IN FERNEM LAND

AL VOLTANT DE DON GIOVANNI AL LICEU 2020


Això no és un apunt preparatori del Don Giovanni que dissabte es tornarà a representar al Liceu, ja en vaig fer un el 17 de juny de 2017 que tret d’alguns vídeos que ja no són visibles, em sembla que no difereix gaire del que us diria avui. Si el voleu consultar aquí a sota teniu l’enllaç

https://infernemland.blog/2017/06/17/preparant-don-giovanni/

Si que crec que aprofitaré l’ocasió per parlar d’alguns aspectes que m’interessen al voltant d’aquesta representació, alhora que aprofitaré per presentar l’equip vocal, que no deixa de ser allò que més ens agrada a tots a banda de les particularitats que a exposaré primer.

Don Giovanni es va estrenar al teatre de les Rambles el 21 de febrer de 1866, 98 anys després de l’estrena absoluta a Praga, per tant l’estrena que els responsables actuals de comunicació i màrqueting ens diuen que tindrà lloc el proper dissabte 24 d’octubre és una reposició. A Barcelona es va estrenar el 18 de desembre de 1849 al Teatre Principal.

Malgrat la importància d’aquest títol, segurament un dels més referencials de tot el catàleg operístic de tots els temps, s’ha representat poc al Liceu, un teatre de poca tradició mozartiana: 29 representacions al segle XIX, 34 en tot el segle XX i amb els 20 anys que portem del XXI s’ha representat en tres temporades diferents, 24 vegades, com volent recuperar el temps incomprensiblement perdut.

La proposta d’aquesta temporada comporta 7 representacions entre el 24 d’0ctubre i el 8 de novembre amb un únic repartiment sota la direcció de Josep Pons, que després del Turandot de la temporada passada torna a dirigir l’òpera inaugural, un fet absolutament rellevant per qualsevol casa d’òpera amb pretensions. La direcció escènica original de l’alemany Christof Loy,  anirà a càrrec del repositor Axel Weidauer, per a una producció provinent de l’òpera de Frankfurt.

Cal tenir en compte que amb les noves mesures de seguretat motivades pel rebrot del Covid que obliguen a finalitzar tots els espectacles abans de les 11 de la nit, el Liceu ha decidit, en contra del que tothom podia preveure d’avançar l’inici com si d’una òpera wagneriana es tractes, retallar la partitura, quelcom que em sembla un atemptat de primer ordre que el mestre Pons hauria de negar-se a fer, però sembla ser que va ser ell mateix qui ho va anunciar a la roda de premsa.

Ens quedem sense tres números de la versió vienesa que s’havia de representar segons la versió proposada per Loy. Ja es prou pena que qui decideix la versió que s’ha de representar sigui el director d’escena i no el musical que en aquesta ocasió és a més a més, el director musical de la casa, però no vull encetar una discussió feta moltes vegades i que per a mi resulta incomprensible. S’elimina un duo que no es fa quasi mai (més pena encara) entre Leporello i Zerlina “Per queste tue manine” abans del número 21b el recitatiu acompanyat “In quali eccessi” i l’ària “Mi tradi quell’alma ingrata…” que canta Donna Elvira al segon acte. Escena que a l’estrena a Praga no existia i que la soprano Caterina Cavalieri que va interpretar el rol d’Elvira a l’estrena vienesa va exigir a Mozart per equiparar les seves intervencions a la dels altres solistes amb dues àries, quelcom que també va fer pel Don Ottavio vienès (Francesco Morella) que també va exigir la seva segona ària que en aquest cas va ser “Dalla sua pace” que canta al primer acte i potser per això ara no l’han respectat. per a satisfacció de Ben Bliss el tenor que interpretarà aquest rol al Liceu, en contra del greuge que representa per a la soprano francesa Veronique Gens, quedar-se sense un moment cabdal i estel·lar de la partitura, una aportació psicològica molt important per entendre el canvi de Donna Elvira, que precisament en aquesta proposta de Loy que sembla fonamentar-se tant en la psicologia dels personatges, ara es veu llastimosament alterada. Em fa mal

El tercer tall és el que més agraeixo, ja que es tracta del sextet que conclou l’òpera a la manera de “finale lieto” després de la dramàtica escena del descens a l’infern del Don, en una de les escenes més impactant, dramàtica i colpidora del geni salzburguès. El sextet. “Questo è il fin” sempre m’ha semblat un afegitó improcedent i trobo que malmet el cim musical que s’assoleix amb la condemna del protagonista.

