El titular és tendenciós, d’acord; cridaner, d’acord; fins i tot erroni, més d’acord encara, però és una manera legítima d’intentar apropar el màxim d’aficionats i lectors de les meves xarxes i el meu blog al seu contingut.
Segurament hauria hagut de dir, Odio els dirigents del teatre que estimo tant, perquè en realitat, en el meu cas és difícil deixar d’estimar la casa i així deixar clar de bell antuvi, que el meu odi no és cap al Liceu, però si cap als masovers que la gestionen, i possiblement no tots, però si els responsables directes d’aquest enuig, que em permeto generalitzar en tots aquells que mostrant la seva eterna fidelitat, veuen any rere any, títol rere títol, com se’ls menysté i ofèn amb una política de preus i descomptes absolutament injusta, abusiva i discriminatòria, sobretot de cara a tots aquells que paguen els seus abonaments i entrades addicionals a un preu que després es veu generosament retallat perquè l’elevat preu de sortida fa que el públic no mossegui l’ham i esperi com s’abaixen de manera escandalosa els preus quan la majoria de funcions presenten un aspecte alarmantment baix d’ocupació. Me n’he aprofitat jo mateix, però no per això deixa de ser molt injust, molt indigene i molt rastrer.
Portem una òpera representada (Don Pasquale) i a hores d’ara ja portem tres promocions, és a dir, pel títol inaugural, on cap de les 9 representacions va aconseguir ni de lluny esgotar la venda d’entrades i ara també de les 18 funcions dels dos propers títols de la temporada, el popular Il Trovatore verdià amb un doble repartiment, si més no sobre el paper, interessant, i sorprenentment també per Il Trittico que es representarà entre finals de novembre i primera quinzena de desembre i si res no canvia, amb un únic repartiment espectacular en les 8 representacions previstes de l’interessantíssima trilogia pucciana, compositor popular i estimat, tot i que els tres títols no siguin els més coneguts, però si dels més interessants.
Està clar que els dirigents responsables d’aquest desgavell s’han inventat diferents “excuses” per intentar vendre el màxim de localitats possibles, que si el dia mundial de l’òpera, que si el 175è aniversari que l’esturaran els mesos que faci falta i no us amoïneu que si és precís, aprofitaran el dia de la cosmètica per vendre entrades per Manon, i el Divendres Sant per promocionar grans descomptes per a les funcions de Parsifal, i no vull donar idees.
L’evidència reiterada ens diu que el públic en general ja no pot pagar els preus de les entrades que ofereix el Liceu i que no tenim tan públic com creien i deien. El Liceu és un teatre semi públic amb una ambició modesta i uns preus de selectiu i luxós festival centre-europeu. Persisteix amb l’engany, perquè el que ofereix no té el valor, per molts motius, dels abonaments i localitats quan s’anuncia la temporada i, per tant, com que el públic no és curt de gambals i no es deixa arrossegar per laberints, salts al buit i filosofades erudites diverses, abandona.
Davant a fluixa resposta els masovers s’inventen aquestes promocions que ofereixen, com ha estat en aquests tres primers títols, un 50% de descompte en les zones més cares i en les localitats amb poca visió i en algun cas quasi nula visió tot i el preu desorbitat, d’aquestes zones situades de tercer pis en avall i que no han merescut, és clar, cap interés del públic que ha vist en l’oferta de sortida una estafa inadmissible.
Aquests descomptes tan deslleials per qui ja ha pagat, com és el cas dels abonats, com a mínim el 50% de l’abonament de la temporada i per tant,d’aquestes entrades ara devaluades, no fan cap bé, ni a curt, ni a mig, ni a llarg termini. S’equivioca qui cregui que salvant els mobles i no obtenint cap benefici ja n’hi ha prou. Allò que el que s’obté de més en un Trovatore baratet de cast i abassegador a la taquilla, supleix la baixa ocupació a l’Alexina o les 7 morts de Callas, ja no funciona. N’estem tips d’enganys i de pagar gat per llebre.
Ja es pot posar totes les medalles del món el Sr. Valentí Oviedo pel gran aparador de “La Gata Perduda” que tant vaig lloar fa pocs dies, perquè amb aquest maltractament al públic fidel que manté la viabilitat de la casa, se’n va tot en orris i tornarà a aconseguir que el vot de confiança que vaig fer aquest any tornant-me a abonar, quedi en un no res, perquè la temporada vinent no tornaré a fer l’enze. Compraré, beneficiant-me d’aquest desgavell “terrorista”, les entades que més em convinguin, a darrera hora i en llocs millor que el meu de zona 4, i per tant a un preu global millor. És obvi que si tots fem el mateix l’amo acomiadarà els masovers i potser fins i tot el negoci.
