Nicolaus Hogenberg (Munic 1500 - Mechelen 1539) gravat per la coronació de Carles V a Bologna, 6 de desembre de 1529
Sabia que m’havia d’arribar un sobre amb alguna cosa, però en desconeixia el contingut.
Ahir, a punt per sortir de casa per anar a treballar i amb el temps just, com és habitual, em van trucar al timbre i el carter em va pujar un paquet postal. Després de signar, mirar el remitent i obrir amb pocatraça el sobre, em vaig topar amb un exemplar de FMR, antic (ara ja no és publica), de luxosa presentació i buscant per quin estrany motiu m’arribava aquella publicació a casa, el vaig fullejar amb presa. L’atzar va voler que de cop i volta em topés amb el gravat que encapçala l’apunt. No m’ho podia creure, feia bastants anys que havia vist en una exposició crec que al voltant de Carles V, però no ho recordo gaire bé, aquests gravats.
Va ser a Bologna, la mateixa ciutat on va tenir lloc la coronació del Emperador Carles V, de mans del papa Climent VII, actualment capital de l’Emilia Romagna, i on jo vaig tenir la immensa sort d’anar-hi tot sovint per motius laborals.
Malgrat l’impacte que em van produir aquells 40 gravats pintats a ma, obra de Nicolaus Hogenberg, reconec que els havia oblidat. No recordava el nom del seu autor i pràcticament havia esborrat de la meva memòria visual aquelles obres que m’havien impactat per l’extrema delicadesa del seu traç modern i d’escrupolós i precís detall amb que ens presentava la pomposa cerimònia de la coronació i on apareixien més d’una vegada les quatre barres de la Corona d’Aragó, que tant em van cridar l’atenció.
Després he recordat que em va sobtar que els gravats fossin acolorits amb una extraordinària gamma cromàtica que es mantenia en un immillorable estat de conservació.
Era obvi que el regal no podia venir per aquest preciós article signat per Gianni Guadalupi i fotografiat amb precisió i reproduït de manera detallada i luxosa, que em retornava a un moment laboralment molt enriquidor. Possiblement tornant a Barcelona, vaig comentar l’excel·lència d’aquella exposició i en particular d’aquells gravats, però era impossible que un comentari que no recordo haver fet, provoqués al cap de tants anys i amb persones que desconeixien completament aquest fet, aquest regal inesperat.
Certament el regal venia per un altre preciós article d’una altre obra artística rellevant, que potser un altre dia serà motiu d’un apunt i un Youtube, però avui no m’he pogut resistir a portar-vos a trossets, l’obra que Nicolaus Hogenberg va fer en motiu d’aquell fet històric i que de sobta m’ha retornat a la memòria.
He utilitzat la música que Luys Millan, coetani de pintor i de Carles V. L’obra porta per títol Pavana i Galliarda i està interpretada pel grup Capella de la Torre.
Espero que us agradi. A mi m’ha tornat a fascinar i encara no em trec del cap l’impacte que he tingut quan he obert a l’atzar la publicació i m’he retrobat amb un passat plaent.
Segurament res és per atzar i en qualsevol cas vull donar les gràcies a Begoña per aquest sorprenent obsequi i òbviament a l’emissari que ho ha fet possible.
Aquí teniu el YouTube que us he preparat
Us desitjo un dissabte immillorable.
IN FERNEM LAND 
Con lo que te gustan los grabados y el recuerdo que tenías de éstos, por haberlos visto en persona, me imagino la ilusión que te habrá hecho volver a verlos.
Son preciosos y la música que los compaña, de Luys de Milan, no podía ser más adecuada. Parece compuesta para la ocasión reflejada en los grabados.
Siempre existe la posiblidad de una sorpresa agradable, procedente de quien menos te lo esperas, más de agradecer en momentos que no son precisamente óptimos.
Enhorabuena por la sorpresa y felicidades por el recuerdo.