No veurem ni la versió de Praga  ni la de Viena, és un nyap que s’hauria pogut resoldre amb l’avançament de l’hora d’inici (a les 19:30) i escurçant l’entreacte a 20 minuts en lloc de la mitja hora innecessària perquè ni tan sols podrem fer un most, sense bar i amb la prohibició de sortir als passadissos no menjarem l’entrepà a dins la sala, oi?

El cast sembla a banda de molt mozartià, que ja és un gran què, força equilibrat. Intentaré mostrar-vos a tots els cantants interpretant Don Giovanni o com a mínim una òpera de Mozart.

Don Giovanni serà el baríton anglès Christopher Maltman que al Liceu ja ens ha cantat l’Orest de Iphigenie auf Tauris de Gluck, el Marcello de La Bohème i va participar en el concert del matrimoni Netrebko de celebració del 20è aniversari d ela reobertura del Liceu. El podem escoltar cantant “Deh, vieni alla finestra”

El baix polonès Adam Palka que debuta al Liceu serà Il Commendatore. L’escoltem cantant “Se vuol ballare” de Le Nozze di Figaro

Donna Anna serà la soprano sueca Miah Persson que la temporada 2016/2017 va cantar Donna Elvira, És una mozartiana reconeguda arreu, veurem si com a Donna Anna m’agrada més que com Elvira, així ho espero. L’escoltem cantant l’exigent ària de Fiordiligi a Cosi fan tutte “Ei parte . . . per pieta”

El tenor americà Ben Bliss debuta professionalment al Liceu cantant Don Ottavio. Va cantar a la gala de guanyadors del Viñas l’any 2015 i ara el podeu escoltar cantant l’ària “O Wie Ängstlich” de Die Entführung aus dem Serail.

La soprano francesa Veronique Gens no necessita presentació, ha cantat molt al Liceu i el rol de Donna Elvira en dues de les tres darreres edicions 2002/2003 i 2007/2008, a banda de Pamina, Vitellia, Eva a Meistersinger, Madama Lucilla a Il Burbero di buon Cuore de Martin i Soler, i un concert mozartià amb el que va debutar al teatre a la ja llunyana temporada 1999/2000.  Escoltem la seva reconeguda Donna Elvira.ç

El baix-baríton Luca Pisaroni es fa càrrec de Leporello, un del rols més agraits del repertori operístic si al capdavant hi ha un cantant i actor notable. Ell n’és un especialista i per tant esperem que sigui un dels puntals de la representació, ja que sense un bon Leporello l’obra queda coixa. Escoltem al cantant italià en la seva interpretació de la popular i brillant ària del catàleg.

El baríton català Josep-Ramon Olivé, una de les promeses locals que ja s’està consolidant, es farà càrrec del rol de Masetto. Escoltem-lo cantant “For behold / The people that walked in darkness” del Messiah de Handel  l’any 2018 a L’Auditori en ocasió del Mesies participatiu.

I finalment la jove i magnífica soprano sevillana Leonor Bonilla, reconeguda al Viñas, entre altres concursos i que la temporada 2018/2019 va cantar al Liceu, el rol de Condesa Folleville del Viaggio a Reims de Rossini, es farà càrrec de la deliciosa Zerlina. Us proposo escoltar-la cantant una raresa de Massenet, la Sevillana de Don César de Bazán on exhibeix facultats i talent.

Si voleu més informació de dates i altra informació d’aquestes representacions res millor que entrar al web del teatre

https://www.liceubarcelona.cat/ca/temporada-2020-2021/opera/don-giovanni
En parlaré aviat.si la situació no es coimplica

27 comments

  1. JordiP

    Gracies Joaquim! És certament reconfortant veure que entre tants canvis que ens ha portat el coronavirus, un d’ells hagi estat el teu retorn al blog. Agraeixo molt l’apunt preparatori, que estudiare com cal. Respecte a les representacions del Liceu, potser es podia haver fet d’una altra manera, pero donades les circumstancies, nomes espero que la puguem gaudir i que el repartiment i l’orquestra ens donin una alegria.

