Christopher Maltman (Don Giovanni) i Luca Pisaroni (Leporello) Foto de ©A Bofill gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu
Ahir va tenir lloc la primera òpera representada de la temporada 2020-2021 al Gran Teatre del Liceu.
El genial i sempre colpidor Don Giovanni va ser l’òpera escollida i com sabeu s’ha vist retallada de manera sagnant degut a la prohibició d’acabar els espectacles abans de les 11 de la nit, fet que ha motivat més talls dels que us vaig anunciar en el post del dia 20 d’0ctubre. Els talls són:
- Il mi tesoro (Don Ottavio)
- Ah, petà, signor miei (Leporello)
- In qual i eccessi…Mi tardi (Donna Elvira)
- Per quest tue manine (Zerlina-Leporello)
- Questo è i fin (sextet final)
Diuen que com les mesures obliguen a fer l’entrada esglaonada si la representació comença a les 7 d ela tarda als pisos superiors se’ls ha d’obligar a entrar a tres quarts de 6, cosa que en un país que la poca activitat econòmica/comercial que ens queda acaba al voltant de les vuit sembla fer inviable el canvi de l’inici d ela representació. La pregunta és, Si es tractés de Tristan und Isolde que haguessin fet, tallar-la també?
El millor d ela nit sense discussió possible ha estat la direcció musical de Josep Pons i la resposta de l’orquestra del Liceu, amb moments bellíssims. No crec que la mesura incomprensible de l’horari hagi canviat també el tempo de la direcció, ja que al costat de moments veritablement vertiginosos, com el final del primer acte, n’hi han hagut d’altres degudament assossegats i més contemplatius. El mestre Pons ja havia demostrat la seva magnífica sintonia amb el geni salzburguès, i en aquesta ocasió ha tornat a demostrar-ho amb una direcció curosa que no ha perdut en cap moment la tensió dramàtica, l’orquestra l’ha mantingut quan els cantants abandonats per una direcció escènica plana, quedaven abandonats a la dissort. Els conjunts han estat equilibrats i ells solistes orquestrals han seguit demostrant majoritàriament, la bona impressió de Il Trovatore.
La breu intervenció coral ha estat correcte i amb mascareta, quelcom que en futurs títols ja veurem com resultarà.
L’equip vocal m’ha decebut, sobretot les tres veus femenines. Miah Persson debutava amb el rol de Donna Anna. Jo crec que la seva veu no es por permetre aquest rol. La zona aguda té un so tibat desagradable i no ha estat especialment lluïda en les agilitats. No crec que repeteixi gaires vegades més aquest rol, si ho fa no trigarà en deixar de cantar.
Tallar el “Mi tradi” potser ha estat una sort, perquè Véronique Gens tot i mantenir la categoria mozartiana del seu cant, ja no està per gaire filigranes. Sap com resoldre amb trampes, les seves mancances actuals, d’això se’n diu tenir taules, però se li veu el llautó.
Leonor Bonilla posseeix una veu massa petita pel Liceu. La veu és bonica i per poder lluir més ha fet algunes variacions amb demostració de sobreaguts molt ben emesos, però tot i la reducció de l’orquestra costa sentir-la amb suficiència.
L’equip masculí ha estat més sòlid, si bé cap d’ells m’ha deixat un record notori, ja no dic inoblidable.
Christopher Maltman és un bon cantant, però potser no té el carisma necessari per fer el Don abassegador i seductor. No posseeix tampoc una especial distinció vocal, El volum és generós, però queda una mica impersonal.
Luca Pisaroni de figura més donjuanesca que el propi Maltman, és un cantant que mai m’acaba de convèncer del tot. Té taules escèniques però vocalment no em sembla tan notable com la carrera que està fent. Aprofita com actor les possibilitats que el rol li regala. Ha estat bé en l’ària del catàleg, prodigiosament acompanyat per Pons, tot i un lapsus de memòria que ha corregit amb rapidesa.
El tenor Ben Bliss cal seguir-lo. Ens hem quedat sense Il mio tesoro, que segur que hagués brodat, a Dalla sua pace ha tingut detalls exquisits. La veu és avui per avui, clarament mozartiana i l’estil també.
Josep-Ramon Olivé és baríton i la part requereix com a mínim un baix-baríton. Ha donat la talla com a cantant, tot i que la zona més greu quedava poc rellevant.
Bé el Commendatore del baix Adam Palka. Quan l’han amplificat en el segon acte per fer la veu més espectral no l’hi han fet cap favor. En la primera escena m’ha agradat molt més.
