Antonio Banderas a la premier de Nine (una mica cansat)
Al Antonio Banderas cantant, nosaltres ja el coneixíem. A La Corte de Faraón, aquella pel·lícula del any 1985 dirigida per José Luís García Sánchez i protagonitzada per L’Ana Belén, el Banderas feia el casto José.
Després va tornar a cantar en el sentit més estricte i professional de la paraula a Los Reyes del mambo, adaptació al cinema de la novel·la de Óscar Hijuelos, dirigida per Arne Glimcher i compartint protagonisme amb Armand Assante.
Va ser el personatge del CHE a la versió filmada del musical de Sir Andrew Lloyd Weber, Evita, al costat de la sorprenent i camaleònica Madonna. Arran d’aquesta actuació es va parlar que seria el protagonista de la versió cinematogràfica de The Phantom of the Opera, però finalment la va protagonitzar Gerard Butler.
Va sorprendre a tothom en la celebració, al Royal Albert Hall, del cinquantè aniversari de Lloyd Webber, cantant Evita i Phantom al costat de la Brightman (jo crec que aquí es varen adonar que no era idoni per protagonitzar el fantasma). De totes maneres, finalment va debutar a Broadway en un musical, i per això li dedico el post.
Antonio Banderas ha estat el primer actor espanyol en protagonitzar un musical a Broadway.
L’obra triada pel debut va ser el sensacional i mal comprés Nine. Adaptació al teatre musical de la pel·lícula 8 1/2 de Federico Fellini, protagonitzada per Marcello Mastroiani.
Aquest musical de Arthur Kopit, amb lletra i música de Maury Yeston va ser estrenat pel malaguanyat Raul Julia, el 9 de maig de 1982 i va romandre a la cartellera del 46th Street Theater durant 732 representacions. A l’any 2003 es va fer aquesta reposició que va ser molt ben rebuda per la crítica. Va tenir 8 nominacions als premis Tony i en va guanyar 2.
Banderas es va defensar be cantant, amb un paper compromés i no escrit per a ell. Per tan no estem parlant d’una partitura adaptada a les carecterístiques vocals d’ell. És una partitura exigent i la va passar amb nota. El director de cinema Rob Marshall (Menoirs of a Geisha i Chicago), prepara la versió cinematogràfica de Nine.Avui tenim la sort de tenir una mostra de l’actuació de Antonio Banderas en ocasió de la 57ª edició de l’entrega dels premis Tony.
IN FERNEM LAND 
S’ga de reconèixer que l’Antonio Banderas té molt de mèrit…
El que em sembla més perillós és dirigir escènicament la Carmen del Teatro de la Maestranza alternant-ho amb un musical a Broadway…
M'agradaM'agrada
La Carmen és una òpera complicada, és fàcil caure en el tòpic o passar-se amb una lectura intel·lectual que l’allunyi del caràcter popular que sens dubte te. Sembla ser per les declaracions que ha fet el Banderas, que optarà per la lectura intel·lectual, però jo no crec que faci un pitafi, tot i que jo per començar hagués agafat un altre òpera, sense tanta complexitat escènica, cors, ballets i tanta tradició al darrere. Sens dubte tot un repte i hem de ser optimistes se’n ha sortir de tots els que s’ha posat al llarg de la seva carrera i quasi sempre amb encert i èxit. Donem-li un vot de confiança.
M'agradaM'agrada
A pesar de que la dicción de Banderas deja un poco que desear se le ha de reconocer que, al menos por lo que se ve en el clip, pone toda la carne al asador. Cuando en el 82 ví al malogrado Raúl Julia en este papel quedé literalmente fascinado por su animalidad escénica y también por la estupenda partitura de “Nine”. Más o menos 20 años después la volví a ver en una deliciosa puesta en escena en Buenos Aires aunque vocalmente dejaba un poco que desear. Era una puesta en escena ideal para poder ser representada aquí, pero parece ser que el proyecto no debe interesar demasiado. Al que quiera disfrutar de esta magnífica partitura le recomiendo una grabación en versión concierto grabada en Londres por Jonathan Price (otro animal escénico).
M'agradaM'agrada
Roberto has hecho los deberes. Entre la madrugada y esta mañana te estás poniendo al día. Muchas gracias.
La versión del concierto de Londres, que salió completa en K7 y en CD la editaron en uno solo, cortando casi 20 minutos, pero aún así más completa que la original e igual que la de Banderas, es excepcional, se mire por donde se mire, o escuche mejor.
En el clip yo veo a Banderas un poco forzado, aunque no me extraña, teniendo entre bambalinas a la Melanie, no sacándole el ojo a las 16 señoras que se comen al marido con los ojos. 😆
La película puede ser decepcionante, aún no se quien será el protagonista, pero dos de las girls serán la ZJones y el sucedáneo de la McClaine, la insufrible Zellweger, repitiendo el desastre de Chicago, del mismo director. Espero que al menos el Gere no no haga de Guido.
M'agradaM'agrada
Yo vi a Banderas en Broadway y su actuación fue discreta. Mejor vocalmente que como actor. Espero que no haga la película.
M'agradaM'agrada