Fotografia gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu
La nit d’ahir al Liceu trigaré a oblidar-la, ençà dels 45 anys que fa que assisteixo regularment al teatre mai havia vist una cosa igual, ni tan sols en un assaig. La sala amb tan poca gent i una sensació de fredor i de fracàs anticipat van ser també letals.
M’admira i agraeixo l’esforç ingent del teatre per programar aquestes funcions de La Traviata contracorrent i fent un pols a l’administració sabent que té la batalla perduda. Programar qualsevol cosa sabent que només et permetran el 25% de l’aforament és un suïcidi i sent honestos seria preferible tancar el teatre assumint totes les nefastes conseqüències que això comporta, perquè obrir només per a 500 persones (dubto que ahir en fóssim tants) és insostenible i només s’entén com una eina per intentar fer entendre als responsables polítics que:
- Les mesures de seguretat que el teatre duia a terme eren immillorables i dotaven al teatre i al seus assistents de la màxima seguretat.
- La cultura és imprescindible per superar la pandèmia mantenint la salut emotiva en un bon estat.
- El teatre s’ha adaptat a totes les mesures per intentar seguir sent un dels referents culturals més potents del país, però amb la darrera limitació d’aforament se’l condemna al tancament forçós, sent com és un espai segur, molt més segur que altres activitats que es permeten a la ciutat i que posen molt més en risc a les persones.
Bravo pel teatre, la seva determinació i la meva total solidaritat amb aquesta tasca impossible de intentar repartir l’aforament del 50% en dos funcions, sabent que això només és una solució momentània i no és de cap manera sostenible.
Dit això, jo vaig comprar una entrada pel primer dia, dissabte dia 5 de desembre amb el repartiment: Kristina Mkhitaryan, Pavol Breslik i George Ganidze però amb la mesura de repartir en una segona funció els espectadors inicialment previstos per a la primera, ha resultat que he vist un repartiment absolutament diferent que mai hagués comprat perquè ja sabia que era impossible que cantessin La Traviata com jo crec que s’ha de cantar. Ningú em va dir i jo no ho vaig consultar, també s’ha de dir tot, que el repartiment del dia 5 passaria al dia 4 divendres. El teatre no em va donar opció a canviar i em van dir molt amablement que em conservaven el dia i lloc que vaig comprar, però es van deixar el més essencial, crec que hagués estat just que m’haguessin dit que els cantants serien uns altres, perquè d’haver-ho sabut abans els hagués dit que no m’interessava o no hi hagués anat, m’hagués quedat a casa i us garanteixo que hagués sortit guanyant.
És clar que per a mi el gran fracàs d’aquesta nit lamentable s’inicia al fossat de l’orquestra, ja que la senyora Speranza Scappucci, que ja no em va agradar en aquell Attila en versió de concert de la temporada 2017/2018, desconcertant la representació de tal manera, ja fos amb temps arbitraris, intensitats desmesurades, descontrol i desequilibri de sonoritats, ofegant cantants o fent sonar l’orquestra com una banda municipal de poble pobre amb un xinpum intolerable, que era impossible salvar allò que Dudamel va saber fer tant bé, comptant també amb un repartiment inapropiat a Il Trovatore del mes d’octubre (potser no tan inapropiat com aquest ara que hi penso). L’orquestra era la mateixa, el compositor també, la complexitat orquestral d’ambdues obres molt similar i en canvi els resultats denoten sense subterfugis, qui té categoria i qui no la té. El Liceu no es pot permetre aquesta mena de directors, malgrat la gran projecció que pugui tenir aquesta senyora. Quan sigui bona que vingui, però ara a fer experiments, no, no estem per experiments i el que vaig escoltar ahir feia vergonya aliena, per la poca qualitat del so, el descontrol i la mala concertació entre fossat i escenari, la poca cura amb respectar als cantants, encara que fossin tan mediocres o amb veus tan justetes. Em va semblar molt lamentable. Espero que el mestre Daniel Montané els dies 14, 16, 19 i 29 desembre pugui arreglar-ho.
