Alguna cosa no va del tot bé.

Ho lamento. Aquest bloc es converteix massa sovint en un lament, en una queixa per la injustícia de la vida, quan s’emporta a persones estimades.

Li he promès a la Sra. Mercedes que el post d’avui seria per la Inma i li he dit que estava segur que ella també el llegiria.

La Inma era habitual de In Fernem Land des de que la vaig convidar a visitar-lo. Mai però, que jo sàpiga, ens va deixar un comentari i ho lamento molt, en sabia un munt.

Malgrat que podíem estar en desacord amb algunes coses, ens unia un llaç important amb la música, amb l’òpera i el wagnerisme més arrelat.

Feia més d’un any que estava malalta i malgrat això fins la darrera vegada que la vaig veure, em parlava de les ganes que tenia de tornar al Liceu, sobretot per Die Walküre, que malauradament no va poder veure.

Es posava fites i em deia l’Elektra no he pogut, però ja veuràs com en el Tannhäuser si i a Die Walküre no hi faltarem, segur!. Aquesta temporada tant sols va tenir la oportunitat d’anar al recital de Rolando Villazón, i aquell dia malgrat tot, la veig veure feliç i emocionada de tornar al seu cinquè pis.

Després, un cúmul de desgràcies no varen deixar-la fruir del que més li agradava.

Estava molt esperançada en el futur, doncs deia que a Bayretuth, després de tantes penúries ja hi havia un director capaç de fer justícia al Ring (Thielemann) i un Wotan com feia anys que no s’escoltava (Dohmen).

Des de que la vaig conèixer, cada 25 de juliol seguíem les transmissions del Festival, amb comentaris, via missatges de mòbil divertits i ocurrents. L’any passat ja malalta i ingressada al hospital, va escoltar tot el festival de manera precària, però ella, sempre fidel.

Aquest any li dedicaré el peregrinatge radiofònic.

Havia pensat dedicar-li el comiat de Wotan a Die Walküre, però no, ella va demanar que el dia que morís volia que el comiat fos amb Bach i amb l’ària “Erbarme dich de La Passió. “Així serà també a In Fernem Land.

Erbarme dich
Mein Gott, um meiner Zähren willen;
Schaue hier
Herz und Auge weint vor dir
Bütterlich.
Erbarme dich,
Mein Gott, um meiner Zähren willen.

Apiada’t, Déu Meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
que ploren amargament davant teu.
Tingues pietat!

Christa Ludwig (alto) i Hugh Bean (solo violí), Philharmonia Orchestra dir: Otto Kemplerer

Fins a sempre Brünnhilde, no m’esvalotis gaire el Walhalla.