IN FERNEM LAND

LICEU, TEMPORADA 2022-2023


Aprofitant que en Giacomo em va convidar ahir a l’acte de presentació de la temporada 2022-2023 del Liceu que el teatre va organitzar pels abonats (recordeu que jo vaig deixar-ho de ser fa anys com a protesta pel que em semblava una gestió indigna), que va tenir lloc ahir, us vull parlar més que de l’acte en si, presentat per l’inefable Ramon Gener i del que en parlaré al final, del contingut de la proposta, que sembla ser la primera sense herències de l’anterior direcció artística, que Víctor Garcia de Gomar i el seu equip poden presentar.

Us faré una pregunta simple, un exercici que cadascú haurà de contestar en la seva intimitat: Si veiéssiu en una temporada d’un teatre d’òpera proper o no tant aquest llistat de noms, què diríeu?

Sara Blanch, Xabier Anduaga, Carlos Chausson, Alesssandro Corbelli, Saioa Hernández, Juan Jesus Rodriguez, Yonghoon Lee, Vittorio Grigolo, Ambrogio Maestri, Lise Davidsen, Ermonela Jaho, Daniela Barcellona, Maria Agresta, Sondra Radvanowski, Roberto Alagna, Joseph Calleja, Evgeny Nikitin, George Ganidze, Luca Salsi, Carlos Álvarez, Erwin Schrott, Simon Orfila, Anna Pirozzi, Celso Albelo, Magdalena Kožená, Erin Morley, Elizabeth DeShong, Anna Bonitatibus, Nadine Sierra, Amina Edris, Javier Camarena, Pene Pati, Laurent Naouri, Elena Pankratova, René Pape, Matthias Goerne, Xavier Sabata, Julie Fuchs, Iréne Theorin, Waltraid Meier, Piotr Beczala, Cecilia Bartoli, Benjamin Appl, Riccardo Frizza, Susanna Mälkki, Henrik Nánási, René Jacobs, Jordi Savall, William Christie, Gustavo Dudamel, Josep Pons, Damiano Michieletto, Àlex Ollé, Lotte de Beer, Marina Abramović, Olivier Py, Claus Guth, Calixto Bieito.

Diríeu que estem davant d’un teatre de segona o d’un Titànic que s’enfonsa?

I si veiéssiu programades aquestes òperes què dirieu?

Don Pasquale de Gaetano Donizetti, La gata perduda d’Arnau Tordera, Il Trovatore i Macbeth de Giuseppe Verdi, Il Trittico i la Tosca de Giacomo Puccini, l’Alcina de G.F.Handel, 7 deaths of Maria Callas de Marko Nikodijević, Alexina B. (estrerna absoluta) de Raquel García-Tomás, Manon de Jules Massenet, Parsifal de Richard Wagner, Orfeo ed Euridice de Ch.W.Gluck, l’Incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi, Dido & Eneas de Henry Purcell i 4 micro-operes de Carlos de Castellarnau, Andreu Gallén, Marian Márquez i Itziar Viloria

Diríeu què és una temporada tradicional, desequilibrada i poc interessant?

Si la dansa estigués representada per Akram Khan, Blanca Li i per Coppelia i Les Ballets de Monte-Carlo que em diríeu els seguidors del blog que hi enteneu i en sou especialistes i amants d’aquest art que a mi no m’interessa gaire?

Si els concerts fossin tres simfonies de Mahler, 3a i 6a amb l’orquestra i cor del Liceu sota la direcció de Josep Pons i la 9a amb l’orquestra de l’ONP dirigida per Dudamel us semblaria atractiu?

I la continuació de la intergal dels madrigals de Monteverdi pel Concerto Italiano i Rinaldo Alessandrini iniciada aquest any, és una proposta engrescadora?

I si hi ha una programació infantil amb les produccions d’Els músics de Bremen, Miralls, el conte de Nadal, La cuina de Rossini, la petita flauta màgica, el trencanous-jazz, IT Dansa, La nit de Sant Joan, La Barcarola i El Monstre del Laberint? Ja ho sé que no sou infants i aquests no llegeixen IFL, però potser alguns dels lectors tenen criatures i poden valorar les propostes amb més criteri.

Són 92 representacions operístiques i 16 de dansa. 3 concerts simfònics, 4 concerts vocals i 3 recitals, 22 representacions pel públic infantil, 3 concerts de música de cambra a banda de la programció del Liceu de les Arts que complementa la proposta però s’escapa de la temàtica habitual del blog.

8 títols d’òpera italiana: Don Pasquale, Il Trovatore, Il Tabarro, Suor, Angelica, Gianni Schicchi, Tosca, Macbeth i l’Incoronazione di Poppea.

3 títols d’òpera de compositors alemanys: Alcina, Parsifal i Orfeo ed Euridioce.

6 títols d’òpera catalana: La gata perduda, Alexina B. i les quatre micro-óperes que integren el programa (Òh!)pera.

1 títol d’òpera Serbia: 7 Deaths of Maria Callas

1 títol d’òpera francesa: Manon

1 títol d’òpera anglesa: Dido & Eneas

o mirat d’una altra manera

2 títols d’òpera del segle XVII (barroc): L’Incoronazzione di Poppea (1642) i Dido & Eneas (1689

2 títols d’òpera del segle XVIII (barroc i classicisme): Alcina (1735) i Orfeo ed Euridice (1762)

6 títols d’òpera del segle XIX: Don Pasquale (1843), Macbeth (1845/1865), Il Trovatore (1852), Parsifal (1882), Manon (1884) i Tosca (1900)

3 títols d’òpera del segle XX: Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi (1918)

7 títols d’òpera del segle XXI: 7 Deaths of Maria Callas (2020), La gata perduda (2021) i Alexina B. (2022) i el programa (Òh!)pera.

Creieu que a tots els que ens agrada l’òpera tenim com a mínim un parell de programes que no ens deixaríem perdre? Si alguna de les coses que presenta la temporada vinent es fes a menys de 600 quilòmetres de casa vostra planejaríeu una escapada al teatre que ho programes?

Preguntes que no cal que contesteu en públic, en tinc prou si us fan pensar i us contesteu amb sinceritat.

Aquestes són les dades generals d’una temporada que com és habitual no agradarà íntegrament a tothom, a mi tampoc, ja us ho dic ara, i tot seguit us intentaré explicar el perquè.

He classificat en tres nivells la meva anàlisi personal i subjectiva: Hi ha coses que em fan molta il·lusió, altres que trobo molt interessants i altres que en podria prescindir o que no m’interessen i en fan mandra.

Les que em fan molta il·lusió: El retorn del Il Trittico puccinià, el Parsifal amb un repartiment que voreja la perfecció ( Pape, Goerne, Nikitin, Burchuladze, Pankratova i, ai las! Schukoff i la reposició de la inquietant i brillant producció de Guth, l’Orfeo ed Euridice i l’Alcina malgrat que ambdues són en versió de concert i una i dues funcions respectivament. També em fa molta il·lusió el debut de Lise Davidsen al Liceu en dues propostes: La Giorgietta de Il Tabarro (òbviament m’estimaria més una Elsa, una Elisabeth, una Kaiserin o una Leonora, per exemple) però si aquesta és una de les condicions perquè vingui, i sovint, al Liceu, m’està molt bé. La segona proposta és un altre dels moments estel·lars de la temporada, és a dir, el que ella compartirà amb Iréne Theorin i Waltraud Meier dirigides per Josep Pons amb Wagner, Strauss i Beethoven en el programa. Una altra de les coses que incloc en aquest contenidor d’imprescindibles és la Lady Macbeth d’Anna Pirozzi i el Macbeth de Carlos Álvarez, el DesGrieux de Pene Pati (debut del tenor nord-americà al Liceu), l’Angelica de la Jaho en un rol que sembla escrit per a ella i la principessa de la Barcellona, el Pasquale de Carlos Chausson, el concert barroc de Cecilia Bartoli i el recital de Radvanovsky i Beczala. Potser em deixo alguna cosa, però això em sembla de traca.

Coses que m’interessen: l’Ernesto de la gran promesa Xavier Anduaga, les Norina de Sara Blanch i l’altra promesa, podríem dir que de la casa, Sérena Saenz, el Malatesta de Carles Pachón en aquesta aposta per donar oportunitats als joves cantants i la producció del sempre interessant Damiano Michieletto; La Gata Perduda d’Arnau Tordera, un gran músic més enllà del que coneixem per Obesses, el compte de Luna de Juan Jesús Rodríguez i la Leonora de Saioa Hernández, la Tosca de Maria Agresta i el Cavaradossi madur del sempre entregat Roberto Alagna, el Macbeth i Scarpia de Luca Salsi, el repartiment sencer de l’Alcina amb Minkowski al capdavant de Les Musiciens du Louvre, les òperes 7 Deaths of Maria Callas i Alexina B., Javier Camarena i Nadine Sierra a Manon, l’Ottone de Xavier Sabata, les direccions de Riccardo Frizza i Susanna Mälkki i les simfonies de Mahler amb l’orquestra de la casa i el mestre Pons.