La producció del lloat Christoph Loy prové de Frankfurt i a l’escenari del Liceu no resulta. L’escenari alemany és més petit i l’adaptació a l’escenari liceista és un nyap que no afavoreix en res a una producció que va néixer lletja.
Només la primera imatge en la primera nota de l’obertura crea una expectació que ràpidament queda neutralitzada per la poca brillantor teatral d’una proposta que ens l’han venut com un retrat psicològic dels personatges i el que m’ha acabat semblant és una presa de pel per la manca de idees i les poques que potser té, tan mal resoltes.
Durant el primer acte no hi ha cap canvi escènic, tot passa en una sala immensa sense mobiliari i amb una enorme llar de foc a la banda dreta. Només una cortina vermella que una vegada ja ha servit per crear l’únic cop escènic, ja no serveix pel posterior en el segon acte, tot ui que potser vol ser una el·lipsi que expliqui la misteriosa escena primera. És l’única aportació diguem que personal de Loy, la resta és inútil, decebedor i francament enutjós, perquè és un no res que perjudica molt a l’obra i als cantants.
En el segon acte hi ha una certa varietat escenogràfica d’una lletjor i grisor conceptual, no cromàtica, què també, inexplicable. El vestuari tampoc ajuda gaire a millorar la vesant visual i no entraré en detalls, però l’escena del sopar, tota ells, és per llogar-hi cadires. Ja m’ho sabreu dir.
Si l’assessoria escènica que ha creat el nou equip directiu per aportar al director artístic l’expertesa teatral que encara no té és la responsable de la tria d’aquesta producció, ja poden començar a pensar en posar-lo a la cua de l’atur, perquè han anat a buscar una producció esquifida de dimensions i teatralment nul·la que ha malmès la representació, que amb una gran producció tampoc hagués aixecat el vol, però al menys hagués amagat les deficiències esmentades.
Ha estat una estrena avorrida, per la producció nefasta i per un equip vocal que en el millor dels casos es pot parlar de correcció de nivell, però res més.
Ho han hagut pocs bravos i un buh, el meu cap al senyor Axel Weidauer responsable de reposar el nyap de Her Loy.
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Enlaces de octubre de 2020 | Beckmesser
Gràcies per la ressenya, Joaquim. Els que “tenim hora” per el 8 de novembre em sembla que ja no hi serem a temps. Entre estats d’alarma i tocs de queda, hauré d’escoltar la versió d’en René Jacobs amagat a sota el llit.
M'agradaM'agrada
Renoi, jo esperava una mica mes dels cantants i pel que dius… Em toca el 5N i tal com anem no espero res de bo.
M'agradaM'agrada
Millor no esperar gaire Jordi i gaudir, si et deixen, de l’excelsa partitura. La part musical funciona amb claredat i precisió.
M'agradaM'agrada
La versió de Jacobs sempre és una bona opció, però no ho facis fins que sàpigues segur, cosa que no voldria en cap dels casos, que no es farà.
M'agradaM'agrada
Deu meu Joaquim!
Ahir no hi vaig ser jo al Liceu i després de llegir-te crec que m’ho estalviaré .
Està clar que tu has mamat opera desde que nadaves en el líquid amniotic del ventre de ta mare. Un anàlisi tan profund en tots els aspectes només es
Pot concebre així! Cosa que em deprimeix una mica perquè veig que la meva passió per l’opera només quedara amb això amb passió pels
Sentits. Es per això que m’en alegro tan de la teva rentrée al blog i con en Brandon de Wilde a en Alan Ladd a “Raices profundas” et cridava :”vuelve Shaine vuelve” que los profanos te apreciamos mucho!
I va i has tornat! Gràcies!
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar lidixb.
Però ja em disculparàs si et dic que no m’agrada gens quan dieu després de lelgir-me que no anireu on sigui, això fa que em senti malament i acabi tornant a tancar el blog. La meva és una opinió més. A alguns us puc servir de referència però no és suficient per deixar d’anar a un lkloc on tants esforços es fan per tal de que aquesta situació caòtica i depriment es pugui passar amb cultura.
No és un Don Giovanni per llençar coets, això ha quedat clar, però ves a saber si tu trobaràs coses mé spositives de les que jo he trobat.
La referència cinematogràfica m’ha fet feliç. Gràcies
M'agradaM'agrada
La teva humiltat encara t’ho nota mes!
