Oue dirigeix aquest cap de setmana el darrer programa d’aquest any 2008.
Potser endut per l’entusiasme habitual en ell o per aquestes dates d’exultant alegria per a molta gent i sense cap mena de dubte, per l’explosiva, vital i enèrgica música de la setena simfonia de Beethoven, Eiji Oue ens ha fet dues demostracions, del que ja sabíem, però potser més al límit .
Ha dirigit un magnífic concert que ha començat bastant malament amb una lectura, absolutament errada de l’obertura de Il dissoluto punito ossia Don Giovanni Tenorio de Ramón Carnicer. L’obra s’inicia amb una referència literal a la frase de Commendatore del Don Govanni mozartià per esdevenir una obertura d’estil rossinià. Oue no ha encertat amb la lleugeresa i transparència que necessita una música com aquesta i s’ha limitat a portar una velocitat de creuer per desempallegar-se d’una música, programada més per omplir la quota que per pròpia convicció, si no és així, no acabo d’entendre aquesta superficial lectura, d’una música amb moltes més possibilitats i mereixedora d’un tractament més acurat.
La cosa ha millorat molt amb el preciós concert núm. 5 per a piano i orquestra de Camille Saint-Saëns, el seu opus 103 conegut com l’egipci. Aquest sobrenom degut principalment per les melodies i orquestració del segon moviment, que recorden els estereotips de la música nord-africana, segons un model de la cultura occidental . Què jo recordi, aquesta és la primera vegada que l’escolto i m’he quedat amb ganes de tornar-hi. M`ha agradat i segurament hi té molt a veure, la interpretació brillantíssima del pianista Jean-Yves Thibaudet i l’acompanyament, aquest cop si, d’un Oue molt compenetrat amb el solista. Tan sols en un parell de moments, el tutti orquestral ha tapat el so contundent del solista.
Thibaudet que ha fet ostentació de la seva vàlua amb brillantor tècnica i sensibilitat expressiva, ens ha regalat un nocturn de Chopin elegant, romàntic i evocador, com cal vaja, per premiar els unànims aplaudiments del públic.
La setena de Beethoven és una simfonia per a carregar les piles d’una setmana esgotadora. Oue m’ha sorprès en més d’una ocasió fent sonar l’orquestra en pianíssim, cosa que començàvem a pensar que no era capaç de fer. També ho ha fet en el concert, però jo creia que era per exigències del anomenat solista més que per convicció. Doncs no, a la simfonia també ha fet tocar, en els moments més ppp, amb un fil de so a uns musics entregats, cosa que li agreixo moltíssim.
Com era d’esperar, en els moments més vigorosos, ha tibat de l’orquestra fins a uns límits no habituals en l’OBC. Dels dits de la família de la corda, avui ha sortit fum del bo. Quin darrer temps, quina dinàmica més vertiginosa que ha contagiat d’ànim a tots els musics i com sempre que toca ell, fins ara, al públic enamorat del seu director.
Musicalment parlant, és el millor concert de Oue d’aquesta temporada, però avui s’ha passat de rosca.
Coneixíem la seva marcada tendència a ballar sobre el pòdium del director per remarcar aquells moments més rellevants, no debades és alumne del genial Leonard Bernstein, del qui li copia gestualitats i teatralitat. Però avui Oue o anava motivat per raons alienes a la música, o l’apoteosi de la dansa, com es coneix a la setena de Beethoven l’ha inspirat més del habitual.
Jo, hi ha hagut un moment que m’he estimat més tancar el ulls i fruir del so i la interpretació. Oue ha fet una mica el ridícul. S’ha passat de voltes, fent-se el simpaticot amb Thibaudet, quan l’ha invitat a fer la propina, netejant la banqueta amb un mocador i cridant que es poses a tocar. No m’ha semblat graciós, però he pensat que hi havia bona sintonia entre tots dos, complicitat. Però en tota la ballaruga posterior m’ha fet amagar, hipotèticament parlant, sota la cadira. Què s’ho faci mirar.
L’orquestra l’adora i l’han aplaudit de manera visible en acabar la vibrant interpretació d’aquesta setena.
En acabar el públic que s’espera a la sortida ha aplaudit al encara excessivament eufòric Oue. El dia que al sortir no li facin aquesta mostra d’estima, li pot agafar un cobriment.