Coses que no m’interessen i …: òperes de repertori massa sovintejades (Don Pasquale,Tosca, Il Trovatore, Manon, Macbeth), cantants poc estimulants com Kurzak sempre al costat del seu marit, el repartiment de Il Trovatore a excepció dels que m’interessen. i la manca de títols del repertori eslau, l’oblit, una vegada més, d’un compositor imprescindible com Rossini i les seves òperes series algunes de les cabdals MAI estrenades al Liceu. Tampoc m’interessa que Josep Pons dirigeixi Don Pasquale i Macbeth, està clar que ell és el director musical de la casa, però crec que ell aportarà poc o res a uns títols que ni domina ni crec que el motivin més enllà de tenir molta presència al fossar, mentre que hi ha altres directors que haguéssim pogut fer que ambdós títols amb el bons repartiments programats garantissin un èxit rotund. Els que li tenen jurada fins i tot en el repertori qui domina ja es deuen estar fregant les mans. Òbviament, res a dir per la meva part de la direcció a Parsifal una vegada ha demostrat que amb Wagner també pot dir coses molt ben dites, o dels concerts de les tres dives o les simfonies de Mahler. Sincerament que tota la part dramàtica del Macbeth es fonamenti en el vessant visual i estètic de Jaume Plensa em sembla a priori un error. Ja ha demostrat que pot fer coses plàsticament genials, però teatralment es demana quelcom més.

Altres consideracions respecte al que no m’interessa:

Entenc que una temporada ha de ser equilibrada entre títols de repertori, altres de recuperació i altres d’estrenes contemporànies. No entenc que Verdi, un compositor en principi sense riscos i amb 26 òperes en el seu catàleg, en els darrers anys es limiti al més conegut mentre que fa anys, molts, que no es representen títols com: Oberto, Un giorno di regno, I Lombardi o Jérusalem, Ernani, I due Foscari, I Masnadieri, Stiffelio o Aroldo, La battaglia di Legnano i Les vepres siciliennes.

El mateix podríem dir de Donizetti, un compositor amb molta tirada i amb títols del seu opus molt atractius més enllà de la Lucia, Favorita, L’elixir, el Don Pasquale o la trilogia de les reines Tudor. Ja ni em plantejo propostes “arriscades” com veure programat a Pacini, Mercadante,Meyerbeer,Hálevy, Thomas, Korngold, Zemlinsky, Schreker, Rimsk, Glinka….

Entenc, i després del fracàs de públic d’una de les millors propostes dels darrers vint anys, encara més, i parlo del Pélleas et Mélisande d’aquesta temporada i encara queda el Wozzeck, que el teatre no vulgui riscos, quasi us diria que ens ho mereixem, perquè qualsevol proposta encara que sigui de compositors molt populars, però de títols poc representats com els que us he citat, sigui, això si, un salt al vuit perquè el públic no respon. I perquè passa això? Doncs perquè ja portem masses anys que la direcció general del teatre va fer una lamentable aposta per fer del Liceu un teatre petit i de curta volada. Ara la nova direcció no sembla que ho tingui del tot clar, però si que es percep un cert intent per donar-li la volta a una situació que trigarem anys a recuperar.

No em preocupa tant el que faci el Real, sincerament, tenim una obsessió amb el Teatro Real quan hauria de ser el complement operístic perfecte juntament amb Les Arts de València, ja que són els teatres que tenim més a l’abast, veure’ls com la competència ens fa petits. Si que em preocupa que l’aposta política i també econòmica de l’administració pública i el mecenatge sigui de curta volada i en conseqüència el preu de les entrades pel públic i abonats sigui escandalosament alt, per això també penso que amb un pressupost de segona, la temporada 2022/2023 reuneix uns noms que altres teatres en les mateixes condicions no ofereixen.

El Liceu actual no fa salts al buit (eslògan com el de l’any passat força confòs malgrat els intents del director artístic per fer-se entendre, certament ha programat òperes del XXI que és el més arriscat que pot fer, però fonamenta la seva programació en òperes que a priori garanteixin una bona ocupació o el cartell d’esgotades les localitats del públic local més l’internacional. Certament, s’han treballat una mica els repartiments per oferir un cert interès més enllà del títol, tot i que amb Il Trovatore es dona més importància a la producció que no pas a les Azucenes, per exemple i això em sembla fatal, perquè la millor producció per aquesta òpera és quasi la versió de concert i en canvi, el personatge de la gitana és cabdal i no crec que les dues mezzosopranos que se’ns proposa estiguin a l’altura que jo desitjaria, per no parlar dels sacrificats tenors que depenen d’un “allarmi” per triomfar. Il Trittico, el Macbeth, el Parsifal i potser l’Incoronazione ens poden portar públic d’arreu, la Manon no tant i la resta sigui per ser versions de concert o propostes de gira que van per tot Europa, semblen més programades per satisfer al públic local.