M'agradaM'agrada
Si Colbran, són aquells glops que inesperats et tornen, quan ja els havies oblidat i que porten associats bons records, que encara ho fan millor.
M'agradaM'agrada
Preciosos los grabados, muchas gracias por compartirlos con un montaje tan bien hecho. Inevitable recuerdo a Las lanzas de Velazquez, no? Y ¡qué colores!
M'agradaM'agrada
Si, jo també vaig pensar el mateix en veure aquell bosc de llances en segon terme.
Els gravats originalment eren en blanc i negre i Hogenberg els va acolorir més tard.
M'agradaM'agrada
¡ Que maravillosa manera de empezar tu viernes ! Y muchas gracias por compartirlo con nosotros para que nuestro sabado empieze de la misma manera.
Tengo la certeza de a lo largo de la vida recoges lo que siembras y tu Joaquim siembras mucha felicidad, así que es normal que retorne a ti.
M'agradaM'agrada
Gràcies amics, ho intento, tot i que a vegades no ho aconsegueixo del tot.
Aquests apunts, que moltes vegades són els menys visitats i comentats, són molt meus i me’n sento especialment satisfet.
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt aquest post. Desconeixia Nicolas Hogenberg i ara ja se de la seva existència. Quins colors més bonics. Realment al llarg de la vida es recullen moltes experiències, tant bones com dolentes. Moltíssimes gràcies per compartir les teves amb tots nosaltres!
M'agradaM'agrada
Gràcies Marta, intento compartir les bones i les dolentes me les guardo, tot i que a vegades es traspassen a l’apunt del dia.
La finalitat del blog és precisament compartir ñles experiències, quasi sempre delimitades a l’àmbit musical que és un eix fonamental de la meva vida.
M'agradaM'agrada
Xulo, molt xulo aquest post!
M’han agradat força els gravats de Nicolaus Hogenberg , no els coneixia i han estat una veritable soprpresa. La música de Luys Millan acompanya s’escolta molt bé.
Bon cap de setmana Joaquim i que el destí et depari moltes sorpreses com la d’ahir.
M'agradaM'agrada
Gràcies nati, el destí ens porta moltes vegades allò que busquem i el pitjor és que moltes vegades no ho sabem veure.
Ets molt amable.
M'agradaM'agrada
Sensibilitat a raig fet.
T’escric per primer cop, però et segueixo de fa molt temps.
M’agrada més llegir-vos que escriure, ja que sempre acostumo a estar d’acord amb el que dieu entre tots plegats,
Sóc més de concerts que d’òpera, però també hi vaig de tant en tant. No m’agrada gaire el divisme dels cantants en general, tot i que entre els solistes instrumentals o els directors també hi han molts egos exagerats, però el que si m’estalvio són les pocasoltades de la majoria dels directors teatrals que no en tenen ni idea i es volen convertir amb els protagonistes, tant si com no, de la funció.
T’agraeixo les estones que em fas passar i els regals que ens deixes i que pràcticament sempre em guardo
Això d’avui és una exquisidesa.
M'agradaM'agrada
Gràcies Rita i benvinguda a In Fernem Land.
He dit moltes vegades que encara que a vosaltres us sembli el contrari, les vostres opinions enriqueixen el blog i a mi m’ajuden molt a seguir endavant.
Me’n alegro que t’hagi agradat aquest YouTube.
Torna quan vulguis.
M'agradaM'agrada
Tenías razón.
Oooooooh….. qué bonic!
M'agradaM'agrada
Oh, Joaquim! Són preciosos i efectivament, com diu en José Luis i tu mateix, recorden a Velázquez. Hi has posat la música idònia. Gràcies.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
Preciosos gravats i fantàstica la música . D’acord amb tu en quan als colors. Sorprenents.
Més que les llances de Velazquez em recorden els gravats de Durero. En general és un renaixament molt delicat que ja barroqueja, oi?
M'agradaM'agrada