CELESTINO VILA DE FORNS: Música de cambra


viladeforns 002Columna Música acaba de treure a la venda un altre disc estimulant, ja sigui per la música que conté com per la interpretació.

Jo desconeixia a Celestino Vila de Forns, un mestre de capella de la catedral d’Osca i més tard de la de Granada, que va néixer a una data poc precisa entre els darrers dies de l’any 1829 i els primers de 1830 a Bellpuig d’Urgell.

Després dels estudis eclesiàstics i musicals, se suposa que al seminari de Lleida, va ser anomenat mestre de capella i organista a la catedral d’Osca (1857) i 20 anys més tard marxà a Granada per ocupar el mateix lloc a la seva catedral.

Va morir l’any 1915 a la ciutat andalusa, després d’haver dedicat tota la vida a la música, fins i tot després de la seva jubilació.

Com és lògic suposar, el gruix principal de l’opus de Vila de Forns és de música religiosa, però amb aquest disc descobrim part de la seva obra de cambra, fins ara mai gravada i que tant de bo pugui comptar amb projectes com aquest que avui us presento, fins tenir l’integral.

Es tracta de dos Quartets per a violí, viola, violoncel i piano i un Quintet per a dos violins, viola, violoncel i piano, que van ser editats entre 1882 i 1885 a Madrid, per Antonio Romero i Andía.

Celestino Vila de Forns tenia contactes amb els ambients musicals de la capital espanyola, principalment amb Francisco Asenjo Barbieri, en gran part responsable de la recuperació de l’activitat concertística al Madrid de la segona meitat del segle XIX, alhora que un dels compositors teatrals espanyols més importats i un musicòleg incansable que va entrar en contacte amb Vila de Forns a la recerca de informació sobre la Capilla de los Reyes Católicos de la Catedral granadina. En els seus viatges a Madrid de ben segur que va conèixer a Jesús de Monasterio, fundador a l’any 1863 de  La Sociedad de Cuartetos del Conservatorio, que potser el va animar a composar les obres ara gravades, als voltants de 1880.

La música de Vila de Forns beu dels clàssics, especialment de Mozart, però també de la música més romàntica i pròpia de l’època de la seva composició.

No crec que en cap moment us arribi a sorprendre per la gosadia dels seus plantejaments estilístics, ni formals, però és una música molt plaent, de melodies amables que tot sovint recorden la música de saló, però que gràcies a la vital i entusiasta interpretació del Quartet Teixidor (Irantzu Zuasti i Joan Marsol (violins), Jordi Armengol (viola) , Xavier Roig (violoncel) i Santi Riu (piano),  atrapa fàcilment a l’oient

Jo us deixaré escoltar el vigorós Rondó Allegro del Quartet en do menor. És un petit tast per fer-vos entrar ganes d’escoltar la resta.

El disc es va enregistrar el dies 1 i 2 d’octubre de 2011 al Conservatori Professional de Cervera (Quintet) i els dies 5,6 i 7 de juliol de 2012 a l’Auditori Enric Granados de Lleida (els dos quartets).

L’única cosa que no m’ha agradat gaire és el so de la gravació, potser massa sec, sobretot en la gravació més antiga, però la resta ha significat la descoberta d’un compositor i la d’uns joves músics que m’han fet viure de manera entusiasta una música descoberta.

El Quartet Teixidor, que pren el nom del del compositor, organista i teòric musical Josep Teixidor i Barceló (Seròs 1752- 1811), juntament amb Santi Riu han participat amb el Laboratori de Musicologia de la Universitat de Lleida en la recuperació de l’integral de Celestino Vila de Forns, tant de bo es materialitzi en altres discs com aquest.

TERCERA PISTA DEL CONCURS DEL MES DE GENER:

Escolteu això:

Es tracta d’una escena cabdal d’una pel·lícula de l’any 1946

Tenim un cavaller, una ciutat i ara buscarem una actriu de cinema que  va protagonitzar aquesta pel·lícula dirigida per un director nascut a la ciutat que ja coneixem.

Apunts relacionats:

Un comentari

  1. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Ja m’estic perdent…però al final tot ha d’encaixar, per força, enquesta vegada ha d’encaixar… 🙂

    Interessentíssim el que ens portes avui! Per imprimir, llegir atentament, guardar i per descomptat escoltar! Gràcies!

    M'agrada

  2. simone's avatar simone

    Gràcies per presentarnos aquesta musica Joaquim. 🙂 Estic llegint un llibre de Harnoncourt sobre la musica, molt estimulant també, que em fa pensar i reflexionar molt. Pero fins que no l’acabi estic bloquejada per comentar res sobre la musica, jeje! es com un reset de conceptes i aixo es molt bo (trobo jo personalment). Felicitats pel concurs, m’agrada molt i hi soc cada mati. una abraçada.

    M'agrada

    • Aquest llibre es troba per aquí i en llengua catanyolesca?, si ens dónes les referencies t’ho agrairíem molts.
      El concurs espero que acabi de manera brillant amb un empat col·lectiu i un mal de cap per a mi 😉

      M'agrada

      • simone's avatar simone

        em sembla que nomès en eh!payol. El que estic llegint ara – en VO – traduït es diu “La música como discurso sonoro” (ed. Acantiliado). Després m’espera el seu – em semble que traduït es – “El diálogo musical: reflexiones sobre Monteverdi, Bach y Mozart” (Paidos Ibérica) i una biografia seva…ja veus, no se d’on treure el temps…
        Sort que el concurs l’aconsegeuixo seguir be… 😀

        M'agrada

  3. El tast, tan bonic i delicat com si fos un Mozart “autèntic”. I la pista… mira que et deia que res de Bachs ni de BMWs, que els trec avui jo, i ara va i el cognom del director rima i sembla la marca d’un cotxe… Però estic veient que soc una mena de endeví retroactiu: aquesta la había endevinat el dia dels dos milions. La llàstima es que es massa fàcil, que ara mateix la tenim davant dels nassos.. bé; mes aviat al fons.

    M'agrada

  4. Jordi's avatar Jordi

    Em sembla que m’he perdut alguna cosa, ara no em quadre res, ja que he identificat la pel·lícula per xiripa i res té a veure amb el que havia trobat abans. Pot ser?
    De moment em quedo amb Vila de Forns, és una troballa.

    M'agrada

  5. Pues yo sólo sé el nombre del señor del principio y nada más. Me siento de un tonto que asusta. Y no quiero recurrir al Diazepán porque sería ración extra y ya lo tomo por obligación todas las mañanas. Es decir que si acierto algo más bien y si no también.

    La música de Vila de Forns es una delicia.

    Y aunque sea de otras fronteras, habéis escuchado la música de cámara de Bretón y de Chapí? Pues os aseguro que os sorprendería muy gratamente.

    M'agrada

Deixa un comentari