Em costa acceptar que la temporada s’inauguri amb Don Pasquale, un títol que sembla que s’hagi triat per tal de satisfer a mecenes i espònsors que el primer dia podran anar a sopar aviat al Círculo, sobretot quan els rumors ens parlaven d’un títol monumental i cabdal, d’aquells que el Liceu sempre en surt guanyador, i espero que es recuperi en una de les temporades vinents. No vull desmerèixer la que potser és la millor òpera de Donizetti sense ànim de ser polèmic i tampoc vull desmerèixer l’excel·lent cast que s’ha reunit, però el títol inaugural sembla que hagi de ser un reclam prestigiós en l’àmbit internacional i no estic segur la tria sigui la més encertada.

No entraré a parlar de les tarifes, abonaments i tot això que més aviat enterboleix el debat artístic que és el que més m’interessa. Les tarifes i la política d’abonaments, preus, descomptes, zones, etc. és des del meu punt de vista, desastrosa i en això la meva qualificació continua sent un suspens a la direcció general.

I per acabar, l’acte de presentació:

L’acte de presentació per a abonats va comptar amb l’inefable i ínclit Ramon Gener, amb les seves gracietes i el seu nivell habitual des del que els texans el van fer famós, és a dir, entre errades, sarcasmes i un egocentrisme que provoca tantes simpaties com al·lèrgies, va ser l’encarregat de “vendre” les excel·lències de la temporada vinent, però sense la complicitat i l’entusiasme que hauria d’haver provocat Víctor García de Gomar, el responsable de la proposta i que va intervenir de manera breu perquè havia d’agafar un avió. Certament, la distància que hi ha entre Gener i García de Gomar per explicar un mateix producte és abismal, l’un provocant o el somriure de complicitat o fer passar vergonya, que de tot hi havia entre el públic de diumenge tarda i l’altra amb aquell distanciament elitista que no ha acabat mai de connectar amb la gran majoria d’abonats, que és a qui va dirigit la majoria de vegades el seu discurs. Ell continua amb la seva línia entre críptica i erudita d’embolcallar les temporades amb eslògans i propostes paral·leles que la immensa majoria d’abonats i públic fidel sembla que no necessita o no l’interessa o no entenen. Entre paradisos i salts al vuit ens podem fotre una nata majúscula, però també és cert, que de mica en mica s’està produint un canvi per mi engrescador, que espero que aviat doni els seus fruits, perquè s’albiren més que projectes i bones intencions, realitats.

L’acte va acabar amb un petit recital del jove Xabier Anduaga (Donòstia 1995) acompanyat per una pianista que Gener no va anunciar, al final si, quan algú segurament el va avisar de l’enèsim nyap de la tarda.

Va cantar tres àries de Donizetti: l’ària d’Ernesto de Don Pasquale “Povero Ernesto!…cercheró lonatna terra”, la celebèrrima i exposada ària de Tonio de La Fille du régiment “A mes amis quel jour de fete” i l’encara més coneguda ària de Nemorino de L’elixir d’amore, “Una furtiva lagrima”, per acabar amb dos “hits” sarsueleros, la sempre efectiva “No puede ser” de La tabernera del puerto de Solozabal i la bellíssima “Por el humo se sabe donde está el fuego” de Doña Francisquita de Vives.

La veu d’Anduaga és bellíssima, sonora i molt lluminosa, alguns en diuen solar. Un bon volum i sobretot una projecció admirable fan que la veu ompli una sala com la del Liceu fins al darrer racó. Òbviament, a vint-i-set anys no pots demanar un mestratge absolut, però el seu cant té distinció i detalls elegants de classe que fan albirar quelcom més que un futur brillant. Esperem que no s’espatlli, que sigui intel·ligent i que caigui en bones mans que el condueixin i l’ensenyen a portar la carrera amb seriositat, professionalitat i la deguda prudència. Em va semblar extraordinari i el registre agut, els pinyols i allò que tant necessita un tenor, tot i que no és el més fonamental, és a hores d’ara, portentós, ferm i consistent. Jo ja aposto totalment ara per la seva fulgurant i exitosa carrera i tant de bo el tinguem a cada temporada.

https://www.liceubarcelona.cat/ca/programa2223

36 comments

  1. Leonor

    Yo estoy interesada en muchos títulos, nuevos y de repertorio.
    Ojalá salud y tiempo acompañen y pueda asistir para saludaros, entre otras razones.
    ¡Un saludo y salud, infernems!