Abans de començar el concert ha sortit a acomiadar-se del públic, el que ha estat el violí concertino dels últims 13 anys, l’Angel Jesús García, que es jubila. Ha tingut unes emocionades paraules d’acomiadament i agraïment i a mi m’ha semblat que ha deixat anar alguna perla emmetzinada cap a algú, però potser són suposicions meves.
La setmana passada us vaig prometre penjar el concert, però la gravació radiofònica no ofereix una bona qualitat. Ja veurem que passa aquesta setmana, però no us prometo res i així potser…
A la gravació, per sort, no es veurà l’exhibició coreogràfica.
Un últim apunt, que potser serà motiu de reflexió més detallada en un post.
L’OBC en segons quins concerts, augmenta el preu de les localitats de manera exagerada. El de la setmana passada i aquesta, el preu més econòmic és de 35€. Francament em sembla abusiu. Les localitats de les llotges laterals del tercer pis, segons la web estaven venudes, el que passa és que deuen tenir escrúpols de posar-les a 35 €. Son localitats sense visió. Avui estaven totalment buides i no crec que a més de 15 €, sobretot si no veus ballar al Oue, les puguin vendre. S’estimen més que es quedin buides.
Algú hauria de recordar als gestors de l’OBC, que estem en temps de crisi i amb 35€ es pot anar a tres òperes del Liceu i fins i tot et sobren monedes. En continuaré parlant
IN FERNEM LAND 
Vaig escriure una vegada, pero et vaig llegint, tens molta mes idea del que parles que molts critics, es mes, en general opino el mateix que tu.
En el tema de l’Angel, si que va tirar alguna perleta, pero es que, estigui mes o menys en forma, no tindrem mai un concertino com aquest, per experiencia i treball, sabia molt be el que feia.
Bon Nadal a tothom i bon any.
M'agradaM'agrada
Es una pena que la obertura-sinfonía de “Il dissoluto punito” de Carnicer fuera tocada tan impersonalmente y de corrido porque merece una lectura más acorde y matizada.
Carnicer, natural de Tárrega, introducía siempre temas de raigambre popular en todas sus obras, fueran boleras, seguidillas,…En el caso de esta obertura se puede escuchar una hermosa tirana y una vibrante jota, todo ello adobado por un estilo descaradamente rossiniano que es lo que se llevaba en la época.
Esta ópera se estrenó en el Teatro de la Santa Cruz (hoy Principal Palacio, cerrado) de Barcelona (Carnicer era su empresario y director artístico)y tuvo un buen éxito. Hace dos años se repuso en La Coruña con un reparto internacional y agradó muchísimo, por lo que se llevó al disco y aún puede adquirirse. Es curioso constatar que el aria del catálogo tiene el mismo texto que en el “Don Giovanni” de Mozart, que Carnicer conocía, pero que no se estrenó en España hasta doce años más tarde, en el teatro de la Cruz de Madrid y, por cierto, fue un fracaso estrepitoso (?).
El rol de Don Giovanni está encomendado a un tenor y sus dos arias son fruto del patrimonio musical popular de España: la primera a ritmo de seguidillas y la segunda un bolero.
Los personajes tienen los mismos nombres que en la obra maestra de Mozart, pero Zerlina y Massetto están suprimidos; Doña Elvira no aparece en el segundo acto y Don Gonzalo de Ulloa ” el Comendador” muere hacia el final del primer acto.
En la escena de la fiesta se interpretan también fragmentos de “Una cosa rara” y de “Fra i due litiganti” más “La Cachucha” (tan célebre en aquellos tiempos).
La dirección musical de Oue fue mucho más contenida en el concierto de Saint-Saëns que en la sinfonia de Beethoven, siempre efectiva no obstante; pero en la brillante dirección de la sinfonía el movimiento coreográfico gestual fue el desmadre padre.
El resultado artístico de este atractivo concierto es de gran categoría. Qué pena que se mirara a Carnicer por encima del hombro!
