Ahir vaig llegir amb gran satisfacció, les declaracions que ha fet el nou Director General de L’Auditori de Barcelona, Oriol Pérez Treviño en les que sense cap complexe i amb inusitada contundència planteja els eixos fonamentals del seu programa per els propers tres anys:
- Donar a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) una “veritable dimensió nacional”.
- Fomentar la interrelació de l’orquestra amb la resta de grans equipaments del país.
- Ssubratllar la seva catalanitat.
- Situar l’Auditori com a institució cultural pública de referència.
Ambiciós ho és i sobretot pensant que en un trienni marcat per aquesta crisi que tot ho empastifa, els objectius que fonamentaran l’acció de govern són in-assumibles sense una inversió econòmica. Veurem si la imaginació al poder funciona i acaba donant els seus fruits.
D’entrada que el Sr. Pérez Treviño vulgui treure del provincianisme barceloní en que els darrers anys ha estat immersa l’OBC, em sembla una notícia molt rellevant i esperada.
En els darrers anys l’OBC s’havia consolidat com l’oferta de cap de setmana de L’Auditori, però poca cosa més. Pérez Treviño ja ha demostrat per on ha passat que és més que un bon gestor i l’espectacularitat del nivell assolit en el Festival de Torroella, que ha esdevingut un referent absolut, sobre altres festivalets amb ínfules d’elit d’estar per casa, ha estat definitiu. L’aposta per la música i els musics catalans, també. Bon bagatge per donar crèdit al seu nou projecte.
En un gran equipament estable, haurem de suposar i esperar que aquesta manera d’entendre la música acabi donant els fruits en aquests 4 punt fonamentals que formen l’eix vertebrador d’aquest programa.
Ja era hora que es penses en l’Auditori com en un conjunt unitari de referencia cultural, en lloc d’un conjunt de sales disponibles per a fer-hi concerts, que és el que semblava fins ara.
La catalanitat de l’OBC és un altre tema a tractar. Si és la primera orquestra del País, ho haurà de ser per qualitat musical i per ser el vehicle que ens doni a conèixer les grans obres actuals i del passat del llegat musical català. Si no ho fa l’OBC, com a orquestra pública, qui ho farà?.
Finalment fomentar la interrelació entre l’OBC i els altres equipaments del País, és un altre obligació que no ha de ser tan sols fruit de la visita anual de l’OBC a provincies.
Fins aquí tot perfecte, però al Sr. Pérez Treviño també caldrà posar-lo en els antecedents que ja han anat sortint al blog en diverses ocasions i que de immediat ho tornaran a fer, si és que en els propers concerts es torna a repetir el que ha succeït en els dos primers, previs a la inauguració, i és que el públic no ha omplert l’aforament.
Deia el Conseller Mascarell arran del suposat triomf del cinema català amb les majors nord-americanes, que ara el que convé és omplir les sales amb les versions doblades al català, per demostrar que aquest suposat interès és real i al cap i a la fi, doblar al català és negoci.
Doncs ara també convé omplir l’Auditori i que no mostri els buits que ja van evidenciar-se la temporada passada i que aquests primer concerts fan témer que acabi succeint el mateix.
Ja vaig comentar en el moment de presentar la temporada 2011-2012, que era una temporada sense gaires riscs i orientada de manera molt clara a fer front a una època de crisis.
Malgrat això, sembla que aquest sigui un tema que es pretengui millorar amb banderoles publicitàries i anuncis a tota pàgina als diaris, com si això fos reclam suficient per omplir els seients lliures.
Per què els melòmans deixen d’anar als concerts? És de fàcil suposar, no us sembla?
Les entrades més econòmiques de la temporada 2011-2012 de l’OBC, han sofert un increment d’un 11% de 18 a 20 €, tant les de la segona graderia a partir de la fila número 9 fins la 17, com les localitats sense visió, situades a les llotges laterals de tercer pis. Us sembla lògic?
Vendre aquestes localitats tan “particulars” a 20 € és inadmissible, ja que ni la visió, ni tan sols l’acústica ho justifiquen. En qualsevol Auditori de prestigi aquest tipus de localitats es venen a preus molt econòmics, ni que sigui el mateix dia del concert. Si aquestes entrades s’oferissin a la meitat de preu o encara menys del que s’ofereixen ara, de la mateixa manera que ho fa el Liceu amb les entrades sense visió, estic segur que sempre estarien ocupades.