Potser que comencin a pensar que el Liceu ja no és un teatre per fer més de sis representacions per títol, que amb quatre torns d’abonament ja fem i que a causa de la seva maleïda ferradura que mai s’hagués hagut de tornar a reproduir, és un teatre de potser 1000 localitats que haurien d’oferir preus molts més assequibles que els actuals, i les altres 1.200 sobrants s’han d’oferir a preus de zones 6, 7 i 8.
I si no surten els números, jo els acomiadava a tots i que vinguin uns nous masovers ben aviat, abans que l’aviram marxi amb indignada estampida i l’amò es quedi sense el tros.
Potser seria bo començar a protestar notoriament, no us sembla?
IN FERNEM LAND 
Tens tota la rao. Jo ja tinc l’entrada pel Parsifal i m’espero el pitjor. És una presa de pel constant.
Enviat des del meu iPhone
M'agradaLiked by 3 people
I ara ja ho fan sense vergonya de cap mena, abans d’acabar octubre ja han fet tres promocions. Sembla els Encants.
No se n’adonen del mal que estan fent. Es una política miserable de baixa qualitat, iniciada de manera descarada per l’inefable Sr. Guasch i aquests van a sac, ja no són capaços de salvar una temporada econòmica a partir del primer títol, però què és això?
M'agradaM'agrada
es pan para hoy y hambre para mañana, porque a diferencia de los bancos y movistar por ejemplo que hacen las ofertas para captar nuevos clientes, y contando ya con que alguno se mosquee y se vaya, esto debe doler mas porque financiais un teatro (pagando por adelantado) y luego el/la que está sentado/a a tu lado no ha hecho ningún desembolso y ademas paga la mitad. Ché, cómo en los aviones que nunca se sabe cuanto ha pagado el que está sentado a tu lado!
M'agradaM'agrada
Pues quizás deberían mirar a Telefónica y ofrecer los abonos al 50% de lo que hacen y quizás se ahorrarian el slaaraio del personal de taquilla porqué antes de empezar la temporada ya lo tendrían todo vendido. Es una imagen poética si quieres, però lo que hacen ahora és una imagen patética. La diferencia es abismal y la real es la mala.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord al 100% amb el que comentes. És una vergonya i una falta de consideració i menyspreu cap a aquells que hem estat donant suport, per exemple seguint amb el nostre abonament en temps difícils com ara el COVID, al «nostre» teatre durant tots aquests anys
Ja et vaig dir un dia que el meu torn era el «B», doncs pel que sembla també coincidim en zona! a veure si et reconec i et puc saludar personalment. agrair-te el blog i els esforços que fas!!
Salut
M'agradaM'agrada
Serà un plaer poder saludar-te. Queda pendent pel dia 27
M'agradaLiked by 1 person
He hagut de canviar la funció pel proper dia 2. A veure si pot ser per la propera Il trittico. Per altre banda estaré esperant els teus comentaris de la funció de demà. Salut!
M'agradaM'agrada
La veritat és que això ja ve de llarg. Jo soc abonada de fa més de 20 anys i més d’un cop m’han regalat un ticket de regal perquè m’he queixat d’aquest tema. El màxim va ser al concert d’homenatge a Joan Pons, la diferència entre el que jo vaig pagar inicialment i el que després va sortir a la venda era de més de 70-80 euros, si no recordo malament. Ja els vaig dir al seu moment, és un insult al nostre compromís.
M'agradaLiked by 1 person
Ho va iniciar aquell equip d’ingrat record encapçalat pel Sr. Roger Guasch i ara s’ha convertit en pràctica habitual, el que farà que l’any vinent s’aboni Rita la Cantaora, que deia ma mare, jo ja no.
El meu crèdit ha durat poquíssim
M'agradaM'agrada
El meu és un torn d’allò més popular. No sóc entès (tot i que haig de dir que llegint el teu “In Fernem Land” he après força). Quan he vist el correu amb els descomptes tan ben anunciats m’ha caigut l’ànima als peus. Què estic fent pagant els diners que destino a l’abonament? En gaudeixo, i tant, de la bona música! però de seguir així, i fent números, tindré present si renovar. Com tu dius, millor esperar i, dies abans, comprar el nou abonament del torn especial “omplo-com-puc-i-me’n-ric-dels-pobres-abonats”. L’import estalviat de l’abonament actual, donarà per, de ben segur, alguna òpera més de les que ara gaudeixo.
M'agradaM'agrada
Gràcies per llegir-me Josep M.