La soprano sud-africana Pretty Yende està molt mal aconsellada en acceptar cantar el rol de Violetta. No sé si es decisió seva o imposició del seu agent artístic, però la seva incapacitat per assolir un rol tan emblemàtic és notòria, curiosament de manera més sagnant en el primer acte, que aparentment semblaria que és el més adient a la seva vocalitat de líric lleugera. Va fer un primer acte desastrós, amb una veu lletja, mal col·locada, a estones clarament insuficient i no sempre afinada, amb mancança de fiato i greus problemes per assolir les notes agudes, suposo que per intentar donar més intensitat a un centre consolidat i ferm que ella no posseeix encara i ves a saber si seguint aquests viaranys poc recomanables, arribi a tenir mai. A la insuficiència vocal, més manifesta encara i com era d’esperar, en el segon acte amb la gran escena amb el pare Germont i la dramàtica escena a la festa de Flora, cal afegir una manca total de temperament dramàtic que va fer que grans moments d’emotivitat vocal passessin amb pena i sense cap mena de glòria: un inexistent “Amami Alfredo” un inexpressiu “dite alla giovane” o un insubstancial “”Tu non conosci che fino a prezzo….”, per non parlar de la desastrosa escena final del primer acte (tota ella no hagués passat la primera prova eliminatoria d’un Viñas). Només ha quedat discreta al “addio al passato” cantada això si, sense cap transcendència dramàtica o emotiva, una lectura de primerenca, emetent sons més encertats..
El problema que té Yende és que si insisteix molt amb aquest rol i altres que sobrepassen les seves capacitats, no arribi a ser aquella jove belcantista que semblava presagiar una brillant carrera. Violetta no és el que canta ella i per suposat per a cantar Verdi li manca tot.
El tenor rus Dmitry Korchak sembla que davant la impossibilitat de brillar com a correcte rossinià que era fa uns quants anys hagi volgut suplir les seves carències assumint rols que per densitat vocal no pot fer front. Alfredo Germont el sobrepassa i quan això succeeix força la correcció estilístic/vocal del seu cant, que tampoc és un gran prodigi, i llença al cubell de les escombraries el que laboriosament havia fet moments abans. Qualsevol, intent de demostrar una certa consistència vocal que sobrepassés els excessos de la Sra. Scappucci, acabaven amb sonoritats obertes i aguts destemprats. Va voler demostrar que cantant a mitja veu podia ser més assumible, però això només val per a uns quants compassos de “Parigi o cara” a la resta li va faltar de tot.
El cas del baríton Giovanni Meoni és pitjor, perquè ni té una veu bonica de baríton que pogués salvar altres carències, ni sobretot sap cantar. No entenc com tenint barítons com Carles Daza, ben a prop, vagin a buscar a aquest senyor. No em vull entretenir més
De la llarga llista de cantants en rols secundaris, tots ells en una discreció castigada per una direcció musical que en cap moment els ajudava, destacaria la Flora de Laura Vila i el Grenvil de Felipe Bou.
El cor correcte, més que l’orquestra, però havent-la escoltat tan bé en Il Trovatore i el Don Giovanni, només atribueixo la pobre impressió a la pèssima direcció musical.
Ja coneixíem l’elegant producció de David McVicar, que es beneficia d’un disseny de vestuari elegantíssim de Tanya McCallin i d’una escenografia d’ella mateixa i d’inspiració funerària, no debades tot passa sobre la làpida de la tomba de Violetta Valery, amb un nyap que ja vaig denunciar quan es va estrenar, amb la data que s’intueix de la mort, ja que 3 de Ju (després la làpida queda trencada) només pot ser Juny o Juliol, i tots sabem que ha de morir per Carnaval…Si la cosa hagués funcionat vocal i musicalment, segurament ni m’hagués adonat de l’errada.
Espero que amb els altres repartiments i direcció, la cosa millori, tot i que Oropesa tampoc em sembla la veu adient, i és una cantant que també està assumint rols que sobrepassen les seves excel·lències, que són moltes.
Programar un títol tant de repertori com aquest i amb èxit garantit de taquilla, no vol dir que s’hagi d’acceptar qualsevol cantant per fer-ho. El Liceu hauria de distingir-se establint un criteri per impedir que els agents imposin cantants inapropiats. Més val apostar per desconegudes/uts pel gran públic, però de valor emergent, ja que les entrades les vendran igualment, i d’aquesta manera a una part del públic ens estalviaran el mal humor a la sortida, l’altra part del públic va sortir entusiasmada, van haver-hi bravos i tot, per a totes i tots, també per a la directora. Per aquests no cal patir, els agrada tot.
IN FERNEM LAND 
Doncs segons dius, lamentable. Anem de malt en pitjor.
M'agradaM'agrada
Pues quina pena , jo vaig el 17….. A mi Yende m’encanta en paper de Belcanto, i em va extranyar que es llançes amb aquest rol tan exiigent i amb parts tant diferents de cant…
M'agradaM'agrada
Em va costar reconèixer que era allà amb les primeres frases del primer acte. Un espant.