    M'agrada

    • Muchas gracias Leonor, yo tambien estoy interesado en muchos t´ñitulos y repertorios porqué básicamenmte lo de siempre es difícil que mejore lo que ya hemos visto y porqué con lo de siempre nos perdemos cosas excepcionales.
      Será un placer reencontrarnos

      M'agrada

  2. Joan

    Moltes gràcies per l.exhaustiu i probablement més brillant analisi que probablement es pugui llegir a la premsa escrita o digital. Aquest cop, molt estrany en tu, el teclat t.ha jugat alguna mala passada fàcilment reeditable: alguns dels darrers paràgrafs surten repetits, les lletres del cognom de la Sara capgirades i el que era al set era el dau, el salt és al buit. Per mi la selecció de títols la podria haver fet perfectament la portera del Núñez. La selecció de veus no, en això èstic d’acord. Però també la temporada passada es van presentar a Radvanovsky i Zajic a la dama de piques, la Netrebko en concert, en Dudamel dirigint la fantàstica. Per mi el que motiva un viatge és Ernani (òpera d’Oviedo) o Nixon in China (Teatro Real, si es confirma) però al costat de casa a un (altre!) Don Pasxuale amb Chausson i/o amb Corbelli m’hi apunto, i tant! Il.lusió, il.lusió el Tríptic sencer que vas avançar tu abans que sortís la temporada i al damunt molt ben servit i el concert que de les 3 dives (3 generacions també )la resta de coses interessants és a l.estiu, en VC o en pont com la Bartoli. Tant de bo la temporada del Teatro Real tingui també el seu apunt!

    M'agrada

    • Quan vaig editarl’apunt per passar-ho pel corrector va succeir un fenòmen paranormal. Gràcies per avisar-me, no vas ser l’únic, per sort tinc seguidors i seguidopres que estimen i valoren el que faig.
      La del Real estic segur que ens farà enveja, però ja es tracta d’això, d’estimular-nos, no m’espanta i si puc, viatjaré i si puc en gaudiré

      M'agrada

  3. Alex

    Estoy bastante de acuerdo en líneas generales, con los cometarios de Joaquim y sin entrar en mis fobias y filias particulares ( como todo el mundo ) y asimismo, dar un margen de confíanza a la programación prevista ( luego, ya aparecerán cambios y lamentos )
    A mi particularmente , considero imprescindible el completo reparto de IL TRITTICO, con una reggia más que interesante de Lotte de Beer procedente de la Bayerische , con una concertadora de renombre que debuta en el Liceu como es la finesa Malkki y un conjunto de voces más que notables ( con la excepción del tenor Jovanovich para él Tabarro ), muy buenos los casts vocales del PASQUALE, interesante Saioa y hasta Grigolo para TROVATORE ( pero como bien dice Joaquim, sin Azucenas reconocidas, pero con una notable escenografía ya vista en Paris ), un MACBETH con nueva producción de Plensa que puede estar bien ( sobre todo el Cast Pirozzi / Álvarez ), de las TOSCA a mi solo me interesa el Cavaradossi de Alagna ( uno de sus pocos roles que aún no he
    presenciado en teatro ), el PARSIFAL pinta muy bien, así como el Concierto Strauss/Wagner con el trío Davidsen / Theorin / Meier y el Concierto Mahler concertado por Dudamel.
    Por supuesto no quiero olvidarme de la MANON, con una producción muy polémica de Py y que provocará comentarios para todos los gustos, con 2 repartos casi estelares ( aunque pienso que el Camarena actual, no es voz de DesGrieux y que las puede pasar canutas en el acto de Saint Sulpice ), con recomendación que escuchéis a la pareja Pati e Idris, magníficos cantantes ( por cierto Joaquim, Pati no es norteamericano, sino neozelandés nacido en Samoa )y por supuesto, a Nadine Sierra con una vocalidad actual más amplia y que puede ser ideal para Manon
    Etc..etc.., no quiero extenderme más , de momento, sin comentar lo programado de ópera barroca ( del cual no soy especialmente aficionado )

    Del tema precios, abonos, descuentos y demás tomaduras de pelo que luego se verán durante la temporada, más de lo mismo y sigo afirmando que el Liceo como el resto de teatros españoles de primer nivel, siguen siendo más que caros comparativamente a buena parte de teatros europeos. Más de lo mismo.