Estem fent el joc a aquesta pràctica abusiva, discriminatòria i altament perjudicial pel futur i el crèdit del teatre. No comprenc com son tan ineptes i com els mantenen en el càrrec. El Sr. Alemany, president del patronat i si més no, home de negocis, hauria d’haver cridat l’atenció a aquest mercat de Calaf
M'agradaM'agrada
Em sembla que sí.
M'agradaM'agrada
?
M'agradaLiked by 1 person
Ah! El mateix he pensat jo quan he vist el correu del dia mundial de l’òpera, que ni sabía que existia. Ara ho he mirat i és el 25 d’octubre. Tinc entrades per a Il Trittico, que vaig comprar en abonament a la carta, fent com tu Joaquim, i recuperant un abonament que havia abandonat. El primer pensament ha estat: l’has cagat, t’havies d’haver esperat a coses com aquesta. Jo compro entrades en zones altes, doncs no estic disposat a pagar segons què, i veig que podria haver gaudit de bona butaca per millor preu.
En fi, no puc afegir res al que ja heu dit. Quadrar els números no deu ser senzill, però tampoc impossible. D’altres ho fan, no?
M'agradaLiked by 1 person
No és una qüestió de quadrar números Jordi, és qüestió d’administrar el primer equipament cultural de Catalunya, allunyat de la realitat i en una deriva alarmant. S’ha de tocar de peus a terra, ser diferents, creatius, ambiciosos i honests. De tot això, res
M'agradaM'agrada
El Liceu és un teatre semi públic? Pensava que era públic. Penso que està finançat per el Ministeri, la Generalitat, l’Ajuntament, la Diputació, algú mes?
M’ho podeu aclarir?
Estic d’acord amb tot el que dius, però penso que et quedes curt amb la crítica a la gestió. Has estat molt educat, peró m,ha agradat molt la paraula “masovers”.
M'agradaM'agrada
Tots aquest paguen el 50% del pressupost, la resta la paga el públic i les empreses privades, sponsors i benefactors, per tant, semi públic, no? Que les administracions posin els masovers no el converteix en públic.
He estat molt educat, si, m’he mossegat la llengua, volia vomitar uns quants “macaguamb” però no, es pot dir bé i tenir fins i tot més repercussió i menys motius per recriminar-me les formes, el fons impossible.
M'agradaM'agrada
És legalment semi-públic, a més, perquè els seus òrgans de govern mai podran ser de gestió 100% pública perquè hi ha una Societat de Propietaris, que prové ve de l’antic teatre 100% privat i d’un posterior consorci públic-privat, de mitjans-finals dels anys 80 (que va salvar del tancament per “no sostenibilitat” econòmica, també cal dir-ho); traspassat aquest model a avui dia a i integrats aquests propietaris en el patronat de la Fundació (ull!! una Fundació) i en la comissió executiva. Són aproximadament 900 persones que són propietaris, amb drets escripturats, de les mateixes 900 butaques, que el teatre en té l’ús restringit, i que, a més, com qualsevol, propietat privada, amb la defunció de l’actual propietari es traspassa per herència al nou hereu. Quasi 1000 butaques de propietat privada i particular i que participen dels òrgans de govern amb veu i vot. Per aquest motiu públic+privat igual a semi-públic.
M'agradaM'agrada
Aquí parlen els representants dels propietaris:
https://www.rtve.es/play/audios/lhora-classica/societat-gran-teatre-liceu-arxiu-llibre/6530151/
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies per l’enllaç Pep2
M'agradaM'agrada
Quin greu llegir – te ara Joaquim, enyoro moltíssim, comentaris d’anys enrera, positius, plens d’ eufòria i entusiasme ….
Enyoro nits màgiques de veus màgiques tornant cap a casa amb el cor ple i les mans bullint encara de tants aplaudiments
Quina pena, encara que, d’una manera personal i egoïsta, des fa un temps ja no em dol tant el no poguer traslladar-me per asistir a cap funciò…..