    M'agrada

  2. Leonor

    Indignada.
    Que adelanren la hora y sin descanso ambos actos (o con 5 minutos), como aquí el “Boccanegra” y que no elimunen nada (bueno, ese dueto casi nunca se hace). El final es un prodigio melódico y la gran escena de Elvira es, a mi gusto, lo más real, doliente y verdadero de las féminas y de la ópera (sin contar con la progresión melódica de la escena del banquete).
    La retransmiten el 24 y estaré escuchando ¡Atentos a Leonor, una soprano exquisita!
    Os deseo, con todo (por el corte) que disfrutéis y ya diréis de la escena.
    ¡Viva Mozart! ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

  3. Joan

    Gràcies per l’apunt. No sabia que ens quedàvem també sense “Dalla sua pace” 😐i per la versió de l’ “À Seville belles señoraaaas….” que no coneixia i que vaig descobrir en el seu temps gràcies a unes psicofonies de l’Amelita Galli-Curci editades per nimbus.

    M'agrada

      • Joan

        “…en aquest cas va ser “Dalla sua pace” que canta al primer acte i potser per això ara no l’han respectat. per a satisfacció de Ben Bliss el tenor que interpretarà aquest rol al Liceu, ” No em sortien els comptes xq el post parla de 3 talls… x cert en algun lloc vaig llegir que podaven el duo Zerlina-Massetto (!) Ara veig que no, que el batti, batti bel mio Masetto l’escoltarem. I que cau un amb Leporello que ni sabia que existís.

        M'agrada

        • en aquest va ser, em refereixo a Viena, que van incorporar el Dalla sua Pace” i el Mi tradi. Com que els talls al Liceu només es fan al segon acte (duo Zerlina-Leporello, ària de Donna Elvira i sextet final) la versió que escoltarem no és ni la de Viena ni la de Praga,serà la del Liceu, perquè a banda de recitatius incorporats a Viena, l’ària esmentada de Don Ottavio al Liceu l’escoltarem mentre que a Parga no.

          M'agrada

  4. Jordi M

    Gràcies Joaquim per l’apunt i per recuperar l’anterior. Continuo descobrint aquesta òpera amb els teus comentaris. Jo tampoc no entenc com no comencem abans, com ens volen fer arribar una hora i quart abans (sortirem al mateix ritme? i pringarem també els dels pisos superiors?), perquè retallen la partitura…en fi, ja només faltaria que el tempo fos extraordinàriament ràpid per fer encara més via. Espero i desitjo que el resultat sigui prou digne. I per cert, quan vaig veure Amadeus, que presenta com a final de l’òpera just l’escena del Commendatore enduent-se el nostre protagonista als inferns, vaig pensar: coi què bé queda així! A veure amb quina sensació sortim del Liceu.
    Salut!

    M'agrada

  5. A Peralada tampoc van fer el sextet final i sincerament el vaig trobar a faltar, es una música meravellosa i d’alguna manera despedeix els personatges amb una moral llògica per l’època (el muntatge de Bieito el va transformar en l’escena mes impactant de l’opera). Tallar el ‘Mi Tradi’ es un crim, sobretot tenint a la Gens

    M'agrada

  6. Guillermo Iván Soto Aliste

    Muchas gracias por la reseña

    El mar., 20 de octubre de 2020 4:23 p. m., IN FERNEM LAND escribió:

    > Joaquim posted: ” Això no és un apunt preparatori del Don Giovanni que > dissabte es tornarà a representar al Liceu, ja en vaig fer un el 17 de juny > de 2017 que tret d’alguns vídeos que ja no són visibles, em sembla que no > difereix gaire del que us diria avui. Si el vole” >

    M'agrada

  7. Rosa.

    Gràcies Joaquim per tornar a informar-nos i preparar-nos les òperes. Els teus comentaris sempre són de molt agrair. Tallar les òperes és un crim cultural. Tallar el “Mi Tradi” és un crim cultural i humà. Donna Elvira és el més humà de tots els personatges de “Don Giovanni” i en aquesta ària ho posa en relleu.

    M'agrada

    • Doncs si, benvolguda Rosa. Eliminar el “Mi tradi” a banda de la bellesa musical de l’escena, és capar la possibilitat que ens ofereix Mozart d’entendre el personatge i la seva complexa psicologia. És el personatge més ric i humà, segurament al costat de Leporello i sense aquesta ària afegida queda coix.
      Gràcies per tornar a deixar-nos i enriquir-nos amb les teves aportacions

      M'agrada

  8. Concha Ferrer

    Gracias Joaquín. El relato es estupendo. Desde su estreno la obra ha soportado todo tipo de intervenciones. Pero esta vez no creo que sea peor es mas tenéis por delante una de las joyas de Mozart y espero que un gran disfrute. El elenco promete.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: