Deu ser aquesta preciosa nit del mes de juny, a punt de deixar enrere la primavera per endinsar-nos a les caloroses nits d’estiu, que en veure la lluna des de el balcó de casa, m’ha vingut al cap el fabulós interludi, abans de la cabdal escena del monòleg de la Contesa del Capriccio de Richard Strauss, on haurà de decidir que és primer si la música o les paraules.
Un cop tots els invitats han deixat a la Contesa sola, l’escena s’il·lumina durant tres minuts amb la llum de la lluna que entra pel jardí, després el majordom encendrà les llums i la Contesa Madeleine es disposarà, abans d’anar a sopar, a discernir sobre el tema de cabdal importància pel seu esdevenir. Llàstima que el majordom la distraurà de la tria anunciant-li que el sopar és a taula.
Richard Strauss va desplegar tota la seva seducció musical per construir un ambient màgic abans del monòleg, amb una melodia encisadora i orquestralment finíssima .
Recordo que l’única vegada que he vist aquesta òpera, en la temporada 1990-1991 del vell Liceu, en una gloriosa producció del Festival de Salzburg dirigida per Johannes Schaaf i amb la Tomowa Syntow en estat de gràcia, en les que varen ser les representacions de l’estrena a l’Estat espanyol, aquest moment l’escenari s’omplia d’una llum blavosa que provinent del jardí situat al fons del escenari, anava il·luminant tot el saló.
Pura màgia teatral i poesia musical. Gaudiu-la, és una versió d’Antonio Pappano amb l’orquestra de la Royal Opera House, Covent Garden.
IN FERNEM LAND 
I amb la lluna també he descobert IN FERNEM LAND… Des d’ara mateix hi faig estada i el prenc com un dels meus blocs preferits al meu Quadern del retorn.
Un ex-cantaire de l’Orfeó Català.
Xavier
M'agradaM'agrada
Aysssssssssssssssssssss, que bonito !!!!! Es la primera vez que lo escucho así que gracias Ximo, por la introducción 🙂
El dia menos pensado me vas a tener que prestar el reclinatorio … todavia no he oido nada dirigido por Pappano que no me haya gustado.
M'agradaM'agrada
Ximo,
En el viaje de regreso de Castellón a Valencia había una luna tan fantástica como la que tu has puesto. Todo era más brillante y luminoso despues de escuchar el Giulio Cesare de René Jacobs…great!!!
Me hubiera encantado que tú hubieras estado allí. He tenido la ocasión de saludar a Titus, y Maac y su mujer, son como escriben; encantadores.
Tu luna Straussiana es lo que le faltaba a la noche para llegar al diez. En este mes de dias largos y luminosos con cielos limpios y despejados parece que la música de Strauss suene, aun si cabe, mejor. Hoy siento la vida como un regalo.
Que tengas un buen fin de semana!
M'agradaM'agrada
Benvingut Xavier, espero veuret sovint pel blog on és possible que hi trobis altres orfeonistes.
Kenderina, el reclianorio es para uso y disfrute de la comunidad.
Assai, un encanto, comme toujours
M'agradaM'agrada