M’ho han posat molt difícil però no passa ni un sol dia en què jo no escolti bona Música…… Com sempre Joaquim, gràcies per la teva entrega,
Una aabraçada
M'agradaM'agrada
Anys enrere, benvolguda i enyorada Glòria, em vaig despatxar a gust amb Marco i Guasch, fins que vaig decidir tancar el blog per tanta misèria intel·lectual i cultural. Creia que passat aquell període que em va fer odiat, vaig creure que aquests ho millorarien. Difícil no era, perquè semblava que pitjor que allò no és podia fer i mira sembla que facin una competició d’ineptes amb corbata abonats a les butaques dels salons del Círculo.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord. Aquest matí m’he indignat molt! Ens tracten com un drap brut. Jo caig deuxar fa uns anys l’abonament fix i ara en tinc un a la carta. L’any vinent esperaré les ofertes. Jo n’estic tipa. Una reconanació: aneu a Sabadell a veure el Don Giovanni. Canta en Pachón de protagonista. Els preus assequibles
M'agradaM'agrada
Gràcies per la recomanació
M'agradaM'agrada
L’òpera es un espectacle car, això ja ho sabem tots, amb el preu de l’ entrada ara no es suficient per pagar aquestes produccions tant cares, seria suficient per pagar el cachet dels cantants, això ho demostra les versions en concert de les òperes que anat fent el Liceu aquest últims anys, però la gestió que es porta ara com si fos una sala de concerts enlloc d’ un teatre d’ òpera i les contínues rebaixes de preus com si fos un ” mercadillo” fant que no sigui gaire atractiu seguir sent abonat al teatre
M'agradaM'agrada
També és cara a Berlín, París, Londres, Milà, Àmsterdam, Munich… però en canvi les entrades i els abonaments són més assequibles i sobretot no enganyen d’aquesta manera tan indecent.
Efectivament no hi ha cap sentit per abonar-se al teatre, cap.
M'agradaLiked by 1 person
Completament d’acord en tot. El Liceu va en caiguda lliure (ho diuen ells mateixos) i fa anys. Produccions a preus d’or i ara descomptes del 50%. Això es diu estafa. I jo no em fico amb produccions tisorades. Aquesta vegada vaig el primer dia em sembla que em sentiran…i espero no ser l’únic que es manifesti.
M'agradaM'agrada
Puede Vd tener razón en que esta politica de precios sea aberrante. Sin embargo, eso es el mundo y funciona así: obtener el máximo ingreso posible valiéndose de diferentes herramientas de marketing.
Si eso lleva a la desafección de los abonados será una pena ecirse hundiendo cada vez mas.
No creo q sea la politica de precios el problema del Liceu sino la falta de liderazgo y excelencia.
M'agradaM'agrada
Vaya! el mundio funcionma así porqué lo permitimos. El mundo normal no se puede permitir la pol´ñitica de precios que está hundioendo el teatro. Quizás un lider nunca permitiria eso, y entonces estamos de acuerdo, pero ahora tenemos un amante de la alfombra roja y el Photo Call, laureado en una escuela de negocuios en gestión cultural. Quien le dice a semejante perfil que está equivocado y está arruinando la institución. Su antecesor, otro laureado en ESADE ya abrió el camino del exterminio del abonado de toda la vida y yo estupido, cretino o iluso, creí que este al menos tenía lo de la gestión cultural por delante del otro que tenía una hoja de Excel donde no había casilla que le aceptara ninguno de los conceptos básicos que soportan los pilares de un teatro de opera. Quizás en la última celda le salíann los números en positivo y negrilla, pero perdió a paletazos público y credibilidad, este va camino de dejar una alfombra roja llena de guapos y guapas que a la media parte del día de la inauguración, huyen a cenar al restaurante más proximo, y un cartel permanente en la fachada con letras enormes SALES, porqué será en inglés, eso no tenga ninguna duda.
M'agradaM'agrada
Joiós l’article; ja fa temps que fas diana i ho repeteixes; i ells cada vegada més. També em vaig queixar i em van fer un regal (a l’anterior senyora dos), pensava que anava per tots els abonats, però sí que potser era pels que només es van queixar. És fraudulent i tinyós tot plegat. Tots els meus veïns de fila, 7 persones, han abandonat, i a tots se’ls hi han ofert “rebaixes” si no marxaven i com més ganes de marxar, més s’ampliava l’oferta. És “rastrero”. Quan m’ho explicaven em queia la cara de vergonya. Mercat dels encants. No és propi d’un model de teatre que vol ser internacional i seriós. Aquest tracte rigorós i seriós, cuidant amb equitat a tots els clients no es pot consentir. Amb marquèting o sense és brut, molt brut i impropi per no voler reconèixer que els preus a molts teatres d’europa, quan viatges, són molt millors que el Liceu; bastant més econòmics; fins i tot al MET.
Gestors del Liceu: sou uns tril·lers!!!
M'agradaM'agrada
perdó, volia dir tracte poc rigorós i no cuidant l’equitat
M'agradaM'agrada
I l’Alemany no té res a dir? No pot donar un clatellot?
M'agradaM'agrada
De forma muy educada, efectivamente, has clavado perfectamente la situación actual del Liceo, con las programaciones , la falta de asistencia o el número de localidades que están en “ verde” en cada función, los precios más caros de Europa de localidades incluso con deficiente visibilidad ( solamente comparables al Real y allá Scala y quizás a la ROH) y ese desparecio a los abonados.
Para evitar esos descuentos ( ESTAFA para quienes compran sus localidades con anticipación ), hay que programar mejor, abaratar precios desde que se anuncia la temporada y dejarse contratar o elaborar producciones caras ,etc..etc…
Mi esposa y yo, escarmentados desde ya algunos años, turno popular para mantener la relación de abonado con el teatro y actualmente, esperando esos “ descuentos “ para comprar aquellas entradas adicionales para aquellos títulos que nos puedan interesar.
Como conclusión y yo esta temàtica que me preocupa e indigna tanto como a ti, ya la voy comentando en algún sitio donde escribo.
Y aparte de los precios, más que caros, también podría pensarse en reducir número de títulos , número de casts artisiticos ( salvo excepciones ) para ir reduciendo presupuestos y también, en unificar turnos de abonados dado el exceso de localidades que quedan por venderse.
( lo comentaba recientemente con algún otro aficionado que sale más barato irte a Alemania por ejemplo, para escuchar y ver Conciertos y Óperas que ir al Liceo o al Real ).
M'agradaM'agrada
No desearía ser educado, te lo aseguro, pero mis padres hicieron muchos esfuerzos para educarme tanto en la escuela como en casa y no voy a tirar todo eso al contenedeor por culpa de una gestión penosa de unos personajillos incapaces de dar el prestigio que merece la institución para la cual les han contratado y que visto la pésima gestión deberían ir a la cola del paro.
Gracias por tu permanente colaboración y por no dejar de comentar.
M'agradaM'agrada
totalment d’acord es poc rigoros fer aquestes ofertes quan els abonats ja hen pagart els nostres torns mes entrades adicionals apreus molt alts, jo fa mes de 40 anys que tinc l’abonament,la temporada que ve entradas adicionals res de res i abonament ja veurem. Delia F
M'agradaM'agrada
Gràcies Delia. No els importen gens els abonats, els tenen i creuen que serà per sempre. Potser que els donem una lliçó.
M'agradaM'agrada
Crec que la temporada vinent tocarà agafar l’abonament de menor preu (torn popular zona 8) i esperarem les rebaixes, la confirmació dels repartiments, …
M'agradaM'agrada
Trist, però com a molt això i sent massa generós amb un teatre que est`+a clar que no compta gens amb l’abonat.
M'agradaM'agrada
estic completament d’acord. La manca de respecte als abonats és absoluta. Al Palau de la Música també fan aquestes coses i en una ocasió vaig anar a la taquilla per tal que em tornessin el 50% de l’entrada que jo havia pagat … naturalment em van respondre ofesos que no entenien la meva queixa.
Una altra manca de respecte … el 13 de setembre el Gran Teatre del Liceu va enviar un correu als abonats comunicant que el dia 24 d’octubre ens convidarien al assaig general de Il Trovatore … i que ho comunicarien uns dies abans … doncs ni comunicació ni res de res … MANCA DE RESPECTE I DIRIA QUE DE VERGONYA … En fi, tenim el personal que tenim dirigint el teatre i mentre una bona pila de gent hi tornem i hi tornarem per absolut amor a la música, ens aniran prenent el pel …
M'agradaM'agrada
La carta anunciant l’assistència a l’assaig que ara s’ha anul·lat, té moltes possibles disculpes. Per veure un assaig on portsere els cantants no volen cantar a veu, o on s’ha d’aturar sovint, per corregir coses escèniques o musicals, més val que el facin a porta tancada. No tenen cap obligació, ja t’han oferiran o per una altra producció. Jo crec que són coses no comparables.
M'agradaM'agrada
Nosaltres i altres abonats no hem rebut aquesta carta. Tot va sumant.
M'agradaM'agrada
Aquest és un altre misteri, qui la rep i qui no.
M'agradaM'agrada
No m’he explicat prou bé; sé perfectament què és un assaig general, he anat a uns quants. I quasi sempre a teatre bastant plé. Els gestors del teatre utilitzen els assaigs generals com si es tractès d’una representació normal; tant ès així que es van atrevir a enviar emails citant als abonats a tres assaigos generals en tres dies concrets. Si es molesten en enviar un email fent aquesta convocatòria, no seria normal enviar un altre email anul.lant-la? Com molt bé dius, no és comparable això a vendre entrades al 50%, però els milers de convidats als assaigos generals hi van amb un descompte del 100%
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb els comentaris del Ramon. Si la direcció es compromet amb els seus abonats ha de respectar les seves comunicacions. Cartes d’anul.lació que només reben uns abonats i altres no? Espectadors de primera i altres de segona sense accésit a informació?