M'agradaM'agrada
No crec que els altres repartiments siguin tan dolents i espoero que el mestre Muntaner arregli l’olla de cols orquestral.
M'agradaM'agrada
Pues vaya. Sí que lo siento.
Oropesa es una muy buena cantante pero creo que ciertos papeles los defiende ( Lucia, Violeta), siendo una lírica- ligera con buena coloratura y su repertorio es otro.
Con todo, saliste ganando con el tenor; aunque me pregunto qué hace Korchak en Verdi pues es un tenor ligero rossiniano de primera.
Saludos, infernems.
M'agradaM'agrada
Tampoco su Manon es convincente, al menos para mi. Está escogiendo mal y me temo que eso la perjudique.
M'agradaM'agrada
Ya. La Manon no se la he oído.
Ojalá cambie.
M'agradaM'agrada
Doncs,anem bé per anar a Sants.Hi vaig el 21 i ja tremolo. Gairebé diria que suspendran la funció.
Gràcies,Joaquim,com sempre
M'agradaM'agrada
El 21 canten els mateixos que he vist jo i que han motivat aquest post tan ingrat, mira si pots de canviar de dia, això si tenim la sort que el Liceu pot continuar fent les representacions.
M'agradaM'agrada
No he pogut acabar de llegir el post.
Molt depriment, així no serem capaços de superar la plaga
M'agradaM'agrada
Benvolgut Jaume, tinc els meus dubtes que el portal de l’Àngel ple a vessar sigui menys perillòs que un Liceu amb 1000 localitats venudes i totes les mesures de control en nmarxa, però això no depèn de mi. Si es fa un confianment ha de ser total i això ja ens han dit que no ens ho podem permetre, i és alhores quan surten els dubtes de perquè unes coses si i les altres no, i perquè la cultura sempre rep.
Ahir, fent una de les meves caminades, vaig tornatr durant el migdia per la linea de la costa i vaig poder veure tota la platja des de la de Llevant fins a la de Nova Icària, centenars de joves jugant a bolei platja i t’asseguro que els grups eren de més de 6 i 10 persones arreplegades al voiltant de cada una de les pistes, entre jugadors i acompanyants i no cal que et digui que la immensa majoria no duien mascareta. Aquelles pilotes podien ser molt méss transmissores del virus que jo assegut a la butaca del Liceu, amb mascareta i a dos o tres butaques de distància d’un altre espectador, afegint els controls de temperatura a l’entrada i els dispensadors de gel, akhora que una organització eficaç i segura alhora d’entrar i sortir de la representacio o concert.
No cal que et digui quan agafo el metro tinc més sensació de perill i amb això no vull justificar res, només penso que o que les restriccions han de ser per a tothom o que deixin que les activitats segures es puguin fer, per tirar endavant també l’economia cultural que és molt important, i per nodrir-nos d’un bé essencial per la salut emotiva. .
M'agradaM'agrada
Concuerdo.
Ojalá no haya consecuencias. No las deseo pero esas restricciones a cines y teatros son demasiadas.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord. M’és molt difícil entendre els criteris que utilitzen per decretar les normes anti-pandèmia. ¿qui te mes pes, el polític o el epidemiòleg?.
M'agradaM'agrada
Lo más importante para mí en todo el contexto, es el apoyo al manifiesto y nota publica comunicada ayer por la Junta Rectora del Liceo para eliminar las nefastas trabas políticas y no científicas del Procicat al tope de las 500 personas. ( ¿ con 500 no se propaga el Covid ? que se demuestre científicamente )
Y en cuanto a la función de ayer, a mi Scapucci no me pareció tal desastre y si que Korchak y Yende cantaron SU Traviata ( ambos, fuera de estilo verdiano ). Hablo de lo escuchado por Catalunya Música y cuya emisión por internet, tampoco era altamente cualitativa, al menos desde donde la escuché
Meoni, lo que ya se esperaba.
No estoy de acuerdo en cuanto que Oropesa no es Traviata, después de su exhibición vocal y dramática que hizo el pasado julio en el Real . (Obviamente, las Sras. Callas y Zeani, ya no existen hoy en día ni desde hace muchos años como Violetta )
M'agradaM'agrada
Por cierto, no me pareció de la retransmisión que Scapucci cortara alguna de las cabaletta que previamente se habían anunciado en algún lugar para cumplir con los horarios administrativos impuestos por el Procicat.
Y destacar que el tenor Korchak que efectivamente es un buen tenorino rossiniano, si cantó las dos estrofas del ..ó mío rimorso…luciendo incluso con el oppure del do4 final
M'agradaM'agrada
Si escuchas al Dr. Argimon no es de nuestra opinión, y este no es político
https://www.ccma.cat/tv3/preguntes-frequents/
Si a ti la Sra Scapucci no te pareció un desastre, no tengo nada más que decir, Imposible intentar argumentar los mil y un despropoditos que cometió y el caos que tenía armado entre el foso y el escenario.
Enn cuanto a Oropesa cantará una Traviata a su medida, pero este es el gran error, no debe ser el papel el que se haga a la medida de, es totalmente al reves y si no puedes acometerlo, mejor dedicate a los roles que si puedes brillar.
Después de Callas ha habido multitud de Violettas magníficas e incluso mejores que Zeani, vamos allá?: Scotto, Caballé, Freni a pesar de los viudos, Moffo, Sills, Sutherland (para mi no), Stratas, Malfitano, Gheorghiu, Netrebko…Yende ante estas y muchas otras más mediocres pero infinitamente mejores que ella, no tiene nada a hacer, se equivoca y mucho
M'agradaM'agrada
Jo la vaig escoltar per Catalunya Música i subscric del tot el teu comentari. Bravo pel Liceu i els esforços que està fent per salvar l’insalvable, però potser hauria estat millor fer el que han fet altres teatres europeus o el propi Met: suspendre tota la temporada i apagar els llums,
M'agradaM'agrada
El MET es una institució privada i abans de perdre un centau de dolar té clar el que s’ha de fer. Els grans teatres europeus si son públics tindran garantida la supervivència malgrat no hi hagi activitat, el Liceu no ho té tan clar tot i que la majoria del diner sigui públic, perquè és una majoria que voreja el 50% la resta ve de taquilla i esponsors, i aleshores és quan no es pot garantir la supervivència.
M'agradaM'agrada
Fa uns anys, el meu pare em va explicar que quan de petita em portava al Liceu el diumenge a la tarda, ja que jo era massa jove per anar a la nit, érem molt pocs i que al Saló de descans a vegades havíen estat ell i jo només (no hi havia bar, llavors al saló, sí als baixos del teatre. Amb això el que vull dir és que el Liceu ha passat temporades molt difícils, com ara, i se’n sortirà, no ho dubteu!
M'agradaM'agrada
Si, estem d’acord, però la dificultat d’ara no prové de la institució i això ho fa molt més perillós.
M'agradaM'agrada
Doncs em temo que tanquin el teatre en aquesta situació. A mi em toca el dia 9 i…ja veurem.
M'agradaM'agrada
en principi el dia 9 canta Violetta Valéry la soprano Kristina Mkhitaryan, ja és una altra cosa, tot i que la direcció d’orquestra serà la mateixa i el tenor serà Korchak i el baríton Meoni, no és per llençar coets, però….
M'agradaM'agrada
I a TV3 equivocant els cantants
M'agradaM'agrada
El reportatge que vaig veure jo feia referència al divendres i era amb el primer repartiment.
M'agradaM'agrada
Lo de mejor es relativo y para gustos..los colores, con todos los respetos para todos
De las actuales, añadiría a la Yoncheva como Traviata más que creible
M'agradaM'agrada
Yoncheva para mi no existe. No me transmite nada
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies Joaquim. Em consolo una mica més després de no poder sortir de casa per poder-hi anar.
M'agradaM'agrada
No hi ha de què
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig ser-hi l’estrena del divendres. Tal com diu en Joaquim, l’ambient era molt decepcionant tant pel públic com pels cantants. Inicialment el públic va estar molt fred per anar escalfant a mida que avançava l’obra.
Repartiment a molt bon nivell (sobretot la soprano russa) i l’orquestra correcta. Una llàstima què s’acabin suspenent la resta de funcions.
M'agradaM'agrada
Gràcies Daniel. Aquest és el repartiment pel que jo vaig comprar l’entrada i les circumstàncies em van fer veure l’altra.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Quim…. nosaltres no som tan exigents. creuem els dits perque no ens supenguin la funció del proper dia 10.
Per compensar-vos el mal sabor de boca, us adjunto el link de la caterina cornaro dels nostres Jaume i Montse a la Salle Pleyel de Paris el 1973…Un introuvable que sona molt millor que la gravació de Londres amb Carreras… A més el Jaume té un timbre i uns aguts meravellosos…. Disfrutareu !
també el podeu descarregar https://drive.google.com/file/d/1arthM4Ewootr_guzuU3aWwKD8B5rcrHB/view
No sigui que desaparegui algun dia.
Bona tarda de diumenge.
