Hem arribat al final d’agost i ja tenim guanyador del concurs de l’edició 2021.

Vist la resposta setmanal no semblava difícil doncs la gran majoria dels participants seguien amb quasi total encert la majoria d’enigmes sol·licitats. Aquest era el principal objectiu i només complicar-ho el darrer dia per tal d’evitar el màxim de desercions possibles i fidelitzar el seguiment.

La darrera era la complicada i era també la que hi havia menys temps per resoldre, si bé fins al darrer dia es podia contestar qualsevol de les enigmes i sense seguir l’ordre. Però només en cas d’empat això podia ser un factor en contra.

Ara un aniré exposant la solució a cada enigma per setmanes:

1ª setmana

Aquest fragment pertany al cor “”Squillan già di vetta in vetta” de l’òpera Carlo di Borgogna del compositor Giovanni Pacini, amb llibret de Gaetano Rossi estrenada el 21 de febrer de 1835 al teatre La Fenice de la ciutat de Venècia. (en negreta el que es demanava)

El bellíssim cor sencer és aquest:

Els intèrprets són el Geoffrey Mitchell Choir i l’Academy of St Martin in the Fields sota la direcció de David Parry. extret de la gravació íntegre de l’òpera del segell Opera Rara i inclòs també en un disc del mateix segell titulat Pacini Rediscovered.

La fotografia de l’apunt que hauria de ser una mena de pista, accepto que en aquest cas era una mena de perversió ja que es tracta de grans de mostassa (no cigronscom em va dir algú) i la mostassa és com sabeu un dels distintius de Dijon, capital de  la Borgonya francesa I on es situen els dos primers actes de l’òpera (sort que no puntuava)

2ª setmana

L’enigma de la segona setmana es trobava en la mateixa fotografia de l’encapçalament o es veia una partitura i calia identificar de quina obra pertanyia, qui era la protagonista femenina (parany important) i la data de l’estrena

La partitura ens deixava llegir un text i per tant semblava senzill arribar a saber que es tractava de la cançó All Kinds of People, pertanyent al musical de Rodgers ad Hammerstein Pipe Dream estreenada al Thetre Schubert de Broadway el 30 de novembre de 1955. La protagonista principal de la història és el personatge de Suzy que el va estrenar l’actriu Judy Tyler, tot i que el reclam de l’obra requeia en la gran soprano wagneriana Helen Traubel que interpretava el rol de Fauna i que anava per sobre del títol de l’obra al costat del protagonista masculí, William Johson.

La cançó “All Kinds of People” és la primera després de l’obertura i la canta el personatge de Doc, el protagonista i que podeu escoltar en la versió de William Johnson que va ser qui la va estrenar

3ª setmana

La tercera setmana calia tornar a escoltar, si bé en aquesta ocasió es tractava d’esbrinar el nom dels actors i l’actiu segons l’ordre d’intervencó en l’àudio i saber de quina pel·lícula es tractava i l’any d ela seva estrena.

Aquest era el tall

Aquest tall és un muntatge trobat a Youtube de dues escenes diferents d’un clàssic del cinema “The Philadelphia Story” la pel·lícula protagonitzada per Cary Grant, Katherine Hepburn i James Stewart (aquest és l’ordre d’intervenció) i estrenafa l’any 1940.

En aquesta ocasió si que crec que la fotografia que encapçalava l’apunt era una ajuda evident en mostrar un panet ben untat de formatge Philadelphia.

El youtube uilitzat és aquest:

4ª setmana

En aquesta ocasió calia tornar a escoltar un àudio per esbrinar la cançó que s’interpretava, el compositor, el lletrista i la cantant.

La cançó és “If Love where all” (la darrera frase és el títol, pertany ( no ho preguntava) a l’opereta Bitter Sweet estrenada a l’any 1929 amb música i text de Noël Coward i això em serviria per posar un altre petit parany a l’exposició final.

La cantant que ho interpreta deliciosament és la soprano anglesa Felicity Lott

El quadre que encpçalava l’apunt era una pista molt soterrada ja que es tracta d’un quadre del pintor George H Thacker (1841) anomenat  “River scene near Teddington, Middlesex”. Precisament en la població de Teddington, Middlesex va néixer el 16 de desembre de 1899 el polifacètic Noël Coward. Rebuscat? si, no ho nego, però era una pista per a tots aquells que una vegada encertada la cançó volguessin seguir buscant en la immensitat de Google, quelcom que heu de reconèixer que heu utilitzat i us ha anat molt bé per  areconéxier lesproves d’audició.