M'agradaM'agrada
Absolutamente de acuerdo con la critica al payaso, en cuanto a tal. Yo también cerré los ojos, y este señor, o que se lo haga mirar o que monte un circo con Manolita Chen. Pero no me gustó tampoco ‘su’ concierto. Muy mal el trato dado a Carnicer, efectivamente la antitesis de la ligereza vienesa que precisaba. El Concierto de Saint-Saens, si, si, siempre parece que necesitas oirlo otra vez, pero nunca me acaba de satisfacer, es algo esquizoide, y en todo caso, la orquesta no fué capaz de crear la magia que esta pieza trata de evocar, y que Thibaudet en cambio, proponía contínuamente. Creo que él tocó muy bien, y desde luego, su interpretacion (intrepretacion) del preludio de Chopin, a tiempo de vals, me pareció lo mejor de la noche, una joya… junto con el segundo movimiento de la septima, que obligaba a cerrar los ojos, y esta vez no por culpa del director. El resto, pues no. Puede que yo estuviese muy cansado este viernes, pero el primer movimiento me resultó anodino, tocado con piloto automático, algunas elecciones en el tercero, con las que Oue parecia querer afirmar su protagonismo en este terreno, desafortunadisimas, y el final… pues tampoco hubo forma. La orquesta sonaba muy bien, el movimiento es fantastico, pero creo que alguien que sepa quizá me diga que, o efectivamente yo no andaba fino, o el Sr Oue no trabaja todo lo necesario o no acaba de SENTIR esta musica debidamente. De hecho, a algo debe responeder su gesticulación folclórico-torera.
Respecto a la despedida de Angel Jesus Garcia… bueno, también estuve a punto de meterme debajo de la silla cuando atacaba -de esa forma y en ese momento- a la mediocridad, y no tengo ninguna duda de que lanzó dardos envenenados. (“el potencial de la orquesta”… “si la dirijen bien” “no he tocado estos años por una tendinitis y por otras razones”). Y quizá no tenga nada que ver, pero parecía como si la razon se resumiera en un apellido de tres letras, todas vocales.
Este año he oido cuatro veces la OCB, que me ha sorprendido muy agradablemente, despues de que el año pasado la sufriese en una segunda de Mahler infumable, pero con Oue es mi estreno, y con mucho, la vez que menos me ha gustado. Suena bien. Pero siente poco. Y me pregunto si la excepcion del maravilloso segundo movimiento, no fue porque también los musicos cerraron los ojos. El aireado idilio del publico con Oue… ¿no tendrá más que ver con el teatro que con la música?
M'agradaM'agrada
Soy músico de la OBC y quisiera hacer unos comentarios. El trabajo del Maestro Oue con la orquesta es exigente, meticuloso, intenso e inspirador, una entrega absoluta a la música y a sus músicos, nos ha devuelto la ilusión y se ha ganado a pulso nuestro apoyo incondicional.
Si este fin de semana se ha notado algo fuera de lo corriente posiblemente “anava motivat per raons alienes a la música”, preocupación por rumores sobre un complot para cesarle y acomodar al amiguete de turno, volveríamos a épocas oscuras recientes que creíamos haber superado. Por el bien de la orquestra y su público recemos para que la sensatez se imponga a la mediocridad. Los dardos envenenados del Ángel no se dirigían a Oue sino a la Gerencia de la que ha recibido un trato denigrante en los últimos años.
Oue baila, gesticula y hasta llora, pero es auténtico, le nace de sus entrañas. Lo que importa es el resultado y en mi opinión la OBC nunca se ha entregado tanto ni sonado tan bien, para gustos colores.
M'agradaM'agrada
Hola Music, benvingut i moltes gràcies per deixar-nos un comentari valuós del teu, del nostre director.
No sé si és la primera vegada que visites el bloc, però si no ja hauràs vist que a part de tenir permanentment present al mestre Oue presidint l’agenda de la setmana amb el possessiu títol de “el meu director”, les interpretacions del mestre Oue al capdavant de l’OBC, son celebrades amb general eufòria.
Hauràs llegit també que el resultat, que és el que més m’importa, em va semblar excel•lent, tret de l’obertura de Carnicer. Altre cosa és que el mestre Oue, potser volia demostrar una alegria, una eufòria o un entusiasme fora del normal. Això no ho sé, però el fet és que aquella demostració coreogràfica no l’havíem vist mai i em va semblar excessiva i anormal, coneixent-lo com ja el coneixem de tots els concerts que ha dirigit, abans de ser titular i després del seu nomenament.
Em preocupa el que ens dius dels rumors i espero que tan sols siguin això, rumors.
