A l’any 1992 el genial Francis Ford Coppola va filmar la millor versió de la novel·la de Bram Stokers que s’hagi dut a la pantalla fins aquest moment.
La pel·lícula tenia una banda sonora molt efectista de Wojciech Kilar, però amb claríssimes referències a altres composicions com l’Alexander Nevski de Prokofiev.
Com és habitual en les bandes sonores del cinema d’avui en dia, sempre hi ha d’haver una cançó, normalment que acompanya als crèdits del final, per tal de col·locar-la a la llista d’èxits del any en qüestió.
Annie Lenox, la cantant escocesa guanyadora d’un Oscar per la seva cançó Into the West, de la pel·lícula The Lord of the Rings, va ser l’encarregada d’escriure “Love song for a Vampire“, que m’agrada especialment.
Us deixo el clip de la cançó i la lletra. Han passat 16 anys però em continua semblant una autèntica meravella.
Tornar a visionar les fantàstiques imatges del món creat per Coppola em fan agafar ganes de tornar a visionar i gaudir.
Love Song For A Vampire
Come into these arms again
and lay your body down
The rhythm of this trembling heart
is beating like a drum
It beats for you it bleeds for you
it knows not how it sounds
For it is the drum of drums
it is the song of songsOnce I had the rarest rose
that ever deemed to bloom
Cruel winter chilled the bud
and stole my flower too soon
Oh loneliness Oh hopelessness
to search the ends of time
For there is in all the world
no greater love than mine.Love o love o …. still falls the rain
Love o love o …. still falls the night
Love o love o …. damned foreverLet me be the only one
to keep you from the cold
Now the floor of heaven is laid
the stars are bright as gold
They shine for you they shine for you
they burn for all to see
Come into these arms again
and set this spirit free
IN FERNEM LAND 
Aquesta pel.lícula és un deliri estètic i preciosista; i estic d’acord en que és la millor versió que s’hagi fet d’aquesta gran novel.la. A més, a banda de les precioses imatges i l’ambientació, no deixa de banda la introspecció psicològica dels personatges. És un 10. Recordo quan la van estrenar l’impacte que m’arribà a causar. Vaig tornar al cinema per 5 cops. I aquesta cançó és un colofó excel.lent. Gràcies per recordar quelcom aparcat i que cal revisitar.
M'agradaM'agrada
Un film al que le sentaría bien el epíteto de esplendoroso. Annie Lennox, el 50% de Eurythmics, fiel a su línea: pop blandito de bellas melodías sobre base sintetizada.
M'agradaM'agrada
ADORO esta canción (y la película, por supuesto)
Mks.
M'agradaM'agrada
No es ni de lejos mi película preferida de Coppola, pero soy un fan de Annie Lennox desde su época Eurithmics. La canción es preciosa, aunque no tenga demasiado que ver con la película. En cambio, “Lost” de su último cd “Songs of mass destruction” que forma parte de la banda sonora de la película “En el valle de Elah” sí que tiene bastante que ver con el tema de la película.
M'agradaM'agrada
Quina pel·lícula tan preciosa! Sempre recordaré la intensitat dramàtica de l’escena d’amor entre el vampir i la seva víctima estimada : He recorregut oceans de temps per tornar-te a trobar…No sé si diu alguna cosa així però tant se val.
Olympia
M'agradaM'agrada
Me encanta esta película!!! Lloré cuando la ví en el cine y es muy fiel a la novela. Y Gary Oldman…ays
Eso sí, para mí la mejor sobre esta novela es Nosferatu de Murnau.
Besos y mordiscos 😛
M'agradaM'agrada
Doncs jo no he vist la pel.li i la cançó no em diu massa res, la veritat (buff, quasi estic contenta de no estar d’acord amb la majoria, començava a pensar que no tinc personalitat!). I Papagena, vaig veure Nosferatu quan era petita i durant anys va ser el protagonista estrella dels meus malsons!! Em provocava autèntic terror, i curiosament no pas tant pels uials com per les orelles punxagudes i aquella pell blanca, blanca… Brrrrrrrr!!!
M'agradaM'agrada
Recuerdo que cuando la ví en el cine me pareció fascinante, sin embargo luego la he vuelto a ver hace poco y aunque me sigue deslumbrando su estética y su preciosismo he de reconocer que me dejó más frio y menos entusiasmado que la primera vez…y como a Papagena,para mí tb es un deleite ese Nosferatu de Murnau y como mitómano tb tienen un lugar en mi memoria Bela Lugosi y Christopher Lee…
M'agradaM'agrada
Hola Mr. Riply, bienvenido. Creo que es la primera vez que comentas. Espero leerte a menudo.
Bueno contra gustos…pero la de Coppola para mí, es la mejor aproximación a la fantástica novela de Stokers. Me la creo y encima sientes pena por el Conde, un pobre desgraciado.
Judit quan tinguis oportunitat, mirat la pel·lícula, tot i que no és el mateix a la TV de casa que a la sala del cinema, penso que t’agradarà.
M'agradaM'agrada
Ho faré, Ximo!
M'agradaM'agrada