A hores d’ara ningú pot posar en dubte que Rosalia no és un fenomen de temporada i vida artística efímera i, per contra, sobrepassa les mitjanies del món de la música Pop i és lògic el rebombori que ha causat la publicació del vídeo de la cançó Berghain, que representa el preàmbul al llançament del seu nou treball discogràfic, tan preparat i curosament tractat per tot el seu equip de producció i ella mateixa muntant una tangana que va descol·locar encara més del que és habitual, al tanoca alcalde d’una capital europea desbordada pel fenomen i la reacció paranoica dels fans de la cantant de Sant Esteve Sesrovires.
Ara bé, que es diguin coses com que s’ha passat al món de l’òpera o la clàssica per impostar la seva veu, utilitzant la Simfònica de Londres i un cor de caràcter clàssic amb uns arranjaments que recorden molt la música barroca i Vivaldi en particular, em sembla una exageració, producte del màrqueting i en la que ha caigut tothom, fins i tot aquest blog malgrat que pensi que és un “temacle”, com es diu ara i sobretot el vídeo i això actualment té més importància que la partitura o la interpretació, sigui d’excel·lent i imponent factura.
Celebro el nou treball d’aquesta talentosa artista, com he celebrat tots els altres, sempre sorprenents i provocadors.
No veig per enlloc la decadència que molts pronostiquen, tant a escala vocal com artística i em reafirmo una vegada més en la preparació tècnica que hi ha al darrere de tot allò que fa i proposa. Agradarà més, menys o gens, però el que tinc clar és que si algun ignorant es pensa que això és òpera i aprofitarà l’ocasió per anar a veure l’Akhnaten al Liceu (en queden dues representacions que us recomano) o l’Elisir d’amore que es programarà aviat, seria convenient que abans s’informin perquè estem lluny. Així i tot, benvinguda la proposta rosaliniana si porta més curiosos al teatre que l’equip de màrqueting de la casa i si després tots aquests benvinguts despistats repeteixen pel Tristan, que vindria a ser com la suma de Rosalia, Lady Gaga i la Taylor Swift embogides alhora i fent un trio dalt l’escenari.
Us deixo el vídeo per si no l’heu vist, cosa que dubto, però per si de cas. Paga la pena.
Això d’avui és ben bé allò de qui no té feina, el gat pentina i fer bullir l’olla per tal que no decaiguin les visites fins divendres que publicaré l’apunt del recital de Roberto Alagna al Liceu.
IN FERNEM LAND 
Totalment d’acord. Aquesta dona es supera cada dia. El videoclip es molt bo, hipnòtic (una mica menys que el Akhnaten 😂😂😂) Segur que algú s enganxarà a escoltar una mica de Vivaldi. Algun dia y explicaré que es el que em va fer a mi escoltar ópera 🤦🏻♂️
M'agradaM'agrada
Allò que importa és arribar a l’òpera i sobretot quedar-se.
Gràcies per comentar, Manel.
M'agradaM'agrada
Doncs perdut no ha estat el post. Havia sentit algun retall de noticia que la Rosalia no se què. Doncs ves per on, ja sé el què. I he vist el vídeo. Enganxa, i hi ha una dedicació de mitjans al·lucinant, IA inclosa. Ara, haig de dir que no he entès res de res 🤣
M'agradaM'agrada
A l’Akhnaten tampoc s’entenia gaire el que cantaven, ara bé, representa que ella canta en un idioma moder 😉 quin? rosalesc 😉
M'agradaLiked by 1 person
Perdoneu però això no és òpera. Pot tenir arranjaments simfonics molt macos ( a mi m’ha agradat ), estructura d’oratori o fins i tot pinzellades de poesia lírica però mai serà òpera. De totes maneres s’haurà de sentir tot el disc abans de fer cap anàlisi ja que si fos el cas d’una flor no farà estiu.
M'agradaM'agrada
Hola, Tomjona.
Ningú ha dit que ho fos, precisament l’apunt el que vol constatar, per si algú dubte, que l’òpera o el cant líric i el que fa Rosalia, són coses molt diferents.
El disc no tinc gaires dubtes que serà com és habitual en ella, tot un encert.
Gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada
He escoltat tot l’àlbum i crec que musicalment dóna una resposta una cruïlla: Els estils passats encara hi són i es poden aprofitar.
Ella practica l’eclecticisme i ho fa amb molta qualitat. Mio Cristo piangi diamanti és espectacular o el fado en portuguès o la perla, que vol imitar les cançons de Sondheim a Sweeney Todd.
M'agradaM'agrada
Ceretament és un treball ple de referents i de sorpreses per a mi agradables.
Gràcies per comentar i fer-nos saber la teva opinió.
M'agradaM'agrada