora a l’orquestra, fent que el so fos no tan sols pulcre, si no bonic i elegant, amb intervencions solistes de mèrit i fent lluir famílies senceres que habitualment passen desapercebudes. Per la meva posició extrema a la sala podia mirar amb deteniment com els músics n’estaven d’implicats i amb quines ganes feien saltar guspires dels arcs. Hi han hagut multitud de detalls que atorguen un grau d’excepcionalitat a la direcció del director veneçolà, que és veritat que a moments ha tapat a algun cantant, però no de manera grollera, ni escandalosament aclaparadora, no, més aviat era el o la cantant que no era capaç d’extreure el so ampli que tota veu verdiana ha de tenir. Per altra banda hi han hagut moment de delicada subtilesa i d’atmosfera subjugant com tota l’excel·lent escena de la torre, d’un misteri i nocturnitat misteriosa. Era la primera vegada que la dirigia i ha fet un treball exquisit.

L’amic Josep, retrobat després de tants mesos, quan ha acabat l’esperada i temuda “Pira” se m’ha apropat i m’ha dit amb gran encert, el triomfador ha estat Dudamel. Trigarem a escoltar un acompanyament tan vibrant i detallat d’una orquestra i director que mereixien molts més bravos dels que ja han rebut.

L’equip vocal ja us he dit que no m’ha convençut gens. Verdi crec que necessitat uns cantats entregats, una línia de cant senyorívola i una comunió amb el públic que només es pot donar si els cantants comuniquen allò que canten com van demostrar en el mateix escenari fa quatre dies Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala. Aquesta passada nit només l’extraordinari baríton francès Ludovic Tézier ho ha donat amb escreix. Només emetre la primera frase s’ha evidenciat la categoria no només vocal, si no interpretativa per l’expressivitat del que deia i com ho deia. Dels cantants ha estat clarament el més bravejat.

Yusif Eyvazov ha aprés a cantar una mica, això és un fet inqüestionable i fàcilment demostrable, només cal escoltar els seus inicis i ara, però no n’hi ha prou perquè ell ha de lluitar contra un enemic insalvable, una veu lletja i una emissió molt ingrata. La línia de cant no és precisament exquisida malgrat que ha aprés a modular una mica l’emissió, però després d’una nota o una frase més estudiadament bonica que veritablement sentida, n’emet una altra d’emissió oberta i sonoritat grollera, no hi ha una continuïtat. La veu és ferma i l’emissió ample i segura. L’agut més brillant que el sobreagut, és generós i si a “Ah si ben mio” s’ha trobat a faltar l’elegància i la seducció del tenor líric, a la famosa cabaletta no ha demostrat ser el tenor heroic, tot i l’intent de culminar amb un generós fiato de sonoritat una mica escadussera. Al seu favor cal dir que pocs tenors d’avui en dia canten aquest rol, i menys encara amb la seva suficiència, per tant res a dir davant la garantia d’un emissor de notes segures, però estem molt lluny de qualsevol tenor mereixedor de cantar amb els millors directors i en els millors teatres com li succeeix a ell per mèrits aliens.

La decepció per la cancel·lació de Netrebko era evident i els que han pagat fortunes injustificades trigaran a pair l’ensurt. La emergent soprano nord-americana Rachel Willis-Sørensen m’havia esperonat i n’esperava molt. La veu és preciosa i seductora, amb cos i harmònics, l’emissió és molt pulcre i malgrat que la zona central no és especialment voluminosa, quan vol es fa notable, el greu en canvi és encara precari per cantar segons quins rols de lirico-spinto i la Leonora en molts moments els demana. La seva sortida a “Tacea la notte placida” ha estat molt decebedora i en la cabaletta ha desaparegut, se la notava poc segura. Ha millorat en la segona part en la llarguíssima escena de la torre, amb l’ària, el “Misere”, la cabaletta i el duo amb el Comte. Tot i implicar-se més la cantant s’ha mostrat distant i gèlida. En cap moment m’ha arribat a emocionar tot i fer el que està escrit amb una pulcritud sense ànima. O s’implica més o és una cantant que no m’interessa gens ni mica, al menys en aquest repertori. Decebedor debut.