Oido cocina dons! No m’ho hauras
De Tornar a dir! Però deixa’m aprofitar el teu criteri i coneixement per triar el que vaig a veure . Jo no soc de galliner i a aquest preu m’agrada encertat i gaudir del que vaig a veure. Reitero les gràcies que sens dubte et mereixes
M'agradaM'agrada
Ets molt amable
M'agradaM'agrada
Infelizmente, vamos contar com muitas limitações por muito tempo ainda. Fico imaginando o coro com máscara 😵. A tonteria dos encenadores continua se alastrando cada vez mais. Lamentável, meu caro Watson!😔
M'agradaM'agrada
José carlos, paciencia.
Obrigado pel comentario
M'agradaM'agrada
Tenia moltes expectatives posades en aquest Don Giovanni però es veu que no ha anat massa bé. La darrera producció liceista d’aquesta òpera em va agradar força sense llançar coets. En Maltman és un baríton que m’agrada força i pensava que el seu Don Giovanni seria una garantia en comparació amb el corre avui en dia en aquesta corda cantoral. En Bliss és un tenor magnífic. Us recomano que escolteu al youtube una “Heure exquise2 de Reynaldo Hahn que és una petita joia.
Em toca el dia 31, la Castanyada. A veure… si no estem confinats…
Aprofito pèr recomanar-vos el concert de l’OBC d’ahir amb una peça de Thomas Adés sobre obres de Couperin molt interessant i que es fa escoltar amb plaer. El concert 24 de piano mozartià molt ben servit per Knauer i un bis, també contemporani basat en Beethoven, preciós. I per acabar les Metamorfosis de Richard Strauss magnífgicament dirigida pel mestre Joseph Bastian i excel·lentment interpretada pels 23 solistes de l’OBC. Un molt bon concert.
M'agradaM'agrada
Hola Pere, avui tenia previst anar a caminar i havia deixat l’Auditori de banda. Mal fet perquè no he anat a caminar per pronblemes diversos i per evitar allò dels desplaçaments.
Quann he llegit el teu comentari ja no em donava temps d’anar, tot i que ho tinc relativament a prop.
ESpero que d’aquí ala castanyada algunes coses vocals millorin tot i que no hi ha problemes vocals, hi ha manca de talent vocal i això genera decepcions, en a mi, si.
M'agradaM'agrada
Jo tinc entrada per al dia 31, però al pas que anem… no sé si la podrem veure o ens la faran a les 5 de la tarda per poder complir amb horaris. El confinament nocturn és a punt de caure. Altra vegada rebrà la Cultura, a banda dels qui ja han rebut i encara reben.
M'agradaM'agrada
Avançaran l’hora el que vol dir és que a algins espectadors del quart i cinquè pis els obriran les portes a 3/4 de 6, una hora fora de tota activitat laboral/comercial per a la immensa majoria de mortals, ara i aquí.
M'agradaM'agrada
El Don Giovanni es una òpera que no ha tingut mai bons cantants femenins al Liceu, no recordo cap Don Giovanni extraordinari, el millor per a mi va ser el de la temporada 85-86 amb Renato Bruson i el gran tenor suec Gösta Winberg, potser en veus femenines va ser millor el de la temporada 2017, però tampoc del tot rodó, ja mes lluny hem d’ anar al Don Giovanni de la temporada 1980- 81 amb Luisa Bosabalian com Dona Ana i Adelaida Negri com Dona Elvira el reste de cantants molt dolents i per tant un Don Juan com es deia en aquella època per oblidar, espero veure’ l a la funció del dia 5 sense massa expectatives pels comentaris aquí presents
M'agradaM'agrada
Fer, mai és molt fort.
L’any 1962 Donna Anna va ser Teresa Stich-Randall, Donna Elvira Montserrat Caballéi Zerlina Francesca Callao. De traca aquest any l’equip femení
L’any 1975 Donna Anna cva ser Montserrat Caballé, Donna Elvira Marcia Liebman (què Déu em perdonarà per no saber res d’aquesta dona) i Zerlina va ser Angeles Chamorro.
L’any 1986 Donna ANna va ser una correcta Anna Pusar, Donna Elvira la reconeguda Veronika Kincses i Zerlina Maria Ángels Peters.
L’anny 1990 Eva Johanssson i Elena Filipova s’alternavcen amb Donna Anna, Mariana Nicolescu, Trudelische Schmidt i Inga Nielsen s’alternaven com a Donna Elvira, mentre que la Zerkina ho van cantar Georgina von Benza i Janet Perry.
