Trouble in Tahiti és una òpera en set escenes de Leonard Bernstein escrita l’any 1952 i posteriorment recuperada per ésser intercalada en la darrera òpera del genial compositor nord-americà A Quiet Place (1983), que reincideix en els personatges al cap dels anys.
En menys de tres quarts d’hora, l’òpera ens descriu un dia qualsevol d’una parella típica i tòpica del way of life, Dinah i Sam: l’esmorzar i la gelosia d’ella, els negocis d’ell, les sessions de psicoanàlisi, la secretaria d’ell, el psiquiatra, el gimnàs, el cinema, el retorn a casa i la possible reconciliació.
Bernstein, sempre crític i càustic, escriu una música brillant, vorejant el teatre musical, amb clares arrels de la música tradicional americana, amb ritmes molt sincopats. És molt important que el text arribi de manera clara al espectador, ja que mentre un cor al estil grec (tres cantants), ens narra les excel·lències de la vida americana, la parella, perfectament enquadrada en aquest idíl·lic estereotip, és molt infeliç.
Hi ha qui diu que Bernstein en aquesta mini òpera, farcida de situacions tan quotidianes, retrata el seu matrimoni amb la cantant xilena Felicia Cohn Montealegre, mentre que altres pensen que va voler retratar als seus pares. En qualsevol cas, l’obra té força interès i el seu petit format fa que sigui fàcil programar-la, cosa per altre part i malauradament, molt poc habitual. Cinc personatges en total, el dos principals i els altres tres que fan el cor, tot seguint i com si es tractés de cunyes publicitàries, el desenvolupament dels esdeveniments.
L’edició que us proposo avui, prové d’un programa televisiu de l’any 1977 dirigida musicalment per Leonard Bernstein.
Us he escollit dos únics fragments. La genial i brillant introducció dissenyada per Pat Gavin i dibuixada per Eileen Diss, amb el cor (Antonia Butler, Michael Clarke, Mark Brown)
i l’engrescadora “What a Movie“, que canta una esbojarrada Dinah (Nancy Williams) quan surt del cinema de veure una pel·lícula sense cap ni peus (Trouble in Tahiti).Aquest fragment em recorda força el tango de la vella dama de Candide.
Espero que a part del interès de la raresa, us agradi. La música de Bernstein sempre ajuda a passar un bon dia.
Advertiment:
Aquest post s’ha editat abans d’hora, sense els vídeos i sense haver estat corregit, per art i màgia d’un misteriós follet. És per aquest motiu que ja hi ha qui l’ha valorat (!) i qui ha fet algun comentari al respecte, com l’amic Atticus.
IN FERNEM LAND 
¿dónde están esos fragmentos?. no veo nada!
Please, me has generado ansiedad por escucharlo y no puedorrr!!
M'agradaM'agrada
Ahora sí.
Gracias, Joaquim. Cuidadín con los poltergeist de Bill Gates.
M'agradaM'agrada
bona fotografia
M'agradaM'agrada
Sí, Joaquim, soy yo otra vez, tranquilo, no es un robot de spam.
Ahora ya lo he escuchado y me parecen muy interesantes estos fragmentos que has puesto, y francamente me han entrado ganas de ver la obra entera. Ya sabes que a mí estas cosas me tiran..
Sí recuerda mucho al teatro musical, con claros detalles muy bernsteinianos.
Los diseños geniales.
Le voy a decir a Helga a ver si la programa el año que viene, que le saldrá baratita.
Un saludo.
M'agradaM'agrada
Ja et deia jo que entre tots m’acabareu matant amb tanta informació que rebo i que no puc seguiiiiir!!! Ai, Senyor, Senyor!!!:
Ara m’entero que Bernstein tenia aquesta òpera; escolto els dos fragments que has posat; penso que m’agradaria sentir-la tota sencera…, i m’adono que, al final, dius que el fragment que canta la senyora (ho sento, però ja tinc el cervell completament atapeït perquè m’hi entrin més noms) recorda el tango de la vella dama de Candide… Tango?… Vella dama?… Candide?… Au, Assur: A buscar més informació!!!
Em matareu! Entre tots em matareu!!!
M'agradaM'agrada
Òndia, nen!!! Ja he trobat i escoltat al “yutub” el tango de “marras”: FANTÀSTIC!!!!
M'agradaM'agrada
Ya somo dos, Assur, los que tenemos el cerebro a reventar!
Me gustaría escucharla pero no puedo asi que…..
lo dejaré para otro momento!
(venga, otra anotación en ” interesantes y pendientes”)
Mira que hay cosas de las que no tengo ni remota idea!!!
(otro apunte en la agenda ” lista de propuestas para la próxima encuesta del Liceu”)
Ay!!!
M'agradaM'agrada
Sento dir que desconeixia Bernstein, M’ha agradat la música i els fragments escollits. La Nancy Williams m’ha semblat, en la forma d’actuar, a la Julie Andrews (?). Bé, igual ha estat per la meva ignorància.
Ja mateix cercaré el cd per a sentir l’obra en la seva totalitat.
gràcies
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt especialment la introducció. L’altra ària és menys personal i recordar molt les cançons dels musicals sense que això sigui, en absolut, res de dolent.
Gràcies per la “rarity” però és que jo vaig quedar penjada per sempre a la gloriosa Amèrica cantada al terrat per aquell munt de grans actors.
M'agradaM'agrada
Gracies de debo. Estic entusiamat amb el teu blog perque cada dia descobreixo coses noves… Avui aquesta opera de la wue no tenia noticies. M’agrada la musica…. Pero desde que rebo les teves aportacions encara la disfruto mes encsra. Gracies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Joaquim, amb la quantitat de coses que ens deixes, aquesta entrada m’havia passat per alt.
És una música original i els vídeos són esplèndids.
Saps si aquesta versió es pot trobar a les botigues? He consultat per Internet i he vist que hi ha un CD de l’època de l’estrena, però no he trobat res més., en canvi, a part d’aquests Youtubes teus, hi ha un altre versió, crec que també són de televisió, però tampoc he sabut trobar si estan o no, comercialitzats.
M'agradaM'agrada
Hola Joanpau, doncs crec que no, ja que si estiguessin comercialitzades, no ens deixarien penjar-les a YouTube.
De Trouble in Tahiti, hi ha una versió moderna, però ja vaig dir, en la gravació de A Quiet Place, la darrera òpera de Bernstein que la DG va gravar i que no s’ha editat mai en CD, si no vaig errat.
M'agradaM'agrada