Si res els fa canviar d’opinió i atenent a la informació rebuda de fonts ben fidedignes procedents de les xarxes socials, La Vanguardia prescindirà de la crítica musical de manera immediata, .
De tots és prou coneguda la crítica situació que està passant la premsa escrita, però això no justifica en cap cas, que tal i com va fer l’AVUI prescindint dels serveis de Xavier Cester, sembla que sortosament recuperat per l’ARA, ara sigui ni més ni menys que La Vanguardia, el rotatiu amb més prestigi de Catalunya, el més potent i vaixell insígnia del Grup Godó que tantes ajudes rep, el que hagi decidit prescindir de la crítica musical.
Em costa creure que també sigui la cultura la primera en ser retallada dins d’una estructura com la d’aquest diari, i em dol que sigui la música la que es quedi sense veu, encara que moltes vegades discrepi de les prestigioses signatures que se’n fan càrrec.
D’un temps ençà La Vanguardia ha començat a fer molt més èmfasi, si ens centrem en l’òpera i el Liceu, en aspectes més col·laterals que en els pròpiament musicals, i tots haureu pogut comprovar, no sense un cert estupor, com hi ha planes senceres fent esment de fets socials que envolten les primeres representacions de determinats títols, mentre que la crítica musical d’aquestes mateixes representacions queda relegada a espais més petits i residuals en el millor dels casos.
La crítica cada vegada més retallada i més minsa, més relegada a una petita columna marginal ha deixat de ser d’interès?, no, en absolut.
Tots els que estem interessats en el món musical, cerquem la informació i el punt de vista de professionals i experts. La seva opinió, no sempre compartida, però sempre fonamentada i erudita, és necessària, i per a molts referència. En qualsevol cas tenir noms de prestigi que aportin coneixement, anàlisi i opinió diu molt de la categoria del diari. Que La Vanguardia decideixi prescindir-ne, sorprèn i indigna.
Ara, quan la cultura necessita més que mai ser present i visible per fer-la més propera, decideixen que l’activitat musical no tingui presència crítica. Suposo que aquesta decisió és deguda a criteris dubtosament de viabilitat econòmica, ja que no m’agradaria pensar que al darrera hi han altres voluntats d’amagar com s’estan fent les coses en les nostres institucions musicals.
Sé que podrem continuar coneixent l’opinió de Jaume Radigales, Roger Alier o Jorge de Persia, llegint revistes especialitzades, blogs personals, llibres publicats o escoltant-los en emissores de ràdio que esperem que no els acabin silenciant, per tant no els perdrem, ara bé, que els diaris prescindeixin d’aquest valor afegit, denota una mediocritat i una vulgarització alarmant que no farà res més que agreujar una situació a la que evidentment el diari no han sabut estar ni a l’alçada, ni fer-li front amb l’enginy i la intel·ligència que tota crisi necessita. La Vanguardia, ai las!, tampoc ha estat a l’alçada
Ara tan sols cal esperar quan trigaran els altres a fer el mateix.
La crisi, més enllà de la pura economia i de les xifres, té un abast demolidor en aspectes que res tenen a veure amb les apocalíptiques prediccions del professor Niño Becerra.
Òbviament La Vanguardia i el seu poderós entorn mediàtic em mereixen dia rere dia, menys credibilitat i estima.
ACTUALITZACIÓ
IN FERNEM LAND 
I si envies aques text al defensor del lector, en nom dels teus seguidors d’IFL?
M'agradaM'agrada
Jo el signo, però poca cosa farà el defensor del lector. Vaig signar una petició enviada a la Vanguardia per un col·lectiu de científics per tal que es respectes el rigor científic en la informació periodística i la resposta del defensor del lector va ser lamentable.
M'agradaM'agrada
Jo també la vaig signar i realment vaig quedar ben decebut i preguntant-me per a què servia aquest “càrrec”.
M'agradaM'agrada
Què dius??? És molt fort! 😦
M'agradaM'agrada
És dificil de definir una actuació com aquesta, més enllà de barroera, inculta, mediocre i d’una extrema vulgaritat. Més si tenim en compte que aquests senyors de LV s’emporten un munt de milions de subvenció de la Generalitat, vuit segons sembla, tot i que sembla que el grup Godó en el seu conjunt se n’emporta molts més!
M'agradaM'agrada
😦 subscric el que dius i el que proposa rosettapiccina. Pena de pais.
M'agradaM'agrada
Jo com a subscriptor del ARA, m’alegro de poder llegir a partir d’ara a Xavier Cester. La Vanguardia sempre ha estat un diari de dretes que evidentment casi mai llegia i menys des de què s’ha posicionat en contra del dret a decidir dels Catalans.
M'agradaM'agrada
Ens estem empobrint a passes gegantines.