L’any 2003, en la protestadíssima producció de Bieito, Donna Anna va ser Regina Schörg i Donna Elvira Véronique Gens Heidi Brunner, Brigitte Hahn i Maria Rodriguez, mentre Zerlina la van cantar Marisa Martins i Olatz Saitua
L’any 2008 es va reposar la producció de Bieito amb Ángeles Blancas com a Donna Anna, Véronmique Gens com a Donna Elvira i Juanita Lascarro com a Zerlina.
L’any 2017 Carmela Remigio i Vanessa Goikoetea van ser Donna ANna, Miah Persson i Myrtò Papaptanasiu Donna Elvira i JUlia Lezhenva i Rocio Ignacio Zerlina.
M’he deixat alguns anys on tot em va semblar molt fluix però creu que amb tot el respecte, el teu MAI no s’ajusta a la veritat.
M'agradaM'agrada
Per cert, tinc un record meravellós de Trudeliese Schmidt…
El del 75 amb la Caballé no estava gens malament sempre acompanyada de l’Eduard Gimenez… Jo era molt jovenet però el recordo amb joia i, a més, la direcció escènica era d’Alejandro Ulloa que era un actor molt conegut pel seu Don Juan Tenorio. Gens malament tot plegat.
M'agradaM'agrada
Grandioso actor. Una joya de las que ya no se ven, desgraciadamente.
M'agradaM'agrada
Ja podem donar per acabada la temporada 20/21 al Liceu, ja que l’estat d’alarma es fins al maig.
La CULTURA ensorrada un cop més, una pena.
M'agradaM'agrada
Hi ha possibilitat de canvis d’horari no només per la cultura, per a tot. Només cal la voluntat de fer-ho i ara és el moment propici per canviar radicalment d’hàbits.
Mai haguéssim dit que s’aturaria tot de manera radical durant dos mesos i va passar. Mai haguéssim dit que hauríem d’anar sempre amb mascareta, i està passant, doncs perquè no fem que la activitat econòmica es concentri amb una franja horària sense pausa de 9 a 17 hores que ens permeti anar a teatre, concerts o el que sigui a partir de les 6 per estar a casa a les 10 o a les 11 màxim si vius més lluny del lloc de l’esdeveniment? Si hi ha voluntat política es pot aconseguir molt més ràpid del que creiem. Obrir les botigues a les 10 del matí o les despatxos a les 9 és incomprensible. L’hora del dinar es pot reduir i a les 5 tothom a casa. Quan puguin obrir els restaurants adaptats als horaris no caldrà que tanquin tan tard, haurem de dinar més lleuger al migdia sopar més aviat i tenim una bona franja horària per dedicar-la al oci, la cultura, la família entre les 5 i les 10 de la nit.
Somio truites?
M'agradaM'agrada
No ! Que va! No sòmies truites , el sentit comú fa que les respostes intel-ligents siguin per adaptar-se al
medi i sobreviure. Si els animals de la selva ho fan, nosaltres per que no? Com tu dius només cal bona voluntat!
M'agradaM'agrada
Voldria tenir fe per creure que es possible cambia la mentalitat de la gent per aconseguir el cambi que proposes.
La mentalitat de la gent no està preparada un cambi tant gran.
Crec que si que somiar truites per desgràcia.
La CULTURA no importa.
M'agradaM'agrada
Mil gracias por volver, Joaquim, y también por recordarnos que sigue habiendo vida en la ópera escénica.
M'agradaM'agrada
Gracias a ti por seguir y no vamos a tirar la toalla, 😉
M'agradaM'agrada
Si tens raó a excepcció de la Caballé,Teresa Estich Randall que són extraordinàries, Ana Pusar no em va causar cap emoció especial com a Dona Ana al 86, Regina Shörg no la vaig veure en el Don Giovanni de Bieito però em va agradar molt a les Noces de Figaro, Carmela Remigio no la considero una cantant Mozartiana em va agradar més a un Amico Friz que vaig veure a Venècia, Julia Lechneva si em va agradar molt com Zerlina a l’ any 2017, amb algún comentari vaig dir que aquesta veu em semblava la nova Victòria de Los Ángeles, Mariana Nicolescu no la considero una gran cantant va cantar una Traviata molt deslluida a la temporada 80-81,
M'agradaM'agrada
Voldria tenir fe per creure que es possible cambia la mentalitat de la gent per aconseguir el cambi que proposes.
La mentalitat de la gent no està preparada un cambi tant gran.
Crec que si que somiar truites per desgràcia.
La CULTURA no importa.