M'agradaM'agrada
GRàcies Manel. Ja la tenia aquesta gravació
M'agradaM'agrada
Em feia gràcia aquesta Traviata, però després dels teus comentaris…Em tocava anar ahir dissabte després de canviar-nos el repartiment, però visc fora de Barna i he canviat pel dia 30, si segueixen les funcions bé, si no ja no em sabrà tan greu perdre-me-la.
M'agradaM'agrada
Tot pot millorar, no sé què més dir-te. M’estimo més que es continuen fent les representacions encara que sigui amb aquest nyap de cantants.
M'agradaM'agrada
Limitar el aforo del Gran Teatre del Liceu a 500 personas es desproporcionado. Vamos a hacer un pequeño cálculo: La Sala del Liceu tiene un volumen V=13.423 m3 y una capacidad de público P= 2300 personas. Un vagón de metro de TMB tiene un volumen V=117 m3 y una capacidad de P=185 personas. Calculando el Volumen por persona en una ocupación del 100% resulta: LICEU= 5’8 m3/persona. Metro=0’6 m3/persona. (casi 10 veces más) en una ocupación del 50% la ratio es la siguiente: LICEU=11’6 m3 de aire por persona. METRO=1,2 m3 de aire por persona. Las medidas de prevención que ha tomado la dirección del teatro desde el inicio mismo de esta pandemia son impecables. A mi entender la situación actual de pandemia que vivimos podría ser una oportunidad para potenciar el consumo (a ver si utilizando este vocablo alguien se lo toma en serio) de la Cultura, que, en espacios como los del Liceu, es segura al 100%. Y ya en un tono más distendido y por destacar otra virtud de la actual situación, se han fijado ustedes que en el público han desaparecido las toses durante la representación? Un gran logro del COVID! 😉
M'agradaM'agrada
Explicación esta de Miguel Rosales que también comparto plenamente, pero que muy posiblemente no es entendida por los obtusos burócratas que adoptan decisiones sobre el Covid , generalmente ( salvo excepciones ) por criterios poíticos
M'agradaM'agrada
Magnífic Miquel, espero que acabin cedint i deixant que l’activitat del Liceu i els altres centres culturals afectats per les mesures, puguin , amb totes les normatives de seguretat òbviament, seguir la seva activitat.
Avui ho sabrem.
M'agradaM'agrada
Gracias por sus comentarios. Siento el papelón de Yende al cantar Violeta.
M'agradaM'agrada
Hay errores que a medio plazopasan unas facturasterribles. Solamente hay que recordar a Natalie Dessay, auqnue su voz y la de Yende no sean excatamente iguales.
M'agradaM'agrada
En esto Joaquin, te doy la razón. A lo largo, cantar Traviata para quien carece de peso vocal suficiente, pasa factura y te destroza vocalmente. Efectivamente, no solo Dessay, otra que lo está pagando es también Damrau.
Esperemos que Yende recapacite y no abuse con un rol que de momento, no le va a pesar de ser una buena cantante
M'agradaM'agrada
Bon dia! A mi no em motivava gens una Traviatta i no tenia pensat anar-hi. Si en canvi el Don Giovanni i el Mitridate, però amb les restriccions anant i venint, em vaig quedar sense cap dels dos, així que estava plantejant-me que potser adquiria una entrada per a la Traviatta i poder matar el cuquet de les funcions en directe, però després de veure el què, crec que m’estimo més no fer-ho. Prefereixo donar l’import de l’entrada si obren una línia de suport econòmic que no pas sortir amb una decepció.
M'agradaM'agrada
Hola JordiP, si l’activitat continua, tant de bo sigui així, tens altrenatives de cast millor que aquest que vaig veure jo.
M'agradaM'agrada
Tinc previstes dues Traviates. La que em tocava, al ser cap de setmana i viure fora de Barcelona la vaig canviar pel 15 (Oropesa…) i al veure que venia la Jaho el dia 30 he agafat entrades per aquest dia també.
En Korchak em va agradar molt en l’Otello rossinià i en el Don Giovanni i una mica menys en els Pescadors (és clar que cantar l’ària com si estigués a la comuna no el va ajudar gens. Quina producció més espantosa!). Tot i reconéixer que no és veu per l’Alfredo tenia esperances de que se’n sortís prou bé.
Tinc els meus dubtes de que s’acabin completant totes les funcions de la Traviata donades les circumstàncies i la “por” de les autoritats d’una tercera onada de COVID després de Nadal.