M'agradaM'agrada
No vull i ho lamento, insistir amb el tema de l’assaig general avortat, per a mi és un tema molt diferent i em sap molt de greu que això enterboleixi el debat dels preus. Entenc que estiguis molest, jo també estava convidat, però l’han suspès per raons que fins i tot puc arribar a entendre, La política de preus l’entenc i amb preocupa molt, em neguiteja més i em treu de polleguera. La cancel·lació de l’assaig, gens.
Lamento discrepar, però és així.
M'agradaM'agrada
No estic d’acord amb tu, Joaquim. Efectivament, l’octubre el liceu va comunicar a als abonats ( o a alguns) 2 assajos generals als que en convidava: Trovatore, el 24 d’octubre i Tosca, el 2 de gener. No hauria costat tant fer un altre correu dient que l’assaig del Trovatore seria a porta tancada i, de passada, com bé apuntes, que el subsituiria un altre. Hi afegeria que quan em van dir que em convidaven al de Don Pasquale se’m van quedar els ulls com a plats: el 1r no era Trovatore? Si ho fan, que ho facin bé. Obligació cap i encara els alabo el gust, xq a algun que he anat he escoltat protestar algun cantant x no haver cantat a veu (?!!!!!)
M'agradaM'agrada
Molt ben dit
M'agradaM'agrada
És una vergonya la política de preus que porten i jo també m’he queixat. Porto més de 20 anys abonat i uns 40 des que vaig anar a la primera funció cap allà el 1983. De moment aquesta temporada m’he passat del torn C al F amb menys representacions però estalviant uns 400 Eur que puc fer servir en altre espectacles ( +400 Eur de la meva dona). L’any que ve possiblement faré torn popular o a la carta i aprofitaré els descomptes que continuaran fent els «genis» directius del teatre. No sé d’on els treuen i potser creuen que són molt llestos en negocis amb MBAs i demés però no tenen ni idea dels sentiments dels abonats. En l’equip directiu falta lideratge, responsabilitat cap als abontas, coneixements musicals, sentit comú i sobre tot feina, molta feina a fer. I si no tenen ganes de treballar dur que se’n vagin, que hi ha molta gent millor a fora, disposada a treballar pel teatre dia i nit.
No tinc el gust de conèixer al Sr. Oviedo, però si vaig tenir el «gust» fa uns anys de conèixer al Sr. Guasch i em va dir tres coses que encara m’encordo: 1. Que ell era molt impacient per obtenir resultats econòmics. Venia a dir que tot queda justificat pels mitjans, fins i tot carregar-se els abonats (això darrer ho intueixo jo). 2. Que no tenia ni idea de música i que no valorava els coneixements musicals en el seu equip de gestió. En poc temps va marxar al mon futbolero que segurament li era més adient i 3. Que sobre tot no em donés de baixa com abonat perquè érem l’ànima del teatre 😀
M'agradaM'agrada
L’anima potser si, per’0 si sabessin una mica d’òpera sabrien que hi ha una famosa ària de la bellíssima Adriana Lecouvreur que es diu “l’amina ho stanca”, i és com la tenim nosaltres.
Gràcies per comentar Francesc
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord en tot.
Cal dir que hi ha una davallada general de públic en tots els espectacles; teatre, cinema i , evidentment l’òpera. (Seran les series les que estan provocant aquesta davallada? Seran els preus?)
Jo fa anys que vaig deixar el meu abonament i ara ho faig a la carta. Tal com ha dit algú, potser l’any vinent m’esperaré a les ofertes!
El Liceu, en la seva reconstrucció, després de l’incendi, calia haver-se fet com l’au Fènix, totalment nou i renovat, com un teatre del segle XXI i no amb un pati de butaques decadent i per els privilegiats de sempre.
M'agradaM'agrada
Brillant i necessari post. ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!!! Potser caldria reduïr funcions d’alguns títols, abaratir preus, especialment de localitats invendibles ( preu/visibilitat) En fi…. qualsevol altra Idea brillant.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amb tu, Joaquim, i molt apenat per la situació. Pensava que això seria una situació temporal postpandèmica pero veig que es va repetint també aquesta temporada. Diu molt poc de la gestió actual del teatre que tan ens estimem. Seria molt més fàcil fijar-se en accions d’altres teatres d’arreu d’Europa i no buscar la solució fácil de l’oferta barata. Una llàstima…
M'agradaM'agrada
“Puccini pot ser considerat com l’enginyer que remata el pont iniciat per Verdi i que connecta directament la tradició italiana amb la modernitat. En les seves darreres obres (entre les quals hi ha aquest Trittico) ja s’anticipen les formes més modernes de Debussy o Strauss.”
Aquestes línies encapçalen la presentació de “Il trittico”, al web del teatre. Pel que fa a Debussy, evidentment l’autor d’aquest text només pot pensar en una referència operística, és a dir, el “Pelléas et Mélisande”, estrenada l’any 1902. Si un pensa en les “formes més modernes” d’Strauss, en un sentit operístic, el més provable és anar a parar a “Salomé” o sobretot a “Elektra”. La primera s’estrena el 1905; la segona, el 1909. És ben curiós pensar que aquestes obres siguin anticipades per una obra estrenada el 1918, com és “Il trittico”.
Podríem pensar que qui escriu aquestes presentacions al web té una concepció temporal flexible, on el present o el futur determina el passat, com en alguns contes de Borges. Tanmateix, em sembla que aquestes línies citades són més aviat un enèsim signe de tot el que s’ha comentat aquí i que es resum fonamentalment en un absolut desinterès, de part dels dirigents del teatre, per allò que significa el Liceu: no cap altra cosa que un teatre d’òpera, amb la seva història, que se sosté en les històries particulars de tots els abonats.
Aconteixements com les darreres inauguracions de temporada, reservades a gent suposadament famosa, són un exemple de provincianisme vergonyós i ben extrany en una ciutat que es vol bressol de modernitat. Sembla que els dirigents del teatre només volen ocuparse de munyir el tòpic més nociu de l’òpera: el d’aconteixement d’indiscutible prestigi sociacultural, que segueix lamentablement ben viu i que explica coses tan sovintejades els “fenomens” operístics sorgits dels anomenats talent shows. M’explico: un home o una dona amb un físic suposadament desfavorit o amb alguna mena de diversitat puja a l’escenari d’un plató televisiu i, davant d’un jurat assegut d’esquena, canta un “Nessun dorma” mediocre, anodí, estalviable. Tanmateix, el jurat, indefectiblement, es donarà la volta entusiasmadíssim, amb llàgrimes als ulls i es desfarà en elogis. Per què? Perquè és òpera i és el “Nessun dorma” i socialment és el non plus ultra de la cultura. I què difícil i com és de sofisticat! I com és de conmovedor que el suposat poble i la suposada elit es toquin, s’agafin de la mà.
Potser semblarà que he marxat del tema de debat, però em sembla que no. Estic molt d’acord amb tu, Joaquim, quan dius que ja és hora de protestar notòriament contra tot plegat, però crec que aquesta protesta ha de passar també per desfer el maleït tòpic que embolcalla l’òpera, perquè l’òpera no hauria de ser més un ornament social, un aparador de mundanitat de baixa estofa. Aquest és el capital simbòlic que interessa als dirigents i socis capitalistes del teatre. Un capital buit.
El dia en què l’òpera no sigui més que un gènere, una forma d’expressió estètica entre totes les altres, aquell dia l’òpera no serà tan cara. O potser ho serà més, qui sap. O potser senzillamen no serà.
Sigui com sigui, ens estalviarem la vergonya i les preses de pèl.
Només ens queda explicar una vegada i una altra explicar què és l’òpera, com fa aquest blog, per recordar, també als equips directius dels teatres, què l’òpera no és pas aquell tòpic que s’obstinen en munyir.
M'agradaM'agrada
Llarguíssima reflexió que he de digerir. Gràcies per fer-nos pensar amb coses que nin tan sols havia posat en el meu debat.
No crec que el teatre sigui capaç de contestar-te, de fet ni a tu ni a cap dels que estem amoïnats, van a la seva, amb el seu objectiu que vesteixen tant com poden però que en definitiva és molt simple i decebedor. Ja es poden anar omplint la boca amb polítiques socials perquè després tot el que llueixen per una banda s’ho carreguen quan desatenen i menystenen al seus abonats. Tot per la Caixa no em sembla el millor eslògan, i tot per salvar el nostre (el seu) cul i els mobles, encara menys.
M'agradaM'agrada
Demolidor comentari, gràcies per aquesta reflexió i també a tothom qui ha participat, començant evidentment per en Joaquim – jo també em vaig indignar en veure la oferta, com també vaig envermellir al concert d’en Dudamel veient determinat personal que anava al teatre no pas a gaudir d’una obra d’art sinó a lluir modelets i joieria damunt la catifa vermella a l’escala principal d’un teatre d’òpera que deuen considerar seu per una mena de derivada del dret de cuixa.
M'agradaM'agrada
Ja està tot dit.
Gràcies per dir-ho amb tanta claredat.
M'agradaM'agrada
En a tu per seguir-me
M'agradaM'agrada
Bon dia Joaquim . Aquesta carta està enviada al Teatre del Liceu. Gràcies per habilitar un espai on aprendre i expressar-nos. Veiem si responen amb celeritat o queda en l’oblit. Molt agraït, un cop mes
Señores responsables del, en otro tiempo Gran, Teatre del Liceu. El crédito sentimental y de confianza que concedí en 1994 tras el incendio del teatro, renunciando con convicción y entusiasmo a la devolución del importe del abono de aquella calcinada temporada a fin de colaborar a su reconstrucción, así como mi fidelidad al teatro, manteniendo ininterrumpidamente mi abono en anfiteatro del turno C ( tanto en los años de exilio en el teatro Victoria, como después en la nueva sede, incluida la difícil época del COVID), han quedado tal vez irreparablemente dañados por la abstrusa y lamentable política de precios de la gestión actual. Una política que se ha ido adoptando cada año con una mayor desconsideración y falta de cuidado hacia los abonados y que revela un doloroso menosprecio a los mismos. La filantropía, el amor a la ópera, el cuidado a quienes hemos sido fieles al teatro, ha sido substituidos por un mercadeo barato. Con está política se acentúa el éxodo, cuando no el exilio, de numerosos abonados que prefieren dejar libres sus asientos, para acogerse con razón a las “oportunidades” que tales prácticas de ramplón marketing ofrecen. Tal vez otra política de precios sea posible. Seguramente este es un discurso desfasado con los tiempos actuales, basado en valores que ya han quedado obsoletos, como son la fidelidad, el tacto y el buen hacer. Pero de momento, creo, no les voy a dar la satisfacción de darme de baja como abonado fijo, ni de acogerme a las “rebajas fuera de temporada” que presentan a fin de salvar lo que es, a mi parecer, una deficiente gestión del primer equipamiento cultural de Catalunya. Confío por el bien del teatro que este salto al vacío, no acabe en un descalabro del que todos salgamos perdiendo. No saben cuánto lamento tener que notificarles en estos términos mi apesadumbrado sentimiento actual hacia la gestión del Teatre del Liceu. Atentamente.
M'agradaM'agrada
Gràcies Ricard i perdona que no hagi sortit fins avui el teu comentari de fa dies. Va anar a parar al correu brossa i avui que he fet neteja he vist que l’havies intentat publicar vàries vegades i sempre anava a la brossa.
Ja ens diràs si has rebut resposta del Liceu, jo en això sóc molt pessimista, tenen el rumb triat i no sembla que vulguin escoltar gaire, ells tenen la paella pel mànec i la raó.
És molt trist.
Gràcies per compartir-ho i fer-nos-en coneixedors, potser altres seguiran el teu exemple.
M'agradaM'agrada
Molt encertats els comentaris. Però, parleu dels descomptes i em sembla que ni ningú no ha comentat les pujades. A la pàgina de preus i zones, a baixa de tot, es diu: “El preu de les localitats s’incrementarà en el moment en què una zona superi el 70% d’ocupació.” I efectivament, hi ha entrades per al Macbeth que ja han pujat lleugerament de preu. Jo no sóc molt viatjat, però em sembla que no ho havia vist en lloc. Apliquen ben bé la llei de l’oferta i la demanda: molta demanda, pugen els preus; poca demanda, rebaixes.
M'agradaM'agrada
Hola a tots!
L’altre dia quan us vaig lleigir amb motiu de la “jaimitada”de posar les entrades al 50% amb motiu del dia de l’opera , cosa que com be deieu es un agravi comparatiu amb els abonats , ja vaig escriure un comentari que per motius que desconec no es va publicar.
En el comentari us feia cinc cèntims de un altre de les coses inexplicables que fan “els masovers” del Liceu (com diu en Joaquim) i es que la darrere temporada vaig fer dos canvis de funció.
Una era mes cara i vaig abonar la diferència , res a dir. Però la que pel contrari era mes barata , “caixa cobri ” i “merci pour les employées”. Ni se’m va compensar , ni se’m va fer un val , ni res.
Només perquè ho tingueu en compte i per sumar i ampliar el coneixement de la politica del teatre que estimem tan i dels seus dirigents que com continuin aixi odiarem tots
M'agradaM'agrada
Gràcies,Joaquim per rescatar els meus missatges del correu brossa. Em preocupava no veure publicat el meu missatge i ja començava seriosament a dubtar de les , ja per si, escasses competències tecnològiques. No crec que tingui cap resposta dels responsables del teatre a la meva carta. Si així fos, ja t’ho faria saber. Espero que aquest cop aquest missatge t’ arribi en condicions.
Per cert, la furtiva llàgrima del “Non Ti scordar di me”, tambe s’em va aparèixer i va anar galta avall. Va ser una profunda sacsejada per l’ànima. Gràcies, un cop mes.
M'agradaM'agrada