SUGGERIMENTS


Aquesta pàgina m’agradaria que servís per que vosaltres comentéssiu coses que heu vist i que cal veure, llegir, escoltar, visitar, fer….

163 comments

  1. Mario

    Hola Ximo,

    A l’antiga vida laboral que vaig tenir la sort de compartir ja em vaig fer una idea de la teva capacitat.. però o t’ajuda algú o és totalment sobrenatural que produeixis tanta informació al teu blog per minut.. és increible.
    No tinc temps de veure-ho tot el que has publicat però reclamo un homenantge a les nostres tietes Dinah Shore i Rosemary Clooney.

    Gràcies per tot i felicitats de nou,

    Mario

    M'agrada

  2. Mario

    Gràcies noi, m’ha fet molta il.lusió, especialment tornar a recordar aquell dia que les vam descobrir (bé, no és cert del tot però sí que aquell día ens vam fer fans incondicionals de la Shore)

    M'agrada

  3. edita

    heu vist l’eposició de la pedrera: la musica i el III reich? es estupenda, hi ha moltes sorpreses, aneu amb temps si es vol veure i escoltar tota (unes tres hores) teniu temps fins el 27 de maig

    M'agrada

  4. jesus

    Acabat d’arribar de NYC i amb el jet lag, després de veure per la TV el partit del Barça m’he pogut distreure amb el teu blog. Una vegada mes felicitats i gracies per tenir oportunitat de poder llegir sobre opera.
    Les tres nits a NYC he pogut anar a l’opera. El 8 vaig veure Turandot d’en Zeffirelli amb E. Sunnegardh i R. Margison molt aplaudits com es costum al Met, encara que jo penso que van estar discrets. Liping Zhang com a Liu molt be, tot i que penso que Liu es dels papers que fan quedar be al cantant.
    El 9 feien Orfeo ed Euridice amb decorats i posada en escena desconeguda pel Met. Serà cosa del nou director. Al Liceu segur que hauríem tingut divisió d’opinions. Al Met tots contents. David Daniels( Orfeo amb contatenor) i Maija Kovalevska van estar be i amb la direcció del gran Levine, entusiasme general.
    El 10 va a tornar a dirigir Levine Il trittico, amb excepcional actuació d’en Joan Pons com a Michele i magnifica Giorgetta de la Guleghina. El Luigi va esser S. Licitra al que havia sentit per la radio peró no havia vist mai en directe i em va agradar.
    Suor Angelica per la Frittoli sensacional i A Gianni Schicchi A. Corbelli i M Giordano van destacar.
    La producció típica del Met amb luxe i clàssica, va provocar els aplaudiments a les tres aixecades del telo, com es típic a aquest teatre. Una gran nit d’òpera.
    Espero que la Khovantschina estigui a l’alçada de aquestes representacions del Met o sigui superior, que per la teva impressió del assaig general es possible.

    M'agrada

  5. jcretuerta

    Estic fora de lloc, no ?, he sortit de toies per veure el teu blog, realment te rao en Mario, molt però que molt treballat. El altre dia parlàvem de camins paral•lels entre musiques que podien arribar a trobar-se, ficant-hi en blogs com aquest donen ganes de aprofundir, escoltar i aprendre , tot es ve de nou però poc a poc……
    Lo de las “tietes” que en diu el Mario la Clooney i la Shore, jo les afegiria Lena Horn (la coneixeu-ho), ja i serien totes.
    Un plaer Ximo poder gaudir dels teu coneixements, fins un altre.

    M'agrada

  6. Hola i benvingut a casa meva jcretuerta.
    Doncs la Lena Horne (la negra blanca, com li deien)és fantàstica. Potser un dia d’aquests faré una incursió al meu jazz i aleshores podràs ficar-hi tota la cullerada del món. Ara si vols també, d’acord?, pensa que el millor es veure com la gent participa i opina, de tot plegat. Tots en sortim beneficiats.
    Aquests món dels blogs és fantàstic.

    M'agrada

  7. amfortas

    Dissabte passat varem assistir la Pilar i jo a una representació de Mahagonny que es va fer a un espai escenic horrible (naves del español del antic Matadero de Legazpi a Madrid), i amb un repartiment que dificilment podria cantar a un teatre com al Liceu, una orquesta tipus big band i un cor mes que aceptable amb la regia de Mario Gas varem passar una molt bona nit disfrutant de la barreja de simfonisme, lirisme (aixó si no de “ample volada” com dius tu i deian els del programa Gran Gala que escoltava quan vivia a BCN), i balades conegudes.
    No soc doctor, i no crec que una funció com aquesta pogui resoldre el teu problema, pero realment no es lo mateix gaudir de una representació operistica que arribar a un estat de emoció. Aixó jo crec que a tots ens passa poques vegades i no tan sols es necessari una perfecta interpretació de totes les arts que intervenen a la opera si no que es molt important també l’estat animic del espectador.
    El dimecres, es a dir, demà hi serem al Liceu per veure la Norma.
    Ja que he parlat de La Gran Gala tinc de dir que a BCN els diumenges a la nit m’ho passava molt be escoltant el programa d’en Jaume Tribó i despres de molts anys amb el teu blog he trobat un bon sustitut pel mateix.

    M'agrada

  8. Amfortas, aquest nou bateig m’agrada, és una mica patidor, però és Wagner.
    Gran Gala va ser una bona escola. Encara el fan. Ara porta el programa la filla d’en Lluch i ha perdut interès. En Tribó, l’únic veritablement interessant ja no fa els programes monogràfics.

    M'agrada

  9. OLYMPIA

    Hola Ximo,
    Gràcies sempre per tanta informació que trec de la teva pàgina. Em permeto demanar-te un consell: La meva germana i jo hem pensat d’anar a l’òpera d’Hamburg el Desembre. Hi ha programa quasi diari i amb òperes molt atractives però pel que entenc , els solistes son de plantilla, és a dir fixos. La meva pregunta d'”amateur” és: S’hi pot anar sense temor a la decepció atès que no coneixem cap cantant?
    Gràcies altra vegada,
    Olympia

    M'agrada

  10. Hola Olympia Benvinguda.
    M’ho haig de mirar, sense veure el que i amb qui no m’atreveixo. Tot i així, Hamburg és un teatre d’òpera solvent amb postes en escena, això si, “MOLT ALEMANYES”.

    M'agrada

  11. Olympia, he fet els deures.
    El primer que cal dir és que les òperes alemanyes (sobre el paper) estan més ben servides que les italianes)
    Els repartiments de La Bohème, Falstaff, La Fille du Regiment o Zauberflöte, tenen poc interès, per be que Weikl en el Falstaff pot fer alguna cosa interessant malgrat la seva avançada carrera. Laurence Browlee a la Filla du Regiment pot estar be.
    Els punts clars d’interès són:
    La Elektra amb la Polaski (que també la fa al Liceu l’any vinent) i la resta del repartiment a l’alçada.
    El fantàstic Tannhäuser, que també veurem al Liceu, però amb un repartiment diferent. Treleaven no te la veu maca, però és un cantant digne, la resta be i la producció és la mateixa que varem veure al Liceu la darrera vegada que es va fer aquesta òpera a Barcelona i que ho varen fer la mateixa companyia d’Hamburg. és una producció brillantíssima de H.Kupfer.
    El Rosenkavalier també està molt be.
    No és per llançar coets però segur que sentireu una orquestra i un cor, excel·lents i els solistes de les òperes “germàniques” son bons. A les òperes italianes o no conec ningú, cosa que no vol dir baix nivell, però si manca de passió llatina.
    A disposar

    M'agrada

  12. Ximo, et volia fer una pregunta que ahir amb les “emocions” no em vaig recordar de fer-te. Dilluns al matí vaig anar a la plaça Sant Jaume per veure l’ambientet: gegants, Banda Municipal, castellers, i tota la pesca folklòrica que tan ens agrada a aquest país. El cas és que hi havia un grup de gent molt enfadats que van xiular l’Hereu i quan va entrar la Banda Municipal alhora que repartien uns paperets queixant-se per la “injustícia comesa al mestre Josep Mut, director de la Banda Municipal de Barcelona”. Encara que no sigui pròpiament el nostre àmbit, tu què en saps d’això?

    M'agrada

  13. Vianant en se poc. Vaig escoltar per Catalunya Música, que l’han fotut al carrer perquè no s’adapta a la nova estructura i reducció de la Banda Municipal. Suposo que problemes de pressupost i poques ganes de invertir en una formació, que no saben ben bé, quina funció ha de fer.
    Si a això li sumes la manca de sensibilitat habitual de les nostres institucions cap a temes de caire cultural, doncs ja la tenim armada i políticament utilitzada, fins hi tot en aquells que no saben ni de la existència de la Banda Municipal i no han anat mai a un concert o actuació.

    M'agrada

  14. Hola de nuevo, soter. Perdona pero no sabia que eras una chica, antes cuando te he dado la bienvenida he pensado que lo de soter se refería a un chico. Bueno cosas de los nicks poco clarificadores.
    Lo que me sugieres de hecho lo voy haciendo, aunque de manera un poco soterrada. Es cierto que no está realizado de forma voluntarioamente didáctica.
    He de pensarlo, puesto que, sin querer ser desagradable y rechazar tu sugerencia, hay muchos sitios en internet y en libros especializados, que te pueden dar esa información, de manera más detallada y seguro que más fiable.
    En este blog encontrarás las cosas que me gustan y su voluntad no es enseñar nada a nadie.
    Lo tendré en cuenta.

    M'agrada

  15. Judit

    Ximo, ja sé que la majoria dels “habituals” del teu blog no sou massa amants del ballet, i jo sóc tot just una aficionada, però és que acabo de veure a “La Vanguàrdia” que l’Angel Corella ballarà “El Corsario” al Tívoli els dies 25, 26 i 27 de gener i penso que pot ser interessant. Es tracta d’un ballet clàssic “donde los haya”, i a mi m’agrada molt. A part, segur que serà un plaer veure ballar l’Ángel Corella, una figura reconeguda internacionalment, i que jo encara no he vist mai en directe. Per si us interessa us deixo l’adreça de la seva web oficial http://www.angelcorella.com, així com una mica d’informació sobre “El Corsario” que he buscat per la xarxa. Una abraçada a tots!