Feia molts anys que no es veia l’OBC entregada d’aquesta manera i amb aquesta comunió amb el seu director titular. Els resultats son evidents i el que és millor, brillants.
Jo desitjo que Oue es mantingui molts anys en el càrrec, al menys fins dotar-vos d’una personalitat que identifiqui l’OBC. Ell sense cap mena de dubte ho pot fer i vosaltres, permetem dir que quan us dirigeix ell, sembla que tingueu un plus especial de motivació i entusiasme que difícilment es veu amb altres directors.
Que duri molts anys el idil•li amb els musics i el públic, doncs mentre sigui així serà difícil que des de un despatx buròcrata algú col•loqui un amiguet.
Benvingut a In Fernem Land i felicitats per la part que us toca, que és molta, en aquesta millora artística i anímica de la nostre orquestra.
I si balla, que balli
Bon Nadal i Feliç 2009!
M'agradaM'agrada
Joaquim, fantastic que Music hagi escrit, les noticies de primera ma sempre son les millors, fantastica tambe le teva resposta : i si balla, que balli. Els resultats es el que compte, jo vull vibrar moltes més vegades, com ho he fet cada vegada que he escoltat al mestre OUE,si Jose Luis, tres lletres de genial pallasso amb tot l’apreci que tinc per el mon del circ inclos el de la Manolita Chen
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, muchas gracias por tu apoyo “al nostre director”y a l’OBC, todo lo que dices es muy acertado (incluso sobre la interpretación de Carnicer). Sigo el bloc desde hace un tiempo, aprecio mucho los comentarios del público (los buenos i los malos) y tus críticas siempre honestas y constructivas.
Quise intervenir más que nada para hacer una llamada de atención por lo que tememos va a ocurrir, hay suficientes indicios y nuestros jefes ya no lo niegan. A los burócratas de despacho les importa bien poco el idilio Oue- orquesta –público, les da igual que estemos motivados y toquemos bien o que seamos una orquestra gris sin rumbo, es la triste realidad.
Esta semana los músicos hemos hecho una votación que ha resultado en un 90% a favor de que Oue continúe, lo que seguramente ignorarán como en el pasado. Solo resta la esperanza de que cuando llegue el fatídico anuncio nuestro público reaccione con un “fortissimo”
M'agradaM'agrada
Estic molt d’acord amb el Music, aquesta comunicació Director-orquestra-públic els afeccionats i assidus a l’Adutori ho hem costatat al primer concert que el mestre els va dirigir.
El divendres jo estava a l’Auditori i també vaig tenir la sensació d’uns moviments accesius no habituals a la seva direcció orquestral, encara que la seva dinamica és aquesta més o menys exagerada si més no és el que crec. Però té el do de comunicar-se sobretot amb l’orquestra. La seva percepció d’interpretar la música és estil Oue com els genis, unes vegades estarás d’acord altres possiblement no però mai indiferent. Nosaltres gaudim dels seus concerts per aquesta comunió entre director i orquestra, cosa que hem trobat esporàdicament amb altres directors, però mai com ara. Crec que hi haurà un abans i un desprès d’OUE.
M'agradaM'agrada
Jo he estat a l’Auditori aquest matí. Potser l’obra de Carnicer mereixia més protagonisme ja que ha quedat com una entradeta de farciment i és mereix molt més que això. El pianista m’ha agradat tant com altres vegades. Només havia escoltat un cop el concert dit “Egipci” de Saint Saens. L’haig de treballar més per poder-lo gaudir. Però la setena ha estat l’apoteosi. Feia temps i temps que l’Orquestra no em sonava tan cohesionada, tan perfecta, refinada i precisa. N’he gaudit molt. Es nota, oi?
Dit això m’és igual que el Senyor Oue balli, toqui el piano o se’ns posi un kimono. M’ha sabut molt greu el que avança el missatge de “Músic”. No podré entendre que per causes alienes a la música es vulgui prscindir d’un director que fa sonar l’orquestra amb la perfecta qualitat d’un bon compacte. Els músics han picat molt de peus perquè tornés a sortir un cop i un altre i el públic se li ha rendít entusiasmat d’ençà de l’última nota : Ara tots: Oue, Oue, Oue, Oue, Oue, Oue!!!