Com menys opinió més discurs únic i més ignorància.
M'agradaM'agrada
Estupor y desánimo ante esta noticia, por comprobar una vez mas las prioridades de ciertas entidades, quienes no les interesa en absoluto elevar el nivel cultural de este país…Inadmisible en un periódico que se supone que ha de dar información y pautas de criterio a todos sus lectores.
M'agradaM'agrada
Ben segur que l’informació “col.lateral” de tan elevat contingut continuarà. És a dir, la cara frívola (mai tan adient aquest terme en el cas de LV) de la cultura, podriem dir. Lo important és saber qui va al teatre o al concert, amb qui va, com hi va, que es celebra, quin artista glamurós actua, si hi ha hagut pica-pica, l’aparador en definitiva. La resta no importa i per això en prescindeixen. És ben probable tambè que qui col.labora en aquestes decisions que tan afecten negativament a la cultura participaran amb fogosa determinació en tertulies i articles on s’indignaran per la banalització de la cultura. I a cobrar.
M'agradaM'agrada
És una llàstima que vulguin treure la crítica musical de la Vanguardia, encara que jo no en sóc lector habitual d’aquest diari em sap molt de greu que es menystingui tant la cultura en general però en particular la musical que personalment trobo que sempre se la té com una part de la cultura de segones. I no només als diaris o als mitjans de comunicació escrits sinó també per descomptat als audiovisuals que sempre que poden comencen retallant per la cultura, però principal- ment per la musical i encara més en la operística.
No em voldria extendre molt més però per exemple en mitjans públics com és TV3, que per tant aquí s’hauria de promocionar molt més la cultura, quantes vegades i quant de temps es destina a la temporada del liceu o palau de la música etc…
Repeteixo que és una llàstima però que no em sorprèn massa tenint en compte la importància que se li dóna a la cultura en aquest país i encara més i ho torno a remarcar a la musical, que és encara més menystinguda.
M'agradaM'agrada
No wunderbar 😦
M'agradaM'agrada
Nichts wunderbar. Du bist richtig doch auch.
M'agradaM'agrada
Pots enviar-li a Josep Cuní a 8tv.José Antich,director de la Vanguardia fa de tertulià día sí día també,a la millor podria explicar perqué aquesta supressió.Jo particularment no llegueixo aquest diari,em decanto per El Periódico des de el primer moment que va apareixer,sempre m’ha donat la impressió que La Vanguardia bufa segons qui mana.
M'agradaM'agrada
Quan he llegit aquest comentari m’he quedat el que se’n diu a “quadros”. Jo si que sóc lectora de La Vanguardia i em sap molt greu que un diari de tanta trajectòria i que ha comptat i compta amb col·laboradors molt interessants, prescindeixi dels seus col·laboradors en el camp de la crítica musical, suposo que també hi afegiran a Joaquim Nogueró, crític de dansa.
De fa temps si que les informacions que donen sobre la vida cultural barcelonina, principalment, es decanten més per l’anècdota que no per l’escència de la notícia. La última vegada que vaig buscar una crítica sobre una opera em va costar força trobar-la. I no crec que sigui una qüestió de retallades, normalment aquests crítics són col·laboradors i els paguen per article o crítica. Francament lamentable.
Jo no se què està passant en aquest país amb la cultura. A part de les retallades, l’estan invisibilitzant, cosa molt impròpia d’un país que es vol considerar europeu.
L’altre dia quan parlaves de la programació de la propera temporada de l’Auditori vas dir que no hi havies pogut anar perquè no eres del gremi, però perquè? Si en fas molta més difusió tu a In Fernem Land que tots els mitjans, sigui premsa escrita, ràdio o televisió.
Sincerament, tot plegat molt trist
M'agradaM'agrada
En aquest país en el qual vivim, ja que en uns altres no pasa, la cultura sempre està a la cua i sobretot la música clàssica i l’òpera. És una pena que sigui així i no sé que podríem fer per parar-ho. Perquè encara que no ho sembli, som moltes les persones interessades en temes culturals, el teu blog i uns altres poden donar fe d’això. Però no són mediàtics.
Nosaltres entonem el mea culpa, perquè no comprem La Vanguardia normalment.
M'agradaM'agrada
Primera notícia. És l’últim diari del que m’hagués pensat que fes això. El llegeixo sovint, i cal reconèixer que tot i que la crítica musical deixés molt a desitjar, n’hi havia (de pocs concerts o obres, tot s’ha de dir), cosa que d’altres diaris fa temps que havien suprimit. Sap greu, la veritat, i és mal senyal. No crec que sigui una despesa molt gran, pagar aquests col·laboradors, però en fi… Les cròniques semirosades de la Chavarría no m’agraden: estan més a prop d’aquells programes de 1927 que comentaves l’altre dia que no pas del fet musical que se suposa que expliquen. Ara, també és veritat que aquest tipus de crònica pot cridar més l’atenció d’un públic acostumat, com sembla, a la superficialitat i els programes del cor. En el fons, interessa més saber qui ha vingut a una funció de gala de qualsevol cosa o quin vestit portava alguna celebritat que no pas saber com tocaven Volodos o Sokolov.
