Estic dels bisbes fins el capdamunt


Atenció aquest post va de bisbes, conferències episcopals, manifestacions i parides per l’estil. Qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

Ho sento molt amics “infernemlandaires”, però tot i que al final hi haurà música per reforçar el meu sermó, avui us vull martiritzar amb la manifestació dels bisbes espanyols del passat 30 de desembre.

Que els bisbes es manifestin m’importa poc, francament. Que a la manifestació hi vagin els de sempre m’importa menys encara. Aquesta gent estan permanentment al carrer, s’han convertit en uns vulgars “pancarteros”. En un estat de dret com sembla ser que és el nostre, el dret a la manifestació està absolutament legitimat i a la llibertat d’expressió també.

Que en un marc com aquest, s’atreveixin a dir que la democràcia perilla per que el govern legisla contra ells, és molt greu, integrista i fins hi tot anticonstitucional.

M’agradaria que els bisbes o aquests bisbes, malgrat que en la Conferència Episcopal no hi han dissidències públiques, pensessin quin és el motiu per el qual els seminaris estan buits i en les celebracions eucarístiques tenen els locals amb notables clapes i uns parroquians d’edats més aviat, molt avançades.

De veritat creuen els bisbes que la gent que va a les “seves” manifestacions són gent que obeeixen a creences religioses o que més aviat aquestes són polítiques?

L’església o aquesta església s’està allunyant de la gent. És cert que té molt poder, però poder polític, el poder espiritual l’han perdut.

Qui s’està allunyant de l’Evangeli, doncs?

Una institució poc o més ben dit, gens democràtica, pot qüestionar les mesures i lleis aprovades en un parlament escollit en unes eleccions democràtiques?

La llei del avortament o la del divorci estava en vigència en l’etapa del govern popular. Varen sortir aleshores els bisbes a manifestar que l’estat democràtic estava amenaçat?

Em fa pena, fàstic i por, molta por, veure aquests mamarratxos disfressats, dictant consignes que ens apropen a passats remots, negres i nefastos. A qui representen? amb nom de quina llei de Déu parlen?.

Quants bisbes heu vist denunciar la pederàstia de molts dels capellans de la seva església?. Mentre aquesta església tan cristiana es manifestava al carrer, un il·lustre col·lega instal·lat a les Canàries, senyala amb el dit als nens i adolescents violats o víctimes d’abusos, de ser incitadors dels mateixos. Qui li ha fet tancar la boca pudenta?, qui?

No és la música que ens toca per Nadal, però amb tot aquest desgavell, tant sols puc possar el Confutatis i el Lacrimosa del Requiem de Mozart

Un comentari

  1. Golaud's avatar Golaud

    De todo hay en la viña del Señor, pero, a mí me recuerdan a los “sepulcros blanqueados”, de los que Jesús decía:

    “Guardaos de los sabios a quienes les gusta andar con vestiduras largas y recibir saludos en las plazas, y los primeros asientos en las sinagogas y los primeros sitios en los banquetes; que devoran los bienes de las viudas fingiendo rezar mucho”.

    No sé si Dios existe o no, y me parece muy complicado averiguarlo, pero creo en el mensaje de Jesús, que en definitiva es un canto al amor. ¡En qué manos se ha dejado la defensa y el estandarte de este mensaje!.

    La música de Mozart deja buen sabor de boca.

    M'agrada

  2. Muy acertada la cita bíblica, Golaud. Y cuánta razón llevas, Ximo. Como decía Serrat “Si no fueran tan temibles nos darían risa; si no fueran tan dañinos nos darían lástima”.

    Vídeo

    (Mejor escuchar la canción sin hacer caso a las imágenes, que no tienen nada que ver con la letra. Obviamente quien ha hecho el vídeo no ha entendido de la misa la mitad…nunca mejor dicho 😉 )

    M'agrada

  3. Judit's avatar Judit

    Tens tota la raó Ximo, però és que l’Esglèsia com a institució a estat mai al costat de la gent? No voldria ofendre ningú, però jo sempre l’he vista com un poder polític i econòmic més, i només cal conèixer una mica d’història per veure-ho ben clar… a l’Edat Mitja, al Renaixement… i pels segles dels segles, mai millor dit. Però si entres al Vaticà i et cau tot per terra, home!. Quina hipocresia i quina comèdia tot plegat! I que a sobre parlin de democràcia!! Va home va, quin morro!. I mira, estic pensant que he de fer com en Julianen… és d’aquelles coses en les quals no hi penses mai, però és que jo no hi pinto res en aquest muntatge. El Requiem genial, per mi és especial perquè va ser la primera obra de música clàssica que em va fascinar (gràcies a la pel.lícula “Amadeus”, tot s’ha de dir!…)I em segueix fascinant.

    M'agrada

  4. Jaume's avatar Jaume

    Marevallos! ¿es l’opera que fa que tots els que et visitem pensem igual? ¿o tots ja pensavem igual i tu ens reuneixes a traves de l’opera? Precisament crec que el unic benefici de la religio ha estat afavorir la musica, per altre banda el seu vertader proposit es dominar el poble i enriquir als malevols espevilats.