Per altre part, les localitats que queden lliures a darrere hora, una hora abans d’iniciar-se el concert per exemple, es podrien posar a preus molt més assequibles, encara que això no agradi als abonats o el públic que de manera anticipada han volgut assegurar-se una bona localitat a un preu més car. El risc de quedar-se sense hi és, però també hi ha la possibilitat que tots aquells que no puguin pagar el preu oficial, es beneficiïn d’aquesta baixada de public. Jo crec que tot si val, abans que veure L’Auditori mig ple. Portar, fidelitzar al públic és quelcom primordial per assegurar la subsistència d’aquest gran equipament que el Sr. Pérez Treviño i molts d’altres desitgem.
Penso que també per els musics de l’OBC tocar amb la sala buida, mig plena o abarrotada, canvia molt. Ells com tots nosaltres necessiten estímuls positius per treballar millor.
Sobre el paper el programa de l’actual temporada pot ser molt interessant, però la crisi és una cosa ben real que no es s’arregla amb més propaganda, tot esperant que el públic incrementi la seva assistència, en un afecte miraculós. Segurament el públic pot incrementar, però haurem de reconèixer que potser vàrem assolir un topall en els moments de bonança econòmica i que ara , per intentar mantenir el percentatge d’assistència, incrementant aquest 11% les entrades més assequibles, no s’acaba de correspondre amb allò que entenem un incentiu llaminer.
Molta gent que conec m’han comentat que aquest any han tret les entrades a la carta, ja sigui de L’Auditori, del Palau o del Liceu, res d’abonaments íntegres, tan sols allò que interessa més i la resta ja veurem.
Aquest ja veurem, supeditat a moltes coses, cada vegada serà més generalitzat mentre la cosa no millori. Als responsables dels grans equipaments els toca en aquests moments difícils ser més originals, enginyosos i brillants que a ningú. Les retallades que els afecten i ens afecten, s’haurien de minimitzar amb formules imaginatives que apropin al public interessat als espectacles i concerts que ens ofereixen.
Estic segur que el Sr. Pérez Treviño, que ja s’ho ha trobat tot fet per aquesta primera temporada, ho tindrà en compte de manera immediata i serà sensible a aquesta situació. El public interessat té moltes ganes i molts, masses, poques possibilitats.
Potser caldria pensar que és molt millor omplir L’Auditori amb taquillatge similar, que deixar-lo mig ple amb els mateixos ingressos de caixa. Aquesta “inversió” de ben segur donaria fruits i asseguraria per a temps de bonança, que esperem que arribi ben aviat, un públic més fidel, preparat i agrait a la institució. Aquest darrer factor també em sembla prou important per tal de que L’Auditori acabi arrelant com un espai propi i estimat.
Fins ara els seus directors s’havien mostrat com gestors i és ben obvi que necessitàvem un perfil amb objectius molt més alts. Que Oriol Pérez Treviño s’hagi pronunciat així en uns temps tan difícils, m’omple d’esperança. Caldrà veure quin és el marge que els polítics li deixaran i si la prioritat és omplir les sales de cinema en català, em temo que el llenguatge musical, tan universal, quedi en segon terme. Tan de bo m’equivoqui.
Benvingut Sr. Pérez Treviño, el trobàvem a faltar.
Us deixo la noticia que vaig llegir a l’Avui d’ahir
IN FERNEM LAND 
Bon dia Joquim, a mi em passa el mateix que a tu, encara que per diferents motius.
Es veu que quan tens una cosa a la pensa no respectes ni l’horari ni la son.
Avui a les 6,30 del matí he trobat el teu nou missatge a IN FERNEM LAND. Doncs bé, T’haig de dir segons la meva opinió que l’Auditori de Barcelona ja fa massa temps que pateix de la crisi, i no solament la econòmica (tot i que aquesta és la culpable de la mancança de activitats amb qualitat ).
Em refereixo a la qualitat artística i musical. Com tu bé dius, estic convençut que molta gent hi aniria més sovint si les ofertes de les activitats fossin més engrescadores i els preus de les localitats fossin més asequibles.
El Sr. Pérez Treviño ben segur que per més que s’hagi rebaixat els seus honoraris toparà amb els inconvenients polítics actuals perquè si no hi ha un bon recolzament estatal o autonòmic els directors i els organitzadors no poden fer miracles.
Si el Sr. Pérez Treviño aconsegueix aixecar la popularitat i la qualitat de l’Auditori caldrà dedi car-li un monument o almenys un homenatge.
M'agradaM'agrada
A veure si fa veritat tot el que diu.
L’Auditori fins ara no ha tingut mai ànima
M'agradaM'agrada
Bon dia Joaquim i Fernemlandesos
Totalment d’acord, és important, tan obrir les portes i omplir l’Auditori, com portar l’OBC a les escoles, si més no, a les de música, amb entrades pels més joves o campanyes d’apropament, avui pràcticament inexistents.