El quadre original és aquest que teniu a la dreta, jo el vaig retallar una mica més per fer més dificil la recerca a Google, però tampoc pùntuava i només era per fer-vos arribar a Coward, mitjançant una giragonsa  molt rebuscada, si.

Fins aquí teníem a:

Carlo di Borgogna, Giovanni Pacini, Gaetano Rossi, Venècia, Pipe Dream, July Tyler, 30/11/1955, Cary Grant, Katherine Hepburn, James Stewart, The Philadelphia Story, 1940, If Love where all, Noël Coward, Felicity Lott.

5ª setmana

Jo el dilluns passat us proposava arribar  inicialment a un personatge seguint aquest guió: heu de trobar un personatge masculí que té vincle directe amb un compositor, una actriu, una ciutat esmentada i un any.

1. Compositors demenats només teníem a Giovanni Pacini i Noël Coward.
2. Actrius en teníem dues, Judy Tyler i Katherine Hepburn. Felicity Lott i Helen Traubel son sopranos que actuen i potser també actrius, però per això no vaig mencionar soprano.
3. Ciutats esmentades només en teniem dues: Venècia i Philadelphia a través del títol de la pèl·lícula.
4. I finalment anys només en teniem dos 1955 (any d’estrena de Pipe Dream) i 1940 (estrena de The Philadelhia Story.

Jo creia que fent aquest esquema la cosa es reduïa a saber si Paccini, quelcom que no dic que sigui impossible però ens portava a Coward i de la primera setmana només ens servia la ciiutat i calia aprofitar Venècia.

La relació que podien tenir Judy Tyler, que malauradament va morir en un accident de cotxe molt poc temps després d’haver fet el seu salt a Hollywwod i interpretar Jailhouse Rock (1957) al costat d’Elvis Presley i Katherine Hepburn amb la ciutat dels canals es portava a la segona, ja que l’any 1955 (any de l’estrena de Pipe Dream) va protagonitzar la pel·lícula Summertime dirigida per David Lean, director que havia adaptat al cinema l’obra en un acte de Noël Coward “Still Life” i que al cinema es va dir Brief Encouter i en lque Coward va adaptar pel  cinema fent-ne el guió, alhora que va participar com a productor. Tot i així Lean i Coward havien col·laborat a Which We Serve, This Happy Breed i Blithe Spirit.

Cal dir que hi poden haver altres personatges masculins que es puguin fer encabir en les coordenades anteriors, de fet n’hi ha com a mínim un que segons un dels participants podria ser-ho, l’actor Rossano Brazzi però aleshores és quan hem de fer coincidir la data de neixement amb l’obra que es va interpretar al Liceu aquell mateix dia i tot i que el dia que va néixer l’actor italià  al Liceu es va estrenar Maruxa, no va ser estrena a Espanya perquè s’havia estrenat abans a Madrid..

Per tant si el personatge és David Lean, que és el que jo ua proposo, cal saber el dia del seu naixement:

David Lean va néixer a Croydon, una ciutat al sud de Londres, el 25 de març de 1908.

Sabent aquesta data calia anar a buscar per la xarxa el lloc idoni que ens digués  que es va fer aqull dia al Liceu. Jo vaig probar-ho amb l’hemeroteca de La Vanguardia i el resultat em va sortir a la primera, amb la qual cosa vaig pensar que els encerts serien molts…..

El 25 de març de 1908 al Liceu hi va haver un dels 8 concerts de la temporada de quaresma. Mai vaig dir que en aquella data s’estrenés una òpera, vaig escriure una obra que es va estrenar al Liceu i a l’Estat Espanyol.

L’hemeroteca de La Vanguardia ens diu que aquell dia era el darrer concert dels dirigits perl senyor Crocé-Spinelli, que buscant, perquè no en teni ni idea de qui era, es tracta d’un director d’orquesta amb cert renom i que s’acomiadava dirigint el poema dramàtic en tres parts de Lord Byron, musicat per Robert Schumann, que suposav ala primera i única audició al Liceu i a Espanya.

