La música i el III Reich. De Bayreuth a Terezin.
Així han anomenat la magnífica, impressionant i angoixant exposició que ja fa dies es va inaugurar a la Pedrera i que Edita ens va recomanar a la pàgina de suggeriments d’aquest blog.
El primer que cal dir es que hem triat l’opció de visita comentada i ha estat tot un encert (gràcies un altre cop Edita). Ens ha acompanyat, il·lustrat i emocionat la Montse, que de manera molt didàctica ens ha anat introduint en aquest angoixant món, al voltant del III Reich i la música.
És un tema molt espinós i de infinitat de matisos. Tot veient les impactants imatges que proliferen en les 5 pantalles, si no m’equivoco, a part de la innumerable documentació i panells informatius, te’n adones que l’ambició i la perversió dels dirigents culturals del Reich, era d’una magnitud aclaparadora. És inimaginable pensar en un altre país, que no sigui Alemanya o potser la Rússia staliniana, un mètode tan culturalment pervers però envejable, per “educar” a les masses obreres en la nova ideologia, que utilitzava la Filharmònica de Berlín, per interpretar la música oficialment permesa, als obrers de les fàbriques. Fa esgarrifar.
Però si fa esgarrifar el que podien escoltar i com hom podien escoltar, quan ens mostren el que no es podia escoltar, tot allò que era titllat de degenerat o tota la humiliació i vexació que havien de sotmetre’s els que es quedaven i canviaven radicalment el seu discurs estètic, o els que havien de fugir per no anar a parar a Terezin, l’avantsala de la mort en els camps d’extermini, aleshores tot esdevé apocalíptic.
Ho hem vist infinitat de vegades, però mai ens acostumarem, ni quedarem impassibles davant la barbàrie comesa.
Tots aquells que d’una manera o altre varen col·laborar en tota aquesta exaltació, encara que desprès fossin salvats per raons més o menys clares, no podran mai descansar tranquils.
Aquest estiu, a Bayreuth, davant la balconada on les masses enfervorides ploraven d’emoció en veure Hitler, llançaré un exabrupte, que no servirà de res, però que potser m’ajudarà a pair el nus que m’ha quedat entre el cor i el cervell.
No us la perdeu
IN FERNEM LAND 
No sé si ho sabeu que la Filharmònica de Berlin ha fet el 150 anys. El concert conmemoratiu de l’aniversari, el van retransmetre per La 2, el van fer a una fàbrica de cables de Berlin.
M'agradaM'agrada
Si ho vaig veure, no era el dia 1 de maig?. Doncs quan vaig veure el documental vaig recordar aquest concert, tot i que el context era molt diferent i el públic no anava amb el mono de treball i les cares, francament es veien més satisfetes.
De totes maneres aquest paral·lelisme entre la gran orquestra simfònica i una gran fàbrica és molt interessant.
Jo no imagino la nostre OBNC a la SEAT, i vosaltres?, no per què no hi puguin anar, més aviat per l’èxit de la convocatòria. És així i no cal donar-li més voltes, la cultura no s’improvisa, és fruit de molts anys i en això, sobretot, ens porten una avantatge sideral.
M'agradaM'agrada