HAMBURG INAUGURA SALA DE CONCERTS

El dimecres 11 de gener es va inaugurar l’espectacular sala de concerts Elbphilharmonie de la ciutat de Hamburg després de 10 anys interminables i una desviació pressupostària incomprensible a Alemanya i habitual dels paisos llatins.

L’edifici concebut com un referent arquitectònic i com ja ha succeït en altres edificis similars, a la recerca de esdevenir un nou símbol  de la ciutat, és obra dels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

No us vull atabalar amb números i dades arquitectòniques d’aquest enorme complexa cultural, podeu trobar-ho a la xarxa i si coneixeu l’idioma alemany en el streaming que va oferir l’imprescindible canal Arte, s’explica fil per randa.

El programa televisiu ofereix un munt d’entrevistes, alhora que els inevitables i a vegades interminables discursos que trenquen la continuïtat musical, cal dir que esplèndida, en la seva amplíssima varietat estilística. Continua llegint

SIMON RATTLE I DANIEL TRIFONOV ACOMIADEN EL 2016 A BERLÍN

I continuo el periple per el darrer dia musical de l’any 2016 i avui ens aturem a la sala Philharmonie de Berlín per assistir al concert de Sant Silvestre de la Berliner Philharmoniker i que va reunir a Simon Rattle, naturalment i al estratosfèric Daniel Trifonov, en un brillantíssim concert que va incloure obres de  Dmitri Kabalewsky, Sergei Rakhmàninov, William WaltonAntonín Dvořák.

Resulta interessant comparar les diferents propostes que al voltant del Cap d’Any van apareixent i constatar que amb un programa com el que ens proposa Sir Simon Rattle, evidentment popular però amb peces poc sovintejades, també es pot fer un èxit, és clar que amb la Berliner Philharmoniker sembla impossible no fer-lo, oi? Continua llegint

CHRISTIAN THIELEMANN I NIKOLAJ ZNAIDER ACOMIADEN EL 2016 A DRESDEN

Avui us proposo retrocedir quatre dies, ja que us parlaré del concert que va tenir lloc a la Semperoper de Dresden, amb la fabulosa Staatskapelle sota la direcció del seu titular, Christian Thielemann i la participació del violinista danès, Nikolaj Znaider, un habitual en els concerts de la Staatskapelle i que a Barcelona també hem gaudit com a solista amb l’OBC.

El programa d’aquesta gala de comiat de l’any  2016 és popular i de qualitat, vull dir que es va programar un reguitzell d’obres ben conegudes, bellíssimes i molt atractives pel gran públic però sense caure en temptacions excessivament fàcils o previsibles en aquestes dates tan donades al vals i a la polca, ja que aquest és un patrimoni vienès que en qualsevol altre lloc queda postís i sempre  a remolc del Musikverein i el Cap d’Any. En altres ocasions Thielemann havia optat per l’opereta o concerts operístics, segurament amb més glamur i atractiu televisiu, però per aquesta edició i utilitzant aquesta amanida variada que va de l’obertura de Donna Diana de von Reznicek a la cavalleria lleugera de von Suppé, passant per els hiper romàntics concert per a violí de Bruch o l’exaltada obertura de Roméo i Julieta de Txaikovski, fins a la inclusió de la sorprenent obertura de Guillaume Tell de Rossini en un programa tan germànic i que permet assaborir l’excel·lència dels solistes de la Staatskapelle, des d’un primer violoncel que treu l’alè amb la intensitat i bellesa del fraseig a unes fustes de calidesa admirable en el passatge concertant de la flauta, l’oboè i el clarinet abans del galop conclussiu. I entre mig petites peces per a violí i orquestra que a la manera de bisos de Znaider fora de temps, ens permeten deixar-nos endur amb perles de Kreisler o l’Estrellita de Ponce. Continua llegint

CONCERT DE SANT SILVESTRE 2016 A BADEN-BADEN: SONYA YONCHEVA-PIOTR BECZALA;DOMINGO HINDOYAN

Fotografia Sonya Yoncheva Johannes Ivkovitz Fotografia Piotr Beczala, Gregor Hohenberg

