Em venen al cap, sense pensar-hi gaire, quatre tipus diferents de tietes. Les sanguínies, les adoptades, les sobrevingudes i les vocacionals.
Algunes d’elles poden ostentar varius tipus a la vegada, és a dir, ser sanguínies i adoptades, o sanguínies i vocacionals, etc., la possibilitat de combinacions és evident.
Avui vull parlar de dos tietes. És un suggeriment del Mario (que ha estrenat la página de suggeriments). Però que també farà les delícies de Colbran, que és qui me les va presentar.
Una és la més tieta de totes dues, doncs a més a més te un nebot molt
famós. Però abans que aquest model d’Emilio Tucci, que s’anomena George fos conegut arreu, la famosa era la seva tieta Rosemarie.
La Rosemarie Clooney es va fer un tip de cantar i fins hi tot va fer algunes pel·lícules (sembla mentida amb la cara que tenia). Va vendre molts discs i va ser una cantant notabilíssima entre els anys 40 i 50, que va cantar fins els 90’s. Un veritable número 1 del seu temps.
Primera carta de presentació:
i aquesta és la suggerida pel Mario, com a prova d’estimació a la seva tieta. Per fer honor a la veritat, hem de dir que molt mogut no tenia el dia i que els cavallets penjats del atrezzo són una mica inquietants, però la cançó i la interpretació són excel·lents.
La segona tieta no te nebot oficial, al menys que jo sàpiga, però segur que te una legió de nebots adoptius.
La veu, potser és més maca encara i la cara potser més lletja. Es veu que per ser una tieta com cal, molt agraciada no
t’ha de fer la mare natura.
És diu Dinah Shore i el nebot Mario, ens recomana I Loved Him.
Cal dir que comença una mica fora de lloc, amb la mirada busca desesperadament la càmera, però un cop ha vist el llumet vermell que l’enfoca, és llença tot i que moderadament.
La magnífica cançó de Cole Porter, no és precisament verbenera.
També el document ens serveix per veure com es feia la TV a l’any 1958.
Però si us pensàveu que les tietes eren totes com la del Serrat, mireu el Pod de la Ximo’s Collection i veureu que passa quan la tieta invita al seu programa a la joveníssima tieta, Andrews; (si la Julie) i la tieta Rivera, (res a veure amb el puti club de Castelldefels), amb la Chita, i no la del Tarzan, vaja que jo sàpiga. Ara em fa pensar, aquesta ocurrència. Totes tres cantant I’ve Got The World On A String.
No hi ha per on agafar-ho. Ja el començament estenent la roba és hilarant, però quan es posen sexys, no hi ha qui s’ho cregui.
Problemes tècnics inexplicables m’han fet impossible deixar aquest vídeo en el post.
veure també, la pàgina suggeriments
d’acord amb les tietes Clooney, Shore i podríem afegir a la miss peggy lee, però la Julie sempre la he vist com una sogra respectable amb molts calers i cultura que quan es mori amb deixarà ben apanyat, y la Xita el la meva cunyada emancipada que anem de copes i homes quan ens escapem de la monotonia de casa
M'agradaM'agrada
La tieta Julie, ha esdevingut sogra respectable i culta de gran, com quasi totes les sogres. En el fragment esmentat era una tieta plena de nebots petitets. Fixat que segons diu Colbran, en l’altre VodPod que pots veure a la Ximo Collection, on canta My Fair Lady l’any 1958 en el show televisiu de la tieta Shore, sembla la Blancaneus i una sogre, mai pot assemblar-se a la Blancaneus, si s’ha d’assemblar a algú, ha de ser a la madrastra, què és la bona del conte. Estem d’acord amb la xita, de cunyada també, però això no exclou que tingui nebots.
M'agradaM'agrada
Doncs no us dic res del daltabaix que es formava a la TV americana quan s’afegien la Merman, la Streisand, la Miller, la Hutton, la Ball, la Vivian Vance, la Garland, la cursi de la Cook, la minyona de la Day…La cosa anava de tietes, de cunyades, de sogres, de bruixes i de càndides.
L’últim link, de tot això va esser la emissió durant set temporades de las Golden Girls, on dominava el “cotarro” la meva germana de l’ànima que estimo amb bogeria: Beatrice Arthur.
Ara tot això s’ha acabat i “lo que priva” avui és he anat al llit amb aquesta o m’he aixecat del llit d’aquell. Per trobar-me a l´Eslava tomando café amb aquells, per després anar-me al llit amb aquells altres i es que els temps canvien, o no.
M'agradaM'agrada
jo quan sigui gran vull ser com la Beatrice Arthur,rotunda i severa, fins ara he fet tot el possible per semblar-me a la Thelma Ritter, pero ara ja no, que hi fare’m
M'agradaM'agrada
Edita, a part de l’alçada, vols dir que hi ha tanta diferència entre les dues?
M'agradaM'agrada