Avui hauria d’haver anat a veure El diari d’un escàndol, així ho tenia previst i així ho havia deixat caure en el meu post d’ahir, arrel del Send in the Clowns de la santa Dench. Hem fet tard i ja se sap, a Can Ycaria tens forces possibilitats d’escollir alguna altre cosa i ves per on hem hagut d’esperar una miqueta, però quedaven encara entrades per La vida dels altres (Das leben der anderen), darrer Oscar® a la millor pel·lícula estrangera, que encara no havia vist i de la que tothom en parla meravelles. No m’estranya, feia temps que no em commovia tan en un cinema.
Podria estar parlant hores i hores. Del guió, de la interpretació (no tan sols dels tres protagonistes), de la direcció, de l’ambientació i fotografia (sempre sembla que estiguis veient un documental de l’època, amb aquells colors esvaïts i pobres), però res m’ha commogut tant com el darrer pla d’aquesta incommensurable pel·lícula, aquell lleu somriure i aquella mirada (no diré de qui per no desvetllar res), tan sols un actor privilegiat pot dir tantíssimes coses en tan pocs mitjans. Això és una constant d’aquest film, la sobrietat i el rigor, al servei d’uns personatges reals, de carn i ossos, amb misèries i heroïcitats. Una veritable obra mestre, que els Oscar®, per una vegada a la vida s’ha fet justícia. 137 minuts d’emoció en estat pur.
IN FERNEM LAND 
Notes on a Scandal l’heu d’anar a veure, tant la Dench com la Blanchett estan molt bé. M’apunto aquesta que encara no he vist…
M'agradaM'agrada
Lo que más me impresionó fue que no necesita ningún alarde de sentimentalismo o explosión de emociones para contar una historia tremenda, terrible. De quedarse pegado a la butaca.
Iba a escribir sobre los musicales, pero qué barbaridad, qué cantidad de cosas has puesto, no sabría por dónde empezar.
Ah, y disculpas por escribir en castellá, que el catalá puedo entenderlo (según quién me hable, claro) y leerlo, pero de ahí a escribirlo va un abismo
M'agradaM'agrada
Pasaelmoho, escribe come te apetezca. Estoy muy agradecido de tu participación, a ver si de esta manera se animan todos los visitantes foráneos. La cantidad de cosas que he puesto no es comparable con las que aun quiero editar, pero así me aseguro el inicio de semana, que no se si podré puesto que estoy en Italia y no se si tendré tiempo.
Me he perdido el ensayo general de hoy del Liceu, que era un post seguro. Què li farem, la feina és la feina.
M'agradaM'agrada
Doncs no sé pas per on començar, tot i que no és el lloc cal felicitar al qui hi al darrera de tot aquest gran Blog, probablement un dels millors Blogs mai vistos… Una vegada ens hem mullat tots, ara cal parlar de Das leben der anderen (i em reservo pels Diaris que ja he tingut la sort de veure i que encara estic en estat de xoc), doncs el que deiem.. De Das leben der anderen no puc aportar molt més del que ja s’ha dit més que la vaig viure intensament i com les iaies que venen de Mallorca amb Air Europa a l’aterrar m’hagués quedat aplaudint mentre sortien els titols de crèdit. Altament recomanable pels qui encara senten alguna cosa després de veure el Telenoticies Nit (i no ho dic per la màgnífica Raquel). Bon Blog.
M'agradaM'agrada
S.i.s.toies, gràcies per les floretes, venint de tu són molt valorades. Espero que de tan en tan deixis comentaris d’aquests, tan toiescos i que són molt estimulants.
M'agradaM'agrada
Què puc afegir? Encara que, el que varem passar aquí en temps del general se semblava bastant al que pateixen els protagonistes!
El que mes en va impactar va esser el tempo assolit. Mai és més ràpid o més lent. Això tan sols ho va assolir Ingmar Bergman quan feia cinema. Per a mi es una de las millors pel.lícules alemanes que he vist mai i un oscar merescudíssim.
M'agradaM'agrada