Fotografia Sonya Yoncheva Johannes Ivkovitz
Fotografia Piotr Beczala, Gregor Hohenberg

Si ahir inauguràvem l’any musical amb el tradicional concert al Musikverein de Viena, abans d’ahir moltes sales de concert i teatres acomiadaven l’any 2016 amb concerts i representacions que durant aquesta setmana intentaré portar a IFL, i començo per Beden-Baden ja que en el Festspielhaus de la ciutat/balneari es van citar Sonya Yoncheva i Piotr Beczala (molt aviat esperat Werther al Liceu), per oferir un ampli concert  amb bàsicament obres del repertori francès si bé també inclou aproximacions a les operetes de Lehár i alguna que altra llicència verdiana per fer participar al públic i que s’haguessin pogut estalviar però que ja forma part d’aquesta mena de concerts, com la marxa Radetzky en el de Cap d’Any.

El concert compta amb Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern dirigida per el director veneçolà Domingo Hindoyan, marit de la Yoncheva. Continua llegint

GUSTAVO DUDAMEL INAUGURA L’ANY MUSICAL 2017 A VIENA

La inauguració musical de l’any passa cada 1 de gener, des de fa més de 70 anys, per l’empolainat Musikverein de Viena, on tothom espera escoltar i sentir el de sempre perquè la sacrosanta tradició austríaca així ho imposa, amb l’ajut de la televisió, les cases discogràfiques (cada vegada més encotillades a les súper vendes) i també als tour-operadors de luxe que fan pagar gust i ganes per assistir entre el públic dominical i tenir l’oportunitat que les càmeres de televisió t’immortalitzin i siguis l’enveja de les amistats.

En aquesta ocasió la direcció de l’orquestra vienesa o potser de la Deutsche Gramophon que alguna cosa hi deu tenir a veure, ha convidat per primera vegada al director veneçolà Gustavo Dudamel, el més jove fins ara a dirigir el prestigiós concert, encara que a l’hora de la veritat el prestigi no vingui mai donat per les obres que es programen, sempre subjectes a l’entorn de la família Strauss i si a les audiències milionàries gràcies a la transmissió televisada i òbviament als directors contractats amb noms de veritable relleu i en algun cas, pocs, de transcendència artística inqüestionable malgrat la poca llibertat que el repertori atorga.

Que Dudamel és un bon director ningú ho posa en dubte, però Dudamel s’ha fet una pròpia imatge que és la que ara pot jugar en contra seu perquè tothom espera “dudamelades” allà on no hi tenen lloc i aleshores  el fenomen més esclatant dels darrers anys en el camp de la direcció orquestral esdevé un més, de nivell és clar, però un més. Continua llegint

Adéu 2016:El sol s’acomiada darrera les muntanyes

Capvespre

maria moncal capvespre a Eina – cerdanya

Acomiadem el 2016 i la seva intolerància, la seva injustícia, la seva repressió, la seva violència, les seves incerteses, pors i incomprensions, girem la pàgina d’un any oblidable si no fos per els moments que ens ha regalat d’amor, amistat, solidaritat, esperança i  bellesa.

El sol s’acomiada, una vegada més, darrera les muntanyes i l’endemà després de la fosca nit tornarà a esclatar i omplir de càlida llum un Nou Any en el que tots hi dipositem totes les esperances per tal de que sigui millor, caldrà per això que tots hi posem una mica de la nostra part.

Us deixo amb Anne Sofie von Otter dirigida per Claudio Abbado en el darrer moviment de “La cançó de la terra” de Gustav Mahler, “Der Abschied” amb la Berliner Philharmoniker en un concert celebrat el 18 de maig de 2011. Bellesa crepuscular per acomiadar el 2016 Continua llegint

FAUST A MOSCOU (Romanovsky-Lungu-Abdrazakov-Ladyuk-Pfister;Lebedev)

La darrera vegada que vàrem assistir a un streaming operístic en versió de concert a la Txaikovski Concert Hall de Moscou va ser en ocasió d’un celebrat Werther de Massenet i ara que repetim amb un altre dels més cèlebres títols de l’òpera francesa com és el Faust, estic segur que també ho celebrareu perquè el nivell és alt i compta, a banda de l’atractiu garantit del Mephistophélès del baix Ildar Abdrazakov, amb un elenc totalment rus en el que només coneixereu a la soprano lírica Irina Lungu, el que no vol dir que la resta del cast no sigui de gran interès.