    M'agrada

  5. colbran's avatar colbran

    Lo más curioso del caso es que siendo Jesús, tal como lo conocemos por los Evangelios que nos han permitido conocer, un personaje de palabra y de hechos absolutamente de izquierdas, ha dado origen a una religión absolutamente de derechas y que siempre está al lado de la riqueza, aunque finge estar con los pobres, y en contra de toda manifestación de la izquierda.
    Os habéis dado cuenta, siempre a través de los Evangelios, que Jesucristo nunca hizo un solo comentario contra la homosexualidad y que siempre estuvo benevolente con todo lo relativo al sexo?
    Y por lo que respecta a la dignidad y moralidad de los Papas, basta dar un repaso histórico para que a toda la curia romana se le caiga la cara de vergüenza.
    Qué podríamos decir de algunos o muchos cardenales y obispos? Como por ejemplo el que ocupó el arzobispado de Barcelona en los años 50 y que en este momento no recuerdo su nombre pero sí su comportamiento rijoso, aunque de cara al tendido fuera paladín de todo lo contrario. La mayoría: sepulcros blanqueados, como diría Jesus, cuyo mensaje e ideas debieran haber seguido a rajatabla, pues está lleno de amor y comprensión.

    M'agrada

  6. Isolda's avatar Isolda

    Ximo:Vaig a explicar-te una anecdota passada fà bastants, molts, molts i molts anys.En un viatge que vaig fer amb unes amigues per Andalussia, varèm visitar la Catedral de Cadiz,on està enterrat o-estava- Manuel de Falla, nosaltes voliem visitar-ho i vam fer el comentari de que era una mica car. El capellà que ho va escoltar i vestida amb pantalons, la seva contestació va esser senyalant-me “no llevais un hombre entre vosotras pues que pague él y aún tiene la osadia de llevar una cruz en el cuello”. Jo nerviosa, bastant afectada, li vaig contesta “perdone padre pero Jesús nunca dijo que los hombres tenian que llvar panalones y las mujeres faldas, Él fué el primero que llevó faldas”. En aquell moment el preocupava que portes pantalons i no el fet de la seva actitut incomprensible que podria pedre una “oveja de su rebaño” així els hi anat, sempre marcant el qué has o no has de fer dins el seu tancat criteri i més petit que una avellana.
    L’església i seu “parit ha perdut el tren fa anys…!!!
    molt bé els vostres comentaris….

    M'agrada

  7. Teresa's avatar Teresa

    A mi el que em fa por no són els bisbes, és la riada de “ciudadanos pacificos y demócratas”, jubilats, famílies amb nens, etc.,…que vaig veure per la tele com ocupaven el centre de Madrid. No sé si serien el milió que ells diuen, però ni que fossin la quarta part. Això si que em fa molta por, tota aquesta quantitat d’intransigents, de retrògrades, de defensors de la religió i dels valors mes ultraconservadors, idea de España inclosa. La meva millor amiga és madrilenya, i sempre li dic que em faria por viure allí, que em donaria la sensació de viure en territori enemic. Ella diu que no és per tant, que sols són una part, que molta gent té altres valors…Ben segur, però els resultats de les urnes canten, allí. Per a mi, això és el preocupant, i no quatre toies vestides de morat clamant contra els “pecats” que ells mateixos practiquen.

    M'agrada

  8. Arqueòleg Glamurós's avatar Arqueòleg Glamurós

    L’església catòlica ha demostrat sobradament la seva incapacitat manifesta per actualitzar-se, s’ha quedat ancorada al s.XVII i d’allà no hi ha qui la mogui.

    Ha esdevingut, per altre banda, un llast per al PP que, gràcies als bisbes i a la COPE, ha quedat ancorat en posicions extremistes ragalant tot el centre al PSOE.

    M'agrada

  9. Benvingut Arqueòleg.
    Desconec si és la primera vegada que entres a In Fernem Land, però si és així t’hauràs adonat que la temàtica dels bisbes no és l’habitual del blog.
    Con que ets, a part d’arqueòleg, glamurós, hauràs vist que parlem d’òpera, cinema, musica, teatre i coses més interessants que aquesta colla, però hi ha dies que no puc més i surto per “peteneras”.
    Gràcies per la col·laboració que no m’agradaria que fos l’última.

    M'agrada

  10. Kundry's avatar Kundry

    Despés de pasar media noche soñando con las notas de la Cenerentola que ayer vivimos en el Liceu, Pilar, “Katia/Maras” y yo hemos vuelto al pueblo a toda pastilla por leer tu entrada dels bispes.
    El comentario de Golaud lo hago mío y no digo nada más porque, como alguien comentó ayer noche en un “Atico”, podríamos empezar a mentar a las madres y este blog no se lo merece, ni debe aceptarlo.

    M'agrada

  11. katia's avatar katia

    Me parece muy triste ver una doctrina totalmente disvirtuada de la enseñanza de Jesucristo, AMOR, RESPETO, COMPRENSION, AYUDA,COMPARTIR,”POBREZA” etc…una serie de valores que nada tienen que ver con una iglesia poderosa, que margina al que no está en su linea etc….si repartieran ¿A cuánto les tocaría? ……la loteria.

    M'agrada

  12. Hola Katia, bienvenida, aunque el tema que te ha hecho venir no nos guste mucho.
    Espero que puedas encontrar en In Fernem Land otros motivos más interesantes en los que aportar más comentarios.
    Pilar no eres bipolar, Kundry y tú sois dos personas distintas, de sexo notoriamente diferente y encima parientes más que cercanos. Lo del encuentro en los áticos se tendrá que repetir Kundry. Un placer, sobretodo teniendo en cuenta que veníamos contentillos de la representación. ¡Y que los obispos nos dejen tranquilos!

    M'agrada

  13. Pablo's avatar Pablo

    Lástima no haber estado con vosotros en la Cenerentola del sábado pasado y no haber podido disfrutar de la cena con vosotros.
    Otro día será.
    Respecto a la entrada de los bisbes, una amigo mío solía decir, en España ruedan pocas cabezas. Jaja, un abrazo a todos y feliz año 2008!!!

    M'agrada

Deixa una resposta a Tosca Cancel·la la resposta