IN FERNEM LAND

PALAU 100: JOYCE DiDONATO i IL POMO D’ORO (My favorite things)


La inauguració de la temporada 2021/22 del Palau amb el concert que la mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato i el conjunt Il Pomo d’Oro anomenat “My favorite things” i que porta de gira per diversrs sales de concert europees, ha estat tot un encert.

Joyce DiDonato és d’aquelles artistes que saben capturar al públic des del primer moment i ja no el deixen fins que s’acomiaden perquè controla en tot moment el ritme i les emocions de la proposta, sap distrbuir a la perfecció l’equilibri, gràcies també a  la brillant aportació del conjunt Il Pomo d’oro liderat per Zefira Valova .

Està clar que el repertori favorit de la mezzo és el barroc des de Monteverdi a Handel i reparteix el progema en dos blocs, un primer dedicat a Rossi, Monteverdi, Cesti, Merula, Buonamente i Dowland, mentre que a la segona les obres han estat de Hasse, Handel i un Rameau orquestral entrrat una mica en cañçador peròq ue ha servit perquè la formació orquestral es lluís der valent amb els tres fragments escollits del compositor francès. Per a les dues propines que repeteix en tota la gira (fa una setmana va fer exactament el mateix concert a Bucarest) ha triat dues generoses àries també de Handel.

La veu sumptuosa, amb un centre de mezzosoprano pur, amb el registre agut una mica tens i excesivament timbrat, com sempre, i en el registre més greu amb algun que altre problema de projecció, ha omplert la sala del Palu de manera generosa. Aquest és el repertori on ella sap donar el millor de la seva tècnica, tant en les agilitats, com en els moments més de recolliment expressiu.

Per a mi la primera part era inicialment com un entremés per l’àpat suculent de la segona, però ara, una vegada paït tot plegar, l’apareitiu ha estat exquisit amb moments d’una màgia i contenció excepcional, i una perla virtuosa d’impacte dramàtic, amb “L’Addio Roma” de L’Incoronazione di Poppea i una altra d’exquisida catarsi comunicativa amb el “Come again, sweet love” de Dowland acompanyada únicament per la subjugant tiorba, que ha esdevingut un moment màgic..

La segona part ha iniciat amb la forza de l’ària de Marc’Antonio e Cleopatra de Hasse “Morte col fiero aspetto” que ha donat pas a tres joiells més valuosos i admirats del gran Handel: Pîangero de Giulio Cesare, “Scherza Infida” i Dopo Morte ambdues d’Ariodante.

Sensacional expressivitat, sentiment i sentit dramàtic amb menys homogeneitat de registre i amb alguns problemes de fixació i afinació d’algunes notes, o alguns salts de registre que per a mi no han suposat en cap cas un demerit, perquè el conjunt expressiu, la musicalitat i elegància interpretativa salvaven amb escreix aquestes petites febleses, potser degudes al cansament d’aquesta gira o a l’absoluta entrega en cada ària.

Pel que fa a Il Pomo d’Oro, sota la direcció de  la concertino Zefira Valova han mostrat tant a la primera part, només amb sis músics com a la segona, amb una vintena, la seva reconeguda categoria, amb una qualitat del so, un equilibri i unes intervencions solistes meravelloses.que acompanyen amb bellesa sonora a la solista alhora i que encara s’evidencia més quan ells esdevenen els únics protagonistes en les pàgines orquqestrals farcides de puresa, brillantor harmònica i qualitat estilistica.

Un concert per gaudir molt. DiDonato tornarà cada any al Palau, coma  mínim les dues properes temporades, no estaria gens malament que el Liceu la recuparés.

I amb la certa normalitat ja s’han tornar a escoltar per quatre vegades diferents i en els moments més inoportuns, 4 mòbils que ens han fet adonar que aquell silenci sepulcral dels concerts pandèmics, han passat a millor vida, ja hem entrat de nou i amb ímpetu renovat a la categoria de les “botellades” tan habituals aquestes darreres setmanes, més sofisticades si voleu, però igualment impertinents, insolidàries i egoistes de la nostra societat. Aviat faran acte de presència els estossecs impertinents i la fressa dels embolcalls de caramel en inquieta activitat..

PROGRAMA

Gli antichi – Els antics

S. ROSSI: “Simfonia grave a cinque voci” d’Il primo libro delle sinfonie et gagliarde

C. MONTEVERDI: “Illustratevi”, de l’òpera Il ritorno di Ulisse in patria
M.A. CESTI: “Intorno all’idol mio”, de l’òpera Orontea
T. MERULA: “Ciaccona”, de Canzoni overo sonate concertate
C. MONTEVERDI: “Simfonia” i “Addio Roma”, de l’òpera L’incoronazione di Poppea 
G. B. BUONAMENTE: “Ballo del Granduca”, de l’òpera Il ballo dei reali amanti     
J. DOWLAND: Come again, sweet love (cançó)
C. MONTEVERDI: Si dolce è’l tormento (madrigal)

