AVIS: AVUI AIXÒ NO VA DE MÚSICA, NI DE CINE, NI DE TEATRE MUSICAL, NI DE CAP DE LES TEMÀTIQUES HABITUALS. AVUI AIXÒ VA DE LLOPS
Qui no havia de dir, que després d’aquella rebuda triomfal del Mariano Rajoy al balcó del carrer Gènova, la nit de la segona derrota electoral, quan les masses peperes enfervorides feien més festa i gatzara que els sociates al carrer Ferraz, ens hauriem de veure en aquest estat de verbena i de corrala zarzuelera.
Potser no vaig saber llegir el missatge subliminal d’aquella festa i vist com van les coses a can PP, potser allò era una festa per treures de sobre un aspirant que ha anat massa a remolc del que li dictaven els editorials i les tertúlies enverinades de El Mundo i La Cope.
Per primera vegada la dreta mostra esquerdes importants. Això era privilegi dels partits d’esquerra, on les diferents famílies pugnen sempre per arribar a la poltrona. En canvi sempre havia sentit i fins hi tot m’ho creia, que a la dreta això no passava, que ja és podien odiar, però de cara en fora, “prietas las filas”. Doncs mira, tampoc i ara estem veient, no us amagaré que amb una gran alegria i satisfacció, com de manera més subtil o no, s’esgarrapen i desembeinen les armes més afilades. No és tant sols una baralla entre la Presidenta de la Comunitat, aspirant a Thatcher espanyola i l’alcalde díscolo, no. Això és una guerra global, com cal ara, tot ben globalitzat, esquitxant a tots.
Veure la Botella, l’Aznar, l’Esperanza, el Gallardón, l’Acebes, el Zaplana, el Mariano, la San Gil, l’Ortega Lara, Juan Costa, Jaime Mayor Oreja i tota la parentela, fins hi tot la patum més patum, el patètic Fraga Iribarne, fent declaracions i desqualificacions, no contra els pèrfids socialistes si no d’ells mateixos, és un espectacle insòlit, burlesc i fins hi tot gratificant. Com acabarà tot plegat?, doncs no ho se, no crec que finalment hi hagi una escissió, però mentrestant el que he trobat extraordinari i sobretot divertidíssim, ha estat la manifestació convocada davant la seu del PP, contra Mariano Rajoy i aquell senyor, megàfon en ma cridant consignes i la resta amb pancartes (pancarteros, ho recordeu això?. Doncs ves per on, la dreta és qui més s’ha mobilitzat amb pancartes i sotanes en aquests darrers anys al Estat Espanyol).
Ara resulta que El Mundo, en el seu editorial, el Sr. Pedro J. titlla a Fraga de franquista i li demana que plegui, tot això perquè en Rajoy avala al Ruiz Gallardón, veritable bestia negra de tota aquesta panda. No tinc més paraules. Ara li recorden a aquest home sinistre que és un franquista? a qui volen enganyar? AIxò és un cop d’estat contra la opossició, una cosa mai vista.
Caldra veure qui serà el candidat que vindrà a salvar al PP i a Espanya d’aquest desori. Això és el més interessant, saber a qui tenen preparat per esdevenir el nou CID. Quin show infernemlandaires, quina operassa !
Ma mare sempre m’ha dit que llops amb llops no es mosseguen, però a vegades tinc els meus dubtes i aquesta setmana encara més.
IN FERNEM LAND 
…se puede decir mas alto, pero no mas claro, suscribo integramente todo el comentario y añado:
…como es posible ser tan obtusos, tan ciegos, tan casposos, para no darse cuenta todavía 4 años después que los sillones tienen fecha de caducidad, que no son para siempre y que es el comportamiento mas que los resultados lo que motiva en el electorado las opciones de alternacia.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Alguien dijo que las elecciones desde hace tiempo en España -y por extensión en el mundo occidental-no las gana el partido en la oposición si no que las pierde el partido en el gobierno.
La politica, desde este punto de vista, no es una herramienta para defender un modelo de sociedad, unas ideas, y por supuesto mucho menos para buscar soluciones. Es simplemente un medio para llegar al poder y para defender unos intereses económicos o personales.
Lo que se está viendo en el PP es eso, una lucha por el poder, no una lucha de ideas. Los que la comtemplamos estamos atónitos por ver como un señor como Rajoy -a quien se le supone inteligencia- plantea una renovación de la cúpula directiva que le excluye a si mismo, o se alia con quien fue su “enemigo” y a quien excluyó de las listas y de la dirección del partido; Gallardón. Y no entendemos nada, porque entre todas esas aparentes contradicciones no ha mediado ninguna explicación.
