IN FERNEM LAND

CARDILLAC de Paul Hindemith


 

L’Òpera de Paris pot estar tranquil·la, a part de la importància de la institució en la història de l’òpera a França i en el món, ara i gràcies als nou suports audiovisuals, tenim una sèrie de DVD’S referencials d’espectacles memorables que s’han fet darrerament en aquest teatre.

Cardillac, l’òpera amb música de Paul Hindemith i llibret de Ferdinand Lion, basat en el compte d’Hoffmann “Das Fräulein von Scuderi”, sota la direcció musical de Kent Nagano i escènica de André Engel, és la darrera perla a incorporar desprès de Capriccio, Rusalka, Platée i Les Contes d’Hoffmann entre d’altres.

L’obra de Hindemith tan poc escoltada a casa nostre, de fet a part de les poques vegades que l’escoltem a les sales de concert, al Liceu, jo tan sols recordo el tristament tràgic muntatge de Mathis der Maler, és de cabdal importància a la història de la música de la primera meitat del segle XX. El llenguatge post wagnerià s’apropa al expressionisme i juga amb les dissonàncies i el nova escola vienesa, tot i que el cant roman sempre líric i l’orquestra contrapuntística i extraordinàriament rica, ens sons àcids i dissonants, no abandona mai un cert melodisme, no tant per expressar sensacions, malgrat el lirisme del cant de la filla de Cardillac, si no situacions.

La direcció de Kent Nagano és sumptuosa i brillant amb una orquestra en plena forma i un cor contundent. Els solistes, encapçalats per un Alan Held, que segurament no farà oblidar al referent Fischer-Dieskau i una vocalment esplèndida Angela Denoke, son els més que solvents. Christopher Ventris, Hannah Esther Minutillo, Charles Workman, Roland Bracht i Stephen Gadd, complint perfectament la basant musical, però és l’aspecte escènic el que s’emporta el gat a l’aigua.

 Angela Denoke i Aland Held

Andre Engel situa l’acció, originalment en el Paris del segle XVII, en un hotel de luxe del Paris dels anys 20 del segle passat, època de composició de l’òpera. L’impressionant hall del hotel en la primera escena ens fa pensar que tota l’estona estarem en el mateix decorat omnipresent, com acostuma a passar massa sovint, però no, a l’òpera de Paris no s’estan de res, i a cada escena hi ha un canvi de decorat a quin més espectacular i luxós.

Potser inicialment sobta que una història tan de cinema negre, tingui una plasmació visual lluminosa, neta i  luxosa, plena de colors, decorats i vestuari, quasi de musical de Broadway, però el contrast encara afavoreix  més a l’acceptació d’una obra no de difícil comprensió, però si que requereix una predisposició a seure i deixar-se fascinar per una música que hores d’ara es quasi centenària.

Espectacle altament recomanable, per descobrir una òpera i un compositor imprescindibles, amb un equip artístic de gran solvència, en el que potser trobo a faltar un protagonista de carisma escènic i vocal més rellevant.

La casualitat o la competència entre segells dvdgràfics ha fet que la DG hagi editat també un Cardillac de l’òpera de Munic amb Sawallisch i Ponnelle al capdavant d’un espectacle de finals del segle passat, protagonitzat per Donald McIntyre, que sense cap mena de dubte anirà al capdamunt de la carta als Reis.

No tingueu por i endinseu-se en aquesta òpera que aprofita una trama d’intriga cinematogràfica per parlar-nos del artista i la seva obra.

6 comments

  1. colbran

    Aquest DVD es extraordinari. L’obra es interessantíssima i la música està tan potenciada per la meravellosa escena que sembla que estiguis presenciant un thriller cinematogràfic. La qual cosa no vol desmerèixer els valors propis de l’opera, ans al contrari. Poques vegades hi vist un espectacle operístic en que música i escena estiguin tan ben lligats.
    Imprescindible DVD.

    M'agrada

  2. Mei

    Interessant estaria bé que poguéssim veure bones produccions al Liceu… A veure si les col.laboracions amb l’ONP ens porten aquests títols…

    PS: Em sembla que agafaré un a entrada per a veure a la Donoke al Foyer, quin dia anireu…?

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: