[splashcast UHFD7974CI]
Doncs si, Robert Ryan, el tipus dur també cantava i va fer un musical a Broadway anomenat Mr. President.
El carismàtic actor de Crossfire, el film de 1947 dirigit per Edward Dmytrick, l’única nominació que va rebre pels Oscar en la seva carrera o The Set-Up de Robert Wise a l’any 1949, protagonitzant un boxejador i de tantes i tantes pel·lícules de cine negre i western’s, va protagonitzar algunes obres teatrals a Broadway, entre elles Primera Plana (The Front Page) i el darrer musical de Irving Berlin, Mr. President.
Mr. President es va estrenar el 20 d’octubre de 1962 i va fer-se durant 262 representacions. Si bé no es tracta d’un gran
musical del excel·lent Berlin, en les seves cançons hi troben el segell melòdic i patriòtic que tan va caracteritza al compositor d’origen rus, veritable autor de la música més made in USA. El musical, malgrat anunciar en el pròleg que no te res a veure amb personatges reals, volia ser com un reflexa dels mediàtics J.F.K. i la Jackie o del comportament casolà dels Truman. Un any després de l’estrena del musical, moriria assassinat JFK, el 22 de novembre de 1963.
Escoltarem primer el final, molt patriòtic de l’obra, el himne This is a Great Country i després el deliciós duet amb la seva companya de repartiment, Nanette Fabray, In Our Hide-Away.
Robert Ryan es va caracteritzar per la seva militància política al davant de les idees progressistes del partit demòcrata i dels drets civils americans, motiu per el qual va tenir problemes als anys quaranta i cinquanta.
Per cert, no trobeu que en les fotos a vegades te una mirada molt maragalliana?.
Espero que us agradi.
Como mínimo se puede decir que la actuación musical de Robert Ryan es simpática y en ningún momento roza el ridículo. De los 19 números de que se compone la obra están a su cargo cinco, sólo o acompañado, entre ellos dos duos con Nanette Fabray, el primero de los cuales nos lo ha incluído Ximo en este post. El otro tiene lugar en el acto segundo, cuando ya Ryan no es presidente y su mujer le aconseja que se busque un hobby para entretenerse durante el tiempo libre que ahora es mucho.
Nanette Fabray tuvo una larga carrera en el mundo del espectáculo, comenzando a los cuatro años en el cine en las comedias cortas de “La pandilla” (“Our gang”), pasando luego a los films adultos en pequeños papeles (“Elizabeth and Essex”), para llegar al reparto de esa joya musical que es “The band wagon”, donde interpreta una contrafigura de Betty Comden, precisamente una de las guionistas del film; con su hermosa voz, puramente teatral, interpretaba varias canciones y junto a Fred Astaire y el célebre pianista Oscar Levant (íntimo amigo de George Gershwin) estrenó en este film el tema que se ha convertido en el himno del Séptimo Arte norteamericano: “That´s entertainment!”. Posteriormente se dedicó a la TV.
Por su rol en “Mr. President” Robert Ryan no fue nominado para los Tony pero sí Nanette Fabray, aunque no lo consiguió, no obstante previamente había conseguido este premio por “High button shoes”-Jule Styne-1947 y “Love life”-Kurt Weill-1948. Es decir dos años consecutivos
Dada su notable estatura (1´73 mts.) hacía buena pareja con Ryan (1´93 mts.).
Sobre la película “Crossfire” (el film de los tres Roberts: Mitchum, Young y Ryan), título emblemático en la filmografia de Robert Ryan hay que decir que en un principio el argumento trataba de la fobia contra la homosexualidad, pero los guionistas aconsejados por la junta de censura, transformaron la temática orientándola hacia el antisemitismo, arriesgándose bastante, de todas formas, dadas las circunstancias recientes(se estrenó en 1947) del tema en Alemania, Polonia y otros países a causa del nazismo.
M'agradaM'agrada