    M'agrada

  4. Lady Castorp

    Parsifal dius? :’) no puc d’escriure millor el que sento llegint aquest títol per una temporada del Liceu, que somriure amb una llàgrimeta. Per a mi es fa difícil anar al Liceu, per raons logístiques i mentals. Un títol m’ha de fer molta il·lusió i/o ser de Wagner per a que m’animi a visitar el teatre. I fa masses anys que no el visito. I entre Wagner i que em fa il·lusió tornar a sentir Lise Davidsen, ja que va ser amb ella l’últim cop que vaig sentir òpera en directe, a Bayreuth fent d’Elizabeth, i la veritat és que aquell dia encara perdura en la meva ment i em fa por embrutar-ho. Però potser ja és hora de tornar al teatre, si més no, ella, Theorin, Meier, Pape… Etc etc ho mereixen. I mil·lusionen.

    M'agrada

  5. Ernest

    Jo estava bastant satisfet amb la programació de la propera temporada i després de llegir-te estic molt satisfet. Tot i els diversos peròs, crec que serà una bona temporada.
    I molt d’acord amb les crítiques a l’estil Gomar d’explicar les coses i, especialment, a les gracietes del pesat d’en Gener.
    Em sap greu per aquells que mai estan contents i que no gaudeixen amb res.

    M'agrada

    • Està bé si t’ajuda a animar, jo tinbc la percepció que una vegada escrit l’apunt no em surt tan satiosfactori com creia, en qualsaevol cas espero que es confirmni aquelles coses imprescindibles i les que m’interessen i en la mesura del possible, que millorin aquelles que avant mach ja em neguitegen.

      M'agrada

  6. Katia Gustà

    A casa esperàvem amb candeletes el teu post i per fi ha arribat,com sempre hi ha produccions que m’agraden més que d’altres però no difereixo de tu en gairebé res Tot es qüestió d’esperar perquè no em crec la llista d’il·lustres que suposadament han de venir,posen la mel a la boca i finalment cauen dels repartiments com ha passat en altres ocasions.
    En el nostre cas i per l’abonament no tenim més remei que adquirir entrades per funcions que ens fan patxoca i no estan en el nostre torn.Com tampoc veuré d’altres que no m’interessen gens.
    Gràcies,Quim,com sempre.
    Has fet una bona feina

    M'agrada

    • Giacomo

      El llibre de la temporada anuncia que ara es podran fer canvis de títols i no tan sols de funció en l’abonament. Això sí, només a la web. A veure si després hi ha lletra petita addicional, però espero que no.

      M'agrada

      • Espero que no hi hagi lletra petita tot i que després hi haurà descmptes i ofertes d’aquelles que desmotiven a qualsevol i eviten complicitats i fidelitats amb el teatre, ells sols fan que sigui així, lamentable.

        M'agrada

  7. JordiP

    Bon dia! Encara no he pogut analitzar i reflexionar sobre la temporada. El post, sucós i dens, d’aquells que cal rellegir. I com sempre, aquesta capacitat teva de fer preguntes incòmodes; sobretot per la franquesa amb que s’emeten i per que indueixen un esforç de reflexió al lector.
    Gràcies, com sempre.
    J.

    M'agrada

  8. juan

    Bon dia. La verdad es que no aburria tanto en una presentación de temporada como lo hice el domingo.Quizás porque la noche anterior fue tan extraordinaria al Palau.
    Gener ya cansa y dio la sensación de haberselo preparado lo justo.
    La temporada a priori parece interesante.
    Anduaga me pareció interesante, pero tiene mucho margen de mejora.
    Gracias por tus comentarios. Siempre acertadisimos.

    M'agrada

  9. Jordi

    Benvolgut Joaquim, moltes gràcies pels comentaris, que subscric en bona mesura. Per a mi el més interessant són el Parsifal (recuperació de la producció de Guth, meravellosa, amb un estol de veus extraordinari), el concert Wagner/Strauss de novembre, l’Alcina, Poppea, Orfeo ed Euridice, i el Trittico bavarès. Molta curiositat per l’estrena de Alexina B i per les 7 deaths of MC (tambè bavareses).
    La resta com a obres m’interessa menys (encara que les veus són molt atractives), ja que moltes d’elles són repeticions d’òperes representades no fa pas gaire i potser, com tu dius, el que haurien de fer és programar obres diferents menys conegudes dels mateixos autors.
    Que tinguis una bona Pasqua!

    M'agrada

    • Gràcies per participar Jordi i dir-hi la teva.
      Obres poc conegudes de comnpositors coneguts comDI Masnadieri, La Rondine, Som Sebastien, Ermione, Die Ägyptische Helena o Mazeppa, per exemple , malauradament són un risc, imaginat programar coompositors no habituals. La direcció genral del Liceu, ara per ara, no crec que permneti a la direcció artística gaires riscos i això em neguiteja, perquè bons repartiments de títols repetits any rere any, acaba sent molt decebedor.

      M'agrada

  10. Moltes gràcies Joaquim. Com sempre, aprenc de tu, en els favorits hi estic totalment d’acord. En la veu de Xabier Arsuaga hi veus moltes més coses del que vaig saber veure jo, tot i que em va agradar molt. Em va faltar una mica més d’entremitjos entre els fortes i els pianissimos. Perquè no tot és blanc o negre… oi?
    I sí, espero veure la Cecilia Bartoli al Liceu.. ja tocava!! Espero que finalment vingui i que el fet que l’hagin portat del Palau faci que pugui ser-hi a tots dos llocs.

    M'agrada

    • Que el Palau i el Liceu entrin en competència crec que no és conevient i pe rtnat cada institució hauria de tenir el seu nínxol. Tan rar és que el Liceu programés una Passió Sant Mateu, com que el Palau faci òperes, en qualsevol cas si es complementen i no es fan la guitza, molt millor.

      Liked by 1 person

  11. Retroenllaç: Enlaces de abril de 2022 | Beckmesser

  12. lluis

    Bona tarda.
    Content per les quatre òperes barroques, llàstima que dues en versió concert, per variar.
    Manca com be dius Rossini; Guillaume Tell, La donna de lago, i tantes com encara no he pogut escoltar en directe…. esperem que algun dia arribin.

    M'agrada

    • Mancar manca molt, d’òpera francesa, alemanya, eslava, etc.
      Som conscients que amb pocs títols és impossible encabir-ho tot, però ni calien 2 Verdi, ni 4 Puccinis, amb el Tríptic n’hi havia ben bé prou i en el seu lloc ja podies posar un Strauss o un Rossini

      M'agrada

  13. bocachete (Jesús)

    Trobo que és una temporada interessant: almenys, més variada que les últimes i amb una contemporaneitat sorprenent. No només una estrena que promet (García-Tomás escriu bé per a la veu i podria resultar si el llibret és coherent, que és el que sol fallar), les quatre microòperes (les de Sis solos soles, que es van haver de fer en línia només, tenien el seu què) i les Seven deaths de Marko Nikodijević (que si sempre diem com a autor principal el músic, per molt que el projecte sigui d’Abramović, ella no compon). Encara que d’aquesta no sé si esperar-ne molt, les altres em fan il·lusió, la veritat. I una altra estrena, la de La gata perduda. Aquesta la veig més com un experiment sociomusical, però mai no se sap: m’encurioseix veure’n el resultat del projecte. Però només per això, ja és una temporada destacable, amb el teatre amb un paper que ha de fer més sovint: el de plataforma per a noves propostes de músics del país. Algunes no prosperaran i acabaran aquí, però d’altres potser sí que tenen una continuïtat o triomfen. Com ha passat sempre, però, almenys, que es facin i la resta, el temps dirà.