Les dues vegades que he assistit al Liceu aquesta temporada, igualment a l’Auditori i al Palau, m’ha semblat que les mesures preses eren molt adequades i, sanitari com sóc, en cap moment vaig tenir sensació de risc.
La reculada en passar d’una fase a una altra (impossible recordar números…) ha estat pera mi sospitosa. M’explico, en l’àmbit sanitari hem vist com les darreres setmanes el nombre d’ingressats i de pacient en UCI anava disminuint sensiblement. Se’m va fer estrany que dimecres passat el president Aragonès insinués que ens apropavem a una Rt perillosa i que ens faltaven dues dècimes per assolir aquest nivell de risc. Sorprenentment, l’endemà passavem de 0,89 a 0,92 i tot aturat. Res de passar a una altra fase que hagués permès, per exemple, ampliar la cabuda de les sales de concerts a 700 persones. Tot això amb un clar descens de casos i de pacients greus. En cinc dies resulta que estem a una Rt de 0,99, és a dir a punt de ser confinats novament al domicili. Avui han augmentat els ingressos a UCI en 6 persones. El seguiment diari et fa perdre molta perspectiva i sovint et porta a cometre errades de valoració. Potser fora més positiu analitzar les corbes de forma setmanal però jo sóc un simple metge de família i no tinc els coneixements dels epidemiòlegs en aquests temes. M’agradaria pensar que els nostres polítics estan ben assessorats però he tingut una pila de dubtes de que això sigui així al llarg d’aquests inacabables deu mesos.
Em temo que no veurem acabar la temporada.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Enlaces de diciembre de 2020 | Beckmesser
De momento y hasta que el Procicat no elimine el tope de las 500 personas ( si es que lo hace ), el Liceu anuncia la suspensión ( no la cancelación definitiva ) de Las TRAVIATA. Los artistas permanecerán en Barcelona, digamos que “ en la sala de espera “
M'agradaM'agrada
Si han visto a Angela Merkel hoy en el Bundestag, lo mejor es que cada uno haga las maletas y se vaya a su casa.
M'agradaM'agrada
Si se van a casa, los artistas no cobran ni las dietas .
Va a ser un palo económico para el Liceu y por supuesto, para su entorno.
M'agradaM'agrada
Finalmente y a partir del lunes 14 ( como ya me imaginaba que NO se iban a cancelar todas las TRAVIATA ), el Procicat elimina el límite de las 500 personas y el Liceu podrá seguir con su protocolo y venta del 50% del aforo.
Para compensar las 4 o 5 funciones canceladas, se acaban de programar 2 sustitutivas para los días 22 y 23 dic.
( una de estas, con Oropesa como Violetta ). Buena noticia operística y para el Liceu por su buen protocolo preventivo que ya había establecido.
Sí se aplaza el Concierto Radvanosky hasta más adelantada la temporada.
M'agradaM'agrada
Els astres s’han combinat encertadament i hem pogut veure la Traviata amb na Kristina Mkhitaryan (molt bé, algun crit al primer acte però molt millor conforme avançava la representació, una Traviata creïble), Pavol Breslik (hieràtic i fluix, mal dia el seu) i George Ganidze (convincent, força bé) M’ha agradat la direcció del mestre Montané, respectant sempre les capacitats dels cantants, potser uns tempos massa lents a estones. Sensació de seguretat absoluta al Liceu, tot un refugi sortint del metro. El personal del Liceu súper atent en tot moment, vigilant el compliment de les normes amb discreció i educació. No ha sigut una representació gloriosa, però ha estat més que correcta, sobretot tenint en compte els temps que corren. Esperem que tot evolucioni positivament en tots els sentits.
M'agradaM'agrada
Hem de agraïr l’esforç de molts….
Però, sento tanta tristor……. 💜
M'agradaM'agrada
Será o no una Traviata con voz suficiente para los dos últimos actos, pero anoche la Oropesa con una línea de canto siempre sul fiato y de grandísima expresividad, a mi me emocionò en su intrpretación. Brava!
Magnifica y muy completa soprano!
M'agradaM'agrada
Jo ahir vaig tornar al Liceu després de molts mesos i vaig veure per primera vegada a la senyora Oropesa. És una Traviata de primer acte, després ja no, i va haver més un, de dos i de tres moments que va quedar totalment inaudible, com el tenorino, quès és el mateix que vas veure tu i també l’horrorós baríton.
Oropesa és un encant, però no per aquest paper. Vaig sortir decebut perquè esperava que ella m’agradés, mentre que dels altres dos i de tot plegat ja anava avisat.Per cert, les veus d’alguns comprimaris i comprimàries per fer-s’ho mirar.