    “El ballet “El Corsario” se estrenó en la Ópera de París en 1856, con coreografía de Joseph Mazilier inspirada en el poema de Lord Byron. Aunque la partitura de la obra pertenece a Adolphe Adam, el presente pas de deux, añadido por Marius Petipa en 1899, utiliza música de Riccardo Drigo. En 1868, Marius Petipa y Jules Perrot hicieron una reposición de este ballet para el Teatro Bolshoi de Moscú que es la que conocemos en nuestros días”

    El corsario es un ballet que incluye un gran número de enredos, trajes, decorados, colores, luces y sobre todo mucho baile. Es como un libro de cuentos ilustrado, un TBO. Hay que verlo con mucho humor y una sonrisa. Parece una película en technicolor con Errol Flynn. La historia es una mezcla de El rapto en el serrallo y Titanic, con naufragio incluido. Como sucede en muchas óperas y ballets el argumento es la excusa para el baile. Contiene una verdadera cascada de pasos virtuosos ejecutados por piratas y odaliscas, pachás y esclavos, mercaderes y ladrones. Es un ballet de aventuras con sus ingredientes de raptos, rescates, amores, traiciones y fantasía e incluye unas cuantas joyas coreográficas. Una vez que empieza, el baile no se detiene. Abróchense los cinturones, relájense y gocen.

    El corsario es un verdadero catálogo de estilos coreográficos y musicales. Música de Adam, Pugni, Delibes, Drigo y Oldenburg. Otras versiones añaden a Minkus y Trubetskoi. El legado de Petipa es interpretado con cierta libertad por las compañías de ballet, al igual que la obras de Shakespeare lo son en el teatro y el cine. Durante décadas los maestros soviéticos adaptaron los ballets dándoles su estilo sobre todo a la coreografía masculina. Pero la obra de Petipa se vislumbra en todo momento y es la que mantiene la hermosa y ordenada estructura clásica.”

    M'agrada

  16. Roberto

    De momento estoy descolocado por el cambio de diseño del blog. Supongo que es que, de entrada, uno siempre es contrario a los cambios. Y supongo que por algún motivo los has hecho, pero a priori, no parecían necesarios. Por de pronto, no se ven los comentarios que hay en cada tema (hay que clicar en leer màs) y lo de la columna a la derecha cuando siempre había estado a la izquierda, ya te digo, me descoloca. Veremos qué dicen los demás, pero a mí ya me valía como estaba.

    M'agrada

  17. colbran

    Yo creo que està explicado en varios lugares del blog, pero, enfín, como nadie te lo aclara te lo digo yo. Significa en alemán “En tierra lejana” (en castellano suena mejor el plural “En tierras lejanas”) y es el comienzo de la narración o “racconto” del personaje de Lohengrin, hacia el final de la ópera del mismo nombre, donde habla de Montsalvat, el lugar en que se custodia el Santo Grial que utilizó Jesucristo en la Ultima Cena.

    A Joaquim, el creador de este blog, le entusiasma Wagner y “Lohengrn” fue el segundo título de ópera visto por él en el Liceu, cuando tenía 14 años.

    M'agrada

  18. Hola Ben Pitort, benvingut.
    Bé, ja t’ho ha explicat en Colbran.
    En un país llunyà hi ha el castell de Monsalvat, un món idíl•lic si tu vols, doncs com aquest bloc, un món idíl•lic on no hi ha crisi que pugui emboirar l’esperit.
    Espero tornar-te a llegir.

    M'agrada

  19. Kundry

    Leyendo al amigo Colbran me entero que Lohengrin fue tu segunda ópera del Liceu…
    Mi primera fue Don Giovanni y mi segunda fue también Lohengrin, con Siegfried Jerusalem y Pilar Lorengar… Coincidencias.

    M'agrada

  20. Pink

    Hola Joaquim,li agraiexo la benvinguda, he donat una ullada a varis escrits, hi ha molta “teca “per llegir, aniré poc a poquet.
    Avui remenant un calaix he trobat la carpeta a on tinc desades totes les entrades i programes ¨que durant l’any he pogut recollir , sempre pensant que podré rellegir-les, pero que no faig mai ,i m’ha sortit una entrada que no esta escapçada, la del darrer concert de Jaume Aragall lque va tenir que suspendres per una malaltia auditiva del cantant.!!Quina mala sort la meva !!era la primera vegada que anava a escoltar-lo en directe i gauidr plenament!! Ara tindre que seguir amb els CD i els DVD i mirar per youtube , com canta “E lucevan …….espero que es posi bó aviat .Con ja m´he allargat una mica un altra dia voldría parlar de la obra “Els nois d’historia” val la pena anar-hi.Josep Mª Pou ens transmet intel-ligéncia. A reveure.

    M'agrada

  21. Domènec

    Joaquim, en la recerca d’informació crítica d’alguna funció del Liceu (abonat del torn B) ja fa uns mesos vaig entrar en el teu Blog i diariament el fullejo per copsar la tensió de tot plegat i per, sobre tot, aprendre. Avui em decideixo a llençar una proposta. Estic llegint “La armonia de las esferas” edició de Joscelyn Godwin publicada per la sempre interessant editoria Atalanta. És un recull històric que comença amb el Timeo de Plató, quan el Demiurg crea “l’animus mundi” dividint la sustancia primordial en intervals armònics. L’idea conductora del recull és la percepció pitagòrica de que hi ha una estructura musical al cosmos i una esència còsmica a la música.
    És d’una bellesa a cops infranquejable i en moments de vertigen…
    Aquí ho deixo i salutacions.

    Domènec

    M'agrada

    • Hola Domènec, benvingut i moltes gràcies per visitar-me diàriament i per la recomanació, ho tindré amb compta, tot i que amb l’exposició m’has espantat una mica, la veritat.

      Rodiazsa, efectivament feia temps que no deixaves cap comentari. La pàgina de suggeriments la vaig pensar més de cara a fer millores al blog, però no t’amoïnis que faré una visita pel teu, tot desitjant-te molta sort en aquesta apassionant aventura blogaire.

      M'agrada

  22. rodiazsa

    Hola Joaquim,
    com ja saps fa temps que et segueixo, malgrat que no deixo gaires comentaris al bloc.
    Gràcies per afegir-me con amic al facebook, veig que no et termina d’enganxar (ja tens molta feina amb aquest magnífic bloc).
    T’escric per dir-te que després de molt temps de pensar-ho he començat un bloc que és diu Música al dia (http://rodiazsa.wordpress.com/), i en una part molt important és gràcies a la satisfacció que en dóna cada dia visitar la teva IN FERNEM LAND.
    Moltes gràcies!

    M'agrada

  23. EBOLI

    Hola Joaquim,

    Sóc seguidora del teu bloc, encara que aquesta és la primera vegada que t’escric. Agraeixo sempre els teus comentaris i les cròniques que fas de les òperes del Liceu, que sovint coincideixen amb les meves opinions. A partir d’ara, potser gosaré a deixar-te algun comentari meu, perque no puc contenir-me d’explicar a algú que ho pugui apreciar, que la setmana vinent aniré a Zurich a veure Tosca (Magee, Kaufmann, Hampson). Ja us en faré cinc cèntims.

    M'agrada

    • Hola Eboli, benvinguda a In Fernem Land, o més ben dit, benvingut el teu comentari.
      M’agrada molt que t’hagis decidit.
      Saps una cosa? l’angelet que em proveeix de moltes coses d’en Jonas Kaufmann, em va passar aquesta Tosca. La funció que tinc no m’acaba d’agradar gaire i per això no he deixat constància sonora al blog.
      Espero que tu tinguis més sort i la teva funció millori molt (tot plegat).
      Estaré encantat si ens ho expliques a la tornada

      M'agrada

  24. bocachete

    Hola,

    Com que no va de res dels altres, us ho poso aquí. Més que res, perquè penso que, vist tel que s’ha vist, val la pena.

    Ahir vaig ser a l’estrena de “La cabeza del Bautista” de Palomar. D’entrada, mitja entrada: és a dir, si hi havia un 50% d’ocupació al teatre, ja som generosos. Ho trobo significatiu. Personalment, penso que alguna cosa falla per tot arreu.

    El motiu és que, personalment, penso que val la pena que hi aneu: de les poques estrenes absolutes d”òpera vistes al Liceu (i a tot Barcelona) en els últims anys (els últims trenta, tranquil·lament), deu ser aquesta l’obra que més a prop està de ser una òpera més o menys rodona, amb tots els peròs que vulgueu (no hi compto el Llibre vermell de Benguerel, perquè és més una cantata que no pas una òpera). Té una música interessant, variada, amb troballes, amb un color orquestral molt adequat, de base tonal, melòdica, on s’hi poden trobar moltes coses, però amb un resultat atractiu, penso. Hi ha referències a la Salomé, però no com a cita literal ni com a pastitx, sinó en determinants tractaments orquestrals o girs harmònics. La vocalitat pot ser més discutible: penso que el tractament de personatges com Don Igi (Zapata) o el cec són adequats i funcionen (potser si no hi hagués hagut un tall com el de la Guerra Civil, potser l’evolució del teatre musical en castellà de les avortades avantguardes hagués pogut arribar a alguna cosa similar), recordant tractaments molt lingüístics com un Falla al Retablo, o un Bártok, o un Berg. Hi ha un cert us de la declamació, d’un cert sprechgesang, però sense passar-se. Potser el paper d’ella, de la Blancas, és el que li treu menys suc. Fins al final no llueix i podria ser més… no sé, potser és qui té una part menys “lírica”. En tot cas, l’escena final està molt aconseguida.

    La música val la pena (podria haver-hi coses millors, potser, però està bé, de bo de bo) i, la veritat, si aquest noi comptés amb la confiança del teatre I DEL PÚBLIC, podria arribar a ser com un Boesmans a Brussel·les i podria fer coses vàlides, exportables i que podrien arribar a ser de repertori. Almenys, té alguna cosa, talent dramàtic. No té tocs folklòrics ni clarament reconeixibles, però hi ha moments amb un color, un to que sí que expressa alguna cosa rural i hispànica. Tampoc no és allò de “sona a sarsuela” que sovint es pot dir despectivament. Sona al que podria haver estat l’evolució natural de la sarsuela, potser, si Berg o Janacek n’haguessin fet alguna. Hi ha una obertura, amb el cor amagat, que és una bona introducció al clima general de l’obra.

    I, finalment, per fi trobem una òpera nova amb argument! El llibret funciona! Al contrari que a Gaudí o D.Q. (o a la recent Ciutat de l’avarícia, que tenia un llibret teatral, però dolent amb ganes) o El ganxo, aquest llibret explica una història amb suc, amb tensió, amb moments dramàtics. Val a dir que la primera part, potser s’allarga abans de començar propiàment el conflicte. Està bé la presentació de l’ambient, dels personatges, etc., però potser és un pèl anecdòtic. Potser alguna intervenció de la Pepona (la Blancas) hagués ajudat a encaixar millor les dues parts.
    La imbricació música i text està aconseguida. La posta en escena, correcta. També funciona. Potser algun detall secundari no agradarà, però és molt secundari, la veritat.

    La interpretació… no sé. Zapata molt bé, potser té el paper més agraït. Els altres, ho fan bé. De la Blancas, maquíssima i dominant, com sempre, uns enormes tacons, no sé… m’esperava més intensitat. Potser és una tesitura massa dramàtica per a la seva veu. Una vocalitat poc adequada a ella, potser? Quan arriba al final… no sé. Actua molt bé, això sí.

    En fi, que deu ser la millor obra estrenada en anys, i l’única amb reals possibilitats de fer-ne alguna cosa més, d’una extensió raonable (90 minuts, com una pel·lícula), sense entreactes, i val la pena conèixer-la.

    Ara, davant d’això, és raonable que en un torn d’abonament no hi vagi ni la meitat de la gent? I que la que hi ha reaccioni amb una fredor tan gran. De bo de bo que hem vist coses molt pitjors i s’hi ha aplaudit més. L’orquestra va sonar molt bé, els cantants van estar bé, la música era bona… Si hagués saludat Britten, a La mort a Venècia, l’haguéssim tractat igual? I segur que a qui no va agradar ahir La cabeza, tampoc no devia agradar-li La mort. Que estem escarmentats de tants bodris contemporanis i ja en passem? Pot ser, però correm el risc d’equivocar-nos.

    Penso que en aquest cas, val la pena. Aneu-hi, si podeu. Jo hi tornaré perquè, amb l’entusiame desvetllat, dubto que el teatre torni a apostar per alguna cosa així. Ja us dic que si Boesmans fos d’aquí no hagués estrenat ni la primera òpera.

    M'agrada

    • Hola Landahlauts, mi fiel embajada infernemlandera en Granada, creo que ya está solucionado.
      A veces me pregunto como es posible que me sigáis, con unas traducciones tan “precarias”, pero os lo agradezco muchísimo.
      Cuando veo la cantidad de clicks sobre el traductor, alucino.
      Una abraçada, amic.

      M'agrada

  25. Pink

    Hola, com no se a on ficar-me,per altres temes referens a la música no de ópera ni clássica, en poso aquest recó per comentar una melodía, que per primera vegada vaig escoltar-la per Barbara Cook “It might as well be spring” de R. Rogers.Al cap d’un temps va caurer una revista de Música a le meves mans,ja la canço m’havia agradat i la tenía en conte.
    Com entessos de música que sou voldría transmetre ,com el critc descriu aquesta melodía:
    “Sólo con oír los primeros compases uno percibe un sentimiento de regocijo interior. El compás (c.3 )eleva el perfil melódico., poprorcionando un punto álgido (el ascenso hacia la octava de fa) de gran dinamismo,que queda , no obstante, absorbido por el apacible planear posterior.Luego vuelve a remontar paulatinamente (c5 y 6)para, después de un ligero descanso, coger impulso para el ultimo salto antes de la conclusión de la frase. La estructura de “It Might…..sería la típica de 32 compases (A1-A2-B-A3)sidespués de la B, hubiese repetido los ocho compases de la A así sin más…..Pero Rogers nos depara aún una pequeña pero grata sorpresa :otros ocho compases añadidos a modo de colofón donde la canción alza el vuelo del lirismo y nos colma de un entrañable , sonoro deleite interior.” no sé música pero aixó en sona a poesía , i demostra que cada melodía té una construcció i un llenguatge. perdona si m’he allargat massa pero m’agrada compartir el que trobo interessant i més si es la ” Música”.! ! ah la canta una tal Stacey Kent que també ha esta un descobriment. (Acabo)

    M'agrada

  26. Pink

    Hola ,no sé si tindré sort de que la nova temporada 2010 -2011al Liceu estigui programat “Tosca “la estic esperant fa temps que tinc la necessitat de gaudir-la. Sobretot “E luceven le estelle, per plorar plorar i plorar a gust.

    M'agrada

  27. bocachete

    M’han enviat això de l’Ateneu: si algú hi està interessat… En alguna altra cosa similar, el resultat ha estat bé, però depèn molt de la capacitat de diàleg del convidat. No sé ben bé què pot explicar, sota aquest títol del compromís amb la cultura…

    “Des de l’Ateneu Barcelonès ens complau informar-vos que el proper dimecres, 17 de febrer, es realitzarà
    una nova edició del Tribuna Ateneu:

    “Els catalans i el seu compromís amb la cultura,
    l’aposta pel Gran Teatre Liceu”

    A càrrec del director general del Gran Teatre del Liceu,
    Joan Francesc Marco.

    Un dinar-conferència que es realitzarà a les 13.30 hores, a l’Hotel Rívoli Ramblas, 128.

    Preu del dinar: 35 €. Tel. 93 343 61 21.

    Reserva per ordre d’inscripció. Capacitat limitada.

    M'agrada

  28. Manel

    Bones,
    estic buscant textos de Háry János, el soldat Hongarés del qual Zoltán Kodály en va escriure una òpera còmica i una Suite.

    M’interessen en Català i Castellà.

    Moltes gràcies

    M'agrada

  29. Xavier Canela

    Hola a tots, no se si ho heu vist, però a la web de arte hi ha el Werther de la Bastille de fa unes setmanes, sencer i en Alta Definició. Plasson, Kauffmann, Koch, Tezier, etc. Molt bo, recomanable 100%. En Michel Plasson, veterà als seus 76 anys, sap exprémer l’orquestra per treure aquests colors tant especials de la música de Massenet, els mateixos que aconseguia fa 31 anys en aquell Werther discogràfic amb Kraus. En aquest link podeu veure l’òpera sencera amb una qualitat d’imatge i so excel.lents, tant com els protagonistes principals, genials Kauffmann i Koch, meravellosos en els duos (al final del primer acte i al final de l’òpera). Disfruteu.

    http://liveweb.arte.tv/fr/video/Werther_a_l_Opera_Bastille/

    Fins aviat.

    Xavier Canela
    Barcelona

    M'agrada

    • Hola Xavier benvingut al blog.
      Home! aquest tema ja l’havíem tractat al blog i amb gran èxit de públic i crítica, com s’acostuma a dir en aquests casos.
      Per si no la tens, et pots baixar la representació sencera, prement AQUÍ Al final del post, després dels vídeos censurats, trobaràs els enllaços.

      M'agrada

  30. Pink

    Hola ,remenan per Youtube he trobat la perla que havía perdut feia anys “You Made Me Love You” cantada per Judy Garland, i la descuberta ès que fou escrita l’any 1913 i el interpret Al Johnson, total que ès meravellosa i no et cansas d’escoltar-al i quina veu la Judy.

    I una altra cosa,(no trobo el post a on es parla de La cinta blanca) pero vaig pujar a Barcelona a veure-la la pel-licula
    ens va agradar i a la vegada ens va fer patir , feia mols anys que no havia vist una pelicula com aquesta es ben bé per fer-ne un ” cine forum “tal com es feien amb les de I.Bergman, allá als anys 60
    Dons hi ha tema per discutir-la .
    Vaig esta pensant amb el cinema dels 50 i 60 i va ver un director italiá que totes les seves pel-licules m’agradaven ,ell era Pietro Germi. Sorties del cinema volguen retrobarte amb els amics i comentar el que havies vist. Ara casi no recordo ni del títol de el que vaig a veure. “Invictu” ja en dirás vinga rugby.

    M'agrada

  31. KUNDRY

    Hola Joaquim: No sé si este espacio es el sitio oportuno para SUGERIRTE un mínimo cambio en las secciones de Amfortas y en esta misma. Si los comentarios se pudieran leer al revés, es decir, el primero el de la última fecha, ¿no sería más fácil para los lectores?
    Un abrazo

    M'agrada

    • Hola Kundry, si, claro que es el sitio oportuno, lo único es que lo que me pides no se puede hacer, creo. Ya lo investigué una vez y no supe encontrarlo. Puedo preguntar a los de wordpress y sugerirles que nos den la opción de ordenar los comentarios, verdaderamente es un engorro en la magnífica página de amfortas saber a que se refiere el comentarista cuando ya ha pasado cierto tiempo, con lo cual, mientras no encuentre otra solución, sugiero a los infernemlandaires, que el encabezamiento del comentario haga referencia a la crónica y de este modo será más fácil, aunque estoy de acuerdo, que con la cantidad de comentarios que acumula hasta llegar al final, es una travesía trasatlántica.

      M'agrada

      • Hola Bruno, benvingut a In Fernem Land.
        M’he permès esborrar el teu mail d’aquest comentari, doncs a ser possible m’estimo més que una adreça privada no figuri al abast de tothom.
        Jo tinc el recital sencer i te’l faré arribar mitjançant un enllaç que et permetrà descarregar-tel.
        L’únic que et demano és una mica de paciència. El blog el faig jo sol, amb alguna col·laboració, però aquestes són de continguts (Amfortas i Colbran), la resta m’ho faig jo. Vaig una mica de bòlid, però tingues per segur que un dia no molt llunyà t’arribarà l’enllaç d’aquest fabulós recital de la Dessay.
        Rep un abraçada i estàs convidat sempre que vulguis a dir-hi la teva. L’opinió dels visitadors fan més gran el blog.

        M'agrada

  32. Hola!

    Doncs bé, jo no faré cap suggeriment. M’agradaria fer una pregunta:

    He trobat en un arxiu que ja és bastant anacrònic, però que m’ha interessat moltissim!

    Es tracta d’una petit comentari introduït al bloc el 21 de juny del 2007 per parlar ni més ni menys d’un recital al Liceu de la temporada 1999 – 2000 (fa deu anys… jejejej). Es tracta del recital que va oferir la soprano francesa Natali Dessay, amb el qual va debutar al Liceu.

    Doncs bé, jo soc un gran fan de la soprano francesa i el cert és que fa temps que estic buscant algun audio, video… d’aquest recital que tant m’agradaria sentir. I no he trobat res… Només aquesta petita ressenya que inclou un audio amb un lied de Schubert.

    La meva pregunta és: No acabo d’entendre si aquesta plana web (que he tingut el gust d’explorar una mica més enllà del recital de la Dessay) és d’una associació o si ets una persona sola (soc una mica ruc informaticament tot i que tinc 19 anys… ;-)) però si no et fes / us fes res si poguéssiu fer-me arribar una petiteta mostra més amplia d’aquest recital al que tant m’agradaria haver anat… llastima que només tingues 10 anys llavors…

    Bé, em donaries una gran il·lusió si ho poguessis fer!!!

    Amb molta il·lusió i esperança

    Bruno Anguera Garcia

    Un peto molt gros!

    M'agrada

  33. Bruno Anguera Garcia

    Ostres Joaquim, no spas la il·lusió que em donaràs el dia que rebré l’enllaç per escoltar el recital!!!!

    Quina enveja em fas tu qui hi devies estar!!!!

    Moltissimes gracies!

    M'agrada

  34. Jose Luis

    ¿Hasta cuando habrá que esperar para que alguien que sepa monte un video con los goles de Messi acompañados por música de Bach? (fugas de “El clave bien temperado”, por ejemplo) ¿No es lo que corresponde?

    M'agrada

  35. Jose Luis

    Olvidaba una alerta que quizá aún aproveche alguien: La peli “El concierto” podría estar muy bien si la hubiera dirigido Billy Wilder, pero es un peñazo. (Y en el mismo cine hacen la estupenda “La cinta blanca” que ya comentó y recomendó Joaquim, y “Soul Kitchen”, que está muy bien, incluyendo banda sonora de musica nada clásica pero muy bien puesta)

    M'agrada

  36. El compte

    Hola a tothom,

    Un bon amic alemany em va recomanar anar al Festival de Savolinna a Finlandia, que es celebra durant el mes de juliol en un castell molt guapo i la recomanació era anar-hi al començament del festival, que és el més aprop del solstici d’estiu.
    Sembla que l’espectacle al aire lliure amb llum diurna que no s’acaba és unic……
    Si algú vol saber-ne més, podeu mirar aquesta pàggina web: http://www.operafestival.fi/In_English/Front_Page.iw3
    Directament per internet he aconseguit entrades per anar a veure Carmen i Tosca, però voldria saber si algú té informació del nivell musical de les representacions o m’hauré d’acontentar amb l’espectable visual
    Qualsevol informació que algú em pugui donar, us ho agrairé
    Gràcies, Joaquim, per deixar aquesta finestra oberta per saber coses
    Ho deixo que tinc entrades pel Rapte d’aquesta nit
    Salut a tots!

    M'agrada

    • Hola compte.
      El Festival de Savolinna té un gran prestigi. Es nodreis de moltes figures locals. Moltes d’elles es limiten a cantar al nord d’Europa i no baixen al càlid sud, però un dels artífexs del festival és Matti Salminen.
      Allà s’han fet espectacles importants que s’han passat al vídeo. Un any, quan Peralada era quelcom més que aquest festivalet que és ara, va venir la producció de Der Fliegende Holländer també es va editar en un vídeo comercial, amb la Behrens, Simon Estes i Salminen, que encara es recorda ara.
      Pel que vist l’emergent Eglise Gutiérrez cantarà la Lucia i això és molt destacable. La resta, a part del director Olmi, prou conegut, i sense saber encara qui és l’Edgardo, és un incògnita per a mi.
      De la Tosca conec l’Antonenko (Cavaradossi) i els dos Scarpia, figures actuals arreu, Uusitalo i Rasilainen. Elles, les sopranos que s’alternen el protagonisme NPI.
      A la Carmen conec al director (Delacote) i em sona l’Escamillo (Luis Ledesma), la resta ?????????????
      A Le Nozze i la Butterflay, a primer cop d’ull, no conec a ningú (fort oi?)
      A l’Elektra, la meva estimada Katarina Dalayman canta el rol protagonista.

      A priori et diria que el nivell serà bo, malgrat que hi hagin molts noms desconeguts. Desconeguts avui, però qui et diu a tu que demà no se’ls disputaran els millors teatres del sud?
      Acostuma a passar.
      Estic segur que t’agradarà molt. Les representacions es fan al pati interior del castell, la qual cosa condiciona, pels immensos murs que fan de caixa acústica, algunes produccions, però segur que vens encantat i fresquet. Ens ho explicaràs, oi?

      M'agrada

  37. Bruno Anguera Garcia

    Joaquim, soc el Bruno de nou!

    Veig que et vaig animar a penjar tot el Recital de la Natali al teu Blog!!!!!!!!!! Bona pensada, em va agradar en escreix! Sobretot em vaig enamorar especialment de les quatre cançons de joventut de Debussy, perquè en aquesta música s’hi veu la tendresa i les ganes boges de viure i de somiar pròpies de la joventut, amb aquesta passió de les persones que per damunt de tot allò establert i ben vist primen el que per a ells és bell, simplement… i amb la veu tant fresca i lleugera de la Dessay queden brutals!!!!!!

    Per cert, el dimecres passat vaig fer una visita al Liceu per veure el Rapte i em penso que només per veure la Diana Damrau i per sentir la música de Mozart valia la pena mil vegades!!!! va ser molt bonic!!!

    Només et voldria demanar una última cosa… jejeje… es que soc un fan una mica obses de la senyora Dessay i si pots m’agradaria que em passessis fotografies seves d’aquell recital (si en tens del programa de mà…); es que no l’he vista mai al costat d’un piano cantant lied, és una situació en que només l’he sentida cantar… Si pots i no et fa persa fer-m’he aquest últim favor de fan boig i exaltat t’ho agrairé molt… i si puc tornar-t’ho (encara que no se com) ja saps!

    Bruno

    un peto!!!!

    M'agrada

  38. Marta B

    Hola Joaquim:

    He afegit una B al meu nom perquè he vist un comentari d’una altra Marta, al post que vas fer sobre en Jaume Cabre i així no ens confondràs.

    T’escric als suggeriments, però és per demanar-te un favor, si és que tens temps. Fa temps em vaig baixar el vídeo del Rosenkavalier de Baden Baden, però els arxius de l’últim acte estaven corromputs, et seria molt complicat tornar a penjar aquest últim acte?. No se si demano massa, però t’estaria molt agraïda si et fos possible.

    S’acosta el dia d’anar-lo a veure al Liceu i hi vull anar preparada, ja se que ni la posada en escena ni els cantants (excepte la Sophie Koch) seran els mateixos, però m’ajudarà a familiaritzar-me amb la música i així ho podré disfrutar més.

    Moltes gràcies per endavant.

    M'agrada

    • Hola Marta, em sap greu, però de manera imminent no serà possible.
      Si els arxius del tercer acte estan corromputs vol dir que haig de tornar a penjar-los i això significa molt temps. Miraré si ho puc solucionar d’alguna altre manera, però em penso que a curt termini, no ho tindràs pas.
      Ho sento!

      M'agrada

  39. Marta B

    hola Joaquim:

    Perdona que hagi trigat tant a respondre. No t’amoïnis gens ni mica, una amiga m’ha deixat la versió enl CD dirigida per H. V. Karajan i cantada per E. Schwarzkopf, C. Ludwig i d’altres, i renoi, jo no hi entenc massa d’òpera i cantants, però per a mi és una versió magnífica. La Schwarzkopf éra fantàstica.

    Per cert, parlant d’una altra cosa, finalment a Reus-Tarragona ja tenim un cinema que ens ofereix òpera en directe. Dijous passat hi vam anar una colla, feien Simon Boccanegra des de l’Scala, i en aquest cas la retransmissió va estar força bé, el so i la imatge van arribar força bé i els de la sala ens van tractar molt bé, explicació abans de començar i obsequi de copa de cava a l’entreacte (això és anecdòtic) Em va sorprendre molt el Plàcido Domingo que després de tant poc temps d’haver-se operat, cantés amb l’energia que va cantar.

    M'agrada

    • Hola Marta B, l’elecció d’aquest CD, deixa’m dir-te que encara és millor que el vídeo de Baden-Baden. També hi ha un vídeo filmat a Salzburg dirigit per Karajan i cantat per molts dels intèrprets del CD, que malgrat se un fals directe, en realitat és una pel·lícula que volen fer veure que està gravat durant una representació, és una versió magnífica, però encara més el CD.
      Aquest cap de setmana tinc pensat treure un post parlant del Rosenkavalier que espero que t’agradi.
      Si vols trobar informació sobre el Simon de la Scala, t’invito a visitar el blog del Atticus, ha fet un post molt celebrat, on veuràs opinions (també la meva) per a tots els gustos.
      L’adreça és, PREM:
      EL BLOG DE ATTICUS

      M'agrada

  40. raimon

    Joaquim, són quasi tres quarts de dotze de la nit, dijous 27 de maig … m’acabo d’enterar que al mestre Claudio Abbado el varen hospitalitzar aquest dilluns i que s’han suspès les seves intervencions al festival d’enguany de Lucerna. Perdona que aprofiti el teu blog per cridar la meva tristesa i quasi el meu dolor. Em confeso admirador de l’extraordinari músic que és el mestre Abbado; les seves intervencions amb l’orquestra del festival de Lucerna són per a mi un exemple de musicalitat i passió; s’han convertit quasi en un motiu de pau, de serenitat … perquè quan no estic en el meu millor moment, em poso qualsevol de les gravacions del mestre Abbado, i mirant els seus ulls, els ulls dels músics de l’orquestra, la complicitat, la il·lusió que posen en la seva tasca, escoltant-los torno a recuperar l’alegria, el goig, la tristessa, l’esperança … aquesta esperança que veia molts cops en el somriure del mestre, un somriure de satisfacció, de veure que tot i el que ha arribat a patir i encara pateix … pot continuar gaudint, sentint, disfrutant de la música que fan entre tots ells. El mestre Abbado és, per a mi, i vull que ho sigui molts més anys, un músic amb totes les lletres, un músic que m’ha fet sentir viu i ple … No he tingut la sort de poder gaudir de les seves interpretacions en directe, però encara tinc la seguretat que ho podré fer algun dia … com vaig tenir la sort de veure a Celebidache, a Oistrach, a Rubinstein i a tants d’altres … Amb l’esperança de poder tornar a veure al mestre al davant de la seva orquestra, t’agraeixo que em permetis utilitzar el teu blog per expressar la meva admiració per aquest mùsic excepcional

    M'agrada

  41. 58wotan

    hola, Joaqum, sóc nou aquí y sempre m´he preguntat una cosa, igual que en matemátiques 2 i 2 son 4 per tothom, per exemple, les lleis de la música clásica i ópera també ho son, ¿ per qué els crítics mai es fiquen dácord ?, ¿ potser perque son subjectius ?, per cert, al teu post del Lohengrin de Bayreuth, has dit alguna vegada sobre quelcom referent a aquesta producció, ” no ho sé “, grácies, ets sincer, y t´ho agraeixo

    M'agrada

  42. Pink

    Hola, m’ha arribat la noticia que ha mort Joan Shutherland,no ho sé si algú n’ha parlat en aquest blog, pero tinc un disgust, ja que gràcies a ella vaig aficionar-me l’opera, algú que em va mostrar la simbiosi entra la veu i l’instrument musical.Sempre guardes un afecte a qui descobreixes per primera vegada , malgrat n’hi hagi de millors.

