Si abans d’ahir era Cabaret ….
….avui és 
Josep Lluís Bozzo (ai, mare), sembla que dirigirà aquest musical, que te prevista l’estrena a Barcelona a la tardor d’aquest any. No és precisament un musical fàcil, encara que això mai se sap.
Els musicals de Stephen Sondheim ja sabem que són, musical i teatralment d’una qualitat que no sempre és ben acceptada pel gran públic ( no són ni un musical, ni una òpera, però tenen molt de tots dos gèneres).
A Barcelona hem tingut la sort de veure uns quants muntatges, alguns d’ells extraordinaris, com el Company de Bieito, el fabulós Sweeney Todd (potser el millor musical mai fet a casa nostre) i el A Little Night Music de Gas. Altres s’han quedat una mica a mig camí com el Merrily We Roll Along, estrenat al Villarroel, que amb una direcció més experimentada, segurament hagués sortit més reeixit, o el decebedor A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, dirigit pel nostre director més sondhenià, que aquest cop se li en va anar l’olla, permetent-se unes llicències del tot inacceptables, com també va fer en aquell desgraciat Guys and Dolls del Nacional, i també hem vist Assasins, o Marry Me a Little.
A Nova York o a Londres, els musicals de Sondheim sempre són molt ben rebuts per la crítica, però la resposta del públic no sempre està d’acord. Alguns musicals han estat un fracàs estrepitós, tot i que desprès han esdevingut musicals de culte. Jo preferiria veure totes les patums locals en un muntatge de Follies (Mario Gas sempre diu que ho voldria fer), però aquest és un muntatge molt costós per la llarguíssima nòmina i la complexitat escènica o Passion, més intimista i ja vorejant l’òpera.
En qualsevol cas, sembla que hi han indicis de una certa recuperació del gènere a casa nostre. Esperem que els resultats siguin del altíssim nivell. El que a tots els que ens agrada (malgrat tot) el musical, volem.
la gran Bernadette Peters a Into the Woods
L’entranyable Lansbury ens presenta, a l’entrega del Tony’s de 1988 Into the Woods, amb el pròleg, children will listen i el final.
IN FERNEM LAND 
Això que canta la Peters sembla hip hop, la qüestió és com quedarà això en català, o castellà?
M'agradaM'agrada
Hola Mei, tenint en copte que es va estrenar el 1989, és un hip hop molt modern. Vols dir que en aquest cas, el idioma és gaire definitiu? La canço que tanca l’espectacle, Children will listen, és una autèntica obra mestra.
M'agradaM'agrada