Ja era hora!
Un post dedicat al Titus per haver guanyat un concurs.
Has participat en molts concursos i has encertat la majòria de vegades, però han hagut de ser els llibretistes, els que t’han fet el més ràpid.
Com a premi, podia haver fet un monogràfic de la Nilsson o fins i tot de la Vilson (difícil aquest!), però he decidit que un home com l’Imperator es mereixia un bon homenatge.
Ja he explicat altres vegades que, al principi de freqüentar la Tertúlia (després de tant temps ja podem tornar-la a anomenar, oi?), jo creia que en Titus era la viva imatge del barrufet que el representa. Pensava, aquest home està de perpetua mala llet. Després va resultar que res de res, una mica rondinaire, si insisteixes amb la zarzuela o la grandesa de la Varnay, potser si, però no he vist ningú més pacífic i bon jan, sempre i quan no l’excitem amb en Plàcido Domingo, és clar.
M’he passejat pel seu Imperi i he recollit uns quants ingredients per aquesta amanida, que ens dona una idea de la extraordinària personalitat del Imperator.
Hi ha moltes coses que m’han quedat al tinter, però estic segur, que les que surten li encantaran.
Pel que fa a la banda sonora he escollit música de Karol Szymanowski, el músic polonès que estic descobrint, arran de la propera estrena del fascinant Król Roger que veurem properament al Liceu (aquest dia no pots fallar, has de venir al Liceu, d’acord Titus?).
D’aquest compositor massa desconegut, he triat una música molt captivadora, la música incidental que va escriure pel cinquè acte de l’obra teatral El Príncep Potemkin de Tadeusz Micinski, basada en un tema popular tàrtar.
D’aquest poeta, Szymanowski ja havia musicat a l’any 1905 uns poemes i l’any 1909 va tornar a utilitzar el poemes de “Dins les penombres” per la seva tercera simfonia.
Crec que no m’equivocaré en l’elecció, aquestes coses li van molt al nostre homenatjat.
Titus, espero que t’agradi i a la resta de Infernemlandaires també.
La durada de la presentació està a l’entorn dels 10 minuts, és pausada i necessita una visió relaxada.
IN FERNEM LAND 
Ai, Joaquim, que m’has emocionat i a la vegada m’has posat en un compromís, perquè ara em tocarà parlar de mi i és un tema que no controle massa.
En primer lloc parlaré de la imatge que has triat per encapçalar aquest post, que és la de l’emperador Titus Flavius Vespasianus, el mateix que apareix a l’obra de Mozart “La Clemenza di Tito”, d’on jo vaig agafar el meu nick. La primera vegada que vaig tindre un avatar, quan escrivia a la Tertulia, vaig triar un bust de Titus molt paregut a aquest, el qual vaig acabar substituint pel barrufet que encara conserve, doncs crec que s’adapta prou bé a la meva personalitat, rondinaire però barrufètica al mateix temps, si és que tal paraula existeix.
En segon lloc, dividiré les fotos que composen aquesta amanida en categories per poder parlar sobre elles de forma ordenada. En la primera categoria, per ordre d’aparició, estarien aquelles que fan referencia a la meua terra, el País Valencià i a Castelló (ixa espècie de esglesia gran és la “concatedral” de Santa Maria). Sóc valencià i tinc plena consciència de ser-ho, que no és una cosa fàcil. He viscut tota la meua vida a Almassora, un poble de Castelló al costat de la capital i amb el temps he arribat a desenvolupar una relació d’amor-odi amb la particular idiosincràsia valenciana i amb la nostra personalitat impersonal com a poble que crec que no es resoldrà mai.
La segona categoria és la dels compositors actuals, en la qual englobariem les fotos de Arvo Pärt, Wener Henze, Xenakis, Penderecki, la castellonenca Matilde Salvador i Morton Feldman. Ja fa temps que em vaig proposar parlar al meu blog d’aquestos compositors i posar el meu granet de sorra en la difusió de la seua obra. Crec que l’art és una cosa viva i que els que l’estimem tenim l’obligació d’interessar-nos pel seu desenvolupament. També hi apareixen dos compositors del passat, Monteverdi i Wagner, dos gegants que no em cansaré mai d’escoltar, doncs la seua música amaga tant com mostra, una qualitat que la fa inaprehensible.
La tercera categoria, crec que la més ampla, és la dels cantants d’ópera que m’agraden, tant del passat (Gigli, Nilsson, Melchior, Bjoerling, Flagstad, del Monaco, Lemeshev i Windgassen) com del present (Jennifer Wilson, Violeta Urmana). Podriem afegir molts més noms, però tots els que has triat són, com diries tu, de reclinatori (la Wilson ho será, deixem-li temps) i serveixen per representar els meus gustos musicals. Obrim ací una subcategoria on mencionarem dos directors (Carlos Kleiber, un dels meus favorits i Zubin Mehta, a qui he tingut la sort d’escoltar un Fidelio meravellós, una gran Turandot i un cicle de l’Anell amb una direcció lírica molt del meu gust) i un gran pianista amb una biografia excèntrica i divertidíssima, Friedrich Gulda).
La quarta categoria la formen els intèrprets de música pop, per dir alguna cosa, que més m’agraden, i hi apareixen Leonard Cohen, Nick Cave, The Velvet Underground i Tom Waits. Quin cartell de luxe per un festival, eh? Tots ells tenen prou coses en comú, una cosa que no havia pensat fins que no els he vist ací tots juntets, ves per on.
També apareixen dues fotos del Palau de les Arts de València, el meu teatre d’òpera, on he viscut experiències meravelloses durant aquests últims anys i també el causant de les meues invectives blogaires contra Helga Schmidt, la lamentable gerent que el dirigeix.
Si no m’he oblidat de res només em queda per comentar la foto de Praga, la ciutat més bella i musical del món, de la qual estic enamorat i a la que m’agradaria tornar mil vegades.
Ah, i la música triada ha estat tot un encert. Tant de bo puga anar a veure el Krol Roger del Liceu, és una oportunitat única.
Si heu arribat fins ací perdoneu per haver-me enrotllat com ho he fet i gràcies per haver-ho llegit. Espere que us hagi agradat l’amanida que ens ha preparat el Joaquim. A mi, com ja he dit, m’ha emocionat. Gràcies, Joaquim, t’ho has currat!
M'agradaM'agrada
Titus, em fa feliç que t’hagi agradat. De fet era fàcil que així fos. Qui visiti el teu blog sap que aquests són “tòtems Titus”.
En falten, ja ho sé, però se’m feia tard i quan tenia preparada la presentació amb Splascash, vaig recordar que aquest suport per les presentacions, que tant he utilitzat i que tant m’agradava, a partir del 1 de juny deixaven de donar servei.
He utilitzat aquest altre, Slideshare, que també queda prou bé, però que és més laboriosa, doncs has de utilitzar el PowerPoint com a base i després passar-lo.
Ha estat un plaer i un orgull.
Vaig estar temptat a posar l’Astrid, però al final vaig pensar que no volia provocar al barrufet rondinaire, tan entranyable, bona persona i divertit.
Saps que he pensat, quan mirava la presentació? Averiguar qui era cadascun d’ells, hagués estat un concurs molt difícil, oi?
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Enhorabuena Titus, por haber ganado y por este estupendo premio.
Tu nick de emperador romano, pues qué quieres que te diga, la verdad es que a mi me suena estupendamente, me gusta tanto que como tú sabes te he rebautizado y me cuesta un montón llamarte por tu nombre de pila.
Desde luego que se podría decir mucho bueno de ti, pero hay una cosa que yo admiro especialmente y es lo rebien que escribes. A ti te da igual que sea en valenciano o en castellano, el resultado siempre es rebueno.
Cuando leo tus crónicas siempre pienso lo mismo; qué se puede añadir, si es que lo ha dicho.
A mi este concurso me pareció muy dificil, así que te felicito porque además de escribir rebien eres relisto.
M'agradaM'agrada
Ha estat una sort que el “vincitor” hagi desencriptat els noms de la majoria de personatges que he pogut veure. De totes maneres, tot i ser d’entrada, un muntatge enigmàtic per a mi, m’ha agradat molt i he fruït amb plaer de la música de Szymanovski, compositor del que he sentit ben poques coses però que sempre tinc en compte.
Molt reeixit, Joaquim. En Titus no es merexia menys.
M'agradaM'agrada
Titus…i les gambes???? Es l’unica cosa de una amanida que es pot menjar!!!! i tenien una pinta fantástica!!
En fí, enhorabona una vegada mes.
M'agradaM'agrada
Les gambes, que supose que seran els afamats llagostins de Vinaròs, també m’han sorprés a mi, i es que no sé si Joaquim ho sap o ha sigut coincidència, però des de fa uns messos estic treballant a Vinaròs. La veritat és que mai he sabut distingir gambes i llagostins, em fa vergonya reconèixer-ho.
M'agradaM'agrada
Me ha gustado mucho l´amanida y el subsiguiente comentario de Titus. Hubiera sido interesante un cocurso con los integrantes de esa ensalada, pues alguno no es nada fácil, al menos para mí.
De cantantes hubiera confundido a Lemeshev (y eso que tengo un documental sobre él) con el valenciano Antonio Cortis (uno de mis tenores históricos preferidos) pues tienen unas facciones similares.
De los intérpretes pop sólo he reconocido a Leonard Cohen y de los compositores contemporáneos únicamente me eran familiares Henze y Matilde Salvador.
Con el resto no hubiera tenido problemas.
Es muy agradable poder constatar los gustos de otros comparándolos con los tuyos y ver las coincidencias y alguna posible discrepancia. Lo encuentro sumamente enriquecedor y provoca el deseo de conocer aquello que no te es familiar y sí lo es para otras personas.
Enhorabuena Titus; eres tan agradable en persona como en tus escritos. Da verdadero gusto leerte; rezumas sencillez y conocimientos.
M'agradaM'agrada
Enhorabuena otra vez, Titus. Esta vez por el fantástico regalo que te ha hecho Joaquim ( y nos ha hecho de rebote a todos), donde se percibe el enorme cariño que le ha puesto, y que no es ni más ni menos que el que mereces, no ya por tu erudición musical, sino por tu valía humana, que hace que todos los que te conocemos te apreciemos un montón.
M'agradaM'agrada
Titus, crack, enhorabona.
M'agradaM'agrada