    M'agrada

  43. El compte

    Hola a tots,
    Divendres 11 de març i dins del abonament de la temporada del Liceu, vam assistir al que es va anuncia com a recital de Measha Brueggergosman, mezzo canadenca.
    No he trobat enlloc cap crítica ni comentari, però voldria deixar el meu comentari.
    Trobo absolutament impresentable que dins un abonament d’una temporada estable d’òpera ens hi “colin” això sense previ avís: música contemporànea, absolutament incomprensible per a mi i que la veritat feia mal d’orelles. De la primera part de 45 minuts, només els últims 15 van ser amb la mezzo anunciada i tot el que va fer era “susurrar” amb micro durant una orquestració quasi absurda per mi.
    Concurrència d’aproximadament un 50% del aforament, malgrat ser d’abonament (n’hi ha molts de més ben informats que jo!).
    Era tan escandalòs que vaig marxar al intermedi i només afegir-hi que als torns tenien feina a preguntar als que sortien si pensaven tornar. No vaig sentir ningú dir que tornava!!!
    Què ho deu fer?
    Com ens maltracten d’aquesta forma als abonats? Sort que dissabte vaig treure el ventre de penes, assistint a l’última del Parsifal que va ser el millor Wagner que jo he vist mai.
    Bona setmana a tyotohom!

    M'agrada

    • Compte a mi se’m va passar, tenia cert interès en escoltar en directa aquesta senyora (soprano), que al Real em van dir que costava que la seva veu arribés a la platea, però no crec que aquest fos el motiu per el qual va cantar amb micro, ja que al ser obres contemporànies, segurament eren exigències de la partitura.
      És una de les poques ocasions que al liceu s’ha programat un concert d’obres de ben entrat el segle XX i tant el conjunt com el director eren de reconegut prestigi.
      Òbviament és un repertori que no es pot incloure en un abonament, però si ni així s’omple el 50% del aforament, imaginat el que seria de venda lliure.
      Aquest tipus de concerts de ben segur s’acabaran, al menys mentre duri la crisi, però jo crec que s’han de fer i s’han de promocionar millor, hi ha gent interessada, potser l’error és utilitzar la sala gran, al Foyer i lliure d’abonament, potser l’haguessin omplert.
      Gràcies per explicar-ho.
      El teu comentari em fa pensar en obrir una pàgina on tothom pugui escriure d’alguna cosa que hagi vist i que jo no n’hagi fet esment, un calaix de sastre. M’ho rumio.

      M'agrada

  44. bocachete

    Aprofitant el calaix de sastre, us recomano Un mes al camp. No que hi aneu un mes a viure-hi, que també, sinó l’obra de teatre que fan al TNC. El text és molt bo (és com un Txèkhov, però quaranta anys abans, en 1855), i realment, és un muntatge i una interpretació molt bons,. per part de tothom. Llàstima de l’intermedi (l’obra duraria 2,30 h) que fa un tall justament en un moment climàtic. El retrat de la dona primer avorrida, desconcertada, enamorada, en lluita amb si mateixa, que comences simpatitzant amb ella i acabries enviant-la a pastar fang, és molt bo.

    M'agrada

  45. Lluis Emili Bou

    Ximo: he comentat el concert ventafocs de la setmana “Un Requiem Alemany” al capdavall del “clàssic” que s’ha menjat tots els comentaris “La passaió segons Sant Joan”. No sabia on penjar-lo.
    Acabo amb una pregunta : alú em pot dir què era l’encore dels nens del Cor de Windsbach”?
    Apa, que et milloris.

    M'agrada

    • Gràcies Lluís Emili, ja he vist el teu comentari que coincideix amb el de l’amic José Luis al seu blog Ancha es mi casa, ell tampoc va saber esbrinar quina era la propina. haurem d’esperar als experts de la premsa oficial.
      Gràcies per seguir el blog i deixar els teus comentaris, malgrat ser un concert que si no arriba a ser per a tu, no hagués tingut ressò a In Fernem land al ser coincident amb la Passio segons Sant Joan del Palau. Una coincidència funesta i nefasta per a tots els que ens agraden tantíssim ambdues obres.

      M'agrada

      • Gracies per la publicitat, pren-te un .. té, que no está el cos per festes. I virtual.

        Em temo que ni els experts. A La Vanguardia avui, que parla també positivament, ni mitja paraula del bis, i aixó es perque tampoc ho sabrá, perque el cor es va lluir moltissim

        M'agrada

  46. Pink

    Hola ja de tornada i molt contenta que més que un homenatge ha estat una reunió d’amics, ja que la senzillesa de Jaume Aragall en fer un repàs personal de la seva vida artística de seguida ens ha captivat, Marcel Cervelló ha estat el moderador, amb intervals d’un audiovisual dels anys dels seus inicis. Moltes anècdotes,unes còmiques i altres tristes i sobretot ens ha tramés el seu amor per la música, i la felicitat que sent al poder donar lliçons als seus alumnes , ha parlat de mols dels mestres que ha tingut duran la seva carrera , i no ha deixat d’anomenar tots els cantants de la seva època ,posant de relleu a Joan Sutherlan, cosa que m’ha alegrat . Amb tota humilitat casi al final del acte ha recalcat que no sempre ha estat en perfectes condicions i més d’una vegada havia fallat al escenari .
    Ha estat molt aplaudit

    M'agrada

  47. elisenda

    Diumenge vam assistir a Girona a l’estrena d’Operetta del grup Cor de Teatre.
    És un divertimento sobre el món de l’òpera amb música a capella i molt d’humor.
    Per a mi és francament recomenable i aviat hi seran al TNC.

    M'agrada

  48. Oscar Boada

    Bon dia, Joaquim:
    Sóc l´Oscar Boada, director del Cor Vivaldi.
    Ens agradaria molt poder informar-te dels nostres concerts amb regularitat, per tal de poder-te convidar si vols venir a algun o a tots ells!
    M´agradaria molt tenir el teu mail. Me’l pots passar, si et plau?

    Gràcies i que tinguis bones vacances

    Oscar

    M'agrada

  49. Salvador

    Hola Ximo,
    Moltes gracies per l’estiu que ens has donat. El video de Waldbhüne i Kaufmann ens ha agradat i més després de no trobar-lo en directe.

    La meua dona voldria saber si la Netrebko esta embarassada, perqué esta preocupada per si no podra fer la temporada del Met i no la podrem veure als Yelmo.

    Saps si Kaufmann fa alguna Walkiria a Nova York?

    Saps el que va passar l’estiu del 2010 entre Kaufmann i el Beyreuth?

    Sabem que son moltes preguntes pero portem tot l’estiu buscant qui en les conteste.

    Gracies, Salvador i Conxa.

    M'agrada

    • Hola Salvador i Conxa, benvinguts a In Fernem Land.
      No estic gaire al corrent de la vida privada de la benvolguda Netrebko, però tal i com van les notícies per la xarxa ho sabríem. No, no crec, fa poc que va tenir el seu primer fill. Hem de pensar que si, que la veurem en l’Anna Bolena de la inauguració, a partir del 26 de setembre.
      Els dies 28 d’abril i 7 de maig Jonas Kaufmann cantarà el Siegmund de Die Walküre, no així en el primer cicle, el dia 13 d’abril que el cantarà Stuart Skelton.
      Suposo que Kaufmann, com altres cantants, no es volen hipotecar amb Bayreuth. Cantar al festival vol dir romandre a disposició del festival des de el mes de juny fins a finals d’agost (assajos compresos) i sembla ser que el catxet no és molt sucós. Molts cantants després de afegir al seu currículum el prestigiós festival, no hi tornen. Alguna funció del Lohengrin de l’any passat no va anar del tot bé, però a tots ens va deixar amb ganes de més. Malauradament no ha tornat i jo, personalment, l’he trobat a faltar.
      Ha estat un plaer contestar, tot i que algunes coses sobrepassen el meu coneixement.
      Espero tornar a llegir algun comentari vostre.

      M'agrada

  50. Pink

    Hola hi ha algun post que parleu del violinista Christian Tetzlaff, ? lo poc que li he escoltat m’ha entusiasmat, es per no perd-rel de vista i anar seguin-lo en la seva carrera.Salutacions

    M'agrada

    • Hola Jose, bienvenido.
      Tus trabajos son muy interesantes, aunque no sé hasta que punto podemos des de este blog ayudarte.
      Supongo que dando divulgación a tu web y en consecuencia a tu trabajo, ya te estoy promocionando un poco, humildemente, per no se me ocurre que otro tipo de colaboración puedo ofrecer, aunque quedo a disposición de cualquier idea.
      Cordialmente

      M'agrada

  51. Xavier Franquesa

    Desconec sí aquesta institucio disposa de DVDTECA. Sí es aixi, que cal fer per poder tenir acces al fons cultural que aixo representa per tots els ciutadans que col.laborem amb aquesta institucio.

    M'agrada

    • Bon dia Xavier i benvingut a In Fernem Land.
      En primer lloc això de institució m’ha fet molta gràcia, perdona, però això és un blog personal on tinc la gran sort de tenir molts visitants que deixen comentaris de gran vàlua, però elevar-lo a categoria de institució em sembla exagerat, en qualsevol cas gràcies.
      Pel que fa a la teva pregunta, aquí et deixo l’enllaç que hauràs de prémer per anar a parar a tots els apunts que tenen enllaços que et permetran baixar retransmissions en format vídeo. Podria ser que en manqui alguna, però bàsicament les tens totes.
      Espero que et serveixi.

      https://ximo.wordpress.com/category/retransmissions-televisives/

      M'agrada

  52. Hola,
    Us vull comentar a tots els lectors d’aquest bloc que el Cor Vivaldi ha guanyat el III Premi Proteus d’Ètica com a projecte pedagògic.
    El seguiment periodistic d’aquest premi en els mitjans catalans ha estat el mateix que quan va guanyar el Gran Premio Coral la setmana passada: zero.
    He fet una entrada al meu bloc crítica contra els mitjans de comunicació catalans i la nula cobertura que fan a esdeveniments que posen l’ètica i els valors de la societat per davant de la grolleria que omple pàgines de diaris i revistes.

    http://joseluisregojo.blogspot.com/2011/12/el-cor-vivaldi-gran-premi-nacional-de.html

    Salutacions,
    jose luis

    M'agrada

  53. Salvador i Conxa

    Hola Ximo. No volem fer de critics, que no ho som, sols de cronistes de la actualitat operística en València.
    El passat dia 4 vam tenir el nostre torn de la Cenerentola en Les Arts. La producció, de Pesaro, és molt antiga, i s’ha vist diverses vegades per televisió. el repartiment tampoc va ser res de l’altre món, ni en nom ni en els fets. Feren el que pugueren que ja es prou.
    Es van repetir els problemes de sempre: dolenta molt dolenta la transmissió de les veus quan es retiren de la boca de l’escenari o canten de costat com el cor. incongruències com estar Don Magnifique dormint tota l’estona al costat del cor i el cotxe en el qual arriben, Sorolosisim el aire condicionat, etc. etc. Les retallades estan ací i caldrà esperar temps millors.

    Direcció musical Michele Mariotti

    Direcció d’escena Luca Ronconi

    Escenografia Margherita Palli

    Vestuari Carlo Maria Diappi

    Il·luminació Guido Levi

    Don Ramiro Dmitri Korchak

    Dandini Mario Cassi

    Don Magnifico Valeriano Lanchas (27, 30 / XII; 4 / I)

    Clorinda María José Moreno

    Tisbe Cristina Faus

    Angelina (Cenerentola) Serena Malfi

    Alidoro Simon Lim

    Orquestra de la Comunitat Valenciana

    Cor de la Generalitat Valenciana

    Producció Rossini Opera Festival, Pesaro

    M'agrada

  54. Alberto

    Me he encontrado esta mañana que el blog Operalia-Verdi ha sido cerrado solo accesible para invitados. Creo que conocí Operalia a través de este blog, no se me podríais pasar xontacto o email para poder pedir una invitación a dicho blog. Muchas gracias

    M'agrada

  55. bocachete

    Hola,

    Per si a algú li pot anar bé, Incendis, l’obra de teatre que fan al Romea, és absolutament recomanable, per no dir imprescindible: tota una experiència dramàtica. Duríssima, per la temàtica i el desenvolupament de l’obra, d’una cruesa que, per ser tan real, resulta pertorbadora. El text és boníssim, amb imatges d’una poesia que hi excel·leix, sense perdre força. Potser es podria retallar cap al final, però no desmereix, tampoc. La direcció i interpretacions són memorables. Oriol Broggi demostra novament que és, avui dia, un referent en el teatre, i amb posades en escena d’allò més econòmiques; podria ser com un Wieland Wagner, en aquest sentit. Hi ha alguns moments (potser segons el lloc on seguis, la llum pot canviar i la percepció d’alguns efectes) plàsticament bellíssims, on s’arriba a l’emoció més absoluta. Els actors, en estat de gràcia: fan dos, tres personatges, tots perfectament creïbles, passant de l’un a l’altre amb un canvi de llum o d’un mínim element, i no dubtes que el canvi és real. Surts del teatre tocat, enfonsat, si vols, per l’experiència, però alhora enlluernat per unes hores d’una mena de viatge a una altra dimensió, d’una intensitat fortíssima. NO US HO PERDEU.

    M'agrada

  56. Salvador i Conxa

    Hola Ximo:
    El dijous ens va tocar en el torn en les Arts de València, Thaïs, amb el repartiment que us deixe al final.
    La soprano ens va agradar, en les notes mitjanes té un color semblant a la *Fleming, encara que no en els aguts.
    Plácido, amb setanta i escaig anys no li podem demanar mes. va al seu aire, tot gira al seu al voltant, però és el peatge per tenir-lo a casa.
    La producció molt fluixa, sense massa sentit, abusant de la tecnologia amb els seus grinyols inclosos, i el públic amb moltes tos i converses en mes o menys veu baixa.

    Direcció musical: Patrick Fournillier
    Dirección de escena: Nicola Raab
    Escenografía y vestuario: Johan Engels
    Iluminación: Linus Fellbom

    Thaïs: Malin Byström
    Athanaël: Plácido Domingo
    Nicias: Paolo Fanale
    Palémon: Gianluca Buratto
    Sirviente: Aldo Heo
    Crobyle: Micaëla Oeste
    Myrtale; Marina Rodríguez-Cusí
    Albine; María José Suárez
    * Centre de Perfeccionament Plácido Domingo
    Orquestra de la Comunitat Valenciana

    Cor de la Generalitat Valenciana
    Producción:Göteborgsoperan

    M'agrada

  57. bocachete

    Hola,

    Per qui pugui estar interessat, aquest cap de setmana, 9 i 10 de juny, es fa a l’Orfeó Martinenc (un teatre molt ben condicionat, per cert) la primera representació en més de seixanta anys de Don Joan de Serrallonga, sarsuela en tres actes amb música d’Enric Morera. El dissabte és amb piano, i el diumenge amb orquestra (el preu és més alt). Pot ser molt interessant, ja que va ser un dels gran èxits del teatre líric català dels anys vint.
    http://www.orfeomartinenc.cat/events/2012/06/09/01

    M'agrada

    • Interessant Bocachete, moltes gràcies per informar-nos d’aquest esdeveniment.
      Jo no he anat mai a l’Orfeó Martinenc a veure sarsuela, a veure si ho fan amb la dignitat que mereix el gènere i aquesta absoluta rarity que s’allunya dels títols de sempre.
      Molt interessant

      M'agrada

      • bocachete

        De Serrallonga feia el Lluís Sintes; la Mireia Dolç, de la seva senyora; José Luis González, tenor, de Fadrí de Sau, i el baix Juan Carlos Esteve, de Bernat de Serrallonga. Són els papers principals, gairebé els únics rellevants cantats. Ho han fet bé i tenen moments macos.
        L’obra està bé, musicalment parlant: ben feta, podria ser bastant interessant, amb moments més operístics que una altra cosa. El problema han estat els conjunts. La part de cor era massa complicada i no crec que haguessin pogut assajar gaire: hi ha hagut moments penosos. I l’orquestreta, molt fluixa:possiblement en la versió amb piano només no s’haurà notat tant i haurà sortit millor. Eren uns quinze músics, però gens conjuntats i a un ritme… bé, suposo que el que podien. Calia imaginar-s’ho “com cal” per veure com podria sonar en condicions.
        Com a funció ha estat deficient, la veritat. L’interés musical és inqüestionable, però m’esperava un millor resultat. Els solistes, francament bé (excel·lents Sintes i Dolç), però el conjunt no ha acompanyat per a res. El que té el paper més important és el Serrallonga, baríton, amb unes quantes romances d’altura, les últimes d’un dramatisme ben resolt. La soprano, Déu n’hi do: té un bon nombre d’intervencions. En canvi, el tenor, només dues (el paper el va estrenar l’Emili Vendrell) i alguns concertants; el baix, també dues. Hi ha alguns duets i un tercet, a més dels cors al final de cada acte i en algun final de quadre. Hi ha alguna referència a música tradicional, més en el ritme d’algun intermedi o preludi, que en la part cantada, però en general, és una música d’un bon alè melòdic que no remet al folklore, sinò a la declamació operística preverista, encara que en algun moment té una densitat germànica important.
        En fi, que amb una orquestra i un cor que funcionessin, l’obra és perfectament recuperable i més que interessant.

        M'agrada

      • Malauradament és el que m’imaginava i per això no he anat i això que si arribo a saber que cantava en Sintes segur que hagués acabat anant, però quan ens vas dir que un dia era amb piano i l’altre amb orquestra ja em vaig témer el pitjor. Amb un dia únicament amb orquestra, tot feia preveure que seria una nyigo nyigo.
        Si la sarsuela sempre l’hem de veure en precari, és impossible que surti del forat.
        Això s’hauria de fer al Liceu durant els mesos que l’activitat operística s’atura i estic segur que omplirien tantes sessions com es proposessin, amb una promoció a l’alçada del esdeveniment. El recinte dóna seguretat i prestigi a la proposta
        n’hem parlat moltes vegades i espero seguir parlant-ne.
        Gràcies Bocachete per fer-nos la crònica.

        M'agrada

  58. Hola,
    Com fan del Cor Vivaldi, només dir-vos que he fet dues entrades al meu blog per a animar-vos a anar al concert de l’ú de juliol a l’Auditori, Vivaldi pel Cor Vivaldi
    Antonio Vivaldi y su música
    http://barcelonalittleshell.blogspot.com.es/2012/06/antonio-vivaldi-y-su-musica.html
    Antonio Vivaldi: Magnificat y Gloria
    http://barcelonalittleshell.blogspot.com.es/2012/06/antonio-vivaldi-magnificat-et-gloria.html
    Salutacions i felicitats pel blog

    M'agrada

  59. Pere Bonafont

    Liceu, 31 de juliol 2012: 11 membres de l’Oquestra del Liceu acomiadats. Els dos solistes de clarinet, el solista de violoncel, el solista de trombó entre ells. 2 violinistes, 2 trompes, un trombó, un trompeta entre ells. Al voltant de 30 músics de l’orquestra acomiadadts des de 2010.
    Reconec: Qui escriu no és Pere Bonafont. En aquest moment, per això, no hi ha altre remei que mantenir l’anonimat.
    Salutacions.

    M'agrada

    • Hola “Pere Bonafont”.
      Fa dies que ho sé i algú també m’ha escrit per dir-m’ho, però aquest tema és prou delicat i de fàcil manipulació, com perquè en fem un tema de debat.
      Cal saber si al darrere d’aquests acomiadaments hi ha el nou projecte artístic del nou director musical o si es deu a motius econòmics.
      Aquests llocs que queden lliures seran ocupats per nous músics?
      Jo no vull entrar-hi, ja em perdonaràs, darrere de cada acomiadament hi ha un drama humà i crec que cap de nosaltres pot jugar amb això, també crec que l’orquestra i el cor, així com el personal administratiu i tècnic del Gran Teatre del Liceu, necessiten una reestructuració important. Les estructures, convenis i condicions del personal del teatre són obsoletes i econòmicament inviables. Tot ha canviat i per tant els treballadors del Liceu no poden mantenir uns privilegis que a més a més, han anat sempre en contra d’un projecte artístic a la recerca de l’excel•lència. Deixem dir-te, que així ens ha anat fins ara…
      Jo no entenc que el gruix de treballadors del teatre siguin els administratius i els tècnics, és il•lògic, però com comprendràs no escriure aquí alguna cosa que pugui induir a pensar que vull que pleguin treballadors. Cal redimensionar les estructures i sobretot buscar l’eficiència i els millors professionals. Tots aquells que han estat col•locats al Liceu per ser parents, amics o saludats dels representants de les administracions públiques, haurien de ser els primers en aprimar l’enorme estructura d’un teatre que s’ha de modernitzar.
      El teatre necessita una nova estructura i una nova direcció general que desencalli definitivament aquest desgavell de temporada, que fins el darrer dia ha estat lamentable.
      Més no vull dir.