La mezzosoprano alemanya Okka von der Damerau té una bonica veu, mancada dels greus rotunds que necessita la gitana Azucena, però sobretot és una cantant que no coneix l’estil verdià, ni posseeix el temperament dramàtic i interpretatiu per aquest rol. A estones semblava que cantes lied, i és clar Azucena no és precisament això, ans al contrari, t’ha d’encendre i esgarrifar i fins i tot fer por. No podré oblidar la seva elegantíssima versió d’un Condotta ell’ era in ceppi absolutament fora d’estil. Per sort en la meva vida operística he pogut veure a Cossotto, Obratzsova o Zajick que em van ensenyar com s’ha de cantar aquest rol.

Dmitry Belosselskiy ha mostrat una sonora veu de baix en el gran relat inicial de Ferrando, però tampoc és que sigui un prodigi d’italianitat verdiana. En qualsevol cas és un baix de veritat, molt apropiat pel reporti eslau.

Excepcional la Inés de Mercedes Gancedo, una cantant que òbviament ja no hauria de fer rols d’aquesta mena però que un pretès cast de super luxe, ella quedava com la cirereta del pastís, com en l’època daurada dels enregistraments discogràfics, on les grans cases oferien rols menors a cantants molt per sobre de les possibilitats del rol, com ha estat el cas. La seva preciosa veu no desmereixia gens al costat de Willis-Sørensen en el diàleg abans de la primera ària de Leonora.

Correcte sense més Néstor Lósán en l’episòdic rol de Ruiz, complint Miquel Rosales i Joan Prados com el Vell zíngar i el Missatger.

El cor que no sé per què ha cantat amb mascareta si els seus membres estan degudament separats i palplantats en l’escenari sense cap moviment, ha estat molt equilibrat. El so esmorteït no beneficiava la projecció, però en una òpera coralment compromesa i malgrat la precarietat actual de la formació liceista, heroicament defensada per Conxita García, han complert dignament. Sense cap mena de dubte la controlada però apassionant direcció del mestre Dudamel els deu haver ajudat i esperonat.

L’aforament al 50%, la poca possibilitat de fer tertúlia als passadissos o zones de descans o la insuportable mascareta, no són prou inconvenients per fruir de la música en directe. El públic en teníem moltes ganes i el fet de tornar a aquesta mena de normalitat de ben segur ens fa ser més generosos del que una representació titllada d’històrica es mereixia. Ha estat una funció més però la notable història del teatre, recorda Trovatores molt més històrics per motius vocals que l’escoltat ahir.

Un comentari

  1. Guillermo Iván Soto Aliste

    Muchas gracias amigo, estoy de duelo, ayer falleció mi hermana Kenny

    El jue., 1 de octubre de 2020 8:16 p. m., IN FERNEM LAND escribió:

    > Joaquim posted: ” Unes localitats entre 355,00€ i 36,00€ no les val el > repartiment vist aquesta nit passada al Liceu ni en el cas que hagués > cantat Anna Netrebko que és precisament per ella per qui van posar aquesta > tarifa escandalosa i tractant-se d’un equipament públ” >

    M'agrada

    Respon
      • Ricard Villuendas

        Gracies Joaquim i mis condolencias, Guillermo.
        El que no puc entendre es que varen posar 350€ per veure a la Netrebko, si ara no ve, perque no tornen a posar els preus als seus “standards“ ?
        En quan a la Rachel Willis,em sorpren la teva critica perque havia llegit molt bones critiques i el poc que la havia escoltada em semblava de molt nivell….

        M'agrada

        Respon
  3. Leonor

    Vaya. Lastimita de “Trovador”, menos por Dudamel y Tezier.
    De todas maneras, a ver si se mejora el próximo día. Optimusta que es una (lo de Azuceba, me temi que no(esa voz grave es difícil oírla hoy día).
    ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      No puede mejorar, la mediocridad siempre és mediocre y la frialdad no se calienta d ela noche a la mañana. Asumamos que nos colaron un producto mediocre con la Netrenko y posteriormente Dudamel como reclamo para hacer un taquillaje extra y la reducción de localidades disponibles y la cancelación, esta vez justificada y demostrable de la diva, ha dejado un producto seriamente adulterado a precio irracional. Es un sin sentido. Pero recuierdo que pagamos por el horrible Tristan und Isode de los Mariinki con Gergoiev otra fortuna y fue una estafa descomunal. El Liceu de la época Guasch a venido para quedarse.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      La Garanca en absoluto, nada más alejado de este rol que la mezzo letona. Anita Rashvelishvili es quizás la única que por temperamento y voz, aunque con limitaciones en el registro más grave para un rol que necesita una mezzo dramática o contralto, sea la más adiente.

      M'agrada

      Respon
        • colbran

          Completa no, pero en un recital grabado por Piotr Beczala en 2012, la inmensa Podles canta la segunda aria de Azucena (“Condotta ell’era in ceppi” y subsiguiente dúo con Manrico) y en 2014 grabó en directo un recital en Poznan (Polonia) interpretando, entre otros temas, la primera aria de la gitana (“Stride la vampa!”).

          M'agrada

        • martín

          A colbran: Muchas gracias por su comentario y orientación. De acuerdo con el calificativo ” inmensa” aplicado a Ewa Podles de quien recuerdo su escalofriante interpretación en el Liceu del papel La Cieca en el primer acto de La Gioconda

          M'agrada

  5. JordiP

    Per un moment em va passar pel cap comprar unes entrades per a aquesta representació, quan en vaig veure els preus, vaig pensar que aquests romans estaven folls. A més amb el risc que sortís fiasco, com sembla que va ser. En fi, veurem la propera….

    M'agrada

    Respon
  6. jordifosal

    tampoc hi aniré, volia escoltar a Netrebko però els preus em van tirar enrere i ara que ha estat substituïda i sembla que de manera poc satisfactòria, m’hagués estirat els cabells.
    Joaquim, quina il·lusió tornar a llegir-te. Gràcies

    M'agrada

    Respon
  10. Joan Janer Vidal

    A mi Dudamel m’agrada molt malgrat els detractors, i et diré que aquella versió de la segona de Mahler de “Proms”, crec que el 2011 o així, que va dirigir, per mi és de reclinatori com dius tu tantes vegades. Un cop mes gracies per tornar Joaquim!

    M'agrada

    Respon
  11. Jaume (de Peralada)

    Haurien de tornar part del cost de l´entrada si cancel-la algún/a divo/a de la cartellera inicial, o bé, donar dret a tornar les entrades, perquè a canviat el contracte inicial.

    Ja m´ha passat varies vegades i no m´enganyaràn mes.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Això és el que diu el sentit comú o fins i tot l’honestedat, però quan compres les entrades o els abonaments ja et diuen que si falla un cantant…. Un cantant no pot mai justificar un augment del preu de les entrades, el Liceu és un teatre públic que tenia el lema del Liceu de tots però que òbviament a aquest preu esdevé el Liceu de qui s’ho pot pagar.

      M'agrada

      Respon

  14. Retroenllaç: Enlaces de octubre de 2020 | Beckmesser

  15. alex

    el domingo allí estaremos, aunque ya me suponía y preveo la misma decepción vocal que tu.
    Como ya intuía cancelaciones posibles y todo, me saqué hace tiempo una de las entradas baratas de las esquinas de cuarto piso, más siendo la función v.concierto

    M'agrada

    Respon

  16. Retroenllaç: Crítica: Il Trovatore en el Teatre del Liceu | Beckmesser

  17. Kàtia

    Com era el meu aniversari,77 anys,em vaig regalar un amfiteatre que em permetia no perdre de vista Dudamel,que es el que volia.Com diu Joaquim els preus no són els adequats,massa diners per un repartiment discret.Entenc que que aquest abús ha estat per Dudamel i per mi pagava la pena La direcció,magnífica,el Sr Netrepko ho volia fer bé,segur, però jo que no hi entenc veig que canta on canta per ser qui és la seva parella.Leonora,em va agradar,la mezzo,per mi,bon, i tan el baríton com el baix van sortir-ne força bé.
    El que sí va estar molt bé,al meu entendre,és la logística de la casa.
    Moltes gràcies,Joaquim,encantats de llegir té

    M'agrada

    Respon
  18. carme olivella

    Encara que no ens coneixem personalment, és una gran joia que hagis tornat a publicar el blog. és un gaudi afegit a anar al Liceu. Compartir els teus interessantíssims punts de vista amb els meus, d’una afeccionada sense grans coneixements operísiticsi nomésap si li ha agradat o no. Amb els teus comentaris puc saber perquè m’ha agradat o no.

    M'agrada

    Respon
  20. moniki53

    Buenas noches Joaquim, realmente han sido una sorpresa tus dos posts…que alegria tu vuelta al ruedo! Lo celebro! Felicitaciones! y gracias!
    ________________________________ De: IN FERNEM LAND Enviado: jueves, 1 de octubre de 2020 20:17 Para: moniki53@hotmail.com Asunto: [Entrada nova] LICEU 2020/2021: IL TROVATORE (Eyvazov,Willis-Sørensen,Tézier,von der Damerau,Belosselskiy;Dudamel)
    Joaquim posted: ” Unes localitats entre 355,00€ i 36,00€ no les val el repartiment vist aquesta nit passada al Liceu ni en el cas que hagués cantat Anna Netrebko que és precisament per ella per qui van posar aquesta tarifa escandalosa i tractant-se d’un equipament públ”

    M'agrada

    Respon
  22. Fer

    Jo d´aquesta temporada no esperava gaire cosa, però ja veig que comencen les cancel.lacions de cantants, sigui per un motiu o altre sempre se surt perdent en el canvi, per exemple aquesta senyora no té el temperament per cantar la Leonora del Trovatore potser una opereta de Strauss o Mozart, la veu es petita i sense greus,el que es bonic es la dicció però amb això no es suficient per cantar un paper dramatic coloratura, si ens haguessin possat la Radvanosky aprofitant que estava a Barcelona, ja no parlem del marit de… la veu ha millorat una mica amb la dicció i la expressivitat però la veu es lletge i no dóna la talla per un Manrico, però es veu que va agradar perquè va ser molt aplaudit,el canvi d´imatge es sorprendent el que ha fet es perdre molts kilos,el bariton va ser el millor sens dubte i la direcció acurada i meticulosa de Dudamel feia temps que no escoltava una versió musical tant bonica i amb tants matisos i un acompanyament dels cantants espectacular. Bravo Dudamel

    M'agrada

    Respon
  24. bocachete

    Hola. Doncs… ja hem tornat de la segona funció d’aquest Trovatore. Suposo, pel que dius de la Willis-Sørensen, que avui ha estat millor: el Tacea la notte li ha quedat bé i se n’ha sortit. El que no ha millorat és el distanciament: no és que sigui freda, és que és com si no arribés a entrar en el paper. I mira que té una veu, efectivament, preciosa i sap cantar, però no trasmet res de res, més que res perquè sembla que ni ho intenta. Fa algun gest “dramàtic”, però no l’acompanya amb la veu. Però feia la sensació que anava com una mica… insegura, amb por. Potser amb el temps? La Mercedes Gancedo (efectivament, una veu impressionant), en la breu intervenció del primer duet, estava més ficada en el paper i era més creïble que la seva col·lega en tota la funció. Però al costat de Damerau… aquesta sí que era un tros de gel: i la veu també és bonica i canta bé, però cantava no ja lied, era com cantar una llista de la compra; en la seva última frase, li diu “era il tuo fratello” com si li digués que el sopar és a taula, sense cap intenció. I, com l’altra, és llàstima, perquè la veu no està malament, encara que sigui poc greu. Potser la manca d’escenificació encara hi influeix més, en aquesta fredor o manca d’implicació de les dues.

    I Evyazov… és cert que no canta gens malament i que se sent bé, però, realment, té una veu que no atrau, no sedueix, no et fa voler sentir-la. Té aquest punt fosc que la fa opaca, sense brillantor… Tampoc no és molt expressiu, la veritat. I també és llàstima, perquè es veu que s’hi esforça…

    I queden Tézier, realment bé, però amb un paper curtet, Belosselskij, encara més curt. I Dudamel. La direcció ha estat molt acurada, amb detalls preciosos, amb un resultat excel·lent. Potser ralentitzava algunes escenes, sobretot amb la Willis-S. I estava atentíssim als cantants.

    No ha estat una mala funció, però el resultat global… no sé, en general, un Trovatore sense ànima, amb uns cantants massa distanciats del drama. Molt correcte, vocalment, però no gaire més. I és llàstima, perquè tots tenen uns insruments interessants.

    M'agrada

    Respon
  25. alex

    Debió mejorar el nivel en la 2ª función de ayer domingo que resumiré y con algo de coincidencia ( no toda) con lo expresado aquí
    La orquesta si sonó brillante y matizada aunque Dudamel que no es habitualmente un director verdiano, ralentizó con algunos ritardandi que podían romper la linea de canto verdiana, el…a si ben mio.. y …el miserere. Muy bien eso sí en los concertantes.
    Evyazov con esa voz y emisión tan ingrata ( voz atrás), mejoró a partir del tercer acto, con una ..pira.. más que valiente e incisiva ( peores Manrico se han visto)
    Tézier, fantástico y el mejor de los solistas. Yo diría que actualmente, él y C.Alvarez son los dos mejores barítonos cantábiles que te puedes encontrar.
    La Willis, tiene una voz homogénea, redonda que cubre bien su canto y es muy elegante. Fue de menos ( gélida o precavida en los dos primeros actos, para cantar un magnifico 4º acto). Eso si, le falta la 5ª marcha verdiana
    Von Damerau tiene una voz poderosa y de gran proyección , pero es más soprano que mezzo por justeza de graves, aparte de faltarle el temperamento verdiano

    M'agrada

    Respon
  26. Joan

    Primerament reinsistir que amb la substitució el liceu ha colat gat per llebre, però com que anteriorment havia donat “bèstia grossa”: Dudamel per “bou”queda una mica atenuat. Diumenge des de la meva localitat del 4t vaig disfrutar molt l’orquestra, el Ludovic Tezier (braaavo) i de la resta em van agradar coses… “d’amor sull’ali rosee”de la soprano americana, la pira del tenor (cert que no vaig entendre si preguntava a la mare e tu la vendicaste? o li deia “e tu, hai fatto la spesa? No pel seu italià sino per l’absència de matís.Però em va semblar un tenor honest, esforçat i amb un “chorro de voz” ja li havia sentit el “Nessun dorma” en un bis al palau (que ningú li havia demanat per cert) i amb la pira de diumenge em sembla que progressa adecuadament. Voldria recordar però que al liceu han cantat any sí i any també Fabio Armilato, Aquiles Machado… perquè sembla que aquí s’alternin cada tarda Camarena, JFK i JDF; el timbre de la mezzo… però és que tota ella com Azucena és poc creible, no només el vestit…) i la Mercedes Gancedo efectivament és un luxe per el paper, el baix i els comprimaris en general. També des de la meva butaca de cantonada vaig poder apreciar bé la solució pensada per al cor i em va semblar molt encertada. Per tant en conjunt i sobretot per com va sonar l’orquestra vaig sortir content. Encantat amb la crítica (Braaaavo) i tant de bo en tinguem una tercera del Don Giovanni amb el Christopher Maltman o de l’excel.lent programa que proposa Jordi Savall amb el Don Joan de Gluck, i la seva revisió dels elemets de Rebel i la (una) suite de la música acuàtica de Händel.

    M'agrada

    Respon
  27. Joan

    I per cert si estàs avorrit, una comparativa entre les preguntes que fa el liceu a la primera enquesta (recital Piotr&Sondra) i aquesta segona d’il trivatore també donaria per fer un apunt…

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari