Apassionant recerca de l’òpera que més em trasbalsa, no només de Wagner, de tota la història (fins ara). Totes les propostes m’han semblat estimulants, la gèlida de Marthaler i fins i tot la de Katharina Wagner que va ser un sonat fracàs, però segurament la visualització del vídeo que he incorporat juntament amb la producció de Wieland de l’any 1967 a Osaka, la fabulosa producció de Müller i la bellíssima de Jean-Pierre Ponnelle, hi deu tenir alguna cosa a veure que la dirigeixi Thielemann en estat de gràcia, per acabar-me atrapant. El valor … Continua llegint A L’ENTORN DE LA DIRECCIÓ ESCÈNICA A LES ÒPERES DE WAGNER (4): TRISTAN UND ISOLDE A BAYREUTH