Vaig escoltar ahir, per la radio, que pels anglesos les Rambles de Barcelona és una de les tres decepcions turístiques més grans del món. No m’estranya.
Les Rambles, des de que Barcelona s’ha convertit en un immens parc temàtic per turistes, més aviat atrotinats i de low cost, és un passeig que ha perdut l’essència del que era, el cor de Barcelona.
Passejar per les Rambles de Barcelona, és una prova de resistència de mal gust, entre estàtues humanes i la gentada al seu voltant esperant que un carterista faci l’agost. Personal abillat o més ben dit desabillat, amb calces curtes, samarretes horteres i xancletes, que deixen a la vista, les vermellors de les carns exposades a la brasa i els excessos de les sangries amb paella i els tancs de litres i litres de cerveses de la Plaça Reial i dels horribles pubs anglesos que proliferen més que U.K., plens de energúmens, que venen setmanalment a agafar comes etílics i encara estalvien.
Es fa difícil caminar per la Rambles i es fa difícil badar. Badar era una de les raons per anar Rambles amunt i avall, sense res en concret a fer. Gaudir de les flors i dels quiosc, ara convertits en botigues de dvd’s, banderes de senyeres amb ruquet o toros de Osborne ensenyant les protuberàncies testiculars. Tot això per no parlar de les noves botigues que han anat obrint, substituint l’antic comerç. Pots comprar barrets mexicans, camisetes del Ronaldinho o del Inter de Milà o menjar unes tapes infectes, presumptament igualetes que les que et fan al País Basc, però a l’hora de la veritat, d’una qualitat ratllant l’heretgia. L’ùnic establiment de menjar ràpid que porta nom català, fa els entrepans més dolents de tots els entrepans que es fan i es desfan.
Què queda del esperit de les Rambles?, res, de l’esperit res. Queda la font de Canaletes, la Boqueria, encara atractiva i espectacular, l’església de Betlem i la veïna joieria Bagués, a l’espera d’esdevenir un nou Hotel per més guiris, el Palau Moja amb unes arcades que esdevenen tablaos flamencos improvisats, aprofitant la sonoritat de les voltes, la Virreina, la segona casa (el Liceu), el café de l’Òpera (aquest encara amb un regust d’abans, que em fa patir que no esdevingui The Opera’s Pub) i el centre de Santa Mònica. Al final Colom dona l’esquena al desori.
Les Rambles mai ha estat un passeig espectacular per les cases o monuments que puguin haver-hi. L’excepcionalitat de les Rambles estava precisament en la gent i el fet de que la gent, barcelonins o forasters, anaven a les Rambles a passejar i a respirar, a mirar, a viure, a ser una mica més lliures. Qui esperi uns Champs Elisées a la parisina o un Regent Street, evidentment no entendrà res, però és que ara els barcelonins tampoc ho entenen i pràcticament no baixem o no se’ns veu, enmig d’aquesta immensa marea que ha esdevingut el passeig. Sembla que tot l’any sigui la bogeria de Sant Jordi, però sense l’encant del dia més bonic del any.
No es estrany doncs, que d’allò que caracteritzava el passeig més bonic del món, ara no en quedi res que m’interessi. Em sento extraordinàriament aclaparat i mentre que abans quan arribava a Canaletes minorava la marxa, ara accelero el pas, per tal de que, tan aviat com em sigui possible, agafar un carrer que em porti a on vull anar.
IN FERNEM LAND 
A les Rambles autèntiques ara només se les pot retrobar només un dia, el dia de Sant Jordi… Creuem els dits i esperem que com a mínim ens quedi aquest dia…
PS: Les estàtues humanes ha estat el pitjor que podia passar perquè justament són les que dificulten el passeig per les Rambles…
M'agradaM'agrada
Fins i tot, i a segons quines hores, anar a comprar a la Boqueria és un continuat exercici d’anar obrint-se el pas i amb rumb fixe prèviament estudiat per tal de poder arribar a una parada determinada i sense gairebé possibilitats de fer un cop d’ull a les parades que hi ha pels carrers que t’hi porten.
Un dia, una peixatera em comentava amb aquestes paraules textuals: “La plaça és plena, sí, però de gent que fot més nosa que servei”.
M'agradaM'agrada
Espero que per efecte de l’increment de la demanda de visites a Barcelona de cutretourism, tant de bó poc a poc els preus vagin pujant i Barcelona deixi de ser un destí atractiu per colles de guiris amb ganes de pillar-se una taja de cap de setmana i tornar cap a casa associant la ciutat amb la resaca i la Ciutat Vella. Ho espero de debó per que si Barcelona no cambia el rumb i es queda amb l’etiqueta que té ara costarà molt cambiar el tipus de personatje que ens ve a visitar.