Manfred no és una obra gaire coneguda de Robert Schumann, ara tenim l’oportunitat d’escoltar-la en una versió dirigida per Sir Thomas Beecham

I per acabar-ho d’adobar. De qui és la fotografia que encapçalava l’apunt de la 5 setmana? Doncs de Messieur Bernard Crocé-Spinelli, el director que la va estrenar al Liceu.

Per a més informació d’aquest director d’orquestra premeu el següent enllaç: http://tutrombon.blogspot.com/p/compositores_27.html 

Teniu a disposició el programa sencer de la tempordad de concerts digitalitzat per la UAB, però en el programa no s’especifica el dia de cadascun, només les obres i els intèrprets. És ben curiós, el podeu descarregar clicant AQUÍ

ELS CONCURSANTS:

En aquesta edició han participat 32 concursants, que per ordre d’entrada en escena són: Victor, Marc, Manel, Antoni T, Jordi P, Antonio S, Eva, Jaume M, Marta, Ernest, Jordi Torrents, Carolina, Josep M, Jordi M. Jesus Ga, Rafel, Jesus Gi, Lluis, Salvador, Toni, Antonio A, Francesc, Nurpamina, Agustí, Pepa, Carmen, Xavier C, Maria Teresa, Giacomo, Maria Lourdes, Roger i Maria Teresa D.

La primera setmana van contestar 30: 29 correctament i un volgudament incorrecte però demostrant-me que ho sabia (rareses del personal)

La segona setmana van contestar 22: correctament 5 que em varen dir que la protagonista de Pipe Dream era Judy Tyler i no la famosa Helen Traubel.

La tercera setmana van contestar 23: correctament 19, algú va cambiar l’ordre dels actors o algú  es va equivocar amb la pel·lícula i els actors.

La quarta setmana van contestar 21 dels quals correctament 16, 4 van encertar la cançó, compositor i llibretista però van erran amb l’intèrpret i un no va identificar ni l’obra ni l’intèrpret.

La cinquena setmana hi ha hagut moltes desercions, només 11 han respost fins i tot algú m’ha escrit per dir que es rendien però sense contestar res i això que algú ja ho tenia a la punta dels dits:

Hi ha hagut 2 concursants que han obtingut els 32 punts que era el màxim que es podia assolir i ja vaig dir-vos quer si això succeïa el guanyador seria qui hagués contestat primer.

El primer en contestar correctament la prova 5 cal dir que va ser l’Ernest, que ho va fer abans d’ahir dia 30, però ell no té els 32 punts perquè com tants d’altres va caure en el parany de Helen Traubel.

Els dos únics que han aconseguit els 32 punts son en Lluis Vallverdú i en Giacomo, però ha estat en Lluis qui ha contestat primer dels dos.

També en 31 punts però per darrera de l’Ernest ha quedat en Jesus Gascón que també em malairà els ossos per culpa de Helen Traubel i en cinquena posició però a 10 punts del guanyador ha quedat Pepa, que s’ha quedat clavada amb David Lean, com Antoni Torva, Jordi P, Maria Teresa i Josep M. sense arribar a l’obra estrenada al Liceu el mateix dia que el neixament del gran director de cinema.

Felicito al gunyador i a tots els que s’han quedat tan a prop, no era fàcil, tot i que aquest any fins la setmana 4 hi havia una igualtat nombrosa i engrescadora que no em feia preveure les desercions finals.

Us dono les gràcies a tots els que heu seguit amb fidelitat i tossudoria, setmana rere setmana el concurs i també els que l’heu seguit i no us heu atrevit a contestar.

Ja em posaré en contacte amb en Lluís, que com a guanyador li faré  arribar un exemplar del CD Nocturne d’Albert Guinovart interpretant al piano 12 delicioses obres del seu catàleg. És un disc del segell SONY gravhttps://infernemland.blog/2018/06/19/nocturne-el-nou-cd-dalbert-guinovart/at l’any 2017 del que ja en vaig fer un apunt quan es va presentar que si el voleu recuperar heu de prèmer AQUÏ 

Fins l’agost del 2022!!!