Potser el Faust de Gounod sigui una “grand opéra” per a ser representada amb una bona producció de decorats vistosos i molta enginyeria escènica per “épater le bourgeois”, però una vegada més el que ens ofereixen els amics moscovites en versió de concert dóna la raó a aquells que fonamenten l’essència de l’òpera en la vessant musical i vocal per sobre de la teatral, ja que aquesta es pot ometre i en canvi,, com és el cas, es pot assolir l’èxit, mentre que tots hem vist produccions escèniques excel·lents amb cantants i direccions musicals fallides que no acaben mai d’aixecar el vol. Continua llegint

BON NADAL 2016!

giotto

EL VINT-I-CINC DE DESEMBRE

(Estances per a cantar)

Hom diu…
El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum…
Alegre i monòton brum!
Confort i consum,
escreix i embalum,
riquesa i perfum,
el Nord de la llum…,

CORTINA DE FUM!

Sí, sí…
fum!, fum!, fum!
. . .

I és que…
El vint-i-cinc de desembre,
fam, fam, fam…
Remot i terrible clam!
Sequera i erm camp,
ni llet ni aviram,
misèrrim eixam,
mortífer lligam…,

EL SUD DE LA FAM!

Sí, sí…
fam!, fam!, fam!

. . .

És clar…
Còmode costum,
El vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum…

. . . . . . . . . . . . . . . .

Si ens torba Betlem
i és cert que estimem…
El vint-i-cinc de desembre,

FEM!, FEM!!, FEM!!!

Ernest Torra i Duran

L’altre dia en el concert que Joan Martín Royo va fer en el LIFE Victoria ens va llegir, i de quina manera, aquest poema de Nadal com a tercera propina i vaig quedar tan colpit que vaig creure que seria la felicitació nadalenca del 2016 a IFL.

Ara només em falta coronar-ho amb l’oratori de Nadal de J.S.Bach, un clàssic. Continua llegint

ERMIONE A PARÍS (Meade-Spyers-Hubeaux-Korchak;Zedda)

Angela Meade, Ermione al Théâtre des Champs Elysées. 15 de novembre de 2016

Angela Meade, Ermione al Théâtre des Champs Elysées. 15 de novembre de 2016

Entre Ricciardo e Zoraida i Eduardo e Cristina, després de revisar Armida i transformar-la en una òpera en dos actes en lloc dels tres de l’estrena i retocar el tercer acte de Mosé in Egitto, l’inquiet compositor va estrenar la monumental Ermione al Teatro San Carlo de Nàpols el 27 de març de 1819 amb un repartiment que incloïa el bo i millor de l’època que és el mateix que dir els cantants de més anomenada de la seva època i per els que no només Rossini van escriure adhoc les temibles partitures que després han mantingut durant molts i molts anys aquests veritables tresors romàntics/belcantistes en la injusta ombra de l’oblit. Parlem de Isabella Colbran, Rosmunda Pisaroni, Andrea Nozzari, Giovanni David i Giuseppe Cicimarra en el rols principals d’Ermione, Andromaca, Pirro, Oreste i Pilade, tots ells exponents d’una vocalitat que a partir del seu mestratge i excel·lència van crear uns models canors i estilístics que han anat perdurant amb les corresponents alteracions i també adulteracions fins els nostres dies, ara amb uns intents, en alguns casos més que lloables, de recuperar l’essència gràcies als estudis profunds de les versions crítiques que intenten tornar als orígens i per tant no perdre la identitat. Continua llegint

L’AUDITORI-OBC: Dietrich Henschel substitueix a Thomas Hampson

dietrich_henschel_presse_02

Dietrich Hensel KGO Fotography gentilesa web de l’Auditori

Un dels concerts més esperats de la temporada 2016/2017 de l’OBC té lloc el proper cap de setmana, ja que el baríton nord-americà Thomas Hampson estava previst que cantés una de les seves especialitats, Gustav Mahler, cantant Des Knaben Wunderhorn, però una maleïda traqueïtis ha avortat la participació de Hampson i l’Auditori va anunciar ahir que serà substituït per el baríton alemany Dietrich Henschel.

Dietrich Henschel va néixer a Berlín l’any 1967. Va estudiar amb Hanno Blanschke a Munic i amb Dietrich Fischer-Dieskau a Berlín . Sent encara estudiant va guanyar importants premis en concursos alemanys i sobretot en el Concurs Internacional d’Hugo Wolf.

Va debutar l’any 1990 a la Bienal de Munich interpretant Le Précepteurs de Michèle Reverdy,obrint-li les portes als principals teatres i festivals.

Va entrar a formar part de la companyia d’òpera de Kiel entre 1993 i 1995, on va interpretar Papageno, el comte d’Almaviva de Le nozze di Figaro, el Valentin del Faust de Charles Gounod, el Pelléas o l’Orfeo de Monteverdi.

Dietrich Henschel alterna la el repertori operístic amb els concerts i els recitals de lied. Ha col·laborat amb les orquestres de Viena i Berlín, la Royal Concertgebouw Orchestra , la Orquestra Simfònica de Londres i l’Orquestra de París, sota la direcció de directors tan rellevants com Peter Eövös, Enoc zu Guttenberg , Fabio Luisi , Helmuth Rilling o Philippe Herreweghe entre molts d’altres. Mentre que com a liederista ha col·laborat amb Irwin Gage, Fritz Schwinghammer, Helmut Deutsch, Leonard Hokanson o Shiny Okahara.

L’any 2000 va signar un contracte amb Teldec per enregistrar diversos cicles de Lied. El primer treball va ser Die Winterreise amb Irwin Gage, va ser llançat al febrer de 2000. Amb el mestre Nagano ha gravat obres de Gustav Mahler, mentre que va participar en la referencial gravació de la  Passió segons Sant Mateu de JS Bach ( BWV 244 ) sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt.

A Barcelona cantarà el programa previst amb Thomas Hampson, amb l’OBC dirigida per Kazushi Ono.

Òbviament l’absència de Hampson ha creat una decepció important entre el públic, també sobre aquells que mai s’apropen als concerts de l’OBC i que l’esquer de Hampson de ben segur els feia apropar excepcionalment a la temporada de l’OBC a l’Auditori.

Per a tots ells però també per a tots el que s’apropen amb assiduïtat a la temporada de l’orquestra Nacional de Catalunya i els que visiteu IFL amb aquest assiduïtat que em meravella, us deixaré a Henschel en un concert celebrat el 15 d’abril de 2015 al Barbican Center de Londres, amb la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Alexander Vedernikov cantant Des Knaben Wunderhorn, amb les orquestracions addicionals de Detlev Glanert.

En aquest concert no va cantar cap dels lieder de primer volum, ni tampoc els va cantar en l’ordre que jo les presento a l’apunt, seguint la cronologia de diferents volums. Continua llegint

INAUGURACIÓ DE LA TEMPORADA DE L’ORQUESTRA CAMERA MUSICAE AMB ALEXANDRA SOUMM I TOMÀS GRAU

prog-ma-alexandra-soumm_451791-page-001

Fotografia de portada de BéatriceCruveiller

Ahir es va inaugurar al Palau de la Música la 5ª temporada simfònica de l’Orquestra Camera Musicae.

L’orquestra amb seu a Tarragona ofereix també els seus concerts a la sala barcelonina en una saturació centralista que diu molt de la realitat musical/cultural del nostre país i aquest molt no vol dir necessàriament bo, si bé és veritat que la categoria de la formació i la millora, temporada rere temporada, dels resultats  obre unes expectatives molt interessants i esperançadores que més que nodrir de més concerts a una Barcelona incapaç d’absorbir tota l’oferta, hauria de fer pensar en com estructurar la divulgació musical de nivell per tot el territori català.

Si teatralment Girona ha fet una sacsejada imponent amb la seva Temporada Alta, per què no Tarragona, Lleida, Vic, Manresa o la Seu, no poden crear una oferta musical potent, de producció pròpia i de qualitat competitiva amb el que es fa de manera sobresaturada a Barcelona?  I per fer-ho cal una orquestra de veritat, no una orquestra d’encàrrec com la de Cadaqués, arrelada a un territori i nodrida a l’entorn d’un conservatori que sigui capaç de concentrar l’entusiasme, la força i la gosadia de la joventut, amb la formació, el rigor i l’estudi. Continua llegint

1 DE DESEMBRE: WORLD AIDS DAY o LA GALA ANUAL A LA DEUTSCHE OPER DE BERLÍN

 

Any rere any i ja en van 26, la Deutsche Oper de Berlín organitza una gala, sovint esplèndida, per recordar-nos que la lluita contra la SIDA continua necessitant de la generositat de tots.

La gala és pur glamur, amb catifa vermella, “postureig” i tot el que vosaltres vulgueu, però a banda de ser un aparador de famosos que serveixen òbviament de reclam, alhora també serveix per mostrar en aquesta ocasió, tota una jove fornada de cantants joves que en algun cas seran estels rutilants en el firmament operístic dels propers anys. Continua llegint

UN WERTHER ALTERNATIU A MOSCOU (Dunayev-Deshayes-Ballestra-Alexyuk;Acocella)

Karine Deshayes (Charlotte) i Andrey Dunayev (Werther) a Moscou 2016

Karine Deshayes (Charlotte) i Andrey Dunayev (Werther) a Moscou 2016

Avui us proposo un Werther alternatiu, vull dir que no tindrem els noms habituals: Ni Kaufmann, ni Beczala, ni Borras, ni Bros, ni Vargas, ni Grigolo, ni tan sols Flórez que darrerament s’ha colat entre els tenors que protagonitzen aquest emblemàtic rol, paradigma del romanticisme literari i gràcies a la genialitat massenetiana també a l’operística.

És tracta del tenor rus Andrey Dunayev, que atenent a les seva poc dissimulada alegria després del “Pourquoi me reveiller” semblava que no les tingues totes en si mateix amb l’assoliment del repte. Continua llegint

COR VIVALDI 2016/2017: LA MISSA NELSON DE HAYDN

Cor Vivaldi i Coral Polifònica de Puig-Reig, amb la Vivaldi Camerata i Aranu Farré (orgue) Foto IFL

Cor Vivaldi i Coral Polifònica de Puig-Reig, amb la Vivaldi Camerata i Aranu Farré (orgue) Foto IFL

Ahir es va inaugurar la temporada 2016/2017 de Les Quatre Estacions del Cor Vivaldi que té lloc a l’auditori Axa de l’Illa Diagonal amb la interpretació de la Missa “In Angustiis” (Nelson) de Franz Joseph Haydn, amb l’obligada participació d’un cor masculi que per l’ocasió va ser la secció d’homes de la Polifònica de Puig-Reig, ara dirigida per Josep Maria Conangia i amb la intervenció de l’orquestra de cambra Vivaldi Camerata, Arnau Farré a l’orgue i Joan Francesc Folqué (tenor) i Néstor Pindado (baix), que juntament amb membres del cor que es van anar fent càrrec de les diferents parts per a soprano i mezzosoprano, van cantar les parts del quartet solista.

Les fites del Vivaldi semblen no tenir límits, ja que són capaços de sortir sempre triomfadors dels grans compromisos que enfronta i que com en aquesta ocasió no són compromisos fàcilment assequibles, ans al contrari i en canvi la maduresa, el rigor i el treball intens fan que tot sigui possible.