En això Madrid, cal a dir, que s’ha sapigut situar millor i conservar una mica més la seva identitat propia (tot i que Starbuck’s, Mierdonalds etc son inevitables arreu).
M'agradaM'agrada
Yo creo que la culpa de todo ello la tiene/tienen el/los que ha/han pretendido que Barcelona fuera la ciudad más permisiva del mundo y se les ha ido de la mano. Tirar para atrás o controlar el deterioro actual va a ser muy difícil. A todo el caos que había se ha unido la tiranía de la bicicleta que tan pronto está la calle como en la acera, impidiendo el paso normal de los transeuntes; que no respeta un sólo semáforo; que va contradirección en cualquier calle de dos sentidos… Y cuado los ciclistas van por la acera lo hacen a una velocidad de vértigo y tánto les da rozarte, pegarte un golpe ( yo ya he recibido varios, por detrás y sin excusas) como tirarte al suelo. Y éso incluso en plenas Ramblas, con lo tupidas que van de gente y estatuas.
Soluciones? Ya veremos si alguien las encuentra.
M'agradaM'agrada
A la vuelta de vacaciones hice un descanso en Brarcelona, algo normal si tenemos en cuenta que tengo dos hijas de cuatro y dos años y el recorrido de vuelta era de 800 kms, hacia mucho tiempo que no visitaba Barcelona y me sorprendió, en pleno agosto, la cantidad de gente que había en la ciudad, supongo que la mayoría eran turistas, en mi corta estancia no tuve tiempo para nada, aunque sí para dar un paseo por las Ramblas y comprobar que efectivamente están muy masificadas, sin embargo, al día siguiente por la mañana y a primera hora el aspecto había mejorado muchísimo, las estatuas todavía no estaban colocadas, abrían las primeras tiendas y la gente de la calle parecía que eran barceloneses de toda la vida. Bueno, al grano, lo que quería decir es que me encanta pasear Barcelona y el ambiente cosmopolita que se respira en sus calles, claro que no es lo mismo estar de visita que tropezarse todos los días con semejante marabunta.
M'agradaM'agrada
Jo no he viscut les Rambles “d’abans”. Ara, quan ja has patit un parell de vegades l’heroica contesa de navegar entre la fauna que hi circula, un ho evita tant com pot (encara que pitjor és el carrer Pelai). Però evidentment, per anar al Liceu… I bé, d’aquí a ben poc ens hi tornarem a trobar.
M'agradaM'agrada
Maac, bienvenido al blog, espero más visitas y comentarios.
A tota la resta de ramblistes tan sols desitjar-vos que algun dia podem, sense renunciar als visitants que ens honoren, tornar a fruir de les Rambles humanes, que tan enyorem.
M'agradaM'agrada
Yo no hago mucho caso de estos “rankings” que no se sabe bien quién lo controla. Piensen que antes que la Rambla que ocupa un dudoso cuarto puesto, las otras decepciones son la Torre Eiffel, la Mona Lisa y Times Square. No hay duda que la Rambla tiene “encanto”, que también está masificada por un turismo cada vez más de “patacada”, que ya no es lo que era sentarse en la terraza de la Opera y ver pasar a Ocaña y sus amigos, pero qué duda cabe que todo ha cambiado, unas veces para bien, otras para mal. Lo más importante es que, les guste o no a los ingleses, tendremos que seguir visitándola todas las veces que queramos ir al Liceo, ¿no es cierto?
M'agradaM'agrada
Hola Roberto.
Jo tampoc faig gaire cas dels rànquings, però la noticia ha estat un pretext per parlar de les Rambles, que sense cap mena de dubte m’agradaven molt més fa 15 anys que ara. Ja no vull parlar dels temps del Ocaña & cia., doncs era molt jove i en aquells anys tenia un sentit crític molt limitat i m’agradava tot.
En qualsevol cas, la màgia del passeig no ha desaparegut, està amagada entre tanta massificació i paella plastificada. Sempre trobarem un moment o altre, que es deixarà veure i si qui es passeja no és prou sensible, tan sols veurà un passeig d’arbres, envoltat de cases sense interès amb quatre paradetes de flors, sense adonar-se del esperit i l’atmosfera tan barcelonina.
Salut! i ben tornat
M'agradaM'agrada
UNA DE LES COSES QUE LI SOBREN A LES RAMBLES, SON AQUESTES HORRIBLES ESTATUES HUMANES, QUE DESDE FA UN TEMPS DIFULTEN EL PAS. AXI COM ELS COMERÇOS ALIENS.
M'agradaM'agrada