    Es consolida el barroc en la programació. Dido and Aeneas es presta a un espectacle de dansa i pot sortir bé, però posats a programar un Monteverdi… jo hagués preferit estrenar-hi Il ritorno d’Ulisse, que la Poppea s’ha fet ja dos cops en poc temps: és potser, el títol que substituiria primer, si es pogués. Alcina, bé… però en versió de concert menys bé. El Gluck, si surt com l’Orpheus de Telemann, benvingut sigui. També hagués preferit, ja posats, que fos escenificat i, ja posats, en la versió en francès, per veure’n els canvis, però ja feia bastans anys que no se’n fa tampoc la versió original italiana o sigui que no direm res. La resta sí que seria el repertori tradicional que cal mantenir per al públic reticent a les “originalitats”. També és cert que es podrien triar alguns títols de bel canto menys transitats, però fora de la Tosca i, potser, Don Pasquale, ja fa un temps que no es veu Macbeth, Manon o un Trovatore en condicions (i potser el d’ara tampoc no en té tantes). Ara bé, que preferiria unes Vêpres o un Stiffelio, segur, però sembla que és demanar-ne massa. Parsifal, i més en l’excel·lent versió escènica de Guth i amb aquestes veus, sempre ve de gust i Il trittico, feia tant temps que no es feia… També pot ser una gran vetllada. I és que, en aquesta part de repertori és cert que, majoritàriament, els repartiments són, sobre el paper, excel·lents o bons. Ara, que no es posin malalts ni facin res estrany, que si no… Interessantíssim el concert de les “tres tenores”, perdó, sopranos wagnerianes, com una trobada intergeneracional. De Pons… no sé: jo li faria un vot de confiança, que tothom dona per descomptat que no se’n sortirà amb Verdi o Donizetti i tampoc no en tenim tantes proves que no ho pugui fer bé. De vegades ens venen directors “especialistes” en bel canto i no funcionen. Potser, igual que va passar amb Wagner, ens dona una sorpresa. En qui no sé si confiar-hi és la Bartoli: els últims cops al Palau no va estar gens fina i ha passat temps. Ja coneix l’escenari i les seves possibilitats, però em fa una mica de “por”.

    En fi, que sí, que és una temporada que il·lusiona i que, si es compleix com està prevista, pot deixar-nos bons records. A veure com respon la resta de públic (ja compto que nosaltres hi anirem), però si al Pélleas o al War requiem estava el teatre com estava, no sé què pot passar amb les estrenes previstes. Suposo que Nikodijević /Abramović atrauran un públic d'”artisteig contemporani”, però García-Tomás “només” és una bona compositora, gens mediàtica. No sé… això sí que potser és el salt al buit.

    M'agrada

    • Hem de comptar que algun canvi hi haurà, passa a tots els teatres, cal veure com es resoldrà i la capacitat que tingui García de Gomar de portar noms de nivell. La questió és que aquests cantants anunciats siguin certs, no com succeïa amb la direcció anterior.
      Una soprano que vé la tenporada vinent em va dir en un missatge privat a Instagram que malgrat l’havien anunciat, mai va estar contractada i això és fortíssim. Crec que aquesta fase d’enganyifa està superada.

      M'agrada

      • Alex

        De las óperas que puedan interesarme por sus cantantes, me fío más de la web oficial del cantante en sí que lo que puedan anunciar el Liceu.
        Como bien dice Joaquim y espero no suceda , ojito con algún cantante anunciado y luego resulte no haya sido contratado.
        Pongo un ejemplo y todavía el Liceo no me ha contestado ( su servicio al espectador ): en las Manon, está anunciado el buen tenor Pene Pati como Des Grieux en tres días consecutivos ( creo, 21, 22 y 23 abril 2023 ). No me puedo creer que un tenor de primera y para el más que comprometido rol de Des Grieux, cante 3 noches seguidas a riesgo de cargarse la voz.

        M'agrada

  14. Alex

    Si han contestado por email el servicio al abonado , indicándome que la dirección artística está gestionando la citada problemática. ( sin más )
    Por otra parte y ya se rumorean cancelaciones : por ej., en la web oficial del tenor Alagna, han desaparecido sus Cavaradossi liceisticos. Ojito, ojito, con lo que se anuncia , para no precipitarse en la compra de entradas!!
    Me ha llegado un rumor que corre por redes sociales, mencionando que Alagna no está dispuesto a cantar esa producción de Tosca ( coproducción con la Monnaie y que firma Rafael Villalobos, más que polémica )

    M'agrada

  15. Joan

    Si el problema és l’escenografia que les canti en VC. O això queda reservat pel barroc i els títols infreqüents? Si es confirma això que diu l’Alex es pot solventar fàcilment, per exemple augmentat el nombre de funcions de Corianó. Total, sempre quedarà Tosca que omplirà igualment el teatre , mentre amb un Wozzeck o un Pelléas està semibuit. És el que passa quan es programen noms atractius enlloc de títols i es dilapida l’herència deixada per Matabosch que intentava formar el gust del públic amb amplitud de mires. No sé si serà o no per compensar aquesta temporada tan manida que el liceu ja s’ha apressat a anunciar Guerra i Pau per les venideres

    M'agrada

    • Alex

      El problema de fondo como siempre y creo que ya se ha dicho por aquí varias veces, que el actual Staff del Liceo anuncie oficialmente cantantes cuyas contrataciones, luego, no están del todo cerradas.
      Y esto, sres.y seas., es engaño y fraude para abonados y para todos aquellos que compren entradas con anticipación.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: