Nino Rota potser és el music que em commou més alhora de convertir les imatges d’un director de cinema, en memòria auditiva de les mateixes.
La seva musica m’és tan propera, la identifico tan amb el meu món, que per mi és facilíssim, tot escoltant-la, viatjar en el temps, enrere, molt enrere, tot el que la meva memòria conscient i inconscient dona de si.
Va escriure obres mestres per obres mestres. La seva col·laboració amb Fellini i Visconti és llegendària, no podem dissociar les imatges de 8 1/2 de la seva evocadora musica , o la nostàlgia d’Amarcord, o el meravellós tema d’amor del Romeu i Julieta de Zeffirelli, o l’emoció que produeix l’entrada del tema principal de la segona part del Godfather de Coppola, quan el nen Corleone arriba a l’illa d’Ellis i albira l’estàtua de la Llibertat. Son tantes les emocions, que seria llarguíssim anomenar-les i segur que tots les teniu al cap. The Godfather:
8½
Rota també va escriure moltíssim musica per les sales de concert i pels teatres d’òpera. Te una joia, Il Capello di Paglia di Firenze, que fa molts anys varem veure al Liceu i que a la Scala es va fer a l’any 1998, amb un joveníssim Juan Diego Flórez. La TV3 amb un atac de bogeria inaudita ens la va passar.
Si no la vareu poder copiar:
IN FERNEM LAND 
Ximo, tienes un blog fantástico. Nino Rota me gusta mucho, tengo un disco de cosillas suyas dirigido por Muti que es una maravilla, porque le quita esta cosa portamentosa de BSO que tenían otras versiones.
M'agradaM'agrada
Hola Salarino, bienvenido!!!. Me coges viendo atónito el programa de Tele Madrid sobre los ciudados de segunda en Catalunya (youtube es fantástico). Ahora no voy a abrir un debate, quizás mañana en mi post diario.
Hablemos de Nino Rota, que eso si que es importante.
El disco de Muti (tiene dos, el otro es todo Gatoppardo), también lo tengo. Es maravilloso, de llorar vamos.
Algo tenía este Rota que sabía llegar en lo más profundo, de la forma aparentemente mas sencilla.
Me alegro que te guste el blog y Rota.
M'agradaM'agrada
per a mi es el mes gran, i per sobre de totes ‘il gattopardo’ un dels meus discs que he escoltat mes vegades, em va saber molt greu que per ‘il padrino’ no inventes una musica nova, a ‘fortunella’ sonava mes pobre pero mes autentica, però això no li treu ni un gram de gloria a la meva entranyable consideració
M'agradaM'agrada
Edita, Youtube mana i de Il Gatoppardo tan sols hi ha el vals que ja saps que és de Verdi. Si hagués hagut l’escena del terrat, amb el tema d’Angélica i Tancredi, no tinguis cap dubte que l’hagués posat.
També m’agrada molt la banda sonora de Guerra i Pau.
M'agradaM'agrada
Per a mi “Il capello di paglia di Firenze” es una de las 10 o 12 operes preferides. I és normal ja que la numero 1 es per a mi un Rossini i “Il capello…” està molt a prop del señor Joaquin.
Per el que toca al Rota cineasta, no oblideu la partitura meravellosa de “Napoli milionaria” i de “Boccaccio 70” i molt especialment de “The glass mountain” (on sortia Tito Gobbi).
M'agradaM'agrada