J’attendrai es va composar en italià i s’anomenava Tornerai. El seu any de composició és el 1933.
L’any 1938 Tino Rossi en va fer una versió que roman com a inoblidable, tot i que l’han versionat molts cantants. Rina Ketty a l’any 1939 o la Dalida quaranta anys més tard al 1979, la va tornar a portar al cap de munt de les llistes de les cançons més venudes a França.
Fins no fa gaire era la sintonia d’un programa de matinada a Catalunya Ràdio i cada cop que l’escoltava una estranya melangia m’envaïa.
J’attendrai
Música : Dino Oliveri (1937)
Lletra: Louise Potrear i N.Rastelli
J’attendrai le jour et la nuit
J’attendrai toujours ton retour
J’attendrai car l’oiseau qui s’enfuit
Vient chercher l’oubli dans son nidLe temps passe et court
En battant tristement
Dans mon coeur plus lourd
Et pourtant j’attendrai ton retourLes fleurs pâlissent, le feu s’éteint,
L’ombre se glisse dans le jardin,
L’horloge tisse des sons très lent,
Je crois entendre ton pas.Le vent m’apporte des bruits lointains,
Et dans ma porte, j’écoute en vain.
Hélas! Plus rien,
Plus rien ne vient.J’attendrai le jour et la nuit
J’attendrai toujours ton retour
J’attendrai car l’oiseau qui s’enfuit
Vient chercher l’oubli dans son nidLe temps passe et court
En battant tristement
Dans mon coeur plus lourd
Et pourtant j’attendrai ton retour
IN FERNEM LAND 
Ostres, Ximo, mira que ets dolent! Una de las meves cançons preferides. Quina “gozada” de música i de lletra. Ningú l’ha cantat tan bé com Tino Rossi. Els meus pares es van enamorar veient “Marinellâ”, la pel·lícula en la que a més a més de la cançó títol i d’altres el gran Tino Rossi cantava aquesta autentica joia.
I quines fotos, Ximo. Tan ben escollides.
Tot el meu agraïment. Estic plorant.
M'agradaM'agrada
Y en eso consiste la vida, en esperar y esperar algo que unas veces viene y otras no. Eso ya lo dijo Beckett.
M'agradaM'agrada
en aquest mon tan sol les noies poden ‘attendre’ nues i despullades
M'agradaM'agrada
Quina cançò més malencònica i bella ! Com diu el Julianen, sembla que som més les dones les que tenim que “attendre” (quina diferència hi ha entre nues i despullades, però?). Però la canta un home, i és que el mon dels sentiments no coneix gènere…
M'agradaM'agrada
Quan sens una cançó com aquesta i cantada tan maravellosament, penses que el mon s’aturat, que tot és romàntic i poétic que la vida és de color de rosa. Encara que tinguem qu’esperar,ho podem fer dins d’aquesta caixa plena de bons records inolvidables. Gràcies Ximo
M'agradaM'agrada
Recuerdos de televisión en blanco y negro y discos de vinilo, de domingos de invierno cuando por la tarde y alrededor del brasero, nos dedicabamos a escuchar música en familia, de tostadas y chocolate ….. nostalgia.
Ximo eres un ser especial!
M'agradaM'agrada
Yo la conocía en versión de Rina Kelly, pero esta me ENCANTA!
Gracias, 😀
Mks.
M'agradaM'agrada
Aquesta és una de les meves cançons predilectes de tots els temps. L’any 1938 la meva mare tenia 18 anys. En va viure quasi 87 i quan la sentia no es descuidava mai d’anomenar en Tino Rossi diguent “Que en arrribar a tenir d’èxit!”.
Ximo, gràcies una vegada més per tot el que ens ofereixes i tens molta raó quan dius que escoltant “J’attendrai”, una onada de melangia ens envaeix´Hem heretat molts recorts de la nostra gent gran i aquesta melodia inoblidable sembla contenir-los tots.
M'agradaM'agrada
No conocía esta versión de Tino Rossi y me ha gustado. En cambio sí que conozco y desde hace ya muchos años la versión de Mari Trini que, como todas las canciones de compositores francófonos que ella ha cantado, lo ha hecho siempre muy bien, con una dicción perfecta y con una hondura dramática o lírica muy grande, según conviniera a la canción de que se tratase,y eso que ella nunca ha contado más que con una pequeña voz, pero eso sí llena de intención, de claros y de sombras, de poesía en una palabra (siempre pienso en la versión tan dramática que registró en disco de la canción de Brel, Ne me quitte pas…). No sería mala idea si pudieras, Ximo, colgar la versión de que te hablo; así podríamos comparar esos bellos versos en dos voces distintas, una masculina y otra de mujer. Por otra parte, y si tenemos en cuenta que a la cantante de Caravaca de la Cruz no le ha acompañado la buena salud, y que su casa de discos prohibió la venta del último disco que grabó con Los Panchos una vez que ya estaba en el mercado y del que se estaban vendiendo bastantes ejemplares, sería una buena ocasión de rendirle un pequeño tributo a tantos años de trabajo y de dedicación a la música, años que ha vivido para escribir hermosas canciones con textos muy diversos, pero siempre muy sensibles y certeros. Muchos de sus admiradores lo agradeceríamos mucho pues en nuestra memoria vital su recuerdo nos acompaña.
Gracias por tu dedicación y por la calidad y esmero de todo lo que cuelgas.
M'agradaM'agrada
Les tardes d’estiu son proclius a escoltar bona música i a poder llegir amb tranquil·lament. Això és el que estic fent. Us recomano vivament un llibre: CARTES A MàRIUS TORRES, d’en Joan Sales. Llegint-lo m’he adonat que se molt poca història del meu país, i la que se està es esbiaixada. Ja l’he acabat, i el proper que llegiré serà Incerta Glòria. Una joia de la literatura del nostre país. Gracies Ximo, per la música. Volia correspondre’t d’alguna manera, i m’ha semblat una bona cosa, fer palesa la meva emoció davant d’una lectura. Bon estiu a tothom. Cordialment. Martina
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jsales/index.html
Annex us adjunto un link, per tal que pogueu conèixer millor l’autor i la seva obra.
M'agradaM'agrada
Hola Martina, benvinguda. Si no m’erro és la primera vegada que comentes.
M’agrada que sigui en aquest post del 5 de febrer. La cançó és fantàstica i la teva recomanació també.
Espero llegir-te aviat, un altre cop.
M'agradaM'agrada