¿Es una lucha de lobos como tú planteas? No sé. Los lobos luchan por comer y para subsistir, por una finalidad. Si no tienen hambre no matan, respetan a su camada…¿Por qué y para qué estamos viendo una lucha tan encarnizada por el poder? ¿Dónde están en esa lucha los problemas de los ciudadanos, alguien ingenuo su finalidad es resolverlos?
Mi padre decía -disculpa si no lo escribo en catalán porque lo haría seguro con faltas, no soy catalano parlante él si lo era- “Si quieres saber un hombre quién es dale dinero o poder” …Pues eso, una buena frase para estos tiempos que corren
Y por favor, la política en estos tiempos no es lo mejor de la condición humana. Reconciliémonos con el mundo aunque sea en esos escasos ratos que nos quedan despues del trabajo, cuando leo tu blog o el de maac, cuando como hoy estoy expectante por escuchar a Mehta en concierto. Cambiemos de tema y sigue hablando de música o de cine, te parece.
Llueve y voy a buscar tu lieder…me hace falta something “exquise”
M'agradaM'agrada
Estic totalment d’acord amb el teu post d’avui.
La pregunta es: Qué es el que més ens interesa com a catalans?
Si triunfen les tesis dels “Hooligans del PP” tornaría a creixer l’independentisme, pero aquesta manera de creixer (com a reacció a) crec que no es un camí clar. L’opció Rajoy, si derivés en un partit de dreta liberal i modern (com el que hi han a altres països) crec que sería millor, si es que realment accepten parlar de tot, sense apriorismes, i a aportar solucions que més convinguin, tanat a Espanya, com a nosaltres com a país, ja sigui units o be cadescún fen el seu camí. Que voleu que us digui, però em fa molta enveja veure la reacció del govern britanic devant de les propostes que s’estàn fent desde Escocia.
M'agradaM'agrada
El més graciós es veure com la Cope y El Mundo, després d’haver guiat el Rajoy cap a la derrota electoral, volen fugir cap a davant cremant-lo i substituint-lo per un altre (o millor dit, una altra). Si durant aquests anys ells han marcat la senda del PP, és lògic pensar que els culpables de la derrota també han de ser ells, ¿no? Doncs pareix que no, ells diuen el que s’ha de fer i si s’equivoquen, la culpa és de Rajoy. A mi ja em va bé així, això és divertidíssim.
M'agradaM'agrada
Arde la derecha!!! … miedo da lo que puede salir de sus cenizas… Y mientras el gobierno disfruta de una tregua justo en un momento donde podria ser objetivamente atacado por los resultados económicos…..
Politicos de sainete dignos de un pais chiquilicuatrero.
M'agradaM'agrada
Doncs fan bantanta mes por que els llops, aquesta gent del PP, tots plegats…en un Estat pràctica i dissortadament bipartidista, temo el moment en que toqui l’alternància. Perquè els socialistes no es caracteritzen, tampoc, per administrar sabiament les seves victòries. Què poc té que veure amb nosaltres, tot això, i com en depenem, a la vegada!
M'agradaM'agrada
Lo més divertit (o potser patètic) del cas, és que no es tracta d’un debat ideològic que, fins a cert punt podria ser normal en un partit polític.
Aquí del que es tracta de de a quien ajunto i a quien no ajunto. Rocambolesc. Continuem siguent el pais de “charanga y pandereta”.
M'agradaM'agrada
Pues yo tengo tal desconfianza de la derecha española que todo me parece un plan urdido para que de todo el fregado salga una posible presidenta, sea la Aguirre o la Botella.
Recuerdo que Evita Perón, cuando notaba que su popularidad menguaba, organizaba atentados conra sí misma, para luego salir ilesa, obviamente, y ganarse aún más la confianza del pueblo ingenuo.
Pues el caso actual me da la misma impresión. Parece que todo esté organizado para facilitar el acceso a una de esas dos damas de hierro que me producen absoluto pánico, especialmente la Aguirre.
Forma de hacerlo: demostrar a su electorado que el PP se critica a sí mismo, con objeto de mejorar su representación ante un posible acceso al poder en las nuevas elecciones, todo en favor de los ciudadanos que les han votado…
Qué ideas deben estar maquinando esas damas para que tengan el apoyo de la sacrosanta COPE y, por ende, la bendición de la Iglesia más retrógada?
Me dan verdadero miedo.
