Jo, si hagués d’escollir un dels molts somnis musicals que tinc, segurament escolliria ser corista del The Monteverdi Choir. Crec que és el millor cor del món.
Durant molt temps vaig ser corista d’un orfeó modest, que em va ensenyar moltes coses, en la vessant musical i humana. Després la vida em va portar per altres camins i vaig abandonar, mai se sap si per sempre, el cant coral.
Cantar en un cor és una experiència fascinant. Des dels primers assaigs d’una peça, fins la interpretació final, davant del públic, és tot un procés de gestació i creació molt enriquidor. És per aquest motiu que davant d’un cor professional i perfecte com és el The Monteverdi Choir que dirigeix John Eliot Gardiner, jo m’emociono i em rendeixo.
Avui, malgrat la preciosa intervenció de la soprano, una exquisida Barbara Bonney, vull que escolteu aquest magnífic cor cantant el Kyrie de la Gran Missa de W.A.Mozart.
Jo continuaré somniant
*
IN FERNEM LAND 
Escuchar al Monteverdi Choir en un recinto noble y adecuado ¿una iglesia?, es una experiencia que no se olvida jamás, de tintes místicos. Algo similar también me ocurrió con los Gächinger Kantorei en cierta Catedral…
No dejes nunca de soñar, Ximo.
M'agradaM'agrada
Sens dubte és una formació màgica. Jo aquest any vaig sentir el concert que van fer al Palau i va ser un veritable prodigi…
Quan tornis a cantar (ho dono per fet) ja ens diràs dia i lloc del primer concert. I si vols et farem una crítica i tot (hehe!). I mira, qui sap si algun dia et voldran al Liceu de col·lega amb la Sonsoles…
M'agradaM'agrada
Sentir en directe, com vaig tenir la sort de sentir uns anys enrere, aquestes dues magnífiques formacions dirigides per Gardiner interpretant tres de les misses breus de J.S. Bach (els solistes eren membres del mateix chor), va significar per a mi –i no exagero gens ni mica- un dels moments més meravellosos de la meva vida. Només perquè te’n facis una mica el càrrec, et diré que recordo sortir de la sala sense gosar dir ni un sol mot a la meva dona, fins que, dins el cotxe per tornar cap a casa, vaig esclatar a plorar.
M'agradaM'agrada
Des que conec el cant coral (als 8 anys, angelet…), només he aguantat 8 mesos de la meva vida sense cantar. I no penso deixar-ho mai més! No puc menys que animar-te a que hi tornis. Per sort, no serà per corals, a Catalunya… La cosa és trobar la teva. Ànim!
M'agradaM'agrada
Gràcies marta, és un consell magnífic, de fet fa molts anys que una amiga meva em vol reclutar, però no em deixo. Estic molt desentrenat i cantar a un cor necessita una disciplina que no estic disposat a donar i si vaig a cantar haig de deixar el blog i … ui, no ho vull ni pensar, però continuo somiant
M'agradaM'agrada