Potenciem un gabinet educatiu!, existeix?
A més, si em permets, jo apuntaria dues reflexions:
1/ Cal també revisar tots aquests milers de cicles paral.lels, -inventats per en Oller-, que gairebé sempre estan buits i que xuclen unes quantitats enormes d’erari de l’OBC. Estem en época de crisi i cap orquestra moderna fa aquest tipus de malbaratament suicida del seu presupost. Ni ajuda la música ni l’OBC, el més mínim.
2 /Un altre, i perdoneu la insistència: El programa de mà darrer, signat per l’inefable (per dir alguna cosa, és la meva opinió) Jorge de Persia.
A part de la ‘pedanteria’ d’escriure per a la galeria (vaig veure com moltes persones grans es feien bastant d’embolic amb la particular estructura del redactat…) TROBO IMMORAL, un cop més, que qualsevol crític pugui accedir a un programa de má d’un concert que després criticarà, o dit així, TROBO IMMORAL aquesta malaltissa relació entre crítics, l’ESMUC, i òrgans de poder de l’OBC, implicació heretada de l’època Oller.
Els crítics a fer crítica…i ben lluny dels organs de poder de l’OBC.
Asepsia total!!! Hi ha musicòlegs, docents, experts i d’altres noms de la música que deurien fer aquests programes dels concerts.
En quant JDP m’en recordo de campanyes ‘de acoso y derribo’ com la de l’era Foster -de vegades amb raó o sense ella, però campanyes a la fi- o, darrerament, passant des de l’admiració incondicional inicial cap el mestre Oue, passant per sistemàtiques crítiques molt dures, i fins a arribar al silenci insòlit dels darrers mesos, quan Oue estaba condemnat per en Oller i el diari de JDP ignorava el fervor del públic de l’Auditori.
M'agradaM'agrada
…Em deixava que la qualitat de l`’orquestra està en perill quan els mateixos músics, que fan molt més del que poden, segur!!!, es troben davant una série de inestabilitats lligades entre si:…plaçes sensa cobrir, manca de concertino permanent, amenaçes d’ERO´s, explotacions subtils, manca de canals de diàleg, etc.
M'agradaM'agrada
Bé, en això últim, per desgràcia, no són els únics. Tots trampejem la situació com podem.
Vaig assistir al concert del dia 23 de setembre i,efectivament, la sala no estava plena i el programa estava escrit d’una manera “peculiar”. Semblava que volia ser molt “original”.
M'agradaM'agrada
Molt bon article, Joaquim. Tens molta raó en tot el que dius i en tot el que deixes entendre. Gràcies per aquest article.
M'agradaM'agrada
Que tingui molta sort i encert. Però ara, tinc la sensació, l’Auditori té una situació encòmica dramàtica i ja veurem el que es pot fer. En la època Oller, es va gastar massa en estructura i poc en contingut, un mal a tota l’administració pública. El que toca ara és gerència. L’Auditori és l’unic equipament a Barcelona adecuat pel repertori simfònic i en aquest sentit cal reforçar totes les iniciatives de qualitat que s’hi presenten, OBC, Ibercamera, etc.
M'agradaM'agrada
Li desitjo el millor i que amb encert i valentia ho posi tot en ordre. Rebaixar-se el sou està molt bé, però caldrà que es tregui del damunt la complicada xarxa d’interesos heretada de l’Oller
M'agradaM'agrada
M’he passat a l’abonament a la carta perquè a tots ens afecta la crisi. Però veig que no ha estat cap xollo, perquè l’estalvi respecte a les entrades soltes no és gaire. M’agrada poder triar el que vull i poder accedir a altres concerts amb descomptes. Malgrat tot, les entrades són cares, cares. I al mateix temps vull seguir al meu equip de casa. Que ens ho possin fàcil, si us plau. I que tingui molta sort el sr Pérez.
Per cert, les llotges barates són incòmodes i de vertígen, les haurien de tancar.
Molt bon apunt, Joaquim, espero que t’escoltin!
M'agradaM'agrada
Juli, jo tinc esperances que ho millorarà tot i les restriccions, hi ha coses que encara que sembli mentida no costen diners i poden millorar molt la proximitat d’un equipament com l’Auditori al seu public.
ramon, potser tens raó que a l’Auditori li manca l’ànima del Liceu o el Palau, també és el més nou, però una mica més d’implicació amb el seu públic és cert que li manca. hem de ser optimistes.
magnífic Jordi. Desfer-se de l’herència Oller serà complicat, ja que la xarxa deu ser política i profunda, però tot és possible.
isabelquè vols dir amb “original”?
Rosa agraït per la teva constant fidelitat.
manu i no ho veus possible això que reclames?, creus que tot és una questió econòmica o que si és gerència, és pot fer molt millor, fins i tot estalviant?. Jo penso que és possible si el Director General és bo.
Santi si tots els alts càrrecs que tenim al País es rebexenssin la mateixa parcentual en benefici de les administracions que representen, potser aniríem una mica menys escanyats.
Kalamar si us plau, que no tanquin les llotges del vertigen, i en canvi que rebaixin els preus, no són econòmiques i tal com ho dius tu semble que ho siguin. Jo crec que qualitat preu, són les localitats més cares de tot el recinte.
M'agradaM'agrada
Em referia que el programa estava escrit com un relat lligant unes obres amb les altres i amb moltes cites. D’entrada em va cridar l’atenció però el resultat final, per mi, no acabava de funcionar i em va donar la sensació d’haver volgut fer una cosa diferent expressament…no sé, potser massa dades i la gent es perdia. Però també haig de reconeixer que no em va semblar mala idea l’esquema general de comentar la relació entre les obres més que no pas una a una com es fa habitualment.
El tema dels programes també té tela…
M'agradaM'agrada
Voldria aprofitan la incorporació del nou director L’Auditori per .reivindicar la meva petició de fà uns mesos que ès de poder fraccionar el pagament dels abonos i que en properes temporades els que tenim una economia justeta no s’ ens faci tant feixuc el fer aquesta despesa de cop . Aquesta temporada el meu marit i jo no hem pogut renovar el abonament que teniam feia uns anys i segur que hi haurà d’altres persones que els ha passat el mateix , penso que aquesta mesura juntament amb moltes d’altres poden fer que el Auditori tingui una major afluencia de public . L’hi desitjo al sr. Perez Treviño molta sort en el dificil repte que se l’hi presenta , amb els tems que corren no ho tè gens facil.
M'agradaM'agrada
Discrepo en l’entusiasme Joaquim. Res hi ha a l’entrevista de concret i si bastantes divagacions. Que és massa aviat? És veritat. Però tant aviat és per a concretar com per a divagar. Per tot cal esperar.
Amb grans titulars és diu que l’Auditori ha viscut d’esquena a la ciutat, que és un búnker. Per què? Pels preus? Doncs no diu absolutament res en relació a la política de preus, i una cosa deu saber perfectament: que l’Auditori és car, i comparat amb d’altres de nacionals, i comparat amb d’altres d’extrangers és molt car. A les últimes temporades hi havia concerts que l’entrada més barata era de 36 Euros! La setmana passada vaig pagar 23 Euros a la Tonhalle de Zürich (ciutat caríssima amb tot i per tot), amb la ben coneguda i reputada de la casa. En general, els preus a Europa per a escoltar grans orquestres son incomparablement més econòmics. Per rumiar-s’ho. És un bunker per ser elitista? Perque s’amaga? Perque lo que ha dins es fa no es vol que tingui ressò? No ho entenc. Què i qui impideix anar a escoltar l’OBC o altre concert de música clàssica a l’Auditori? Si no es per les esmentades raons econòmiques no trobo cap raò convincent. L’OBC, és una orquestra discreta? No. En absolut. Tenim una bona orquestra. Però entenc que tothom sabem on estem i vivim i lo que es cou i no pretendrà tenir una Concertgewoug, oi? La programació en general (i més enllà de l’OBC) potser? La veritat és que és lo suficientment variada com per a complaure gairebè totes les tendencies. No es publicitan els concerts? No es van incentivar prou la temporada passada l’assistència? No és va fer una afortunada divulgació de la nostra orquestra? Per què un búnker? No. Quan vaig a l’Auditori no em sembla entrar a un búnker, en absolut, i em sembla una frase o ocurrència molt desafortunada. Per a fer un bon titular, i cridar l’atenció. Quan llegeixes la lletra petita no es veu el búnker per en lloc. Sensacionalisme se li diu això?
Molt bé el fet que volgui fer de l’OBC la raò de ser principal de l’Auditori. Però digueu-me: no és de calaix? Tambè molt bé que miri cap a Berlin i volgui inserir-se dins de la societat amb iniciatives estètiques i culturals semblants a les de Simon Rattle. Molt bé. Potenciar autors e interprets catalans. On ho he sentit, escoltat i llegit això? Espero que sigui amb obres bons i autors bons. Que n’hi han.
