Columna Música acaba de treure a la venda un altre disc estimulant, ja sigui per la música que conté com per la interpretació.
Jo desconeixia a Celestino Vila de Forns, un mestre de capella de la catedral d’Osca i més tard de la de Granada, que va néixer a una data poc precisa entre els darrers dies de l’any 1829 i els primers de 1830 a Bellpuig d’Urgell.
Després dels estudis eclesiàstics i musicals, se suposa que al seminari de Lleida, va ser anomenat mestre de capella i organista a la catedral d’Osca (1857) i 20 anys més tard marxà a Granada per ocupar el mateix lloc a la seva catedral.
Va morir l’any 1915 a la ciutat andalusa, després d’haver dedicat tota la vida a la música, fins i tot després de la seva jubilació.
Com és lògic suposar, el gruix principal de l’opus de Vila de Forns és de música religiosa, però amb aquest disc descobrim part de la seva obra de cambra, fins ara mai gravada i que tant de bo pugui comptar amb projectes com aquest que avui us presento, fins tenir l’integral.
Es tracta de dos Quartets per a violí, viola, violoncel i piano i un Quintet per a dos violins, viola, violoncel i piano, que van ser editats entre 1882 i 1885 a Madrid, per Antonio Romero i Andía.
Celestino Vila de Forns tenia contactes amb els ambients musicals de la capital espanyola, principalment amb Francisco Asenjo Barbieri, en gran part responsable de la recuperació de l’activitat concertística al Madrid de la segona meitat del segle XIX, alhora que un dels compositors teatrals espanyols més importats i un musicòleg incansable que va entrar en contacte amb Vila de Forns a la recerca de informació sobre la Capilla de los Reyes Católicos de la Catedral granadina. En els seus viatges a Madrid de ben segur que va conèixer a Jesús de Monasterio, fundador a l’any 1863 de La Sociedad de Cuartetos del Conservatorio, que potser el va animar a composar les obres ara gravades, als voltants de 1880.
La música de Vila de Forns beu dels clàssics, especialment de Mozart, però també de la música més romàntica i pròpia de l’època de la seva composició.
No crec que en cap moment us arribi a sorprendre per la gosadia dels seus plantejaments estilístics, ni formals, però és una música molt plaent, de melodies amables que tot sovint recorden la música de saló, però que gràcies a la vital i entusiasta interpretació del Quartet Teixidor (Irantzu Zuasti i Joan Marsol (violins), Jordi Armengol (viola) , Xavier Roig (violoncel) i Santi Riu (piano), atrapa fàcilment a l’oient
Jo us deixaré escoltar el vigorós Rondó Allegro del Quartet en do menor. És un petit tast per fer-vos entrar ganes d’escoltar la resta.
El disc es va enregistrar el dies 1 i 2 d’octubre de 2011 al Conservatori Professional de Cervera (Quintet) i els dies 5,6 i 7 de juliol de 2012 a l’Auditori Enric Granados de Lleida (els dos quartets).
L’única cosa que no m’ha agradat gaire és el so de la gravació, potser massa sec, sobretot en la gravació més antiga, però la resta ha significat la descoberta d’un compositor i la d’uns joves músics que m’han fet viure de manera entusiasta una música descoberta.
El Quartet Teixidor, que pren el nom del del compositor, organista i teòric musical Josep Teixidor i Barceló (Seròs 1752- 1811), juntament amb Santi Riu han participat amb el Laboratori de Musicologia de la Universitat de Lleida en la recuperació de l’integral de Celestino Vila de Forns, tant de bo es materialitzi en altres discs com aquest.
TERCERA PISTA DEL CONCURS DEL MES DE GENER:
Escolteu això:
Es tracta d’una escena cabdal d’una pel·lícula de l’any 1946
Tenim un cavaller, una ciutat i ara buscarem una actriu de cinema que va protagonitzar aquesta pel·lícula dirigida per un director nascut a la ciutat que ja coneixem.
Apunts relacionats:
IN FERNEM LAND 
Que em maregis amb les pistes, encara. Però què et fiquis amb els del meu poble… 👿
M'agradaM'agrada
Quin d’ells?
M'agradaM'agrada
Jo només en reconec un, de poble. I a tu només no t´ha agradat gaire el so, sobretot en la gravació més antiga. Necessites més pistes? 🙂 😆 :smile 😆 🙂
M'agradaM'agrada
Vaja, ja és mala sort, ja. No és res personal, Ho juro!
M'agradaM'agrada
Casi ni me creo que no haya tenido que sacar todavía el diazepán…
Un saludo
M'agradaM'agrada
ni yo, Atticus! ha sido un milagro dar con la peli..
M'agradaM'agrada
Alça Manela!!!, aquí tothom es fa el xulu/a, ja m’espavilaré per fer una malesa….
M'agradaM'agrada
calla, calla, ja estic acostumada, sempre m’encallo amb la 4ª pista.
M'agradaM'agrada
A veure que em dius després de la quarta, però haureu d’esperar una mica. “Embrutar” l’apunt de Colbran amb comentaris del concurs no em sembla correcta, com tampoc s’ho mereix Celestino Vila de Forns
M'agradaM'agrada
Eso no puede ser, esta noche me pongo intensamente a buscar alguna perversidad 👿
M'agradaM'agrada
Ja m’estic perdent…però al final tot ha d’encaixar, per força, enquesta vegada ha d’encaixar… 🙂
Interessentíssim el que ens portes avui! Per imprimir, llegir atentament, guardar i per descomptat escoltar! Gràcies!
M'agradaM'agrada
Ja encaixa ara, no en tinguis cap dubte i pel que fa a l’apunt d’avui, el millor és comprar el disc i gaudir-lo, t’ho asseguro.