M'agradaM'agrada
Els comentaris de radio i diaris, a mi em portan a pensar que encara mana al PP molt el senyor que ens va portar a la guerra, i en aquest sentit no se si el proper congres o mes endevant la seva dona pot donar tranquilitat a la Cope a El Mundo i a molts del PP queno volen canvis. M’agradaria que no fos aixi.
M'agradaM'agrada
Ens els d’haver amb aquesta gent que a mi em produeix vergonya alienai que, com diu la Teresa, en depenem.
Tan de bò s’escindís la dreta hispànica i un dels talls escindits fos una dreta civilitzada, amb fonaments democràtics, que lluités contra aquesta poderosa munió de rampoines franquistes, estòmacs agraïts i feixistes genètics.
La teoria d’en Colbran, d’una manera menys elaborada, també l’he tingut jo. I és el resultat del desencant que ja no ens deixa creure en polítics seriosos.
Alguna mossegada es fan els llops entre ells si el savi va dir: Homo, homini lupus. Alerta.
M'agradaM'agrada
Yo creo que Rajoy está intentando hacer ahora, lo que tenía que haber hecho hace cuatro años y no se atrevió o no quiso o no pudo. Pero ese núcleo duro y reaccionario del PP y sus corifeos mediáticos tienen mucho más poder dentro del partido de lo que parece…así que a Rajoy se le está poniendo una cara de oveja o más bien de borrego…y nosotros divirtiéndonos, auque como dice Colbrán, con cierta inquietud y miedo de ver tanto lobo junto con los dientes tan afilados…
M'agradaM'agrada
Yo sí creo que es una lucha ideológica.
La ultraderecha frente a la derecha (juntas no pueden convivir en la oposición)
M'agradaM'agrada
Jo que no tinc gens confiança amb cap dreta, ni la de casa nostra també amamtada a l’esglesia, hi pensat aquestos dies si en Mariano, demanará un boicot a la Cope i El mundo com va fer en el seu moment amb la Ser i El pais, jo aquells dies deia que era com un sant Crist entre el dos lladres que li varen deixar, no fos cosa que es desvies, i a la fi, per els que li deian de tot, encara el trobarem victima cuan las “damas” l’arreconin o tantmateix mai millor dit el defenestrin desde el seu despatx de Genova, com en cert moment veien altres ministres de l’interior, recordaba tot el que varem dir de Martin Villa i mireu Acebes o el omnipresent Mayor Oreja, ai quines families….
M'agradaM'agrada
Hola Alfredo i Joan benvinguts. Espero que tantes vegades com vulgueu deixeu el vostre parer.
Mira Assai, si t’entretens mirant el bloc veuràs com a vegades se me’n va l’olla, com es diu en aquests casos. Per a mi el bloc és una finestra per connectar-me amb molta gent, moltes maneres de pensar i d’entendre el món. Quasi sempre el món que surt a relluir és el musical, però també vull cridar, també vull dir coses que puc entendre que no siguin del interès de la majoria dels que em feu companyia normalment, però jo no tinc la intenció de fer un servei públic, no sé si m’entens. Heu de perdonar-me aquestes sortides de to, molt pròpies de la meva manera de ser. Els que en coneixen en persona, saben que jo sóc força imprevisible i que hi ha vegades que tinc unes sortides d’aquelles que diuen de “bomber”. No pateixis, és lleu, però necessari per mantenir-me en el meu “ordre” intern. I mira, hi ha infernemlandaires que si enganxen. Jo ja aviso ja, però…Espero que no sigui un motiu per deixar de visitar-me.
A la resta dir-vos que avui això podria continuar, cada dia hi ha un personatge o un altre que s’apunta al circ.
M'agradaM'agrada
Ximo,
Te agradezco el comentario que me dedicas. En absoluto por hablar de política voy a dejar de visitar tu blog. Creo que aunque los políticos no sean lo mejor de nuestro tiempo son, en cualquier caso, es un mal necesario para la defensa de un modelo de sociedad plural y democrática. He leído los comentarios de todos –cómo se llamarán contertulios de blog- y me alegra que, aunque desde distintos puntos de vista, todos tienen en común el respeto a la pluralidad y eso me parece estupendo para estos tiempos.
No creo que sea una salida de tono hablar de politica, ni que se te vaya la olla por eso, faltaría más, es un tema interesante y hay muchas razones a parte de las que te he expuesto para hacerlo.
Pero, y a parte de estas razones de enjundia, sigo leyendo tu blog porque sé que más tarde o más temprano volverás a hablar de música –aunque sea de eurovisión- y también de cine. Decir esto no se si es “políticamente correcto” pero te aseguro que es absolutamente sincero.
Don’t worry be happy!
M'agradaM'agrada