AQUESTA PRESENTACIÓ REALITZADA AMB EL SUPORT SPLASHCAST HA DEIXAT DE SER VÀLIDA. ESTIC INTENTANT TROBAR UNA SOLUCIÓ PER RECUPERAR EL MATERIAL

si cliqueu a sobre la fotografia, veureu una sèrie de 30 fotos del Museu Egipci de Torino

Inexplicables raons, per dir-les en aquest blog, han fet que el projecte que estava fent a Torino, s’ajorni de forma sobtada, d’un dia per l’altre. Aquesta darrera setmana he anat a acomiadar-me dels companys i de la ciutat. Torino, que fins fa vuit mesos era segons la meva ignorància, una ciutat grisa, industrial i sense cap rellevància artística a tenir en compte. Però ves per on, ha esdevingut una ciutat que malgrat els horaris laborals, m’ha ofert moltíssimes satisfaccions. Les dues darreres, el museu egipci i el museu del cinema.
El sorprenent museu egipci està situat en el magnífic palau de l’Acadèmia de les Ciències i a part del amplíssim catàleg,  han començat a fer una renovació conceptual  del museu, molt important. Mentre la primera planta encara és la viva representació del que no ha de ser un museu, tot i les increïbles obres exposades, en vitrines que reflecteixen la llum de les finestres i no deixen veure de manera clara les obres apilades, la planta baixa, darrerament modificada, conté  una col·lecció de grans escultures i la reconstrucció del temple de Ellesija (1500 a C.)
L’estatuari, és un espai dissenyat per Dante Ferreti, on podem admirar, i de quina manera, les estàtues de Tutmosis III, Amenhotep II, Tutankhamón, Horemheb, Ramses II, Setos II i els deus Ptah, Amón, Hathor i Sacmis.

Totes aquestes estàtues estan exposades en una cambra negra envoltada de miralls i amb uns punt de llum que il·luminen de manera individualitzada, cadascuna d’elles, creant un ambient de misteri fascinant, tot amb una molt lleu banda sonora, quasi imperceptible, que encisa d’una manera absolutament admirable.

El dia que actualitzin tot el museu de la mateixa manera, les cambres dels sarcòfags i les mòmies fera sensació. Avui ja, la tomba de Kha i de la seva esposa Merit, et fa romandre bocabadat.

El segon museu, el del cinema, està allotjat en el edifici més significatiu de Torino, la Molle Antonelliana, antiga sinagoga de 167,5 metres d’alçada que s’erigeix com a símbol indiscutible de la ciutat.

És un museu magnífic, didàctic, ple d’informació, però que mai es fa feixuc. És un recorregut pel cinema, més que per la historia del  cinema, molt escenogràfic, aprofitant l’impressionant contenidor es fa un recorregut per diferents platós, on cadascun d’ells, amb el seu decorat muntat, ens parla i informa de com es fan cadascun dels processos per arribar a fer una pel·lícula. En el subterrani hi ha una magnífica col·lecció de la prehistòria del cinema, amb màquines, llanternes màgiques i enginys diversos en el inici de les imatges en moviment.
Un final feliç, malgrat la sobtada noticia de la parada del projecte. El que és segur és que Torino romandrà ja, com una ciutat important dins del meu particular amor per Itàlia.

Ci ritroveremo

més Torino a PÀGINES, ELS MEUS, CIUTATS