Violeta Urmana
A la Staatsoper de Viena i durant aquest mes de desembre, la cantant lituana Violeta Urmana està interpretant per primera vegada a Europa, la versió escènica de la Isolda, rol que ja havia afrontat amb la companyia de l’Òpera de la Bastille al Japó al juliol del 2008 i que en els darrers mesos s’havia anat preparant, tot interpretant en forma de concert, el segon acte en els festivals de Bregenz , Lucerne, Colònia o Reinghau i en format concert a Roma en la seva integritat.
A Viena per l’ocasió s’ha buscat un director de primeríssim nivell, Sir Simon Rattle, director de la Berliner Philharmoniker, ambdós però, envoltats per un cast de nivell millorable, amb Dean Smith cada cop més forçat Tristan i mancat del veritable tremp vocal que el rol requereix, Franz Joseph Selig com a solid Köning Marke, Yvonne Naef com a irritada Brangäne i el excessivament líric Bo Skovus com a Kurwenal, completant els rols principals.
Escoltant la transmissió que va oferir la ràdio austríaca de la primera representació, de les tres que tenia previstes cantar, la del dia 14 de desembre (les altres dues varen tenir lloc el 18 i l’altre ahir), la veritat és que he tingut un cert desencís.
Ja en un post de no fa gaire, us vaig portar una Lady Macbeth verdiana a Paris, on la Urmana em va deixar perplex per l’estat vocal. El cas de la seva Isolda és diferent, doncs si bé els signes de decadència no es consoliden, la veu continua sent opulenta i segur que escoltada en el teatre esdevé més mòrbida, però tan sols escoltant-la, hi ha moments que l’emissió és massa crispada, havent perdut aquell so miraculosament uniforme que lluïa fins no fa gaire i oferint uns sons excessivament metàl·lics en les seves ascensions als compromesos aguts.
Quin dubte hi ha que aquest sovintejar tots els repertoris i els rols més compromesos, li han passat factura, però també cal esmentar el temperament i la força dramàtica ben variada, incisiva i degudament canviant que imprimeix al rol, ajudada pel preciós color mezzosopranat que encara conserva en el seu centre vocal i la intel·ligència i sensibilitat com artista, conferint-li suficients atractius, com per confiar en una evolució futura.
No sé si serà una Isolda definitiva, com en canvi si succeirà amb la Stemme, destinada a ser-ne la reina per excel·lència en els propers anys, però també us dic que si és capaç d’embellir certes emissions, quan tingui el rol més rodat, esdevindrà una Isolda molt considerable.
El cert desencís l’ha completat Simon Rattle, amb una desconcertant direcció. Al costat de moments de qualitat i d’exquisides i envoltants sonoritats, he notat una certa crispació i fins i tot precipitació i descontrol amb els cantants, especialment en la narració del primer acte. En el segon acte no hi ha hagut cap moment del trasbals emocional que en tota les majúscules direccions d’aquesta òpera s’han de produir i tampoc m’he ensorrat en el gloriós i alliberador Liebestod. Amb Rattle i el seu equip no m’ha passat. Potser serà questió de temps.
Us deixo els enllaços de la retransmissió de la ràdio austríaca.
TRISTAN UND ISOLDE
Handlung in drei Aufzügen
aufgenommen am 14.12.09 in der Wiener Staatsoper
Tristan: Robert Dean Smith
Köning Marke: Franz-Josef Selig
Isolda: Violeta Urmana
Kurwenal: Bo Skovhus
Melot: Clemens Unterreiner
Brangäne: Yvonne Naef
Ein Hirt: Peter Jelosits
Stimme des Seemanns: Gergerly Nemeti
Steuermann: Wolfgang Bankl
Chor der Wiener Staatsoper
Orchester der Wiener Staatsoper
Leitung: Simon Rattle
Violeta Urmana (Isolda) a la producció de Günter Krämer a Viena (desembre de 2009)
I ara un petit tast de la Isolda de la Violeta Urmana. He escollit el inici del acte segon, quan Isolda espera l’arribada de Tristan, des de “Dem Freund zulieb’ erfand diese List”, fins l’arribada del tenor. Us recordo que la Brangäne és Yvonne Naef.
L’endemà d’aquesta primera representació, li va ser atorgat a Violeta Urmana, el prestigiós títol de Österreichische Kammersängerin, honor que recau en els cantants més estimats a la Staatsoper de Viena.
Espero que us agradi
IN FERNEM LAND 
Gràcies Joaquim.
No he tingut temps d’escoltar res, però ja l’he baixada.
Uns reis anticipats o millor, un caga tió.
El tast m’ha semblat prou interessant.
M'agradaM'agrada
He escoltat l’arxiu i m’ha sonat molt bé. Les coses que li he escoltat a la Urmana sempre m’han complagut.
Gràcies Joaquim pel teu esforç diari. Un petó!
M'agradaM'agrada
Molt interssant aquesta Isolda de Violeta Urmana.Sempre la trobo molt musical i alhora apassionada.Crec que junt amb Stemme,Voigt,Theorin,Meier,Dalayman etc podem dir que a l’actualitat hi ha un bon grapat de grans Isoldes.Llastima que en el cas del rol de Tristan no estiguem tant ben servits.
M'agradaM'agrada
Gracies per la detallada crònica, així m’estalvio escoltar-la. Tinc pendent tantes gravacions de “referencia” de escolta obligada que no me queda ja prou temps
M'agradaM'agrada
Hola, Joaquim i resta de la gent:
Acabe de sentir l’acte III. Solament ouc dir que m’han emocionat tant Dean Smith com Violeta Urmana. L’orquesta m’ha semblat fabulosa. He de dir-vos, que no tinc coneixements musicals i que les meues impressions són totalment subjectives. Desconec qüestions tècniques i segurament no seré capaç d’apreciar alguna incorreccció; però parlant amb el sentiment, no puc dir sinó que em sent en una espècie d’estat de gràcia. Una plaer celestial.
Moltes gràcies, Joaquim per compartir amb nosaltres aquestes meravelles. He guadit d’allò més.
Rex.
M'agradaM'agrada
Ara mateix estic sentit l’acte II (sóc com els cracs, que van cap a darrere). Estic en el moment qu’e es troben els amants. Seguisc opinat el mateix. He trobat molt bé la Urmana. El que sí que m’ha cridat l’atenció és Dean Smith, a qui trobe millor que en el Real fa unes temporades. Estic per dir que m’agrada més que la soprano… però no em feu cas, que no sóc cap expert.
Salut.
Rex.
M'agradaM'agrada