Quan es confronta un cor de veus blanques amb un altre de veus d’homes el més fàcil és que el cor de veus blanques s’arrugui i es desequilibri el conjunt amb la manca de la mateixa consistència i contundència entre els diferents grups de veus, però amb els Vivaldi això no passa perquè la seva coneguda i reconeguda capacitat per emetre el so amb la notorietat i força atribuïble a veus adultes, és una de les seves senyes d’identitat. Continua llegint

ALBA ETERNA D’ALBERT GUINOVART AL PALAU amb Mathéu-Alàs-Sala-Olivé-Guerra-OCM-Grau

alba-eterna

Dilluns mentre el Liceu representava Le nozze di Figaro al Palau tenia lloc una representació de l’òpera d’Albert Guinovart i Jordi Faura, “Alba eterna“, estrenada l’any 2009 al Teatre Fortuny de Reus i abans d’ahir emmarcada en el cicle “Tardes al Palau” es va cantar en forma concertant si bé la part ballada (Alba és una ballarina) va poder fer una simple coreografia per l’hemicicle de la sala barcelonina, ja que l’OCM (Orquestra Camera Musicae) mostrav al’opció més cambrística amb una dotzena de músics.

Qualsevol oportunitat d’assistir a un concert amb obres de Guinovart sempre és per a mi una satisfacció, ho he dit moltes vegades, ja que amb pocs compositors actuals hi connecto tan bé com en la seva obra, una obra sempre feta per agradar i com que Guinovart és un compositor honest, no se’n amaga. Per què perdre el temps fent veure el que no és? Guinovart va directa a agradar al públic, quelcom que l’honora, com també ho pretenien tants compositors del passat que admirem. La música és de fàcil escoltar i d’interpretació difícil, molt exigent, però a ell li agrada agradar tot i que quan la seva música s’interpreta en els sales de concert o teatres d’òpera (això passa malauradament molt poc) aleshores molta part del públic i la crítica habitual arrufen el nas, senzillament per això, perquè fa música que agrada i connecta.

En a mi aquestes coses m’importen ben poc, perquè si la música és descaradament melòdica, tot i utilitzar mil i un recursos  contemporanis, ho trobo un encert perquè encara valoro molt que la melodia sigui el mitjà natural per crear empaties emotives, dramàtiques i teatrals.

Alba eterna és una òpera en dos actes per a cinc personatges: una ballarina (Alba), un tenor (el seu pare), una mezzosoprano (la seva mare), un baríton (el seu promès) i una soprano (la directora/empresària),

Petit resum argumental: Continua llegint

LICEU 2016/2017: DMITRI HVOROSTOVSKY

001

Ambient de màxima expectació el diumenge per la tarda al Liceu per assistir al concert que el baríton rus Dmitri Hvorostovsky acompanyat per l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigida per Mikhail Tatarnikov, va oferir en aquest moment especialment sensible de la seva vida, superant una greu malaltia que aparentment no ha deixat gaires seqüeles a la veu, si a la força i la intensitat de l’emissió.

El preciós programa estava format per una part íntegrament eslava, només per això calia anar-hi ja que és molt difícil escoltar les obres programades als  escenaris, no només al del Liceu, i una segona part italiana i un afegitó francès molt més habitual tot i que amb una concessió no gens habitual en concerts i recitals. Tot plegat una proposta que cal agrair al carismàtic baríton rus.

Comencem per les coses formals: Continua llegint

Cor Vivaldi i Polifònica de Puig-Reig: Una vetllada entre clàssics

vivaldi_nov_1

Per als que no teniu gaire temps:

Què fareu el proper dissabte 12 de novembre a les 19.00? Per què no veniu a escoltar el Cor Vivaldi i els homes de la Polifònica de Puig-Reig en la Missa Nelson de Haydn a l’ Auditori Axa? A la primera part podreu escoltar, també, el concert num.23 de Mozart per a piano i orquestra!

