foto Bofill

El 22 de maig de 2005, avui fa exactament dos anys, va debutar al Liceu Rolando Villazón.
Segon repartiment per l’Elisir d’Amore que es va programar en la temporada 2004-2005.
Rolando Villazón és el fenomen operístic masculí del moment. Això no vol dir que sigui el millor cantant o el millor tenor, vol dir senzillament que és el més desitjat, el que tots els teatres volen, el que quan canta, les platees emmudeixen de tots els sorollets impertinents que ens tenen acostumats.  Això tan sols està l’abast de molt pocs.
Possiblement la seva hiperactivitat escènica i aquesta tendència a recordar al seu ídol, Plácido Domingo, no el beneficiï gaire, però crec que es tracta de nimietats al costat d’aquest artista, posseïdor del magnetisme innat que tan sols tenen, els veritables tocats pel do de la excel·lència.
El Grup de Liceistes de 4at i 5è pis, crec que encara no ens hem recuperat i el varem votar com el millor cantant de la temporada 2004-2005. L’esperem amb veritable ànsia, per la Manon. Tornarà a guanyar?

Tosti: L’alba separa della luce l’ombra – Bryndon Hassman [piano] – Metropolitan Museum of Art’s, Temple of Dendur, New York, 11 October 2004. (pirateria total)

El 29 de maig propera entrega: Maria Guleghina, millor cantant de la temporada 2003-2004