I moderni – Els moderns
A. HASSE: “Morte col fiero aspetto”, de l’òpera Marc’Antonio e Cleopatra
G. F. HÄNDEL:  “Piangero”, de l’òpera Giulio Cesare
G. F. HÄNDEL: “Obertura” i “Scherza infida”, de l’òpera Ariodante
J. PH. RAMEAU: “Sarabande”, “Air en Rondeau” i “Air tres vif”, de la Suite Zoroastre
J. PH. RAMEAU: “Orage”, de la Suite Les indes galantes
G. F. HÄNDEL: “Dopo notte”, de l’òpera Ariodante

Les propines

Crude furie degl’orridi abissi de Serse (Handel)
As with rosy steps the morn de Theodora (Handel)

Un comentari

  2. manel

    Totalment d’acord. Grandísima artista. Un concert rodó i amb unes propines generoses. Encara no m’he recuperat del Addio a Roma o el Scherza in fida……ens va guanyar el cor des del primer moment amb la seva espontaneitat i simpatia… Il pomo d’oro actualment es un habitual acompanyant estrelles del barroc…. quin goig !

    M'agrada

    Respon
  5. Ramon Solé

    Coincideixo completament amb els teus comentaris.
    Una gran nit lírica amb una magnifica diva i un gran grup musical però que també em va sorpendre per que tant sols hi havía una aforament de 3/4 d’entrada en especial al 2º pis ¡¡¡¡¡
    Gràcies Joaquim pels teus comentaris i la teva gran feina de divulgació.
    Salut i ánims ¡¡¡

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Hola Ramon. Jo era al circular de platea i semblava que el Palau fos ple, fins i tot em va semblar que el percentatge d’ocupació era m´ñes alt que el legalment establert i ara ho entenc, deuen deixar les entrades més econòmiques bloquejades per vendre les més cares, quelcom que si és així, no és gaire maco.
      Gràcies per comentar

      M'agrada

      Respon
  7. bocachete

    Certament, molt expressiva, elegantíssima i amb un repertori exquisit. Potser en algun moment abusava d’un cert “dramatisme” en els greus, una mica forçat, que va donar alguna nota estranya, com artificiosa. Però el conjunt va ser molt bonic, la veritat. Ahir, potser és el primer cop que la vaig sentir com una mezzo de debò: sempre li he trobat, al Liceu, que em sembla més una soprano amb un cert greu que una mezzo-mezzo. No sé… potser pels papers que li he vist… no sé dir-ho. Ahir, sí que la vaig sentir més “greu”, potser. I, per portar la contrària, jo, potser, em quedo amb la primera part: va fer tan bé el “parlar cantando” monteverdià… I el “moment Dowland”: aquests dos (tiorbista inclòs) haurien de plantejar un concert monogràfic de cançons de Dowland, que seria fabulós.

    I, tristament, sí: jo només vaig comptar tres telèfons, però en fi… I això que ahir havia empitjorat el temps i podien començar els estossecs de tardor. Tan bé que estàvem fins ara!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Fixat en el meu comentari, jo també vaig quedar gratament satisfet de la primera part que la preveia com un aperitiu i que va ser completíssima i tècnicament més perfecte, tot i que la segona era un joiell encisador i va estar excel·lent.
      JO també li vaig trobar la veu més centrada i mezzo genuïna, que no pas temps enrere.

      M'agrada

      Respon
  8. bocachete

    Ah, i com diu el Ramon, em va sorprendre, però molt, la poca assistència: estava el Palau com si cantés un desconegut, amb un primer i segon pis al mínim. I això que era inauguració de la temporada i hi havia autoritats (presidents, etc.), que per un cop sembla que donen un cert suport, assistint-hi, almenys, a aquest tipus de cultura.

    M'agrada

    Respon
  9. alex

    la THEODORA, con esta misma orquestina y acompañada Di Donato, de Oropesa y Spyres como principales solistas, la van a llevar de gira entre octubre y finales de noviembre por varios e importantes teatros y o salas europeas.
    ( para quienes disfruten del barroco, puede ser una gran ocasión de seguir esta THEODORA. También la Oropesa brilla más en el barroco que en sus incursiones en los Donizetti románticos )

    M'agrada

    Respon
  10. Pere

    Concert sensacional. Una magnífica inauguració de temporada. És una cantant generosa, expressiva i que sap escollir molt bé els programes i preparar-los amb cura. Vaig gaudir moltíssim. Que continui…

    D’acord amb el que dieu dels mòbils. Això ho dono per perdut. Confio, però, que les tossides triguin una mica més en arribar.

    M'agrada

    Respon
  11. Josep R. Noy

    Dilluns vaig gaudir molt amb la Joyce, tota una artista de cap a peus. D’acord amb tu Joaquim; quan es mou en la tesitura pròpìa de les mezzos és meravellosa, sensacional, amb una tècnica impecable i amb un do de empatia amb el públic unic. A veure si la recuperem també al Liceu amb algun Rossini o amb algun Haendel.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Si, l’absència del Liceu no m’agrada gens, semblava que la teníem més o menys fidelitzada i no pot ser que si canvia el director artístic deixi de venir. POtser aviat la tindrem i no ho sé, però una Donna del Lago amb ella en Flórez i Spyres faria molt de goig. I ja no dic Fagioli cantant el roil de contralt perquè aleshores seria de traca.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari