IN FERNEM LAND

EVA MARIA WESTBROEK ÉS ANNA NICOLE SMITH


Eva Maria Westbroek com Anna Nicole a la ROH Covent Garden (febrer 2011)

La Royal Opera House Covent Garden de Londres segueix amb la seva política d’estrenar cada temporada una nova òpera.

Aquest any ha reunit al compositor Mark-Anthony Turnage, al llibretista Richard Thomas, al director teatral Richard Jones, al director de la Royal Opera Antonio Pappano i a una de les més eminents sopranos de l’actualitat, l’holandesa Eva Maria Wesbroek, per conferir un espectacle molt brillant al entorn de la Play Girl  Anna Nicole Smith, quelcom que es podria subtitular com a Ascens i caiguda d’una Play Girl.

No podran dir les veus crítiques a les estrenes contemporànies que la ROH no hagi apostat fort i de fet, quan veieu l’espectacle, perquè el podreu veure íntegrament si no falla res, us adonareu que a part del gust personal per la música eclèctica, variada i perfectament comprensible del compositor, l’espectacle té molts mèrits teatrals i musicals, quelcom imprescindible per tal de que una nova òpera pretengui imposar-se.

Basada en fets reals i actuals, l’òpera porta en escena la curta i intensa vida d’aquesta noia que del no res, va arribar al no res, passant per l’abús del sexe i les drogues, envoltada de molts diners i d’una soledat extrema,. un símbol sense cap mena de dubte d’una societat materialista, ambiciosa, sense escrúpols, que acaba matant als monstres que enlaira en una efímera disbauxa destructiva.

Res diferent al que hem vist moltes vegades al cinema i a l’òpera fins i tot, però sense la pàtina romàntica d’una Traviata, per exemple.

Les representacions han suposat un èxit absolut i han esdevingut un veritable succés des de la data de l’estrena.

La veritable Anna Nicole en el seu "màxim" esplendor

Anna Nicole Smith va néixer a un suburbi de Houston el 28 de novembre de 1967 i va morir a Florida, d’una sobredosi de metadona que li va provocar un vomit que la va ofega, el 8 de febrer de 2007. Durant aquests 39 anys de vida, trobem tot allò que identifica una vida marcada pel desastre i desestabilització personal. Abandonada pel pare quan era un infant, va ser criada per la mare i una tia. Als diset anys ja treballava de cambrera i es va casar amb un cambrer, de qui va tenir el primer fill. Als 20 anys va començar a ballar a la barra de locals perfectament descriptibles i allà va conèixer al multimilionari J. Howard Marshall i “gràcies” al qual es va operar el pit de manera quasi grotesca (no tant com la caracterització de l’òpera però…). Es va casar amb aquell home que la sobrepassava amb 63 anys i un compte corrent de vertigen.

A l’any 1992 va ser Playmate del mes de març i va començar a aparèixer a revistes com Guess? i assíduament a Playboy, que la va escollir com Playmate de l’any al 1993. A partir d’aquell moment va ser coneguda com Anna Nicole Smith. El seu veritable nom era Victoria Lynn Hogan.

L’any 2006 va tenir una filla Dannielynn Hope Marshall i el seu germà, que ja tenia 20 anys va morir 4 dies més tard, quan va anar a veure a mare i germana al hospital, d’una sobredosi.

Anna Nicole va morir a l’any següent, el 8 de febrer de 2007 i ho va fer com el seu fill, d’una sobredosi. La seva mort va originar un conflicte per la custodia del cadàver, que va retardar la sepultura. L’herència de la model va omplir dies i dies els diaris i encara va fer perdurar la fama i la controvèrsia, més enllà de la mort. Els més de 80 milions de dòlars en que es va valorar l’herència, van fer sorgir quatre possibles pares de la filla i única hereva.

Finalment les proves de l’ADN varen descartar a l’advocat Howard Stern, al marit de Zsa-Zsa Gabor Frederic Von Anhalt i al guardaespatlles Alex Denk i va “premiar”al fotògraf Larry Birkhead.

Amb tot aquest material el compositor anglès Mark Anthony Turnage (1960) autor entre molta músical orquestral, coral i vocal, de tres òperes Greek (1996/1998), The Country Of The Blind (1997) i The Silver Tassie (1997/1999), i el llibretista Richard Thomas han fet una òpera prou entretinguda per esdevenir un èxit. És clar que com podreu comprovar la música és una macedònia d’estils i teatralment ens trobem amb una successió d’escenes que alhora de fer un recorregut per els fets i moments més rellevants de la vida de la model, fan una reflexió seriosa i dramàtica, sobre aquests personatges que són devorats per la mateixa màquina que els crea, un cop els ha exprimit fins les darreres conseqüències.

He tingut problemes tècnics per penjar un vídeo a YouTube, us deixo un parell de vídeos amb fragments de l’òpera i de l’estrena i on també podreu apreciar, ni que sigui de manera molt escadussera, l’intens i magnífic treball d’Eva Maria Westbroek, una artista incommensurable.

Estic segur que us ha agradat o com a mínim us ha interessat. Si és així, ara us deixo la fitxa artística complerta de les representacions londinenques i tres enllaços per poder baixar la retransmissió de la BBC.

ANNA NICOLE
Composer – Mark-Anthony Turnage
Librettist – Richard Thomas
Director – Richard Jones
Set designs – Miriam Buether

Conductor – Antonio Pappano

Anna Nicole – Eva-Maria Westbroek
Old Man Marshall – Alan Oke
The Lawyer Stern – Gerald Finley
Virgie – Susan Bickley
Cousin Shelley – Loré Lixenberg
Larry King – Peter Hoare
Aunt Kay – Rebecca de Pont Davies
Older Daniel – Dominic Rowntree
Blossom – Allison Cook
Doctor – Andrew Rees
Billy – Grant Doyle
Mayor – Wynne Evans
Runner – ZhengZhong Zhou§
Daddy Hogan – Jeremy White
Gentleman – Dominic Peckham
Trucker – Jeffrey Lloyd-Roberts
Deputy Mayor – Damian Thantrey

Four Lap Dancers
Yvonne Barclay
Amy Catt
Amanda Floyd
Katy Batho

Four Meat Rack Girls
Kiera Lyness
Marianne Cotterill
Louise Armit
Andrea Hazell

Onstage Band
John Parricelli (Guitarist)
John Paul Jones (Bass Guitarist)
Peter Erskine (Drummer)

http://rapidshare.com/files/455872045/AnnaNicoleROH2011_xvid.avi.001

http://rapidshare.com/files/455983272/AnnaNicoleROH2011_xvid.avi.002

http://rapidshare.com/files/455880720/AnnaNicoleROH2011_xvid.avi.003

Recordeu que una vegada baixats els arxius heu d’utilitzar per ajuntar-los el programa hjsplit, que podeu baixar-vos gratuïtament prement aquí.

Un cop tingueu el programa baixat, us demanarà quin arxiu voleu unir, heu de marcar el primer del tres, el que acaba en 1 (els altres ni els veureu) i seguidament marcar join. Un cop acabat el procés ja tindreu tota l’òpera sencera i el documental previ.

Crec que us agradarà.

5 comments

  1. No dubto de les virtuts de l’Eva Maria i fins i tot d’aquest biopic, tot i que els seus origens em semblen bords. ¿Toca ara una sarssuela basada en Belén Esteban?

    M'agrada

    • Tot deprendrà de qui faci el llibret i de qui posi la música. El personatge és més tragicòmic que el Canio de Pagliacci i molt més real que Santuzza.
      Seguint la promoció, no es tracta tant d’un biopic, com d’aprofitar-se del personatge i el món que l’envolta.
      T’asseguro que l’Eva Maria s’ha de veure i escoltar.

      M'agrada

  2. ¡¡¡¡Qué grande es Westbroek!!! Pedazo de artista.
    Y la compañía de Finley y Pappano, una garantía.
    Mil gracias por los enlaces, tenía ganas de curiosear esta Anna Nicole que, aunque pecará como todo lo que se hace últimamente de cierto pastiche, tiene buena pinta.
    Más gracias, perdona que no me levante pero me he quedado pegado al reclinatorio.
    Un abrazo

    M'agrada

  3. Ja fa temps que vaig seguir l´estrena d´aquesta producció al ROH. Em va semblar genial. S´ha apostat per un producte nou que, sense jutjar-ho musicalment, ha donat uns resultats explèndits. S´ha realitzat una campanya de publicitat com en qualsevol Reality show i això ha donat fruit.
    Al meu entendre és una òpera per a captar nou públic, totalment necessari en el dia d´avuí. Però, també per a descobrir coses noves.
    Estic segur que molt public agrairà més aquest tipus de producció que una “lulu” o una “Grand Macabre”.
    Per als cantants, em sembla també una proposta interessant. No deixa de ser una experiència, tal vegada més mediàtica que altra cosa.

    Com tot, el temps dirà sobre aquestes noves composicions.

    M'agrada

  4. Carlos R.

    Joaquim infinitas gracias por estos enlaces. Tenía muchas ganas de escuchar esta nuevo estreno del Covent Garden, lo que no creía es que pudiera verlo. Ya te comentaré. Unos amigos míos la han visto y me hablaron muy bien.
    En Londres ha causado sensación.
    En cuanto a la Westbroek decir que pronto la veré en el MET, si no falla nada, es de lo mejorcito que hay, sin duda alguna.
    Reitero mi gratitud. Buen fin de semana

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: