Esperant


Avui m’he passat la tarda esperant a un hospital.

Quan esperem, acostumem a pensar i en l’entorn d’un ambient hospitalari, relativitzem molt les coses.

Mirant per la finestra de la habitació veia passar indiferent, la vida quotidiana de persones, aparenment alienes als drames, grans i petits que acostumen a passar als hospitals.

Poca importància té si la soprano ha cantat l’ària desmotivada o la darrera excentricitat del director escènic de torn. La vida a dins d’un hospital està plena de desitjos de millora i recuperació, però també de dolor i malaltia, de mort.

Des de la finestra del hospital, mirant com els cotxes marxaven de cap de setmana, farcits de persones amb ganes d’oblidar per unes quantes horetes la quotidianitat avorrida, sense adonar-se que el cap de setmana és quotidià i avorrit en molts dels casos, he pensat que molt poques vegades tenim en compte a la gent malalta, reclosa als hospitals, en residències o casa seva, per culpa de la precària salut i de les malalties, fins hi tot quan aquestes persones són conegudes i familiars.

Avui, que estic força animat i content, vull dedicar el post a tots els “oblidats” en habitacions anònimes, connectades a tubs i dependents d’una recuperació, que desitjaria ràpida i feliç, tot sabent que això no serà possible per a tots.

Amb els millors desitjos per a totes les persones malaltes, la Badinerie de la Suite número II de J.S.Bach en la versió de Le concert des Nations i Jordi Savall.

[splashcast c CVZT1969CG]

Un comentari

  1. colbran's avatar colbran

    Si pensáramos un poco que todos hemos pasado, pasamos o pasaremos por circunstancias similares, en el mejor de los casos por una clínica o por un hospital, creo sinceramente que seríamos mejores.

    El enfrentamiento con la enfermedad e incluso con la muerte, relativiza toda la simpleza y tontería de las cosas sin importancia de la vida y da su verdadera dimensión al amor, la ternura, la amistad, la alegría, la salud…

    A nosotros que tan felices nos hace la música, disfrutémosla al máximo mientras podamos, no sea que algún día llegue a suceder que ni siquiera podamos disfrutar con ella porque alguna
    limitación nos lo impida.

    Mi enhorabuena por tu estado de ánimo actual, muy distinto del de hace unos días.

    M'agrada

  2. Alina's avatar Alina

    me uno a ti en desear que todos que pasen por un hospital tengan ademas de los cuidados mejores que se les puedan dar tambien un ser humano al lado quien les anime, les de energias positivas, les haga sentir importantes y les ayude en luchar y salir adelante

    me alegro tambien que estes mejor 🙂

    M'agrada

  3. olympia's avatar olympia

    Jo sóc de les m’ha tocat fer hospital com a pacient. És un mòn que es tanca al mòn de fora i solament et cap pensar que estàs en el lloc adequat, lliurat a les mans idònies.
    És cert que ja no tenim força, pacients o acompnyants, de recordar aquell tenor sublim o la soprano colpidora. Estem sota d’un focus únic i molt potent : SALUT!
    Els amics, els llibres, la música esperen fidels la nostra recuperació i posterior tornada.
    Molta sort, benvolgut Ximo!

    M'agrada

  4. Roberto's avatar Roberto

    No sé si se trata de eso, pero cuando uno está en las salas de espera, precisamente, esperando que te den algún resultado, o que te llamen para algún scanner, tienes tiempo de sobras para pensar en lo poco que somos y lo mucho que a veces queremos abarcar. Si se trata de eso, espero sinceramente, que todo haya ido bien. Una abraçada.

    M'agrada

  5. Tosca's avatar Tosca

    La espera en un hospital nos da lo único que no desearíamos en ese momento: tiempo para encarar que existe el dolor y la muerte.
    Lo mejor que puede pasarte es que, al salir, luzcas una liberadora y amplia sonrisa.
    La cotidianidad se apresura a hacernos olvidar el mal rato pasado y no volveremos a afrontar esa verdad hasta que nos veamos sentados de nuevo en una de esas sillas de plástico alineadas.

    M'agrada

  6. MOLTES GRACIES!!!
    Sortosament ja ha passat tot i de manera satisfactòria, molt satisfactòria.
    L’experiència dona per varis posts, sobretot després d’una nit amb ull adormit i l’altre emetent i una orella amb l’Ipod i l’altre sensible a qualsevol moviment estrany, però ja veurem si insisteixo amb el tema.
    Wimsey, és clar que és més adient l’escena del Tristany que menciones que la Suite de Bach, però és que jo no pretenia posar la música adient a l’espera, volia transmetre l’optimisme del moment, un cop l’espera t’ha confirmat que tot anava bé.
    És molt gratificant llegir els vostres comentaris, ajuden molt, de veritat.

    M'agrada

  7. kundry's avatar kundry

    Kundry, la curandera, que recorre países para encontrar la pócima que pueda curar la herida de Amfortas y por otra, engaña para conseguir otra víctima de Klingsor… en realidad se gana la vida de médico y conoce bien los hospitales.
    Hace años sufrió del corazón y tras varias anginas de pecho tuvo que pasar por esas pruebas del cateterismo, etc. etc. En una de ellas, pidió llevar su música preferida y eligió el primer acto de la Valquiria (la versión de Böhm). En un momento dado, pese a que estaba previsto, tuvo tanto dolor y esa sensación tan clara de que todo se acababa, que se quitó bruscamente los cascos y esperó calladamente y con cierta placidez el fin. Enseguida, un fuerte calor con un sabor que ahora no recuerda ya, le arrebataron de aquella aventura y en dos o tres minutos volvió a escuchar a Wagner. Desde entonces Kundry se tomó la vida de otra manera e intentó disfrutarla hasta que se acabara. A veces creo que mereció la pena.
    Un abrazo fuerte para Ximo y para todos los que de una u otra forma son pacientes…

    M'agrada

  8. emilio-bcn's avatar emilio-bcn

    Hace pocos días pasé por una situación hospitalaria similar, y sencillamente te das cuenta que la salud es lo único importante.
    También observé…… que guapos son los camilleros…..
    Hoy hace un día presioso, verdad?
    Salud a todos/as

    M'agrada

  9. Olave's avatar Olave

    Nos alegra mucho saber Joaquim que todo te ha ido bien. Nos gustaría veros este verano; mientras tanto intentaré escuchar completo, que no oír, el Tristán que tanto me gusta de Nilsson,Wingassen y Böhm a tu salud…
    Un abrazo y hasta pronto.

    M'agrada

Deixa un comentari