M'agradaM'agrada
Vull agrair-te el teu retorn a In Fernem Land , ja feia massa temps que trobàvem a faltar les teves crítiques sempre una mica àcides i sempre encertades. Molts ànims per seguir en temps de pandèmia.
M'agradaM'agrada
Es una bona noticia que “el millor de la nit sense discussió possible ha estat la direcció musical de Josep Pons i la resposta de l’orquestra del Liceu, amb moments bellíssims” i ara estic escoltant youtubes de Ben Bliss, m’agrada.
Gracies, i no ens deixis.
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig el dia 31, només amb l’expectativa de tornar a veure una òpera en directe, i com que amb la reducció d’aforament la disponibilitat d’entrades és limitada, gairebé no tindré visió, així que podré gaudir de la música sense distraccions i no maleiré tant la producció. La meva aspiració és veure si podré fer les paus amb Mozart, per que ell i jo mai hem estat massa amics, no ens hem arribat a barallar, però tampoc haguéssim anat a fer un beure plegats. Aquesta temporada m’he marcatla fita de veure si li trobo alguna cosa definitiva entre el Don i el Mitridate….
Gracies joaquim per la teva opinió, i veig que l’aturada no t’ha fet abaixar la guàrdia i segueixes amb la línia, totalment adequada, d’exigir una mínima qualitat als directors d’escena, per què tothom pensa sempre en els cantants i l’orquestra, però en una òpera, la part teatral també i té molt a dir!
M'agradaM'agrada
Marededéu! Sembla que no hi haurà manera que Mozart i jo fem les paus. Amb les noves mesures, em sembla que m’he quedat sense la sessió de dissabte 😥
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies per la crònica, Joaquim. Tot i que trobo impropi d’un teatre com el Liceu l’amputació de parts musicals, intentaré no deixar-me influir massa i anar al teatre molt receptiu. Jo hi vaig dissabte que ve dia 31, un nit molt escaient per a un Don Giovanni.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
M’agrada molt el Don Giovanni, però en aquesta ocasió, mentre esperava algun moment de meravella, cada vegada tenia més ganes que s’acabés.
Senyor, quina misèria! Vestuari cutrillu 😖, posada en escena per oblidar; les màscares, de pena: un antifaç de jalouin i gràcies.
Em quedo amb el preciós “d’alla sua pace…” de Ben Bliss. Ho broda.
Salut per a tothom!!
M'agradaM'agrada
…Buhh que referencien els ecos de societat de el periódico (xq ens estem quedant sense crítica musical) https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20201024/cronica-don-giovanni-triunfa-liceu-8172075 Al final doncs va caure “il mio tesoro intanto” que és l’ària de Don Ottavio de la versió de Praga enlloc de “Dalla sua pace” que és la vienesa. En fí… no etenc el criteri de la direcció musical x més que m’esforço!
M'agradaM'agrada
Ai… El que té anar el primer dia és que ja està fet i no quedes a expenses de virus ni de tancaments. A mi em tocava el dia 8 i… res: com el JordiP i tants d’altres, ens quedarem a casa. Un Don Giovanni sempre és un Don Giovanni, encara que ja l’hàgim pogut gaudir abans, però sí que em sap greu que es cancel·lin les funcions del diumenge, dia 1, de Sis solos soles: podria haver estat ben interessant, però ja no ho sabrem, almenys ara. Què hi farem…
M'agradaM'agrada
Ja ens han tancat el Liceu… vaig poder anar-hi dilluns i, tal com comenteu, millor les veus masculines que les femenines, per mi els dos rols principals bé i els secundaris notables alts. La part musical excel.lent i la escenografia…plana és poc, podria ser homologable per un carrer en festa major de barri. En conjunt, i considerant els temps que corren i com hauran pogut fer els assaigs, per mi més que correcte. Sigui com sigui, a partir d’ara ho trobarem a faltar. La Rambla a vessar i resulta que el problema és el Liceu. Ànims i força en tots els fronts, ens queda encara força patiment per endavant.
M'agradaM'agrada
La acabo de ver por la red. Vaya por delante que nunca será lo mismo que en vivo.
Sobre la escena, se establece una idea inicial que pronto se ve nula por insuficiente y que deriva a una representación psicológica del donjuanismo, donde falla la puesta ya que no se corresponde con lo que se dice.
Pons concierta correctamente este “Don Juan” aunque han faltado tensión y comicidad musicales. Mejor ellos (aunque adoro a Leonor Bonilla).
Saludos, infernems.
M'agradaM'agrada