KORNGOLD CINEASTA


 

Avui deixaré l’òpera i parlaré d’un compositor essencial, Erich Wolfgang Korngold.

Korngold  va néixer a Brno, per tan avui seria txec, en aquell moment a l’any 1897 pertanyia al Imperi Austrohungar.

Va ser un nen prodigi i aviat el seu pare, crític musical se’n adonà molt aviat de les virtuts i capacitats del seu fill.

La família es va traslladar a Viena on Korngold va estudiar piano i harmonia a partir dels quatre anys i als set, va composar dues cantates. Als setze anys composa la seva primera òpera (The Ring of Polycrates) i un any més tard Violanta.

A l’any 1934 el director Max Reinhardt el contracta per adaptar la música que va composar Mendelssohn per el Somni d’una nit d’Estiu.

A l’any 1935 composa la primera banda sonora per Captain Blood, a les que varen seguir, The Green Pastures (1936), Anthony Adverse (1936), The Anthony AdversePrine And The Pauper (1937). A l’any 1938 va ser contractat per fer la banda sonora de la pel·lícula The Adventures Of Robin Hood, en aquell mateix moment els nazis van annexionar Àustria i varen declarar la seva música com degenerada. El fet de que fos als Estats Units li va salvar la vida.

Va tenir contracta amb la Warner Bros fins l’any 1947. Per aquesta major, va composar fins a 18 partitures.

Va escriure un musical per la Paramount, Give us this Nigth i va acabar la seva col·laboració en el món del cine, que tan li deu, adaptant música de Richard Wagner per la pel·lícula Magic Fire.

Va guanyar dos oscars®, a l’any 1936 per Anthony Adverse y a l’any 1938 per The Adventures Of Robin Hood.

La música cinematogràfica de Korngold és revolucionària, doncs representa la irrupció del sinfonisme a les bandes sonores. Brillants orquestracions, inspirades melodies, plenes de sensibilitat i sentit dramàtic de les situacions escèniques.

Treballava de manera peculiar, tractant els guions de les pel·lícules com si es tractés de llibrets d’òpera, creant músiques per cadescún dels persontges i situacions (leitmotiv).

Kornglod va ser estimadíssim pels seus colegues, Mahler i Strauss. Per Richard Strauss i en agraïment per que aquest dirigia obres seves, va composar una obra simfònica anomenada Straussiana.

Va morir d’un vessament cerebral després d’una llarga malaltia, quan tenia 50 anys i en el seu enterrament i van assistir tots els seus col·legues cinematogràfics. Era molt estimat

Altres bandes sonores importants van ser:

Juarez (1939), The Private Lives of Elisabeth and Essex (1939), The Sea Hawk (1940), The Sea Wolf (1941), King’s Row (1942), The Constant Nymph (1943), Between Two Worlds (1944), Devotion (1946), Deception of Human Bondage (1946), Escape Me Never (1947).

Podeu escoltar una suite dels seus dos premis de l’Academia:

  • Anthony Adverse (Main Title -To The Spa – Bonnyfeather – Anthony and Angela) 


  • The Adventures Of Robin Hood (Main Title – Banquet In the Castle – Marian and Robin – Epilogue – End Title)

Un comentari

  1. Diguem que va guanyar la MÚSICA.
    Un dia d’aquest m’agradarà parlar de la música de cinema com a camí LLIURE pels compositors. Poder escriure melodies que en obres per la sala de concert, serien titllats de retrògrads i antiquats. Al menys en el cinema poden composar amb la llibertat i el reconeixement del gran públic.

    M'agrada

  2. pepa MG's avatar pepa MG

    teco io stoooooo!!! diez años después, llegada aquí regirant calaixos al blog, después de la maravillosa opera de Korngold que has puesto arran del post sobre amfortas, la ciudad muerta. korngold me sonaba de nombre y poco mas. salut.

    M'agrada

Deixa una resposta a Joaquim Cancel·la la resposta