M'agradaM'agrada
Gràcies per presentarnos aquesta musica Joaquim. 🙂 Estic llegint un llibre de Harnoncourt sobre la musica, molt estimulant també, que em fa pensar i reflexionar molt. Pero fins que no l’acabi estic bloquejada per comentar res sobre la musica, jeje! es com un reset de conceptes i aixo es molt bo (trobo jo personalment). Felicitats pel concurs, m’agrada molt i hi soc cada mati. una abraçada.
M'agradaM'agrada
Aquest llibre es troba per aquí i en llengua catanyolesca?, si ens dónes les referencies t’ho agrairíem molts.
El concurs espero que acabi de manera brillant amb un empat col·lectiu i un mal de cap per a mi 😉
M'agradaM'agrada
em sembla que nomès en eh!payol. El que estic llegint ara – en VO – traduït es diu “La música como discurso sonoro” (ed. Acantiliado). Després m’espera el seu – em semble que traduït es – “El diálogo musical: reflexiones sobre Monteverdi, Bach y Mozart” (Paidos Ibérica) i una biografia seva…ja veus, no se d’on treure el temps…
Sort que el concurs l’aconsegeuixo seguir be… 😀
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació
M'agradaM'agrada
2:10 Mozart, oi? 😉
M'agradaM'agrada
Totalment
M'agradaM'agrada
Efectivament…i passatges marcadament beethovenians tambè…Una feliç troballa en Vila de Forns, i els interprets, i el disc!
M'agradaM'agrada
El disc el poso a la llista, ja n’havia llegit alguna cosa.
M’he perdut amb el concurs
M'agradaM'agrada
Què dius ara?, quan tothom (que es pronuncia, fa ostentació de controlar-ho tot, dius que t’has perdut?, a veure que passa aquesta nit.
M'agradaM'agrada
El tast, tan bonic i delicat com si fos un Mozart “autèntic”. I la pista… mira que et deia que res de Bachs ni de BMWs, que els trec avui jo, i ara va i el cognom del director rima i sembla la marca d’un cotxe… Però estic veient que soc una mena de endeví retroactiu: aquesta la había endevinat el dia dels dos milions. La llàstima es que es massa fàcil, que ara mateix la tenim davant dels nassos.. bé; mes aviat al fons.
M'agradaM'agrada
Que el cognom sembla la marca d´un cotxe?!?!? O jo m´he equivocat de director o tu tens molta imaginació o a tots dos ens agrada molt despistar a la gent 😈
De la resta de comentari, no he entès res. És més críptic que les pistes d´en Joaquim 😆
M'agradaM'agrada
No rima amb Bach? No te rés a veure amb la marca d’un cotxe on es feien difícils certes coses de vegades ja difícils per-se
Per entendre la resta, cal llegir-se el comentaris del dia D (de de dos mil) i tenir el títol de la seqüència de la peli.
M'agradaM'agrada
Falta interrogant ¿No te rés a veure amb la marca d’un cotxe on es feien difícils certes coses de vegades ja difícils per-se?
M'agradaM'agrada
Ai, ai, ai que no m’has captat la “subtil indirecta”, o potser em despistes?
M'agradaM'agrada
Si la indericta era BMW per FORD, si. Si no, no sé de que em parles. I ara tot serà (molt típicmeu) que vagi errat, pero ho dubto moooolt. I el ballet era de Mahler oi?
M'agradaM'agrada
Em perdo JL, em perdo.
M'agradaM'agrada
Em sembla que m’he perdut alguna cosa, ara no em quadre res, ja que he identificat la pel·lícula per xiripa i res té a veure amb el que havia trobat abans. Pot ser?
De moment em quedo amb Vila de Forns, és una troballa.
M'agradaM'agrada
Doncs si estàs segur de tenir la pel·lícula i per tant l’actriu, no la deixis, creu-me, al final com diu en Josep Olivé, tot lligarà, sempre pots fer el viatge a l’inversa.
M'agradaM'agrada
Molt maca l’audició. I que vinguin més produccions.
M’agrada la pista d’avui, té tinta!
M'agradaM'agrada
tinta?
M'agradaM'agrada
Sí, home, com el fons. 🙂 I alguns la hem vist al cine aquest dies 🙂
M'agradaM'agrada
Que conste en acta: esta mañana he llegado tarde al trabajo por tu culpa. Eso sí, con los deberes del concurso hechos.
M'agradaM'agrada
Pásame la sanción, miraré si puedo hacer algo 🙂
M'agradaM'agrada
En el meu ordinador no hi surt l’arxiu i a més a més la pista m’embolica més que l’anunci d’on vas envàs…
Tindré fe i seguiré intentant relacionar les dades.
Salut!
M'agradaM'agrada
Ja em sap greu, però quin enllaç no surt?, no pots escoltar l’àudio?
M'agradaM'agrada
En llegir algunes de les entrades d’avui crec que aniré a un raconet i cantaré allò de…”…solo, perduto, abbandonato…”. 🙂
M'agradaM'agrada
Ja serà menys 😉
M'agradaM'agrada
Pues yo sólo sé el nombre del señor del principio y nada más. Me siento de un tonto que asusta. Y no quiero recurrir al Diazepán porque sería ración extra y ya lo tomo por obligación todas las mañanas. Es decir que si acierto algo más bien y si no también.
La música de Vila de Forns es una delicia.
Y aunque sea de otras fronteras, habéis escuchado la música de cámara de Bretón y de Chapí? Pues os aseguro que os sorprendería muy gratamente.
M'agradaM'agrada