Aviam. Ras i curt. Jo el que vull és que a l’Auditori és faci bona música per bons músics, i per la meva orquestra, l’OBC. Que els seus integrans siguin respectats i valorats económicament i que el seu nivell permeti invitar a directors i solistes valuosos. Això és lo primordial de l’Auditori. És la base. Els fonaments. Si tot això es dona, aleshores parlem d’altres coses que tot anirà bé. No puc compendre que a un gestor li preocupi nomès veure seients buits. Varem tenir a Giovanni Antonini aquest cap de setmana amb l’auditori mig ple, o mig buit, com es volgui. I…? I…? Deu ser perque l’auditori, al ser un búnker, va fer de pantalla per a que no s’omplis? Que no li senta bé a l’OBC que cada any passin uns quans directors com l’Antonini? Que li preocupa als gestors? Els seient buits? No seria millor que es preocupessin perque els que hi van sortin satisfets?
I saps per què m’ha decepcionat una entrevista que he llegit tres vegades abans d’escriure el que escric? Perque d’en Pérez Treviño, venint d’on bé, havent deixat el festival de Torroella on l’ha deixat, m’esperava molt més. Esperava que parlés un gestor amb l’ànima d’un músic i no amb l’ànima d’un polític.
M'agradaM'agrada
Josep. doncs precisament perquè l’avalen els fets i no pas els discursos és pel que estic fet unes castanyoles de content.
Jo si crec que l’Auditori ha estat un bunker fosc, emètic, poc transparent i sobretot molt poc obert a la ciutat. Potser és que l’arquitectura externa de l’edifici no ajuda gaire i l’interna tampoc, però el fet és que com a Institució de capçalera no deixa mai empremta. Concerts que es celebren a l’Auditori si, però la institució, fins ara, mai la veiem com la responsable dels possibles èxits dels concerts que es fan i és que em sembla que tots plegats tenim la sensació que l’Auditori és un equipament que lloga les seves instal·lacions a cicles simfònics, de cambra o de qualsevol tipus de música que es vulgui fer, sense una clara política global de l’equipament.
Si no és l’Auditori i el seu Director General la que doni ales a l’OBC, ella per si soleta, com es pogut comprovar els darrers anys es queda amb una orquestra provinciana, independentment del nivell que tingui, que de moment encara viu gràcies a les herències rebudes del passat.
Discrepem i em sembla que bastant, això no és gens dolent. Senzillament pitjor que estàvem és impossible i l’obra de Pérez Treviño a Torroella, es garanteix que els eixos bàsics poden ser els mateixos, amb un equipament molt més gran i malgrat tot, amb molts més recursos. Em meravella pensar el que por arribar a fer.
M'agradaM'agrada
No et pots imaginar quan desitjo equivocar-me i d’aqui un any poder donar-te la raò! 🙂
M'agradaM'agrada
Director de Torroella només ho va ser els darrers dos anys com a molt, que jo sàpiga i això no és bagatje suficient. Una altra cosa que diuen és que no vol deixar de dirigir el Festival, i això no és bona senyal amb la feinada que dona gestionar un centre com l’auditori.
D’altra banda, Perez Trevinyo farà el que li deixin fer, perque efectivament com diuen per aquí existeix una gran xarxa d’interessos i grups de gent involucrada. Qualsevol càrrec públic a Catalunya vé infestat d’una activitat política paralela apabullant que no deixa fer la feina real, i molt em temo que serà això el que passi, com passa amb tot a casa nostra.
Jo també estic d’acord que la OBC per davant, la catalanitat de la orquestra, etc etc…però també d’acord que són coses de calaix!! Són consignes barates i de política fàcil que hem sentit moltes vegades. El que es diu s’ha de demostrar, i jo li desitjo el millor al Sr. Pérez Trevinyo i que no passi molt de temps en mostrar resultats, perque al Palau ja fa un rato del cas Millet i a pesar dels nous càrrecs i noves direccions i personal la cosa segueix exactament igual!
Salut i endavant amb el blog
M'agradaM'agrada
Benvingut Oscar:
Penso que pitjor que s’ha fet fins ara és difícil, però no impossible. Penso que portés els anys que portés al capdavant del Festival de Torroella, el nivell assolit durant el temps que ell era el màxim responsable, ha estat molt alt. També penso que tenim “l’habilitat nacional” de tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia teulada. Algú recorda els vaticinis funestos i nefasts que deien la majoria d’observadors esportius davant dl fitxatge de Guardiola com a primer entrenador del Barça?. Ara rep, gràcies als resultats, fins i tot reconeixements més enllà del àmbit esportiu.
Esperem una mica i tan de bo m’hageu de donar la raó o dit d’altre manera, tan de bo no em torni a equivocar.
Torna quan vulguis, serà de ben segur, un plaer tornar-te a llegir.
M'agradaM'agrada