Sí que és trist… I encara LV deu ser, estant malament, dels diaris que millor podran aguantar el que quedi de crisi…
M'agradaM'agrada
Els diaris catalans fan bastanta pena, i la Vanguardia està fent mèrits per posar-se al capdavant. Com a mínim en l’apartat de cultura li donava mil voltes al Periódico, però ara ja ni això. I el problema no és només la crítica musical, ja fa temps, per exemple, que trobo a faltar una crítica literària seriosa, més enllà dels especials de Sant Jordi i la vergonyosa publicitat encoberta coincidint amb el llançament d’algun superventes.
Per si fos poc els periodistes ja no es molesten a investigar i documentar-se, simplement copien les notícies que reben de l’agència EFE o Reuters, i ni això saben fer bé. Precisament a la Vanguardia van publicar una notícia sobre física treta de Reuters que resulta que per culpa d’estar mal traduïda (!!!!!) era incorrecta i induïa a malentesos. Ja han passat els dies en què els periodístes desmuntaven trames de corrupció o bé que els corresponsals arriscaven la vida en ple front per donar informació de primera mà. Afortunadament els periodistes més inquiets encara tenen opcions i poden dedicar-se a cobrir esdeveniments esportius, i així deixar lliure la seva creativitat per enriquir el català amb noves i poètiques expressions, o bé desenterrant els secrets més truculents dels famosos del moment.
Odio profundament La Vanguardia per la manca d’ètica que mostren en les notícies científiques, i molt especialment a La Contra, que probablement és la secció més popular i llegida del diari. Allà he vist escrites autèntiques barbaritats sobre ciència. Ja no es tracta d’opinions controvertides provinents molts cops de persones de dubtosa autoritat, han publicat mentides sense cap mena d’escrupol. Les entrevistes són una autèntica ensabonada, quan no directament publicitat d’un producte o servei, i no qüestionen absolutament res del què responen els entrevistats. A més, moltes entrevistes a pseudocientífics han coincidit amb la seva visita al CaixaForum (mmm, Godo i la Caixa…).
Un consell: NO cregueu mai cap notícia científica publicada a la Vanguardia!! Sempre busquen el sensacionalisme a costa del rigor.
Ultimament ho dic molt, però cada com n’estic més convençut: aquest país està podrit del tot, és una vergonya.
M'agradaM'agrada
Elio, m’interessa aquest tema, perquè jo sempre m’empasso amb fruïció les notícies científiques de la Vanguardia. No tindràs el text de la queixa que vau enviar al defensor del lector? (per veure per on van els trets del que apuntes).
M'agradaM'agrada
Elio té més raò que un sant. Molt articles científics de LV són talment de la mateixa “qualitat” que les frívoles informacions d’esdeveniments musicals de música clàssica i òpera. En altres paraules, LV, en relació al mon de la ciencia no informa, desinforma. Tambè no puc estar més d’acord en lo que explica de la contraportada. Molts dies no passa de ser una autèntica poca-soltada.
M'agradaM'agrada
És lamentable, però no m’ha sorprés, estava més que anunciat. Malauradament ja teniem un referent, per tant la resta de diaris els hi anat com anell al dit. L’Avui va presindir del fantàstic crític i cronista Xavier Cester, persona de grans coneixements musicals i operístics, deixant o posant al seu lloc un altre que a la meva opinió els seus coneixements tenen molt a discutir. En fi en queden pocs i dolents. Malgrat tot s’estigui o no d’acord, els mitjans de difusió, siguin TV, radio, premsa, han de tenir els seus informadors i crítics musicals.
M'agradaM'agrada
Bé està el que bé acaba, però quan ha passat pel cap de la direcció de La Vanguardia la supressió de la crítica musical, evidencien la importància que la direcció d’aquest diari dóna a la música.
Si han rectificat a darrera hora respirem alleugerits, ja que altres s’ho pensaran abans d’emprendre una mesura similar, però mentre la crítica estigui condemnada a un raconet i sovint retallada, vol dir que no els importa gaire.
Segur que el rebombori que hagués motivat la supressió hagués posat en un seriós atzucac a la direcció del diari.
Aquest apunt ha estat visitat des de la dues de la tarda fins ara (21:44), 325 vegades. Aquí ho deixo
M'agradaM'agrada
No me parecía mal sumprimirlo, así que nunca salía yo.
M'agradaM'agrada