Frühling amb la Caballé, ha arribat la primavera


prim19

20 de març, al voltant de la una del migdia arriba la primavera.

A partir d’ara tot esclatarà, la llum, els colors, les olors, les emocions, les passions.

Per donar-li la benvinguda res millor que la gran Montserrat Caballé el 28 d’abril de 1966 amb la Chicago Symphony Orchestra sota la direcció d’Irwin Hoffman cantant la primera de les quatre darreres cançons de Richard Strauss, Frühling amb un preciós text de Hermann Hess.

L’esclat orquestral de sumptuosos colors i emotives evocacions juvenils, sota la mirada crepuscular del gran Strauss, amb la veu de la Caballé, m’ha semblat que és ideal per donar-nos la benvinguda a una primavera que us desitjo pletòrica.

In dämmrigen Grüften
träumte ich lang
von deinen Bäumen und blauen Lüften,
von deinem Duft und Vogelsang.

Nun liegst du erschlossen
in Gleiß und Zier,
von Licht übergossen
wie ein Wunder vor mir.

Du kennest mich wieder,
du lockest mich zart,
es zittert durch all meine Glieder
deine selige Gegenwart!

En cavernes de penombra
feia temps que somiava
dels teus arbres i dels teus blaus oratges
de la teva flaire i cant d’ocells.

Però ara tu jeus davant meu esbadellada
en resplendor i ornament,
sadolla de llum
Com si fossis un miracle.

Em tornes a conèixer,
em sedueixes tendrament,
la teva benaurada presència
fa fremir tots els meus membres.

Us deixo també un regalet primaveral, les quatre cançons per baixar-les una a una, totes juntes o com més us estimeu, del concert esmentat de la Caballé a l’any 1966 a Chicago.

  • Frühling
  • September
  • Beim Schalafengehen
  • Im Abendrot
  • Un comentari

    1. Isolda's avatar Isolda

      Estat una de les millors sopranos del s.XX i de les que més he gaudit escoltant-la, llàstima no haver-se retirat al seu moment, no per nosaltres seguidors de la seva carrera en temps millors, sino per aquells que lamentablement no l’han coneguda en plenes facultats.
      No vull posar-me nostàlgica recordant vells temps.
      Bon començament de la primavera..!!!
      Gràcies Joaquim , feliç primavera per tothom.

      M'agrada

    2. Javier's avatar Javier

      Desde la primera vez que escuché las cuatro canciones de Strauss quedé fascinado por su orquestación, sus letras y en general su belleza. Mi favorita sigue siendo la última, pero por supuesto esta es la más apropiada para los tiempos.

      No puedo decir que la Caballé me haya gustado mucho. Quizás porque esa primera vez fue con Jessye Norman que impuso en mi imaginario un estilo vocal que no ha sido fácil de borrar.

      De todas formas, Joaquim, gracias por tu post.

      Javier

      M'agrada

    Deixa un comentari