      M'agrada

  60. Pink

    Hola Joaquim voldría saber si algú ha vist la última peli cula d’en Trueba , penso que es prou interessant per comentar-la , ja que hi ha un passatge on ‘escultor comenta un dibuix d’en Rembrant que fascina, tot i que es lentíssima, va al compàs del protagonista un vell artista.

    M'agrada

  61. Salvador i Conxa

    Hola Joaquim: Com vorás, el dissabte ens ve el Cor de Cambra a cantar el Mesies a València. No se que pot significar la combinació que ens propossen, però, si vos interesa ja ho contarem.

    Sábado 15 Diciembre 2012. 19:00
    Sala Iturbi.

    Sandrine Piau, soprano ©Sandrine Expilly

    David DQ Lee, alto

    Topi Lehtipuu, tenor

    Christian Senn, bajo ©Ribaltaluce Studio

    ENSEMBLE MATHEUS

    COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

    Jean-Christophe Spinosi, director © Isabelle Levy

    Georg Friedrich Haendel El Mesías

    M'agrada

  62. Benvolguts Joaquim i infernemlandaires!

    Us deixo dues propostes o suggeriments per aquests dies:

    el primer és l’espectacle musical sobre la chanson française “je ne parle pas françoise”, al teatre Akadèmia de Barcelona. Jo el vaig veure l’any passat i el vaig gaudir d’allò més. És un espectacle rodó, d’una boníssima qualitat musical i una interpretació excel.lent, d’aquells que et deixa amb el somriure marcat a la boca…

    http://www.teatreakademia.cat/

    L’altre és el concert de Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu sota la batuta del nou director musical del teatre, el Mestre Josep Pons, a l’Auditori de Girona aquest proper diumenge (o el proper 12 de Gener a Sant Cugat) Del que puc dir que dels tres que s’han fet ja a Vic, Lleida i Manresa el públic en sortia entusiasmat.

    http://www.auditorigirona.org/cat/a.programacio_fitxa.php?idReg=589

    Una abraçada!

    Miquel

    M'agrada

  63. Hola,
    Resposta al lector Pink, que demanava si havies vist l’última película de Rembrandt….
    Si t’agrada Rembrandt, potser t’agradaran dos posts on parlo de Rembrandt al meu blog
    Rembrandt me persigue
    http://barcelonalittleshell.blogspot.com.es/2012/05/rembrandt-me-persigue.html
    y Ver el mundo plano puede ser una ventaja
    http://barcelonalittleshell.blogspot.com.es/2012/04/ver-el-mundo-plano-puede-ser-una.html
    Hi ha altres posts de Vivaldi i Pau Casals. Gràcies 🙂

    M'agrada

  64. bocachete

    Queda fora de context, però avui he sabut que el dissabte va morir Luis Sagi Vela, un dels “últims de Filipines”, justament el dia que feia 99 anys. Sap greu.. No sé, ho comento per si algú pensava que feia temps que havia mort, que també seria probable.

    M'agrada

    • Siento corregirte pero Luis Sagi Vela murió con 98 años el 16 de este mes de febrero, un día antes de cumplir los 99. Nació el 17 de febrero de 1914. Hay notas del deceso que indican que murió el día 17, el domingo, y entonces sí que tendría los 99 años recién cumplidos.

      Sentía mucho aprecio por este barítono/tenor y tengo una completísima discografía suya, pero me falta (ay!) “Al Sur del Pacífico” que estrenó con Marta Santaolalla en Madrid y grabó con Lina Canalejas y Vicente Parra en Barcelona.

      M'agrada

    • Tot un referent, no tenia la veu del seu pare, però va ser un baríton referencial sobretot a la sarsuela, encara que fes moltes altres coses.
      Vaig escoltar un programa a Radio Clásica dedicat a ell, interessantíssim, amb gravacions que no havia escoltat mai.

      M'agrada

  65. bocachete

    Bé, bé: per unes hores, està més a prop dels 99, però és cert que no hi arriba… I el Vicente Parra també cantava? Mira tu, no ho hagués pensat, però és d’aquelles generacions on els actors feien de tot i fins i tot actuaven, que ara n’hi ha que ni això (bé, llavors també, però potser eren excepcions). Hi ha una entrevista que van fer a Sagi Vela fa un any al programa La zarzuela, de Radio Clásica, on va portar un enregistrament inèdit on canta amb el seu pare, el Sagi Barba: és curiós i molt interessant. Es pot trobar al web del programa: http://www.rtve.es/alacarta/audios/la-zarzuela/

    M'agrada

    • Vicente Parra cantaba, efectivamente. Desafinaba un poco, pero aparte de “Al Sur del Pacífico”, grabó la banda sonora de la película “La verbena de La Paloma”, junto a Conchita Velasco, Mercedes Vecino (buena vedette, actríz de cine y contralto) y el eterno Don Hilarión de Miguel Ligero. También grabó la banda sonora del film “Cariño mío” y algún disco más. El caso de que desafinara algo no fue óbice para que hiciera alguna gala. Hay cantantes populares de extraordinaria fama como Nati Mistral y Massiel que siempre desafinaron también un poco y sin embargo tuvieron mucho éxito. Precisamente Nati Mistral estrenó en España “El hombre de La Mancha” junto a Luis Sagi Vela (les ví aquí en Barcelona).

      De todas formas Vicente Parra dejó pronto de cantar en público para dedicarse de lleno al teatro, incluso algo comprometido.

      M'agrada

  66. Salvador i Conxa

    El concert del dijous que diem en l’anterior comentari ens va semblar meravellos. Joyce está el un moment espectacular, i l’exit va ser dels mes sonats que hem vist al nostre Palau. Llastima de la poca asistència de públic (coincidía amb l’estrena del Barbieri), per`no deixará mai de esser un referent per a nosaltres.

    M'agrada

  67. Salvador i Conxa

    Tres coses juntes:

    Primera.-

    Anit ens va tocar Il Barbieri, a Les Arts amb el seguent repartiment:

    Dirección musical Omer Meir Wellber
    Dirección de escena Damiano Michieletto
    Andreas Zimmermann (reposición)
    Escenografía Paolo Fantin Vestuario Silvia Aymonino
    Iluminación Fabio Barettin Producción Grand Théâtre de Genève
    Orquestra de la Comunitat Valenciana Cor de la Generalitat Valenciana
    Francesc Perales, director
    Manuel Mateu, guitarra
    Conde de Almaviva Edgardo Rocha
    Bartolo Marco Camastra
    Rosina Silvia Vázquez
    Figaro Mario Cassi
    Basilio Orlín Anastassov
    Fiorello Mattia Olivieri

    Al nostre gust: impresentable, Ni veus (tret de Basilio), ni escenografía, ni orquestra, ni tan sols cor, que sempre es salva. Una vergonya. Al inici va haver un minut de silenci per la mort del mestre Cervera Collado, i la majoria del public ni tan sols es va posar en peu.

    Segona.-
    Encara tenim a la retina El Peralada d’aquest estiu, i et propossem repetir … la trobada, amb el motiu que vullgues, i si es per escoltar algo com l’any passat … molt millor.

    I tercera:
    Avui, encara no he pogut descarregar la primera part de Parsifal i ho intente tots els dies, inclus anit a les 0,10 i ni així. ¿Que faig mal?, ¿Hi algun altre metode?.
    Gracies.

    M'agrada

    • Hola:
      Tot el que he llegit d’aquest barbieri ha estat negatiu, una llàstima, ja que es trcata d’una òpera preciosa i és imperdonable que no es contractin cantants rossinians del país (Silvia Tro, Carlos ÁLvarez, Carlos Bergasa, Joan Martín Royo, Carlos Chausson,…)
      Nosaltres serem a València per la primera de l’Otello a Les Arts. 🙂 ja quedarem
      Avui passats 7 minuts de la mitjanit es va esgotar el límit. No recordo si us tinc com a contactes a RS, miraré si us puc incloure, ja que els contactes (100 màxim), tenen més marge, al ser menys, per baixar.
      Una abraçada amics!

      M'agrada

  68. Hola Joaquim, crec que sí que havia comentat abans, no ho recordo, però en qualsevol cas et segueixo. Volia també contestar a la persona que et demanava si havia vist la pel.lícula de Rembrandt amb aquesta altra entrada sobre el pintor: http://barcelonalittleshell.blogspot.com.es/2012/05/rembrandt-me-persigue.html
    Respecte al Cor Vivaldi, demà dimarts 26 de març fan la pre-estrena
    a l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia ( carrer del Sol, 8) a les 20,30 hores, promogut per l’Associació Amics de Mozart. Gràcies! Concha

    M'agrada

  69. bocachete

    Per si a algú li pot interessar això de les campanes…

    El Centre de Documentació de l’Orfeó Català us invita a descobrir la mostra documental que amb el nom El Palau i l’Orfeó Català homenatgen Wagner, tindrà lloc al foyer del Palau entre el 28 de maig i el 9 de juny. Amb aquesta exposició el Centre dóna testimoni documental de la recepció de Wagner ara fa 100 anys a Barcelona , i els festivals wagnerians que es celebraren al Palau de la Música el 1913.

    L’exposició formada per programes, imatges, premsa i literatura, conté a més una excepcional peça, es tracta de les campanes tubulars originals que van ser construïdes i utilitzades especialment per la interpretació gairebé íntegre del Parsifal de Wagner, que tingué lloc al Palau de la Música en el centenari del seu naixement, el 1913.

    M'agrada

  70. Como no sé dónde incluir mi homenaje a Esther Williams voy a hacerlo aquí.

    Fue una de las estrellas más rutilantes y singulares de Hollywood, la réplica acuática a Sonja Henie -la ilustre patinadora sueca y también actríz de musicales- y a las incursiones lírico-cinematográficas de Deanna Durbin -fallecida recientemente también a la edad de 91 años-. La primera estaba contratada con la Fox, la segunda con la Universal y Williams con la MGM.

    Era alta (1’74), esbelta, bonita, con una simpatía contagiosa, sabía bailar, cantaba con discreción -fue doblada en un solo film- y nadaba espléndidamente. Seguramente hubiera sido campeona olímpica en 1940, pero sus padres no la dejaron desplazarse a Europa. Es prácticamente la creadora de la natación sincronizada, pero nunca hizo ninguno de los saltos que aparecen en sus films -se lo impedía el seguro del estudio-; ella se acercaba al trampolín, insinuaba el salto, cambio de plano y una doble lo ejecutaba.