M'agradaM'agrada
El diumenge, la propina ha estat una dansa hongaresa de Brahms a quatre mans: Thibaudet ha convidat Oue i tots dos l’han tocat. Ha quedat maco. Ha fet el pallasso, sí, però amb gràcia. Tenim l’estereotip que els japonesos són seriosos, però cal recordar que van inventar el karaoke! 🙂 La setena, fantàstica: realment, del millor que ha dirigit Oue a Barcelona. Gran concert.
El que no puc creure és que algú pensi en canviar-lo ara: algú cessaria ara Guardiola? És ben bé el n: un moment inmillorable, una evident entesa entre director i orquestra… Sempre hem sospirat pel que tenim ara. No ho espatllem. De bo de bo, si ho fan, deixo l’abonament. Encara que vingués Maazel de titular.
M'agradaM'agrada
Amics:
És evident que si això és així i ja s’està buscant un substitut a Oue, In Fernem Land es convertirà en la plataforma per exigir que Oue es quedi al capdavant de l’OBC. Costa creure que això sigui cert, però el que ens diu el music em sembla més que preocupant.
Seguirem atents i informant
M'agradaM'agrada
Felicitats per aquest magnífic Blog. M’encantaria poder contactar amb tu per oferir-te els micròfons de Catalunya Música i ens expliquis com gestiones aquest blog.
Moltes gràcies
Miquel Jarque
M'agradaM'agrada
Hola Miquel, benvingut!.
Moltes gràcies per les teves amables paraules i pel interès.
Ja em posaré en contacte a la teva adreça electrònica.
M'agradaM'agrada
Soc abonat a OBC
M'agradaM'agrada
Soc abonat a OBC i seguidor incondicional.Estic solidaritzat amb les opinions majoritaries de recolçament a la continuitat de la direccio del mestre EJI OUE, i no entenc un canvi sense cap motiu i quan la majoria de public i musics estem molt contents.Nosaltres disfrutem de la passio i entusiasme de la musica i no entenen les politiques d´amiguisme i politiqueix.
Llarga vida al cap de l´OBC.
Quan les coses funcionen no hi ha motiu per canvis.
Mestre l´estimem.
Endavant i visca la musica.
M'agradaM'agrada
Creo que, además de las ovaciones, sería muy útil env iar una carta al director a todos los diarios con el mayor número de firmas posible, exigiendo claridad y transparencia en el tema de la renovación de Oue, y diciendole bien clarito a los políticos que no se puede echar a un director que cuenta con el respaldo mayoritario de los músicos y del público simplemente para colocar a otro. Si quieren prescindir de Oue que, como mínimo, hagan públicos los motivos, y entonces los abonados – que algo deberían contar en estos temas, pues contribuyen al sostén económico de la orquesta- sabrían a qué atenerse. Saludos
M'agradaM'agrada
Estoy de acuerdo con Javier , además de indignada por las maneras que como en otra página he denunciado me suma la tristeza de no poder disfrutar del bien-hacer de mi director favorito ,quiero hacer algo y es obio que cuantos mas nos pronunciemos …… podria retrasar o frenar las intenciones de los “cabezas pensantes” asi que estoy dispuesta a firmar lo que sea.GLORIA.
M'agradaM'agrada
Por fin el músico me ha aclarado como esta la situación y creo que es lamentable. Muchas gracias por tu comentario.
hace varios años que soy abonada y he tenido la oportunidad de escuchar y ver a varios directores y desde luego el Sr. Oue es el mejor director que hemos tenido y creo que esto tambien se refleja en la orquesta.
Firmaré donde sea para que podamos seguir disfrutanto como hasta ahora.
M'agradaM'agrada
Hi ha una responsabilitat vergonyosa per part dels crítics en aquest complot polític per posar l’amiguet de torn (tipus Martínez Izquierdo) a l’OBC en contra de l’opinió dels músics. Evidnetment, els amiguets dels polítics són a la vegada els amiguets dels crítics. I així anar fent… I a la música, que la fotin. Si els músics adoren unànimament Oue i el públic adora unànimament Oue, els que sobren són els crítics. Perquè que no em diguin que aquests espavilats saben més música que el 90% dels músics de l’OBC. És ridícul. I patètic. I vergonyós.
M'agradaM'agrada
Benvingut i benvolgut Josep Grau, no podem estar més d’acord.
M'agradaM'agrada