SHIRLEY VERRETT: I Never Walked Alone


Avui 31 de maig, la Shirley Verrett fa anys.

Encara que no se si la seva autobiografia I Never Walked Alone, agafant el nom d’una de les cançons més impactants escrites per Rodgers & Hammerstein, per Carousel (You’ll Never Walk Alone), diu la veritat. El cert es que ja te 76 anys, va néixer l’any 1931.

La Verrett podríem dir que era una soprano Falcon (soprano dramàtica o mezzo aguda, que deu el nom a la cantant francesa Marie Cornélie Falcon, posseïdora d’una veu indefinida entre les dues tipologies esmentades i que va cantar rols tan emblemàtics com, la Rachel de La Juive o la Valentine de Les Huguenots).

Va debutar cantant The Rapte of Lucretia de Britten a l’any 1957. L’any següent ja va debutar a la New York City Opera (NYCO), avantsala del MET, cantant Lost in the Stars de Kurt Weill. Va fer al seu debut a Europa a l’any 1959, cantant a Colònia, Rasputin’s Tod de Nicolas Nabokov.

A l’any 1962 debuta com a Carmen (Bizet) a Spoleto, un dels rols que li donarà més fama. El cantarà amb gran èxit per tot el món:

  • 1963 al Bolshoi de Moscu, al 1964 a la NYCO, 1966 a la Scala, i debuta finalment al MET, a l’any 1968 amb aquest rol.

A partir de l’any 1970 comença a alternar els rols de mezzo amb els de soprano (Tosca, Norma, Lady Macbeth, Aida).

Al Liceu tan sols va venir una vegada, però tots aquells que varen poder veure aquell Don Carlo, amb la Caballé, Prevedi, Giaiotti, Sardinero, Gusmeroli i ella, a la temporada 1971-1972, no ho oblidaran mai. Ella va ser la absoluta triomfadora en aquell cast estel·lar.

A l’any 1990 canta la Didon a Les Troyens de Berlioz a la inauguració de la nova Òpera de Paris, La Bastille.

A l’any 1994 debuta a Broadway cantant el rol de Nettie Fowler, en el revival de Carousel (Rodgers & Hammerstein) que es va fer al Lincoln Center.

A l’any 2003 va publicar les seves memòries.

En el vídeo la podem veure en la gala dels Tony, cantant el final de Carousel amb aquest magnífic i emocionant You’ll Never Walk Alone.

FELICITATS!!!

Un comentari

  1. colbran's avatar colbran

    Ximo, això no es un retret, però aquest fragment tant emocionant correspon al final del primer acte. Al finale ultimo es torna a cantar quan la filla del mort es gradua davant del seu pare mort, però, amb permís de Sant Pere, present en anima.

    M'agrada

Deixa una resposta a julianen Cancel·la la resposta