    Tengo todas sus películas e incluso fragmentos suprimidos de los montajes definitivos y me ha proporcionado más diversión que ninguna otra actríz del cinema. Sólo Sara Montiel me ha divertido casi tanto, fallecida también hace pocas semanas con 90 años no declarados.

    Descanse en paz Esther Williams, junto a Sara Montiel y Deanna Durbin, nombres que poco significan para los habituales del cine actual, pero que proporcionaron horas de felicidad a millones de personas de mi edad y a mí me las seguirán proporcionando porque dispongo de todos sus films y los reviso y pienso revisarlos mientras viva.

    M'agrada

  71. bocachete

    Ja deia jo que no podia faltar una nota d’aquestes, tractant-se d’una eminent actriu de musicals (que ho eren, no podem dir que no). La veritat és que, sense ser res de l’altre món, tenint arguments trillats i actuacions potser mediocres i tot, el ritme i la realització de les parts coreografiades i nedades és tan al·lucinant que fascina i ‘absorveix més que moltes grans pel·lícules. Són tan ingènues, tan innocents, grates de veure i reveure. Sí, és un tipus de cinema tristement finiquitat, que en èpoques com l’actual sempre ajuda a evadir-se. En un moment baix, un musical d’aquests que et fan moure els peus i somriure (tipus Singing in the rain), sempre ajuda. Al cel sia, nedant amb el Weismuller.

    Ah, dels Jocs Olímpics, encara que els pares l’haguessin deixar anar a una Europa en guerra, tampoc no hauria guanyat res, que es van cancel·lar ja al 39 per la guerra, precisament. Ja pot ser que si s’haguessin fet n’hagués tret medalla, que es veu que era una fora de sèrie (que s’intueix per les pel·lícules). I a més era una dona maca, d’un cos “com Déu mana”, atlètica però sense passar-se, no era un fideu… bé. I molt elegant, la veritat.

    M'agrada

  72. simone

    El dia de l’entrada de Fagoli va ser el dia de la muscia i volia compartir un comentari d’un amic music, pero a la pagina principal seria off-topic i no vull ‘tirones de oreja’. Asi que ho deixo aqui encara que ja fa dos dies del dia de la musica:

    M'agrada

    • Gràcies Simone, és un comentari molt interessant, em permeto copiar-lo aquí ja que tots els que no tenen Facebook no el poden llegir

      21 DE JUNIO – DÍA DE LA MÚSICA – NO ES NUESTRA FIESTA

      Hoy es el Día de la Música. Supuestamente es un día en que la música debe estar presente en todas partes y más que nunca. Es un día en que los músicos nos deberíamos sentir satisfechos y alegres de nuestro trabajo, y honrados de poder hacer feliz a mucha gente con nuestro oficio y nuestra creatividad. Desafortunadamente, la realidad diaria hace que el sentir mayoritario de los músicos profesionales sea poco más que opuesto. Es por ello que desde la Asociación de Músicos de Jazz y Música Moderna de Cataluña queremos dejar claro y explícito que esta NO ES NUESTRA FIESTA. Intentaré explicarme con detalle para llegar a la mayoría de lectores que probablemente no tengan un contacto directo con lo que quiere decir ser músico profesional en nuestro país.

      Hoy veréis que en muchos lugares públicos y privados hay grupos de música o solistas tocando en vivo. Empresas, instituciones, escuelas, organismos públicos y privados publicitarán que se tiene que hacer música en directo, y se pondrán medallas presumiendo de que ellos han organizado algún evento relacionado con la festividad. La sensación desde fuera fácilmente será de satisfacción, y más de uno de vosotros pensará: “¡ caray, qué bien, cuánta música se hace por aquí !”, y os marcharéis a casa con la convicción de que la música en Cataluña goza de buena salud.

      Nada más lejos de la realidad. Si disponéis de unos minutos, os animamos a que os acerquéis a alguno de los músicos que habéis escuchado, y les preguntéis cuánto han cobrado por su actuación. O si están contratados y asegurados por la actuación que han hecho. Cualquier persona con un poco de sensatez quedará estremecida al oír las respuestas. Os aseguro que la mayoría aplastante de los músicos que hoy celebrarán la supuesta Fiesta de la Música lo hará tocando gratis y en unas condiciones laborales similares a las de cualquier país del Tercer Mundo. Ni contratados, ni asegurados, ni cotizando. Es decir, absolutamente desprotegidos!

      Esta situación se puede hacer extensible a cualquier día del año. Para daros un dato, en Barcelona ciudad sólo hay dos locales que programan música moderna o jazz diariamente, y que contraten a sus músicos en condiciones regulares.¡ DOS ! Si echamos un vistazo al resto del territorio catalán, encontrar un lugar que tenga a los músicos trabajando en condiciones legales también es la excepción. Otro dato aproximativo que probablemente no imagine el lector no familiarizado con la realidad musical de Cataluña es que la media de lo que cobra un músico para una actuación en un bar, pub, restaurante o similar ronda los 60 euros. Cuando digo la media, quiero decir que muchos músicos están tocando por un monto inferior a este. Días de ensayo, parking, cena, desplazamientos y mantenimiento del instrumento quedan incluidos en esta irrisoria suma. Si añadimos a esto que hay muy pocos lugares para tocar música en directo debido a las muchas trabas legislativas y económicas con que se encuentran los propietarios de los locales, os daréis cuenta de que el panorama es lamentable. No os dejéis deslumbrar por las cifras de ventas o de asistencia a conciertos del grupo de moda de turno. Estamos hablando del músico profesional de diario, el que ha estudiado su instrumento, y que dedica su vida laboral a tocar, independientemente de las tendencias pasajeras. ¿ Hacen falta muchas explicaciones más?

      Es por todo esto que desde la Asociación de Músicos de Jazz y Música Moderna de Cataluña repetimos:

      ESTA NO ES NUESTRA FIESTA!

      Dick Them – Presidente de la AMJM

      M'agrada

  73. Jan

    Hola! Com que no sabia on posar-ho, us ho deixo aquí.
    M’agradaria que em donessiu l’opinió de l’Ambrogio Maestri en aquest parell de youtubes. Hi ha gent que el troba fabulós, i hi ha gent que el troba totalment anodí.

    Gràcies! 🙂

    M'agrada

  74. Pink

    Hola recordat”In fermen land”,Del 3 març d’aquest any, la meva casa es l’hospital Duran i Reynals amb petites estades a casa,no puc posar cap comentari dons no puc anar a escoltar música, pero si vull dir que varem tenir el gran honor de que el cantant Josep Carreras, va anar a hospital per fer el programa “Informe Semanal” vaig tenir la sort de puger parlar amb ell , fou una trobada plena de calor humá,Dona la casualitat que la meva amiga ha comprat una entrada per mi per anar veure el proper mes de març “Tosca” al quart pis com sempre.Segur que sera meravellós tornar escoltar la veu i la música. Amb molt afecte
    salutacions.

    M'agrada

    • Benvolguda Pink, et desitjo una recuperació immediata i ben aviat activa, gaudint de la música intensament.
      estic segur que tots els habituals t’enviaran molta energia per recuperar-te molt aviat.
      T’esperam abans de la Tosca, d’acord
      Un petó

      M'agrada

  75. Jaume

    Hola Joaquim,

    Vaig veure que el 18 de juny d’enguany l’Eva Marton va fer 70 anys. És una cantant que estimo especialment perquè el primer cop que jo trepitjava el Liceu (13 de gener de 1985) la Marton interpretava el paper protagonista de Tosca. Aleshores jo tenia 15 anys i només havia escoltat òpera amb disc. La impressió que em causà el teatre vell i sobretot la veu d’aquella cantant que no tenia ni idea de qui era fou tan gran que no podré oblidar mai. Més tard vindrien Elektra i altres interpretacions memorables de les que guardo molt bon record.

    He vist que a Budapest li han fet un homenatge i al youtube n’apareixen fragments com Dein ist mein ganzes Herz que li canta Jonas Kaufmann (un altre cantant de reclinatori!).

    Si volguessis fer algun comentari del pas de la Marton pel Liceu o coneguessis fragments d’aquesta gala i ens poguessis fer esment t’ho agraïria.

    Salutacions!!

    Jaume

    M'agrada

    • Hola Jaume, estava esperant el vídeo, l’àudio el puc aconseguir, però el vídeo encara no el tinc.
      Ho tinc present, també Marton va ser per a mi tot un trasbals emocional, com per tant liceistes dels 80, era una soprano que creava afició incondicional a l’òpera.
      Una salutació

      M'agrada

    • Francesc liceista wagnerià

      Hola, jo també recordo amb emoció aquesta Tosca al Liceu amb la Marton. En conservo el programa de mà en el que hi ha Aragall, alternant-se amb Lando Bartolini (el de la funció del dia 13 del torn T que vaig poder gaudir). Scarpia fou Joan Pons, i el sagristà el feia Carlos Chausson. Quin repartiment de luxe. Recordo que al final va caure una pluja d’octavetes per la Marton que deien: Tu si sei la Tosca!! i rams de flors. Va ser un èxit clamorós d’aquesta gran soprano. Memorable.

      M'agrada

  76. Salvador i Conxa

    Hola Joaquim: Ens ha estranyat molt no veure cap comentari teu a Messa de rèquiem de Milan-Barenboim-Kaufmann, que van fer en Arte el passat dia 20. O és que ens ho hem perdut?.

    M'agrada

  77. JL Pagán

    Hola Ximo,
    Ahir vam estar al Palau amb la 9a de Beethoven, la Simon Bolivar, el Dudamel i l´Orfeó català.
    Els tres primers moviments van sonar molt equilibrats amb espai per tots els instruments, presència i intenció. Molt bé aquesta orquestra amb musics veneçolans, penso que el sistema Abreu és un exemple de model cultural difícil de trobar tant a Amèrica llatina com a molts altres llocs.
    Pero…la cosa va trastabillar quan en el darrer moviment va entrar el cor. L´emissió del costat femení era oberta, descontrolada, infantil, costava distingir les veus masculines, tot plegat era bastant indigne.
    L´any passat l´auditori ens va oferir aquesta simfonia a la temporada de l´OBC i, consideracions sobre el director a banda, el Cor, barreja de Lieder Camera i Madrigal, va sonar molt millor.
    Preocupant aquest fet en un país amb una tradició coral tan extensa.
    Gràcies i felicitats per l´aniversari!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s