.
L’home anomenat cavall, també va cantar i en un musical, agafant el relleu d’un altre il·lustre compatriota, Richard Burton en el rol de King Arthur del musical Camelot.
Quan li vaig dedicar un post a Richard Burton, cantant; ja vaig parlar del èxit d’aquest musical. A l’any 1967 es va portar al cinema, dirigida per Joshua Logan i protagonitzada per Richard Harris en el rol de Arthur, Vanessa Redgrave com a com a Guenevere i Franco Nero fent de Lancelot. Sent una pel·lícula adorada i de culte per a molts amants del cinema musical, jo tan sols puc dir que més aviat no m’agrada gens. Potser hauria de fer una revisió, però la vaig trobar avorrida i la partitura totalment massacrada. Malgrat la meva opinió l’Acadèmia li va atorgar tres Oscars, direcció artística, vestuari i partitura adaptada (i tan adaptada!)
Durant el estiu de 1980 i en el Lincoln Center, es va fer una reposició amb Richard Burton, Christine Ebersole i Richard Muez. Aquesta reposició va provocar una nova versió al 1981 a Broadway i aquest cop el King Arthur va ser Richard Harris, Meg Bussert va ser Guenevere i Richard Muenz va ser el Lancelot, repetint el rol fet al New York State Theater del Lincoln Center.
Richard Harris no es caracteritza per lluir unes gras dots canores, més aviat fa un cantat parlat, tan característic per altre part, dels personatges masculins de les comèdies musicals de Lerner & Loewe, però en qualsevol cas no tan sols es va posar davant de la càmera, si no que cada dia pujava a l’escenari per defensar l’honor del King Arthur.
Us deixo dos fragments per escoltar com cantava Richard Harris allò de I Wonder What The King is Doing Tonight i el final de Camelot.
IN FERNEM LAND 
els dos oscars primers que menciones, direcció artistica i vestuari eren molt escaients, dos exemples: l’escena del casament decorat tan sols amb espelmes era la primera vegada que ho vam veure al cinema i una llum meravellosa, la cota de malla color blau cel del Lancelot quan fa la seva presentacio va fer desmaiar a mitja platea el dia que vaig veure la pel.licula a Barcelona
M'agradaM'agrada
Con el rey Arturo, Richard Harris estuvo a punto de conseguir la notoriedad de Yul Brynner con “The king and I”, pero carecía de la pelicular sensualidad primaria del divino calvo y aunque interpretó muchas veces este rol, hizo el film y pudo grabar la función via TV, Yul siempre saldrá ganando en el recuerdo.
Yo creo que lo mejor que hizo Harris en su vida fue “El ingenuo salvaje” (“This sporting life”-1963) de Lindsay Anderson, un film lleno de carnalidad y brutalidad soterrada y manifiesta y lo peor el nefasto “Deserto rosso” de Antonioni.
M'agradaM'agrada
Creo, Ximo, que tendrías que hacer un repaso a “Camelot”, que sin duda, en mi caso, pertenece a uno de mis preferidos. La vuelvo a ver de tanto en tanto y lo sigo confirmando. Nada que ver con el nuevo Dvd editado recientemente filmado para la televisión. que a pesar de tener su encanto no trasmite la emoción de la película. ¿Recordáis que en España redujeron las 3 horas originales a menos de 2 horas, tradujeron las canciones al castellano y en una palabra, la masacraron? Por suerte tiempo después se pudo recuperar en su versión original completa en el cine Alexis y fue un acontecimiento y una verdadera gozada. Totalmente de acuerdo con Colbran en las dos películas que menciona de Richard Harris.
M'agradaM'agrada