Gràcies Joaquim i si pot ser no deixes tants dies sense publicar res.
M'agradaM'agrada
De acuerdo con lo del tenorino y más o menos con el barítono Meoni que declamaba más que cantaba con timbre además de tenor
En cuanto a Oropesa puedo estar de acuerdo que vocalmente ( no como cantante ni como presencia escénica que a mí me gustó ) es Traviata para primer y segundo actos.
M'agradaM'agrada
Marxant dues de Traviata! Espero, abans, que tothom estigui el millor possible, ateses les circumstàncies. Almenys de grips i constipats, tothom s’ha guarit: ahir i abans d’ahir, al Liceu, l´única tos que se sentia, per primer cop (segurament), era la de Violetta Valéry. El cas és que vaig anar a la funció del torn T, ahir, amb la Kristina Mkhitarian, Arturo Chacón-Cruz i Àngel Òdena, però també vaig anar-hi el dissabte, amb la Lisette Oropesa, Dmitri Kontxak i Giovanni Meoni. Molt diferents, la veritat, els resultats, tot i que reconec que hi influeix una predisposició personal, probablement.
Abans, la qüestió de la làpida. Jo diria que han volgut reproduir la làpida real de Marie Duplessis, que diu amb les mateixes paraules que era “née le 15 Janvier de 1824” (al terra del Liceu diu 15 de janvier) i “decedée le 3 Février de 1847” (va morir als 23 anys, la Violetta real: realment “sì giovanne”). Pel que sigui, en fer-ho, van equivocar-se després del 3… Potser van posar la J com al Janvier i llavors, en adonar-se, van “corregir-ho” seguint com si fos al juny o al juliol? Ja posats, per curiositat, vaig mirar i el Divendres Sant de 1847 era al final d’abril, o sigui que el carnestoltes seria al febrer, però no el dia 3, sinó més endavant… Gairebé, però en tot cas, era el febrer i no el “ju…” , òbviament.
Però en fi… continuem. Segurament, sobre el paper, són més idònies les veus de Mkhitarian (KM) i de Chacón-Cruz per als seus dos papers que les d’Oropesa (LO) i Kortxak, que són, ambdues, més lleugeres. La KM té una veu mitja més notable i més greus, a banda d’un registre agut que arriba sense forçar-lo. Chacón té una veu amb més pes que Kortxak, que canta bé però és com Vogt cantant Wagner: és com una veu “blanca” que li notes que li falta alguna cosa, almenys per a aquest paper. Però, què voleu que us digui? La funció del dissabte, amb Oropesa, va ser emocionant i, malgrat la insuficiència dels acompanyants (Kortxak compleix i fa els aguts i tot això, però sents que no… i Meoni… poca cosa fora de la presència corporal), surts del teatre colpit per la història (per molt sabuda que sigui) i tens moments que les llàgrimes et pugen als ulls. Oropesa canta meravellosament bé, amb una veu preciosa, amb una armònics o una ressonància o no sé què és que fascina, però, sobretot, amb una expressivitat, una veritat dramàtica i una capacitat de trasmissió de sentiments que et fa viure el que canta. Més, fins i tot, que Ciofi, per exemple, i amb l’avantatge que té una veu pletòrica i resplendent. El primer acte, impecable, però al segon, com fa el duet amb Meoni, el mateix Amami Alfredo! arribaven a estremir. I l’últim acte era molt emotiu: és una cantant que arriba, que viu (en aquest cas, que mor) amb tota credibilitat. I, la veritat, no li faltava veu. No té aquest to greu, potser, que hauria d’esperar-s’hi, però KM el té i ni de bon tros trasmet aquesta emoció. Cantant bé i amb una veu adequada i matissant molt, sobretot al segon i el tercer actes… et deixa fred. L’Amami Alfredo no era el mateix ni de lluny. I no estava mal cantat ni era un tros de gel, com altres casos que hem tingut, però problablement la inevitable comparació amb la nit anterior passava factura. No sé si a ràdio o enregistrada seria igual, perquè LO té una qualitat a la veu que, potser, aquesta plenitud, aquest timbre només s’aprecia en viu o potser és la combinació amb l’actuació, però jo diria que ha estat una gran Violetta.
En el cas de Kontxak i Chacón (també és Kon Chak, però a l’inrevés), no passa el mateix. Chacón té una veu més potent o més centrada, però canta amb una poca gràcia… és destraler, poc elegant… Potser amb el temps millorarà, però no… Mireu que Kontxak no és cap ideal d’Alfredo, però va sonar molt millor que Chacón-Cruz. I Òdena, gairebé, el millor de la tarda: molt millor en veu i actuació que Meoni, amb una veu rotunda, greu de debò, amb implicació en el paper.