Preus molt especials per a “Infernemlandaires” a

COMPRAR ENTRADES

Continua llegint

PAPPANO INAUGURA LA TEMPORADA DE LA SANTA CECILIA AMB FIDELIO (O’Neill, Willis-Sørensen, Forsythe, Schmitt)

fidelio-ansc-22102016

L’Accedemia Nazionale Santa Cecilia de Roma sota la direcció del seu titular, Antonio Pappano ha inaugurat la temporada 2016/2017 amb una versió en forma de concert del Fidelio de Beethoven i com no podia ser d’altra manera el concert va esdevenir un èxit absolut perquè el magnífic i inspirat director anglo-italià signa un nou encert amb una direcció enèrgica, vital, tensa, dramàtica i de creixent entusiasme amb un segon acte gloriós que acaba en un esclat de lluminosa llibertat, després d’haver inserit la Leonora núm. 3 en una interpretació extremadament estimulant. Es pot desitjar quelcom millor per a qualsevol interpretació de Fidelio?

La fenomenal orquestra romana i el seu cor en envejable forma des de que Pappano va assumir-ne la direcció ara fa onze anys alternant la seva espectacular activitat amb la ROH londinenca, son la base que garanteixen un edifici segur, ferm i sòlid per sustentar aquest creixent espiral d’exaltació musical, amb un equip de veus mancat d’un heldentenor o si més no d’un cantant que ho sembli, és cert, però que defensen amb convicció, espontaneïtat i entusiasme rols tan complicats com els de Leonora, Florestan, Rocco o Don Pizarro, així  com bombons amb un cert perill per a Marzelline i Jaquino. Continua llegint

LA PRIMERA APROXIMACIÓ A SIEGLINDE DE ANJA HARTEROS

Anja Harteros, Donald Runnicles i Peter Seiffert a Berlín, primer acte de Die Walküre © Bettina Stoess

Anja Harteros, Donald Runnicles i Peter Seiffert a Berlín, primer acte de Die Walküre © Bettina Stoess

A principis del proper any (2017) la soprano Anja Harteros debutarà com a Sieglinde al Hessisches Staatstheater de Wiesbaden al costat de Richard Furman (Siegmund), Gerd Grochowski (Wotan) i Evelyn Herlitzius (Brünnhilde) sota la direcció de Alexander Joel. Aquestes representacions són com l’assaig general de les representacions de la mateixa òpera, molt més glamuroses, que tindran lloc al Festival de Pasqua de Salzburg sota la direcció de Thielemann i la Staasstskapelle de Dresden on la soprano muniquesa cantarà la Sieglinde acompanyada de Anja Kampe (Brünnhilde), Peter Seiffert (Siegmund), Georg Zeppenfeld (Hunding) i un Wotan encara per decidir.

Doncs bé, avui us porto el que podríem anomenar un pre-general, amb Harteros, Seiffert i Zeppenfeld cantant el primer acte, en versió de concert a Berlín, amb l’Orchester der Deutschen Oper Berlin sota la direcció de Donald Runnicles. Continua llegint

OBC 2016/2017: INAUGURACIÓ DE TEMPORADA LEIF OVE ANDSNES-KAZUSHI ONO

obc_progma_12pag_1617_web-page-001

Alguna cosa no estan fent bé a L’Auditori i a l’OBC, perquè desconeixent quina assistència hi va haver divendres per la nit al primer concert de la temporada, en el de dissabte la sala gran de l’Auditori feia més aviat pena, i això que segurament dels pocs que ens varem decidir a anar dissabte per la tarda a concert, molts eren invitats, però caldrà que un dia o altre algú comenci a estudiar perquè els concerts de l’OBC no motiven als melòmans de Barcelona, que en altres cicles es mobilitzen, no sempre per assistir a concerts amb orquestres superiors a la nostra, és clar que aquests concerts són d’actuació única i els de l‘OBC es reparteixen habitualment en tres tres sessions, però si tootes són com les d’ahir tarda, en els tres concerts en prou feina omplíem completament un dia..

L’OBC té un bon nivell, però fa anys que no anem endavant, fa anys que els concerts oscil·len entre la correcció i el notable alt, alguna vegada potser s’assoleix l’excel·lència depenent del director, però no és aquella orquestra que molt desitjaríem amb un so ric, ample, potent, personal i amb una etiqueta de marca, com les grans orquestres, aquelles que només atacat el primer acord penses, caram!.

Ono hauria de Continua llegint