El que sí que vaig trobar és que, a diferència del que sol passar, hi havia algunes veus de secundaris que… no, que no se sap què hi fan. Flora tenia una veu lletjota i gastada i no sé si era el Gastone o un d’aquests (el marquès, no, que ho va fer bé, ni Duphoul) que era per a matar-lo. Que canten poquet, però que arribin a molestar… No sé.
En fi… A veure com segueix això. Mentrestant, que continuï bé i que, ja que estem a punt, tingueu unes bones festes, encara que pugui ser difícil, en molts casos. Com a mínim, que es faci el que es pugui.
M'agradaM'agrada
Anoche, con otro reparto , Yende, Korchack y Odena, más la dirección de Montané por indisposicion de Scapucci, resultó una función en lo vocal, más que correcta.
Korchak como siempre es un pinyolaire o peganotas y siempre se luce en el do sobreagudo del…laverò…, pero como tenor o tenorino, es bastante destraler o brutote y su canto es lineal y aburrido
Odena, si es voz con timbre baritonal y presencia escénica, pero su canto es irregular,con tendencia al forte y con oscilaciones a veces en el registro agudo
Yende me gustó como voz brillante que es y por su línea de canto uniforme aguaNtando los 3 actos .Cantó dosificándose en el primer acto para llegar viva al final y con la voz no desgastada ( muy bueno su dúo con el Germont padre ). Pero para mi tiene dos problemas : escasa presencia escénica o de implicación dramática ( su escena de la casa de Flora, parecía una estatua de aquellas que habían por las Ramblas ) y que en las partes lentas sostenidas, tiene ciertos problemas de afinación.
Correcta la dirección de Montané,salvo algún pasaje algo en demasiado forte y tapando a los cantantes, en el 2o cuadro del segundo acto.
M'agradaM'agrada
En la función de ayer domingo tarde ( Oropesa, Chacon Cruz, Gagnidze ), entre los aplausos generalizados finales ( muy merecedidos para Oropesa, aunque le falte peso vocal a partir del cuadro de casa de Flora ), se pudo escuchar algún ligero buuh.para el tenor Chacon Cruz ( timbre nada brillante, canto veristoide y escasez de finura ) y para la Scapucci que se dedicó a cuidar mucho a la Oropesa pero que se lió en el gran concertante final del 2o acto con un descuadre casi total
Gagnisdze, discretito , tampoco me atrajo demasiado.
La Oropesa es una magnífica lírica coloratura, pero Traviata es mucho más y la expresividad y canto sentido puede resultar insuficiente si careces de registro medio grave ( Traviata es un role complicadisimo y necesita una soprano como dirían los italianos, absoluta, y ha sido tumba de unas cuantas sopranos como por ej, la Dessay )
M'agradaM'agrada
Dimecres dia 30 vaig asistir a la darrera de les representacions amb Jaho, Korchak i Meoni. Em tocava per abonament del torn C un dissabte però vaig haver d’aplaçar-ho pel confinament perimetral. No les tenia totes després de llegir les primeres crítiques i, fins i tot, se’m passava pel cap marxar després de l’ària de Violetta del tercer acte.
En general va ser una funció fluixa, freda i força insípida però la Jaho va esmenar el desolador escenari amb una interpretació al segon i, especialment al tercer acte, extraordinària. El seu primer acte va ser fluix, irregular i amb inseguretats. El seu segon acte va ser magnífic però el tercer de reclinatori. Cap al final de l’ària gairebé m’arrenca les llàgrimes com feia molts anys en una funció escenificada. Gairebé també cap al final de la funció. Korchak va estar simplement correcte i Meoni més fluix. La direcció un vulgar i rutinari “rodillo”. El cor em va agradar al segon acte, molt apagat en la resta d’intervencions.
En el primer descans vam anar a comentar al personal del cinquè pis d’un parell de dones que es van fer el seu vermut en ple primer acte amb begudes enllaunades i bosses snacks i alguna que altra rialla per la seva mala educació, incivisme i falta de seny.
Bon any, salut i bona música!!
M'agradaM'agrada
La Jaho que venía de cantar Butterfly en Oviedo, es una gran profesional, con entrega y que emociona como intèrprete, pero más actriz que cantante brillante ( su timbre es bastante peculiar y su volumen o peso vocal es limitado )
Intuyo que en las proximas semanas, nos ofrecerá una emotiva Antonia en los Contes
M'agradaM'agrada